¡®La torna¡¯, d¡¯Ali Smith: Materials de primera

Ali Smith escriu tan diferent de la resta dels seus col¡¤legues (amb tanta aud¨¤cia i desimboltura), novel¡¤les per a les quals no disposem de mapes, que no ¨¦s forassenyat imaginar un lector conf¨®s. Comencem amb algunes claus que funcionen com a br¨²ixola per endinsar-se en el seu territori: la confian?a en el di¨¤leg com a motor narratiu i en la bondat per trobar solucions als conflictes; una particular sintaxi narrativa que...

Ali Smith escriu tan diferent de la resta dels seus col¡¤legues (amb tanta aud¨¤cia i desimboltura), novel¡¤les per a les quals no disposem de mapes, que no ¨¦s forassenyat imaginar un lector conf¨®s. Comencem amb algunes claus que funcionen com a br¨²ixola per endinsar-se en el seu territori: la confian?a en el di¨¤leg com a motor narratiu i en la bondat per trobar solucions als conflictes; una particular sintaxi narrativa que li permet juxtaposar materials de proced¨¨ncia molt diversa; la confian?a que els relats conformen la hist¨°ria i que sense imaginaci¨® no existirien relats; la recreaci¨® d¡¯un passat ja jutjat per la moral (el nazisme, el tracte gaireb¨¦ animal contra les dones) per denunciar delictes o crims d¡¯estat contemporanis encara no reconeguts (com el tracte als immigrants, les pressions laborals o la consumpci¨® de les pol¨ªtiques socials).

Despr¨¦s d¡¯escriure la que probablement ¨¦s la millor novel¡¤la de l¡¯¨²ltima d¨¨cada, el quartet estacional (composta de Tardor, Hivern, Primavera i Estiu), existia certa expectativa per veure cap on seguia el projecte narratiu de l¡¯Ali Smith. La forja dispersa qualsevol ang¨²nia o retic¨¨ncia: des de la primera p¨¤gina entrem en aquest territori ¨²nic, mescla de sorpresa, desconcert i felicitat que associem amb el nom de l¡¯autora.

Suposo que a hores d¡¯ara deuen estar esperant que els expliqui de qu¨¨ tracta el llibre. Per¨° vet aqu¨ª que la resposta a aquesta pregunta constitueix la veritable trama del llibre. M¡¯explico: si en la novel¡¤la negra es tracta de trobar l¡¯assass¨ª, aqu¨ª l¡¯assumpte va d¡¯associar els diversos passatges narratius amb el centre secret de la novel¡¤la (que no t¨¦ per qu¨¨ ser el mateix per a tots els lectors): un dels plaers literaris m¨¦s exquisits.

La protagonista de La torna es diu Sand, una dona dedicada a la pintura, obligada a afrontar la pand¨¨mia en un estat d¡¯¨¤nim aspre i amb el seu pare a l¡¯hospital (per una complicaci¨® coron¨¤ria). Sand afronta tamb¨¦ el retorn per sorpresa d¡¯una companya d¡¯estudis que acudeix a ella perqu¨¨ l¡¯ajudi a resoldre un misteri relacionat amb un pany medieval. I el pany ens condueix a la jove aprenenta que el va forjar, vio?lada per un company de gremi perqu¨¨ no exerc¨ªs l¡¯ofici ni li fes la compet¨¨ncia, i condemnada a passejar pels camins la seva vergonya acompanyada d¡¯un ocell.

Com s¡¯associen aquestes tres hist¨°ries? Respondre a aquesta pregunta suposaria esbudellar la novel¡¤la i condicionar la resposta del lector, que no t¨¦ per qu¨¨ coincidir amb la meva. Per¨° s¨ª que els avan?o que el riu de la narraci¨® arrossega una bona pila de materials de primera: una violaci¨® de domicili per entusiasme; la recuperaci¨® de l¡¯amistat entre un pare i una filla gr¨¤cies a les hist¨°ries que intercanvien; el retorn peri¨°dic de les pestes; com un ocell pot salvar-te del su?cidi i quines relacions es poden entaular amb els animals; la desesperaci¨® per socialitzar i les alegres invasions vitals; la dificultat en totes les ¨¨poques perqu¨¨ la dona s¡¯obri pas; els terribles costos i sacrificis que s¡¯imposen a una exist¨¨ncia lliure; la perviv¨¨ncia de la bellesa i com les ments i les ¨¤nimes flexibles i mudables dels ¨¦ssers humans poden canviar i adaptar-se si troben un foc c¨¤lid, una bona forja i la ferrera adequada.