L¡¯altra cara de la maternitat

¡°I tant vaig masegar-la, que la nena, /heus aqu¨ª que, de cop, la cara arrufa / i arrenca el plor... Un espinguet!... Jo em quedo, / lo mateix que el Sant Just de pedra marbre... / I la nena, quins crits!... Semblava folla...¡± Malgrat haver-los llegit m¨¦s d¡¯una vegada, aquests versos encara et trasbalsen. Pertanyen a La infanticida, el mon¨°leg interior que va escriure V¨ªctor Catal¨¤ el 1898 per donar veu a la Nela, una dona tancada en un psiqui¨¤tric per haver assassinat el seu fill. La radicalitat d¡¯aquesta obra ¨¦s inq¨¹estionable, m¨¦s encara si tenim en compte quan va ser escrita. Catal¨¤ ens presenta aqu¨ª una dona desesperada per un embar¨¤s no desitjat, un avortament fracassat i el rebuig de la fam¨ªlia. La radicalitat de l¡¯obra resideix precisament en el seu car¨¤cter de den¨²ncia: la maternitat com una obligaci¨®, com un c¨¤stig.

Amb aquest text Catal¨¤ ¨¦s precursora de totes aquelles escriptores que, lluny de tota edulcoraci¨®, han presentat la maternitat des de la perspectiva m¨¦s cruel, abjecta, per¨° real. Pensem en obres recents com Les mares no de Katixa Agirre, M¨¢tate, amor, d¡¯Ariana Harwicz o Dir¨¦ que m¡¯ho he inventat, de Marta Mar¨ªn-D¨°mine. Obres completament diferents, per¨° totes inquietants perqu¨¨ ens mostren l¡¯altra maternitat. La m¨¦s desagradable, perqu¨¨ ¨¦s real. Hi podr¨ªem afegir Milady de Neus Canyelles: una espl¨¨ndida aproximaci¨® a la relaci¨® mare-filla. L¡¯infanticidi, el rebuig de la maternitat o els conflictes maternofilials permeten a aquestes escriptores reflexionar sobre el marc social i cultural on t¨¦ lloc la maternitat, sobre els rols imposats i autoimposats ¡ªqu¨¨ vol dir ser mare, qu¨¨ vol dir ser filla¡ª i sobre els lligams assumits, per¨° falsos ¡ªuna mare no ha de desitjar necess¨¤riament el fill; una filla no ha d¡¯estimar necess¨¤riament una mare.

La maternitat ¨¦s m¨¦s que un tema en concret i ¨¦s m¨¦s que una experi¨¨ncia ¨ªntima i personal. La maternitat travessa la societat; ho veiem en Catal¨¤, on l¡¯infanticidi ¨¦s el punt de partida per reflexionar sobre el rol de la dona, sobre el lloc que ocupa i sobre el control que sobre ella s¡¯ha exercit a trav¨¦s d¡¯una maternitat imposada i no desitjada. Ho explica de manera molt il¡¤lustrativa Bego?a G¨®mez Urzaiz a Las abandonadoras, on narra les experi¨¨ncies de dones com Merc¨¨ Rodoreda o Maria Montessori, que van abandonar els seus fills, convertits en un pes i en un obstacle per resseguir el cam¨ª escollit, el de l¡¯escriptura, el de la pedagogia. Perqu¨¨ la maternitat est¨¤ travessada de conflictes que no es poden circumscriure a l¡¯¨¤mbit ¨ªntim.

Ho mostra amb molta claredat tamb¨¦ La hist¨°ria dels vertebrats, de Mar Garc¨ªa Puig. Aquesta obra de car¨¤cter memorial¨ªstic-assag¨ªstic reflexiona sobre la depressi¨® postpart, la seva estigmatitzaci¨® i el desconeixement i el silenci que l¡¯envolten. ?s un llibre d¡¯extraordin¨¤ria intel¡¤lig¨¨ncia i erudici¨® que porta fins al present una extensa bibliografia i obre un debat que va m¨¦s enll¨¤ de l¡¯experi¨¨ncia exclusiva de la dona que acaba de parir. Obliga a reflexionar sobre la percepci¨® dels trastorns mentals en una societat, la nostra, hipermedicalitzada a aconseguir subjectes ¡°sans¡±, ¡°equilibrats¡± i, sobretot, ¡°funcionals¡±. El llibre de Garc¨ªa ens demostra el potencial literari, pol¨ªtic, intel¡¤lectual de l¡¯experi¨¨ncia de la maternitat. Tots aquests t¨ªtols s¨®n la millor resposta a la pregunta sobre l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un boom editorial sobre aquest tema i s¨®n la millor demostraci¨® de la complexitat d¡¯aquest ¡°temes¡± que encara avui es consideren ¡°temes de dones¡±.

