L¡¯escriptor Terenci Moix, ignorat

Filmin, a la careta promocio?nal de Terenci, la fabulaci¨®n infinita, t¨¦ la incomprensible gosadia de dir que es tracta del ¡°documental definitiu¡±. Aix¨° no pot dir-ho ni Juan Bonilla, premiat el 2012 per una bio?grafia sobre el Terenci. Qualsevol diria que aquest treball audiovisual esgota la figura del seu poli¨¨?dric protagonista. Despr¨¦s d¡¯una encertada aproximaci¨® a la inf¨¤ncia i primera joventut de Terenci, hi ha molts silencis al documental i, en canvi, un excessivament minuci¨®s seguiment de la vida sentimental de l¡¯escriptor. La magnitud d¡¯aquesta tafaneria rosa desdibuixa testimonis sobre els clarobscurs del personatge, com el que de manera elegant i aplomada dona Enric Maj¨®.

Un cas. All¨¤ pel 1992, el tema central del documental ¨¦s l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un noviet trenta-dos anys m¨¦s jove que ell i amb qui va tenir una llarga relaci¨®. Per¨° aquesta biografia ¡°definitiva¡± ignora que va ser l¡¯any que va editar-se El sexe dels ¨¤ngels, un cr¨ªtic qui-¨¦s-qui de la sopeta cultural catalana on surten el ¡°cantant redempcionista¡± Llu¨ªs Nyap, la secret¨¤ria del club Decamerone, arquitectes de prestigi o extremistes de la modernitat, etc. D¡¯aquesta obra, el mateix Terenci va explicar que s¡¯havia cansat de donar plantofades a tort i a dret. ¡°A despit d¡¯aix¨°¡±, continuava, ¡°qui s¨¤piga llegir veur¨¤ que, b¨¤sicament, en el seu dolor i la seva sinceritat, El sexe dels ¨¤ngels ¨¦s un c¨¤ntic d¡¯amor desesperat a Catalunya, als seus homes, a la seva cultura¡±.

Del paper, per exemple, de Terenci a la revista Fotogramas durant el franquisme ni se¡¯n parla i, en canvi, s¨ª que es comenta que va enviar un article a Film Ideal. I penses que el documental potser plantejar¨¤ per qu¨¨ Terenci va enviar-lo a aquesta cap?alera i no a Nuestro Cine. Una opci¨® ideol¨°gica? Potser per amistat amb Pere Gimferrer? I... qu¨¨ deia l¡¯article? Aquest assumpte no interessa. Simplement serveix per introduir la relaci¨® sentimental amb Vicente Molina Foix, redactor de la revista, que finalment va sentir-se ofegat per l¡¯amor del Terenci. ¡°Era possessiu i excloent. La historia d¡¯amor li era m¨¦s important que el propi amor¡±. Una primera aproximaci¨® que coincideix amb la de Maj¨®, amb un Terenci ¡°manipulador¡± que, despr¨¦s d¡¯una ruptura, va anar a M¨¨xic ¡°a joderme la vida¡±.

En la llista de testimonis ¡ªfamiliars, amistats, amants¡ª, n¡¯hi ha d¡¯una franquesa contundent (per exemple Ana?s Schaff i Colita, massa aprofitades pels autors del documental) i s¡¯hi troben an¨¤lisis serenes (la doctora Rosa Sender). ?bviament, hi ha noms que no hi s¨®n i haurien de ser-hi. Sense saber-ne les raons, no podem escoltar, per exemple, Maruja Torres. Ve?na del Terenci i col¡¤lega de Manolo V¨¢zquez Montalb¨¢n, va guanyar el Premi Nadal amb Esperadme en el cielo, on l¡¯autora es troba, en un M¨¦s Enll¨¤ sense D¨¦u, els seus dos amics, morts el mateix any i profundament enyorats.

El 4 de juny de 2000, Terenci va publicar un llarg article a El Pa¨ªs? explicant que feia 90 dies que no fumava despr¨¦s, calculava, d¡¯haver consumit deu milions de cigarretes. No s¨¦ si era veritat. Va morir sense deixar els Ducados. Potser, com va dir una vegada, havia arribat aquell moment en qu¨¨ ja s¡¯han somniat tots els somnis. En tot cas, aquell Terenci juganer, persona amiga de les m¨¤scares ¡ªamb les quals no s¡¯amagava¡ª, gener¨®s, capa? d¡¯estimar molt i de molta ranc¨²nia, se¡¯ls escapa parcialment als autors del documental (Marta Lallana i ?lvaro Augusto). Molt en particular, el Terenci escriptor. No apareix.

¡°Quan totes les realitats s¡¯han buidat, res no perd l¡¯¨¤nima habitant una realitat que ni tan sols existeix¡±, explicava un cop en un programa de TVE. Terenci va trepitjar aquesta realitat postissa, per¨° quan visitava els seus estimats mites, despr¨¦s els portava a passejar pel Raval de Barcelona.