El CCCB busca harmonia amb la IA amb el matxet a la m¨¤

La febre medi¨¤tica ens ha dut a un punt que ser¨¤ una mica decebedor si la intel¡¤lig¨¨ncia artificial no extermina la humanitat o, encara pitjor, ens propulsa cap a un parad¨ªs futurista on tot estigui pagat i no h¨¤gim de treballar. De fet, aquesta combinaci¨® d¡¯ambival¨¨ncia i ciclot¨ªmia ¨¦s l¡¯¨²nic patr¨® que es repeteix en la conversa col¡¤lectiva sobre la IA. Pel mat¨ª, la fascinaci¨® per les seves capacitats i, per la tarda, la decepci¨® quan en gratem la superf¨ªcie. El ChatGPT va produir un esclat d¡¯articles i manifestos, com ara la carta oberta del sinistrament anomenat ¡°Future of Life Institute¡±, que demanava un pacte global per aturar la investigaci¨® en IA durant sis mesos per por del que pogu¨¦s arribar a passar si entren¨¤vem un software ¡°m¨¦s poder¨®s¡± que el ChatGPT4; una petici¨® que van signar individus com Elon Musk o Yuval Noah Harari. Han passat els temuts sis mesos i no nom¨¦s no ens hem extingit, sin¨® que ni tan sols els periodistes hem perdut la feina.

El manifest del Future of Life Institute est¨¤ enganxat a una paret de IA: Intel¡¤lig¨¨ncia Artificial, una exposici¨® coprodu?da pel Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona i el Barcelona Supercomputing Center ¨C Centro Nacional de Supercomputaci¨®n (BSC-CNS) a partir d¡¯una exposici¨® original organitzada pel Barbican Centre de Londres el 2019. Comissariada per Llu¨ªs Nacenta, ¡°investigador en l¡¯espai de conflu¨¨ncia de la m¨²sica, l¡¯art, la tecnologia i la ci¨¨ncia¡±, i amb l¡¯assessoria cient¨ªfica de Jordi Torres, investigador del BSC. Ens trobem davant d¡¯un cas de servei p¨²blic d¡¯urg¨¨ncia en qu¨¨ la casa de les coses modernes de Barcelona ha detectat que calia fer alguna cosa contra els cunyadismes que hem anat sentint i repetint sobre la IA. M¨¦s vivisecci¨® que dissecci¨®, la mostra s¡¯endinsa amb el matxet a la m¨¤ en un fenomen bosc¨®s que no para de canviar.

La distinci¨® que surt de seguida que la gent parla d¡¯IA ¨¦s all¨° d¡¯Umberto Eco dels apocal¨ªptics contra els integrats. Per¨° encara que la dicotomia aguanta i ajuda a entendre moltes coses, tot plegat s¡¯ent¨¦n millor si hi afegim l¡¯eix de coordenades humanista. Aix¨ª, amb el naixement de la IA, el primer instint de l¡¯humanisme va ser sospitar de qualsevol revoluci¨® tecnol¨°gica que pogu¨¦s amena?ar la situaci¨® privilegiada de l¡¯home en la jerarquia de l¡¯exist¨¨ncia. La por que una superconsci¨¨ncia artificial desencadeni una guerra nuclear ¨¦s una cosa que pot preocupar tothom, per¨° l¡¯aversi¨® preventiva envers la IA ¨¦s patrimoni d¡¯aquells que creuen que la vida bona dep¨¨n d¡¯un esfor? d¡¯autosuperaci¨® que les facilitats de la vida moderna podrien fer obsolet. Si S¨°crates desconfiava de l¡¯escriptura perqu¨¨ l¡¯¨¦sser hum¨¤ perdria la facultat de recordar i comprendre les coses suposadament lligada a la comunicaci¨® oral, a l¡¯humanista contemporani li passaria el mateix amb el ChatGPT i l¡¯escriptura. En l¡¯humanisme hi ha un cert desfici per mantenir ben ferms els l¨ªmits.

El posthumanisme permet seguir jugant amb el ChatGPT i fer campanya pel decreixement econ¨°mic

Per¨° la veritable novetat ha estat la irrupci¨® del posthumanisme en el reialme dels integrats, un territori que fins ara havia estat dominat pel transhumanisme de Sillicon Valley. Durant d¨¨cades, negar l¡¯exist¨¨ncia d¡¯una naturalesa humana fixa com la que defensen els humanistes havia servit per fer una apologia del c¨ªborg. Si D¨¦u no existeix tot est¨¤ perm¨¨s, fins i tot ficar-te un xip al cap per guardar el record d¡¯experi¨¨ncies sexuals al n¨²vol i, per als m¨¦s atrevits, enviar-les als nostres amics directament; que semblaria una ocurr¨¨ncia si no fos perqu¨¨ Elon Musk va posar aquest exemple en una presentaci¨® seriosa de la seva empresa Neuralink, que el maig passat va aconseguir l¡¯autoritzaci¨® de l¡¯ag¨¨ncia del medicament dels Estats Units per iniciar estudis amb implants cerebrals en pacients humans. Trencar els l¨ªmits de la humanitat seria bo, per¨° monetitzar el trencament seria encara millor.