El no-lloc de la maternitat

L¡¯octubre de 1998 la te¨°rica Jane Gallop, que poc abans havia estat mare, va exposar uns retrats d¡¯ella i el seu fill, tots dos nus, en un seminari. Tamb¨¦ hi eren Rosalind Kraus, que s¡¯hi va enfrontar, i Maggie Nelson, que ho explica al seu llibre Els argonautes. Els retrats els havia fet el marit de Gallop, que, amb aquelles imatges, pretenia reflexionar sobre la fotografia des de la perspectiva del subjecte fotografiat, tot assenyalant que la del subjecte ¨¦s la posici¨® ¡°des de la qual ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil reivindicar coneixements v¨¤lids generals¡±.

A continuaci¨® va intervenir Kraus. Va aprofitar la seva confer¨¨ncia per ridiculitzar la presentaci¨® de Gallop, assenyalant la seva ¡°mediocritat, ingenu?tat i falta de rigor¡±, tot resultat, afirma Nelson, del fet que la ¡°maternitat li havia menjat el coco¡±, perqu¨¨ l¡¯havia ¡°enamorat del narcisisme que fa creure a una que la seva experi¨¨ncia completament banal, per¨° compartida amb un nombre imprec¨ªs de persones, ¨¦s d¡¯alguna manera especial o particularment interessant¡±. En aquell moment, Maggie Nelson no tenia fills i tampoc volia tenir-los, per¨° va donar suport a Gallop. Es va posar al seu costat. L¡¯an¨¨cdota resumeix molt b¨¦ el lloc o, potser m¨¦s ben dit, el no-lloc que ha ocupat la maternitat en la literatura i en l¡¯art en general.

Parlar de maternitat ¨¦s parlar del context econ¨°mic, de precarietat, de models de fam¨ªlies i de models laborals

Al seu fam¨®s assaig de 1983 How to Suppress Women¡¯s Writing, Joanna Russ assenyalava que, per una banda, les dones havien sigut generalment escrites: eren subjectes sense paraules constru?des per la veu i el relat mascul¨ª. Per l¡¯altra banda, les dones que havien pres la paraula havien estat menystingudes per la cr¨ªtica i l¡¯acad¨¨mia i la seva obra, arraconada dins de la categoria ¡°femenina¡±, tot considerant-la mancada de qualsevol valor est¨¨tic i literari. A aquests dos aspectes encara se n¡¯ha d¡¯afegir un tercer: la consideraci¨® que la realitat f¨ªsica i mental de la dona ha estat un tema no nom¨¦s irrellevant a nivell intel¡¤lectual, sin¨® tamb¨¦ d¡¯¨¤mbit exclusivament privat.

La maternitat, l¡¯avortament, el no desig de ser mare, les conseq¨¹¨¨ncies f¨ªsiques i mentals de tenir fills, la depressi¨® postpart, el malestar, el dolor i les transformacions f¨ªsiques provocades per un embar¨¤s... totes aquestes q¨¹estions han estat secularment un tab¨². ¡°Parts... crec que tinc por d¡¯escriure sobre aix¨°¡±, va escriure Mary Oppen a Meaning a Life, la seva autobiografia, que nom¨¦s va publicar quan el seu marit va perdre la lucidesa mental. Oppen parla dels avortaments patits i de la mort d¡¯un nad¨® al cap de sis setmanes de n¨¦ixer. Va esperar fins que el seu marit va perdre la consci¨¨ncia necess¨¤ria per llegir aquelles p¨¤gines on ella, molts anys despr¨¦s, narrava la solitud en la qual va viure la p¨¨rdua dels fetus i la mort d¡¯aquell nad¨®. No en va parlar amb ning¨², reconeix Anna Oppen, tampoc amb el seu marit. Ho va viure sola, en silenci. La paraula escrita va trigar a arribar. No trobava el llenguatge per explicar-ho, per explicar-se, perqu¨¨ no existia. Perqu¨¨ aquestes realitats no s¡¯anomenaven i no es van anomenar fins que algunes dones van comen?ar a trencar un silenci profund.

