Cartes de la pres¨®

Del cantaire Porrina de Badajoz, que duia unes corbates espaterrants i signava amb el t¨ªtol fant¨¤stic de Marqu¨¦s de Porrina, vaig sentir uns tangos flamencs (¡°Adi¨®s, patio de la c¨¢rcel,/ rinc¨®n de la barber¨ªa,/ y al que no lleva dinero/ lo afeitan con agua fr¨ªa¡±) i, en recitar-li jo aquests versos a un company que havia passat temps a la pres¨®, va comentar que encara sort si no t¡¯ho fan sense aigua.

A la Fran?a del XVIII, en temps del rei, abans de la revoluci¨®, les presons eren ¡®de pago¡¯: e...

Del cantaire Porrina de Badajoz, que duia unes corbates espaterrants i signava amb el t¨ªtol fant¨¤stic de Marqu¨¦s de Porrina, vaig sentir uns tangos flamencs (¡°Adi¨®s, patio de la c¨¢rcel,/ rinc¨®n de la barber¨ªa,/ y al que no lleva dinero/ lo afeitan con agua fr¨ªa¡±) i, en recitar-li jo aquests versos a un company que havia passat temps a la pres¨®, va comentar que encara sort si no t¡¯ho fan sense aigua.

A la Fran?a del XVIII, en temps del rei, abans de la revoluci¨®, les presons eren ¡®de pago¡¯: els presoners per estar a la pres¨® pagaven, i si no tenien res quedaven redu?ts al ¡°c¨¨ntim del rei¡± (le sou du roi), ¨¦s a dir, a patir fred i gana. El marqu¨¨s de Sade es queixa perqu¨¨ els funcionaris diran que el presoner est¨¤ b¨¦ encara que estigui malalt, no fos cas que el traguessin de la pres¨® i es quedessin sense la pensioneta¡­ amb la qual el director, com ho endevina i explica el marqu¨¨s en una carta a la muller, es paga unes disbauxes ¡°ultramuntanes¡± (que era una manera de dir homosexuals), ja que baixa cada dia a ciutat, a Par¨ªs, a les sis de la matinada, i quan torna a la feina, a la pres¨®, nom¨¦s el preocupa que no s¡¯hagi escapat ni mort cap presoner. I aix¨ª Sade escriu a la muller el 1780, quan fa m¨¦s de dos anys que ¨¦s a la pres¨® (i n¡¯hi passar¨¤ dotze, en aquesta tongada prerevolucion¨¤ria): ¡°Per molt imprescindibles que siguin les coses que demano, me les neguen sempre objectant-me la regla, com si al m¨®n hi hagu¨¦s regles que haguessin de ser sagrades davant de la necessitat o de la salut dels malaurats. Per¨° calen ¨¤nimes per sentir aix¨°, i aqu¨ª nom¨¦s hi ha bosses i est¨®macs que s¡¯han d¡¯omplir, ¨¦s aix¨° la regla¡±.

Els funcionaris toregen l¡¯artista, condemnat, com diu ell, a abstenir-se de Venus, i ell se¡¯n venja llegint i escrivint sense parar cartes i llibres. Els llibres, amb exagerades sobredosis de Venus, van fer esc¨¤ndol, han provocat l¡¯aparici¨® de l¡¯adjectiu s¨¤dic, proclamen un ateisme descarat, li valdran el motiu de ¡°div¨ª marqu¨¨s¡± i tot el que vulgueu, per¨° les cartes s¨®n molt millors: s¡¯hi desplega una ploma ¨¤gil, cr¨ªtica, impertinent, ir¨°nica, divertida, ¨¤cida i, quan cal, seriosa, de la l¨ªnia dels grans xaladors francesos (Villon, Rabelais¡­), per¨° tancat a la pres¨® i sense altre plaer que escriure.

Era ¡°m¨¦s malaurat¡± del que es pensa, i a la vegada no tant, sin¨® que era lliure i feli? en la fond¨¤ria de la seva intimitat