La novetat del posthumanisme, que l¡¯ha convertit a gran velocitat en la nineta dels ulls dels intel¡¤lectuals, ¨¦s que et permet seguir jugant amb el ChatGPT i, al mateix temps, fer campanya pel decreixement econ¨°mic. La cr¨ªtica del posthumanisme a l¡¯humanisme diu que sobrevalorar-nos ens ha fet est¨²pids i perillosos. La cr¨ªtica del posthumanisme al transhumanisme ¨¦s que es poden abra?ar les possibilitats de la m¨¤quina sense fer-les servir per competir entre nosaltres. Si no hi ha res sagrat en els humans, el m¨¦s l¨°gic no seria donar-nos encara m¨¦s import¨¤ncia, sin¨® treure¡¯ns-la. L¡¯ampliaci¨® de les capacitats humanes amb pr¨°tesis tecnol¨°giques deixa de ser un instrument de dominaci¨® i es converteix en un projecte de germanor. El posthumanisme ¨¦s integrat perqu¨¨, si la IA ens pot ajudar a desconstruir-nos millor, seria absurd no aprofitar-la. Com que el problema ¨¦s l¡¯home, les m¨¤quines que m¨¦s ens haurien de fer patir s¨®n les que fem a la nostra imatge i semblan?a.

Per on cau, IA: Intel¡¤lig¨¨ncia Artificial? La traject¨°ria recent del CCCB garanteix una afinitat amb el posthumanisme, per¨° no nom¨¦s. Dins del ventall de registres que coneixem al centre, la nova exposici¨® pertany a la fam¨ªlia de les exposicions divulgatives, m¨¦s semblant a la mostra que vam veure sobre el cervell hum¨¤ que a la que es va dedicar al psiquiatra Francesc Tosquelles. D¡¯entrada, cal tenir en compte que l¡¯exposici¨® ¨¦s l¡¯adaptaci¨® d¡¯un original sobre la qual s¡¯han fet certes variacions. I el primer que ha canviat el comissariat de Llu¨ªs Nacenta ¨¦s que, en comptes de comen?ar amb textos d¡¯hist¨°ria com feia la mostra de Londres, a Barcelona comen?arem amb instal¡¤lacions art¨ªstiques. M¨¦s l¨²dic que moralista, Nacenta juga amb moltes perspectives sense acabar de mullar-se, alternant peces plenes de cr¨ªtica pol¨ªtica i sofisticaci¨® intel¡¤lectual amb jocs tencooptimistes sense cap aspiraci¨® de trancend¨¨ncia. El resultat ¨¦s una visita que ¨¦s capa? d¡¯agradar i subvertir tant un entusiasta d¡¯Elon Musk com un estudiant d¡¯antropologia de la UB Raval.

Un exemplar can¨°nic de proposta art¨ªstica cr¨ªtica sobre la IA ¨¦s My word, una pel¡¤l¨ªcula experimental generada per antel¡¤lig¨¨ncia artificial estupenda de la directora catalana Carmen Puche Mor¨¦. Projectant-se sobre una paret negra, veiem un flux de retrats de metges obtinguts amb tecnologia text-to-image latent diffusion model (LDM), un d¡¯aquests softwares que s¡¯inventen imatges a partir del text que introdu?m els humans. Mentrestant, sentim la veu en off que diu: ¡°Soc un metge¡±. De seguida ens adonem que alguna cosa no quadra, i la veu ens ho confirma: ¡°S¨ª, soc un metge, per¨° soc una dona¡±, cosa que interpel¡¤la la IA, que comen?a a generar metgesses. Per¨° no s¨®n metgesses qualssevol: metgesses blanques i joves! I aix¨ª anar fent, fins que finalment acabarem descobrint que el personatge que parla ¨¦s una doctora negra d¡¯uns cinquanta anys, que ¨¦s l¡¯¨²ltim en qu¨¨ havia pensat un programari aparentment neutral. Amb tres minuts, el problema sobre els biaixos de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial se¡¯ns fa present de manera concreta, ir¨°nica i f¨¤cilment memorable.

