Bob Dylan, m¨²sica i lletra respectivament

M¨²sic i escriptor nord-?americ¨¤ de fam¨ªlia jue?va d¡¯origen ucra?n¨¨s i amb cognom alemany, Zimmerman, s¡¯agafa de pseud¨°nim un nom c¨¨ltic, ga?l¨¨s, Dylan, i Dylan ha quedat i Dylan ¨¦s. Si Robert Zimmerman, com jo i com Lloren? Moy¨¤ Gilabert de la Portella, ¨¦s ¡°aigua fins a un setanta-cinc per cent¡± (al fam¨®s sonet que acaba preguntant ¡°i per quin fi l¡¯aigua aprengu¨¦ a patir?¡±), podem afirmar que Bob Dylan ¨¦s can?¨® tradicional nord-americana fins a un noranta-cinc per cent, almenys. ¡°Bra?os i cames i carn i ossos¡± i la sang i els nervis i el budellam i els cinc o sis sentits s¨®n fets de can?¨® tradicional, en el sentit ample i viu que t¨¦ aquest terme al seu pa¨ªs.

Un articulista dels anys vuitanta deia que Dylan s¡¯havia fet expl¨ªcitament cristi¨¤ de no s¨¦ quina esgl¨¦sia perqu¨¨ l¡¯¨²nic g¨¨nere tradicional que li mancava era el dels salms i himnes que es canten a missa, i no en podia compondre de bons si no es feia de la secta, ¨¦s clar, si no s¡¯ho creia (i al cap de tres discos ja ho va tornar a deixar estar).

Aquest nen cantaire de can?ons, que ja a co?legi havia muntat un grupet de roc en rol, i que, amb mem¨°ria de m¨²sic, sap gravar-se al cervell (a l¡¯¨¤nima) les can?ons que sent a la r¨¤dio, a la botiga de discos, i on sigui, aquest m¨²sic quan arriba als anys preadults vol ser escriptor, li agrada llegir, i no triga a posar-se a escriure proses avantguardistes i poemes escrits amb concepcions r¨ªtmiques molt diferents dels poemes cantats, amb una llibertat d¡¯imaginaci¨® americana desbridada parenta dels Miller, dels Patchen i dels beat i tamb¨¦ dels poetes obscurs o an¨°nims de la can?¨® popular, en tot el seu arc: la cosa country, espirituals, blusos, balades, rocs, roman?os gaireb¨¦ parlats mig cantats, ho coneix tot i tot li aprofita.

Country, espirituals, blusos, balades, rocs, roman?os gaireb¨¦ parlats mig cantats, ho coneix tot i tot li aprofita

Les molt¨ªssimes can?ons amb el tema del tren. Les de bandolers, de western, de nove?la negra, de beure i de jugar. I les pistoles, perqu¨¨ no hem d¡¯oblidar que tot aix¨° passa en un pa¨ªs ple de gent que es pensa que la llibertat ¨¦s portar pistola. I contra aquesta degeneraci¨® tamb¨¦ esclata Dylan en m¨¦s de quatre i m¨¦s de cinc can?ons.

El m¨²sic doncs es presenta de seguida com un escriptor: entre el 1962 i el 1967 treu vuit discos i un llibre. Per¨° un dels discos reprodueix a l¡¯interior de la coberta ¡°unes altres menes de can?ons¡± (que s¨®n poemes, i n¡¯hi ha bastants), i en un altre hi presenta ¡°11 epitafis esbossats¡±, que tamb¨¦ s¨®n poemes. I uns altres tres d¡¯aquests discos van amb uns textos que suposadament presenten el disc, en dos casos s¨®n proses salvatges d¡¯aire despentinat, ara amb batecs latents, ara amb cops de puny directes, jocs atrevits de la imaginaci¨®, divertits i delirants, que venen de dret del dad¨¤, i de l¡¯absurd tradicional, i amb tot de refer¨¨ncies a la cultura nord-americana, i cultura tamb¨¦ amb el sentit m¨¦s ample possible, des de Melville fins al presentador televisiu que en el seu moment i el seu pa¨ªs tothom sap qui ¨¦s. I un tercer disc va amb una prosa clara i neta que ens parla de l¡¯obra que tenim entre les mans per mitj¨¤ d¡¯una rondalla en qu¨¨ lo delirant ¨¦s lo que hi passa, amb uns tres reis riallers que busquen la clau que els obrir¨¤ el disc, que es diu John Wesley Harding, i ¨¦s tot fet de can?ons aparentment senzilles que semblen par¨¤boles o que s¨®n par¨¤boles i que qui sap com s¡¯han d¡¯agafar: s¨®n par¨¤boles. Semblen b¨ªbliques per¨° s¨®n inventades seves.