La famosa Laura destinat¨¤ria de les can?ons del bo de Petrarca era proven?al. Sembla, si m¨¦s no per al poeta itali¨¤, que era una senyoreta dif¨ªcil, distant, i no es veu clar ni si va arribar a pessigollejar-la mai. Aquesta dama de totes les dames, que havia d¡¯infectar, sense voler-ho ella, tota la poesia europea subseg¨¹ent, i encara dura, ai las, era d¡¯Aviny¨® i de casa bona, i es deia Laura de Noves. El 1325 es casa amb un senyor de la comarca, Hug de Sade, i va tenir onze fills, els dos primers foren eclesi¨¤stics i el tercer, Hugonet de Sade, va continuar el llinatge i el t¨ªtol, i aix¨ª en l¨ªnia recta s¡¯arriba al nostre marqu¨¨s. Sense oblidar el seu oncle patern, l¡¯abat de Sade, autor d¡¯unes M¨¦moires pour servir ¨¤ l¡¯histoire de P¨¦trarque (1764-1767), que ¨¦s un dels llibres que Sade li demana a la muller que li faci arribar a la garjola, l¡¯1 de febrer de 1779. Al cap de poc, el 17 de febrer, el marqu¨¨s escriu a la dona: ?Tot el meu consol aqu¨ª ¨¦s Petrarca. El llegeixo amb un plaer, una avidesa que no es pot comparar amb res. Per¨° ho faig com Madame de S¨¦vign¨¦ amb les cartes de la seva filla: ho llegeixo a poc a poc, per por de ja haver-ho llegit. Quina obra m¨¦s ben feta¡­! Laura em fa rodar el cap: li soc com un infant: la llegeixo tot el dia, i de nit la somio. Escolta un somni que vaig tenir d¡¯ella ahir, mentre tot l¡¯univers s¡¯estava divertint [devia ser carnaval]. Era cap a mitjanit. M¡¯acabava d¡¯adormir, amb el seu llibre a la m¨¤. Tot de cop, se m¡¯ha aparegut, ella¡­ La veia! L¡¯horror de la tomba no havia alterat gens l¡¯esclat dels seus encants, i als ulls encara li llu?en tants focs com quan Petrarca els celebrava. Anava embolcallada en un cresp¨® negre i els bells cabells rossos hi flotaven lliures al damunt. Semblava que l¡¯amor, per fer-la encara bella, volgu¨¦s endolcir l¡¯aparell l¨²gubre amb qu¨¨ se m¡¯oferia als ulls. ¡°Per qu¨¨ gemegues a la terra?¡±, m¡¯ha dit. ¡°Vine¡¯t a reunir amb mi. No hi ha mals, no hi ha penes, no hi ha torbaci¨®, a l¡¯espai immens que habito. Tingues el coratge de seguir-m¡¯hi¡±. Amb aquestes paraules, me li he prosternat als peus i li he dit: ¡°Oh, Mare¡­!¡±. I els sanglots m¡¯han ofegat la veu. Ella m¡¯ha allargat una m¨¤ que he emplenat de ll¨¤grimes; ella tamb¨¦ en vessava. ¡°M¡¯agradava ¡ªha afegit¡ª portar la mirada cap a l¡¯esdevenidor, quan vivia en aquest m¨®n que detestes; veia com se¡¯m multiplicava la posteritat, fins a tu, i no et veia pas tan malaurat¡±. Aleshores, ple de tendresa i desesper, li he llan?at els bra?os al coll per retenir-la, o per seguir-la, i per regar-la amb ll¨¤grimes, per¨° el fantasma ha desaparegut. Nom¨¦s m¡¯ha quedat el dolor. Vosaltres que patiu treballs, veu¡¯s el cam¨ª:/ veniu amb mi, si alg¨² no us barra el pas (Petrarca, sonet 69)?.

I continua, acomiadant-se de la muller: ¡°Bona nit, estimada amiga, t¡¯estimo i et beso amb tot el cor. Tingues doncs una mica m¨¦s de pietat amb mi, t¡¯ho suplico, perqu¨¨ t¡¯asseguro que soc m¨¦s malaurat del que et penses. Jutja com pateixo, i l¡¯estat de la meva ¨¤nima, per com tinc d¡¯ombr¨ªvola la imaginaci¨®. I tamb¨¦ envio petons a la gent que em fan morros, perqu¨¨ d¡¯ells nom¨¦s odio les equivocacions¡±. Aix¨ª acaba la lletra, i signa: ¡°Aquest 17 de febrer, al cap de dos anys de cadenes horribles¡±.

Totes dues coses s¨®n veritat: que era ¡°m¨¦s malaurat¡± del que ens podem pensar, en ¡°cadenes horribles¡±, i tamb¨¦ que la seva re-rebes¨¤via Laura, quan era viva i mirava al futur, fins al div¨ª marqu¨¨s, ¡°no el veia tan malaurat¡±, o sia, el veia lliure i feli?, i ¨¦s que en alguna fond¨¤ria de la seva interioritat ell se sent aix¨ª, malgrat els impediments cruels, f¨ªsics i morals, amb qu¨¨ els seus contemporanis el turmenten realment. I aquesta felicitat subterr¨¤nia i venjativa, clandestina, es transparenta amb bon humor i mala llet a les cartes.