Una tradici¨® invisible

¡°La invisibilitat social de l¡¯experi¨¨ncia de les dones no ¨¦s un ¡®frac¨¤s de la comunicaci¨® humana. Es tracta d¡¯un biaix tramat a escala social¡±, escriv¨ª Russ, tot remarcant que aquest biaix ha persistit fins ara. No ¨¦s sorprenent, per tant, que Carme Riera es pregunt¨¦s, mentre escrivia Temps d¡¯una espera el 1986, on era la maternitat a la literatura, o que Laura Freixas s¡¯interrogu¨¦s el mateix, pocs anys despr¨¦s, el 1993, assenyalant la frustraci¨® que li provocava el fet de no trobar literatura sobre aquest tema amb ¡°evidents dimensions pol¨ªtiques, socials o econ¨°miques¡±. Per¨°, sorpr¨¨n, a priori, que m¨¦s de vint anys despr¨¦s l¡¯escriptora mexicana Jazmina Barrera lament¨¦s que, el 2017, quan va escriure Linea nigra, li cost¨¦s trobar literatura sobre el part o sobre la crian?a. Aix¨ª i tot, encara persistia aquest buit, aquest silenci? Nom¨¦s en part.

Setze anys abans, de fet, Rachel Cusk havia publicat La feina d¡¯una vida, un testimoni interessant¨ªssim sobre la necessitat de mantenir la individualitat quan el fill et pren el temps, l¡¯energia, els desitjos fins a quasi anul¡¤lar-te en la seva necessitat d¡¯atenci¨® i cura. Vuit anys abans, Gabriela Wiener publicava Nueve lunas, un llibre que, en aquell moment, va sorprendre per descriure sense edulcoraci¨® ¡ªcaracter¨ªstica que, es lamentava Riera, definia tota la pseudoliteratura sobre maternitat que trobava¡ª i sense circumloquis l¡¯embar¨¤s ¡ªla transformaci¨® del cos, el malestar, el dolor¡ª i el part, amb les suors i les contraccions, i alhora relatava els pensaments, moltes vegades obscurs i ple d¡¯angoixes, i les pors que assalten la dona durant els nou mesos. Aquest llibre era, en part, una anomalia en el camp literari, i de fet hi havia llibreries on per trobar-lo calia anar als prestatges dedicats als manuals sobre gestaci¨® i crian?a.

Tot i aix¨°, tampoc es pot dir que est¨¤vem davant d¡¯una obra sense precedents: darrere Nueve lunas trobem una literatura que havia anat obrint portes no nom¨¦s a l¡¯hora de tractar la maternitat en tant que instituci¨®, no nom¨¦s a l¡¯hora de tractar temes, com ara l¡¯avortament, silenciats durant d¨¨cades, sin¨® tamb¨¦ a l¡¯hora de reivindicar aquests temes des d¡¯una literatura d¡¯excel¡¤l¨¨ncia i des d¡¯un assaig cr¨ªtic, il¡¤lustrat i reivindicatiu. Un parell de dades que ho demostren: Of Woman Born: Motherhood, d¡¯Adrienne Rich, ¨¦s de 1976; The mother knot, de Jane Lazarre, ¨¦s tamb¨¦ de 1976. La B?tarde ¨¦s de 1964 i ¨¦s un llibre de car¨¤cter memorial¨ªstic on la seva autora, Violette LeDuc, descriu el seu avortament en clandestinitat, com tamb¨¦ l¡¯explicar¨¤ anys despr¨¦s Annie Ernaux a L¡¯esdeveniment.

No podem permetre que la mercadot¨¨cnia editorial converteixi en un boom un tema que ¨¦s moltes coses m¨¦s

El cas d¡¯Ernaux recorda el de Mary Oppen. Ernaux va explicar el 2000 com el 1963, sent una jove estudiant, va ser abocada a la clandestinitat, al silenci i a la soledat per poder avortar en un pa¨ªs, Fran?a, on l¡¯avortament era penalitzat. El temps transcorregut entre els fets i la narraci¨® p¨²blica posa en evid¨¨ncia el silenci que va envoltar durant d¨¨cades l¡¯experi¨¨ncia de l¡¯avortament, tant si ¨¦s desitjat o no. De fet, aquests t¨ªtols no nom¨¦s van obrir una escletxa, sin¨® que van servir com a referents ineludibles per a autores com Paula Bonet, que a Roedores (2018) va narrar el dolor per la p¨¨rdua de la criatura que estava esperant, o Sandra Vizzavona, que a Interrupci¨®n mostra de quina manera encara l¡¯avortament ¨¦s un tab¨², una vergonya i, fins i tot, un delicte que, moltes vegades, obliga les dones a fer front a una maternitat no desitjada. A aquests dos t¨ªtols podem afegir Abortos felices (2021) o ?Y t¨², tan feliz? (2020), que reivindiquen el car¨¤cter alliberador d¡¯un avortament lliure, legal, segur.