Quan vol ¨¦s senzill i fa can?ons que arriben arreu, can?ons d¡¯amor boniques i originals, o de la den¨²ncia que ve amb el vent

I el llibre de proses, Tarantula, del 1966, que alguns van qualificar de pitafi incomprensible que ¡°m¨¦s val deixar-lo i escoltar les can?ons¡±. Per¨° ¨¦s d¡¯una inventiva invectiva c¨°mica enlluernadora, r¨¤fegues de llampecs foraden l¡¯exist¨¨ncia, la consci¨¨ncia, la vida quotidiana (i l¡¯altra!), mons que semblava que s¡¯ignoressin es posen en contacte amb associacions sorprenents, i entremig, com si pass¨¦ssim de la guitarra el¨¨ctrica a l¡¯ac¨²stica, entre aquestes desc¨¤rregues de prosa s¡¯hi intercalen min¨²scules escenes en format epistolar que fan partir de riure i s¨®n meravelles.

Per mi Dylan ¨¦s dels grans poetes en angl¨¨s d¡¯ara, i el seu localisme estatunidenc a proporci¨® ¨¦s m¨¦s marcat que el de Foix amb lo catal¨¤; passa que la seva localitat ¨¦s ¨¤mplia i m¨²ltiple, i a m¨¦s, com que s¨®n o han sigut els amos del m¨®n occidental, o s¡¯ho pensen, es poden permetre de creure¡¯s internacionals i que tot d¨¦u sap el seu idioma, i es consideren ciutadans del m¨®n perqu¨¨ s¡¯afiguren que el m¨®n ¨¦s dels seus units estats.

Per¨° Dylan canta a ¡®Cam¨ª estret¡¯ (2012) que hi ha una ferida sanguinolenta al cor del seu pa¨ªs que ve ¡°de quan els brit¨¤nics van calar foc a la Casa Blanca¡±: aix¨° va ser el 1814, en una guerra que ¨¦s el primer intent imperialista (i fracassat) dels estats recentment units, quan van voler conquistar el Canad¨¤, i a partir d¡¯aqu¨ª ¡°hem portat el saqueig i el pillatge fins a costes llunyanes¡±. I una estrofa de ¡®Fals profeta¡¯ es dirigeix al pallasso malvat que aleshores (2020) feia de president: ¡°hola, estrany, hola i adeu, / tu governes el pa¨ªs, i jo tamb¨¦, / ets un matxo calent vell verd amb el cap t¨°xic, / i vigila que t¡¯empresonar¨¦¡±. El mateix Dylan el 1966 ja m¡¯ho deia: ¡°deixa estar aquesta / gent de hollywood que et van dient qu¨¨ has de fer; / els indis els acabaran matant a tots; / adeu, ens veiem als teus somnis¡± (Tarantula). La viol¨¨ncia de la societat i de l¡¯art americans, per¨° a la contra: ¡°vinga, dispara! nom¨¦s et cal un perm¨ªs i un cor fluix¡± (tamb¨¦ de Tarantula).

I quan vol ¨¦s senzill i fa can?ons que arriben arreu, can?ons d¡¯amor boniques i originals, o els cants de la den¨²ncia que ve amb el vent que bufa, i can?ons fortes de no-no-no-prou d¡¯aquesta mena d¡¯amor, i can?ons d¡¯hist¨°ries inventades que s¨®n petites nove?les, o aguts retrats, com tamb¨¦ t¨¦ lletres intrigants que fan anar de b¨°lit els seus milers de comentaristes, des dels que es pensen que fa doctrina cristiana, als que a cada met¨¤fora una mica forta ja hi veuen els submons de la droga, i als que volen posar cognom a cada personatgessa de les can?ons: els podr¨ªem dedicar aix¨° de la Tarantula: ¡°mama, ajuda¡¯ls! ajuda els que no entenen no entendre¡±.