M¨¦s l¨²dica que moralista, la mostra juga amb moltes perspectives sense acabar de mullar-se

Per¨° la visita tamb¨¦ facilita el joc pel simple plaer de jugar, com una instal¡¤laci¨® que permet als visitants interactuar amb una bateria artificial picant amb les mans sobre una superf¨ªcie t¨¤ctil amb l¡¯objectiu d¡¯ensenyar una IA a tocar la bateria. Crea?da per Behzad Hak, Nicholas Evans i Sergi Jord¨¤, del grup de recerca en tecnologia musical de la Universitat Pompeu Fabra, El Bongonsero. Una bateria a les teves mans ¨¦s un cas clar de la intel¡¤lig¨¨ncia artificial simple i bufona, una parada volgudament intranscendent entre un bloc dedicat a entendre que la intel¡¤lig¨¨ncia artificial no percep el m¨®n com els humans, i una altra que problematitza el concepte ¡°intel¡¤lig¨¨ncia¡±. La m¨²sica ¨¦s molt present al llarg de l¡¯exposici¨® per deixondir un recorregut que, si es vol aprofitar, requereix un cert esfor? de lectura i de pensament. El visitant pacient ser¨¤ recompensat al final de tot amb una cabina per cantar amb un clon digital de Maria Arnal, on una reproducci¨® sint¨¨tica de la veu de l¡¯artista harmonitza en temps real els nostres c¨¤ntics, amb la qual cosa es forma un cor h¨ªbrid hum¨¤-digital que evoluciona al llarg del temps i que, pel mateix preu, se¡¯ns promet que ser¨¤ incorporat en un concert real. Pots reflexionar sobre la naturalesa de la veu en la m¨²sica contempor¨¤nia, o simplement il¡¤lusionar-te perqu¨¨ formar¨¤s part d¡¯una actuaci¨® d¡¯Arnal.

Amb tot, si la mostra t¨¦ una pe?a que la resumeixi ¨¦s Co(AI)xistence, al final de la posthuman¨ªssima secci¨® ¡°Transformaci¨® permanent¡±, dedicada a q¨¹estionar els l¨ªmits entre all¨° natural i all¨° artificial, des d¡¯¨°rgans fets per impressi¨® 3-D a olors imaginades maquinalment. Per desgr¨¤cia, a Barcelona no podem veure el robot que s¨ª que era present a Londres, i ens hem de conformar amb la video?instal¡¤laci¨®, que mostra l¡¯actor Mirai Moriyamah interactuant cara a cara amb l¡¯Alter1, un androide animat per una forma d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia primitiva basada en un sistema neuronal programat per Ikegami Lab (Universitat de T¨°quio). La gr¨¤cia d¡¯aquest robot hol¨ªstic ¨¦s que ens demostra que, en l¡¯estat actual de la tecnologia que tant temem i admirem, la nostra millor reproducci¨® d¡¯un hum¨¤ complet amb prou feines es mou i balbuceja com un nad¨®. Al mateix temps, en veure com un actor intenta tractar amb cura i respecte una barreja de cara humana i cervell de circuits, es produeix un sentiment ambivalent de tendresa i inquietud. Tan obvi ¨¦s que ens trobem molt lluny de Blade Runner com que comen?a a ser urgent desenvolupar un llenguatge per relacionar-nos amb formes de vida i de consci¨¨ncia cada cop m¨¦s h¨ªbrides.

IA: Intel¡¤lig¨¨ncia Artificial t¨¦ una mica de llibre de text, una mica de sala de jocs, una mica d¡¯exposici¨® d¡¯art contemporani, una mica de seminari del Barcelona Supercomunting Center i una mica de confer¨¨ncia filos¨°fica del CCCB. El millor de la relectura comissarial de Nacenta ¨¦s que presenta aquest ventall tan ampli i a vegades contradictori amb un aire juganer, mantenint-se en una perplexitat esperan?ada i confiant en l¡¯art com a forma de coneixement. Una de les derivades que el posthumanisme no sol autocriticar-se ¨¦s que, com el seu propi nom indica, la cosa no va tant de llen?ar l¡¯humanisme a les escombraries com de complementar-lo. No caldria substituir la vella aspiraci¨® de realitzar-nos a nosaltres mateixos per angoixes apocal¨ªptiques i sentiments de culpa, n¡¯hi hauria prou amb qu¨¨ l¡¯emprenedor que duem dins es reconcili? amb el ballar¨ª, que en comptes d¡¯instrumentalitzar els altres sap posar-s¡¯hi al costat i buscar una harmonia. Aquesta exposici¨® ajuda a ampliar el cercle del que podem anomenar ¡°altres¡±, i a sobre ens posa m¨²sica.