La cronologia ens demostra que, en els ¨²ltims deu anys, aquell silenci al voltant de la maternitat, entesa com una realitat extremament ¨¤mplia que va des del desig per un fill fins a la no voluntat de ser mare, passant per l¡¯experi¨¨ncia i les conseq¨¹¨¨ncies en tots els nivells de l¡¯embar¨¤s, del part i de la crian?a, s¡¯ha trencat. Avui dia, per sort, enfrontar-se a aquests temes vol dir fer front a una bibliografia que cada dia es fa m¨¦s extensa. Les dificultats que trobaven Riera, Freixas i, fins i tot, Barrera a l¡¯hora de trobar referents ha minvat i, de fet, qualsevol llibre amb ambici¨® liter¨¤ria no pot prescindir dels t¨ªtols que el precedeixen.

El boom editorial

Aquest recorregut demostra que no ens hem d¡¯enganyar: l¡¯aparici¨® d¡¯assajos, novel¡¤les, mem¨°ries que tenen la maternitat com a rerefons ¨¦s el contrapunt d¡¯un extens temps de silenci, un temps on temes com les guerres, la mort o les ¨¤nsies de poder han estat presents sempre sense que no es parl¨¦s mai d¡¯un boom. Dit aix¨°, ¨¦s evident tamb¨¦ que el mercat no ¨¦s ingenu.

Han proliferat llibres que, amb l¡¯¨²nic objectiu de satisfer una possible demanda, han convertit la maternitat en un tema banal. S¨®n llibres que, en forma de c¨°mics, narracions il¡¤lustrades, pseudomanuals i relats prefabricats d¡¯experi¨¨ncies personals, han reiterat t¨°pics ¡ªla mare cansada, la falta de temps, la fatiga, la impossibilitat d¡¯arribar a tot¡ª i han fet ¨¨mfasi en aspectes m¨¦s que coneguts ¡ªla impossibilitat de la conciliaci¨®, per exemple¡ª, sense anar m¨¦s enll¨¤, sense situar totes aquestes q¨¹estions dins d¡¯una reflexi¨® m¨¦s ¨¤mplia que ens impliqui a tots, com a societat.

Desitjar tenir fills obre q¨¹estions tan rellevants sobre les condicions per tenir-los i els l¨ªmits ¨¨tics per aconseguir-ho. No voler tenir fills ¨¦s afirmar que la maternitat no ¨¦s una necessitat biol¨°gica ni un deure social. Reivindicar el dret sobre el propi cos ¡ªde l¡¯avortament al plaer sexual¡ª ¨¦s defensar la primera i m¨¦s important de les llibertats. Parlar de crian?a ¨¦s parlar d¡¯educaci¨®, de rols, de models. Parlar de maternitat ¨¦s parlar del context econ¨°mic, de precarietat, de models de fam¨ªlies, d¡¯un model laboral diferent. Parlar de maternitat ¨¦s parlar, tamb¨¦, de l¡¯abjecte: d¡¯infanticidis, de rebuig i d¡¯abandonaments...

Nom¨¦s la literatura m¨¦s ambiciosa, m¨¦s complexa i menys complaent pot fer-se c¨¤rrec de tots aquests temes. I, nosaltres, des de la cr¨ªtica, en lloc de quedar-nos amb la part m¨¦s superficial, queixar-nos de la repetici¨® dels temes i parlar del car¨¤cter avorrit d¡¯aquestes q¨¹estions, hem de reivindicar aquesta literatura. Evidentment, no podem permetre que la mercadot¨¨cnia editorial, amb els seus productes ¡ªni tampoc els articulistes a la recerca de clics¡ª, converteixi un tema que ¨¦s molt m¨¦s que un tema en un boom. Per aconseguir-ho hem de ser exigents, i garbellar de la manera m¨¦s rigorosa i reivindicativa possible.