Neus Castellano: ¡°La biblioteca p¨²blica del segle XXI no ¨¦s un lloc de silenci¡±

Neus Castellano puja amb agilitat cada esgla¨® de la immensa escala que vertebra les sis plantes de la biblioteca Garc¨ªa M¨¢rquez. ¡°?s impossible caure¡±, diu fent broma per la quantitat de gent que hi ha. Capta el turista ocasional que vol fer una foto, el matrimoni que acaba de fer-se el carnet o el senyor que pregunta per discos. Sembla que s¡¯acabi d¡¯inaugurar, per¨° va obrir fa 15 mesos. I la seva directora despr¨¨n la mateixa energia que si acab¨¦s d¡¯arribar, per¨° fa 22 anys dels seus 52 que treballa en una xarxa on va comen?ar com a auxiliar i va acabar dirigint tres centres m¨¦s. Est¨¤ acostumada al rebombori extraordinari d¡¯aquests dies despr¨¦s d¡¯haver rebut el Premi Millor Biblioteca P¨²blica de la Federaci¨® Internacional d¡¯Associacions i Institucions Bibliotec¨¤ries.

Pregunta. Quin ¨¦s el moment que m¨¦s recorda des que van obrir?

Resposta. Quan faltaven poques setmanes, va venir molta gent gran a preguntar si podien ajudar a col¡¤locar els llibres. Despr¨¦s, els costava entrar a la biblioteca, aclaparats per l¡¯al?ada. Venien i et deien: ¡°Cal pagar alguna cosa?¡±. Quan els deia que era la biblioteca que es mereixien, es posaven a plorar per aquest edifici tan bonic al seu barri, entre Sant Mart¨ª i la Verneda.

P. Com es coordina un equip de 15 persones per a una biblioteca de gaireb¨¦ 4.000 metres quadrats?

R. Despr¨¦s del premi aix¨° ¨¦s un circ. L¡¯escala central ¨¦s pan¨°ptica, com un Gran Germ¨¤ en el bon sentit. Hi ha dies que no podem parlar fins al final de la tarda. Normalment tenim una reuni¨® setmanal amb tothom: administraci¨®, gesti¨® del fons, comunicaci¨®, activitats¡­ Per¨° a vegades haig de despatxar r¨¤pid amb cada departament d¡¯un en un. Estem feli?ment desbordats. I a la r¨¤dio hem gravat 70 p¨°dcasts en tres mesos! Des que vam obrir no he tingut temps d¡¯estirar-me a la zona de les hamaques. Sempre m¡¯he sentit molt acompanyada en aquest centre amb una gesti¨® tan complexa; la majoria ve del m¨®n de les humanitats o la pedagogia i aix¨° enriqueix molt els equips.

P. Qu¨¨ caracteritza un bibliotecari d¡¯una biblioteca p¨²blica enfront d¡¯un arxiu especialitzat?

R. T¡¯ha d¡¯agradar la gent i l¡¯atenci¨® al p¨²blic, m¨¦s que catalogar. Estem orientats cap enfora. I aix¨° s¡¯apr¨¨n a c¨°pia d¡¯ofici. Un dia has de rescatar un ocell perqu¨¨ una usu¨¤ria est¨¤ nerviosa perqu¨¨ ha topat contra el vidre i un altre un nen ha perdut una sabata jugant. Entremig, ve un senyor tot seri¨®s al taulell preguntant qu¨¨ tens de rellotges del segle XVI. El dia a dia t¨¦ un punt de sorpresa. ?s la meva vacuna contra la rutina.

P. Entre tants reconeixements, hi ha alguna cr¨ªtica?

R. M¡¯han dit que falten llibres. ?s cert que 40.000 t¨ªtols no ¨¦s prou per a les dimensions de la biblioteca, per¨° tinc 2 milions d¡¯exemplars de tota la xarxa. En podia haver posat 15.000 m¨¦s fent m¨¦s altes les prestatgeries, per¨° me n¡¯hauria penedit. Molta gent ve perqu¨¨ pot veure els arbres i sentir-se enmig d¡¯un parc, no en un bosc de prestatgeries amb un llum fluorescent. I en ¨¨poca d¡¯ex¨¤mens els estudiants es queixen que no hi ha lloc.

P. Com les gestionen?

Entenc les queixes. Els recursos no han crescut com la xarxa de biblioteques, i anem m¨¦s sobrecarregats

R. Estem reformant un espai per afegir una ¡°c¨¤psula de silenci¡± a les zones d¡¯estudi. Per¨° cal explicar que les biblioteques no s¨®n nom¨¦s sales d¡¯estudi. La biblioteca p¨²blica del segle XXI no ¨¦s un lloc de silenci: ¨¦s un lloc de compartir activitats i experi¨¨ncies al voltant del fet lector. No hi ha portes, hi ha molt d¡¯espai connectat i espais informals. Gaireb¨¦ el 30% dels 300 punts de lectura ho s¨®n, el doble d¡¯una biblioteca convencional. No ocupen el mateix una cadira i una taula que una butaca o una hamaca. Hem redu?t quantitat per qualitat de temps de lectura. Hem apostat en maj¨²scules pel ¡°tercer espai¡±, entre la feina i la llar. Hem recuperat una cosa del segle XIX com passar hores llegint a la biblioteca perqu¨¨ t¨¦ un mobiliari c¨°mode. A casa et treus les sabates, com aqu¨ª; et tires al sof¨¤ i fins i tot et quedes adormit com li ha passat a alg¨². Aix¨° nom¨¦s ho havia vist a la zona de revistes i diaris. Per¨° no som un centre c¨ªvic.

P. Qu¨¨ opina de les reivindicacions de col¡¤lectius com Defensem Biblios Bcn per millorar les condicions laborals?

R. Hi ha molta vocaci¨® per¨° molt desgast. Hem vist cr¨¦ixer el projecte de biblioteques de Barcelona, ha tingut un gran acolliment, per¨° els recursos no han crescut proporcionalment a la xarxa. A l¡¯hora d¡¯oferir el servei anem m¨¦s sobrecarregats. Entenc les reivindicacions i espero que el premi sigui una oportunitat.

P. Com es va iniciar en la lectura?

R. Els nens som el que veiem. El meu pare va comen?ar a treballar amb 13 anys, per¨° sempre va guardar part del sou per comprar llibres a terminis d¡¯Aguilar. Vaig comen?ar amb Verne i Kipling. Fins que va morir, jove, cada nit ell em tancava el llibre i m¡¯apagava el llum perqu¨¨ em quedava adormida, cosa que fa ara el meu marit. No recordo cap dia sense un llibre a les mans.

P. I com inculca l¡¯h¨¤bit des de l¡¯ofici?

R. Predicant amb l¡¯exemple. La meva filla ¨¦s de ci¨¨ncies pures i llegeix molt perqu¨¨ sempre ho ha vist a casa. Hi ha molta compet¨¨ncia per la nostra atenci¨®, com les s¨¨ries, i la vida va molt r¨¤pid. Has de tenir el m¨°bil lluny. Els usuaris poden formar part de la comunitat lectora. Grans obres com La metamorfosi necessiten alg¨² que les comparteixi i les acompanyi. Un club de lectura ¨¦s com un gimn¨¤s. Qu¨¨ vol dir Kafka amb aix¨°? Per qu¨¨ un oncle es converteix en una panerola en despertar?