Els secrets que amaga la biblioteca de Rosalia

Aquest setembre, Rosalia va trencar un silenci de setmanes amb un photo dump de final d¡¯estiu. Una pila de llibres boca avall a la segona foto va activar un mecanisme ja habitual. Editorials, fans i tuitaires presumptament a l¡¯atur es van llen?ar a esbrinar quins t¨ªtols llegia l¡¯artista del Baix Llobregat. Camille Paglia i Charles Bukovski van so...

Aquest setembre, Rosalia va trencar un silenci de setmanes amb un photo dump de final d¡¯estiu. Una pila de llibres boca avall a la segona foto va activar un mecanisme ja habitual. Editorials, fans i tuitaires presumptament a l¡¯atur es van llen?ar a esbrinar quins t¨ªtols llegia l¡¯artista del Baix Llobregat. Camille Paglia i Charles Bukovski van sortir de seguida. Un volum prim d¡¯Acantilado va generar m¨¦s dubtes: Confesi¨®n, de Tolstoi? Hombres fatales, d¡¯Elisenda Julibert? La disseminaci¨® de subtils pistes virtuals ¨¦s fonamental a l¡¯univers comunicatiu de Rosalia, i els seus seguidors no necessiten cap pretext per sumar-se al joc. Per a aquells que gaudeixen furgant el zeitgeist a la recerca d¡¯influ¨¨ncies, corrents i potencials associacions, la incorporaci¨® de llibres a les seves publicacions ha obert un portal de bucles infinits.

Ocean Vuong, poeta vietnamita criat als Estats Units, va ser un dels primers a treure el cap pel portal. Era agost de 2022 i Rosalia es trobava de gira a Xile quan va mostrar en una publicaci¨® la contracoberta d¡¯un llibre groc. Despr¨¦s d¡¯utilitzar un ull de peix per calcular el gruix del volum, la mateixa editorial ¡ªAnagrama¡ª va concloure que era En la Tierra somos fugazmente grandiosos, la primera novel¡¤la de Vuong (en catal¨¤ s¡¯ha tradu?t com En aquest m¨®n, per un moment, som grandiosos). La cantant va despatxar dubtes poc despr¨¦s quan el va definir com el seu escriptor ¡°preferit del m¨®n mundial¡±. Tamb¨¦ el va citar a la seva entrevista amb Pen¨¦lope Cruz a Vogue: ¡°Les normes s¨®n com els carrers, nom¨¦s et poden dur a llocs coneguts¡±.

Com Rosalia, Vuong tendeix a deconstruir el llenguatge. El seu m¨¨tode ¨¦s el dels cabalistes medievals, m¨ªstics jueus que creien que la Tor¨¤ precedia la creaci¨®, i que a?llar i reordenar les s¨ªl¡¤labes del llibre era una manera d¡¯intuir el missatge indirecte, evasiu i capritx¨®s de D¨¦u. Escrita en angl¨¨s, en segona persona del singular, En aquest m¨®n¡­ ¨¦s una carta a la seva mare, una immigrant vietnamita que es mata a treballar en un suburbi paup¨¨rrim de Connecticut i que mai va aprendre a llegir. Vuong reconstrueix les guerres ¡ª¨ªntimes i literals¡ª de mare i ¨¤via, alhora que el seu desvetllament sexual i sentimental amb Trevor, un adolescent blanc que viu en una caravana i que lluita la seva pr¨°pia guerra contra el fentanil. M¨¦s que fer servir el llenguatge com a eina, Vuong busca respostes dins seu. Observa la composici¨® de les paraules, juga amb dobles significats, extreu s¨ªl¡¤labes per crear conceptes nous. Ent¨¦n que ¡°els noms no s¨®n res m¨¦s que miratges¡± que transformen all¨° que anomenen, aix¨ª com es transformen uns en altres els animals que apareixen al llibre. Aurons ferits a la carretera, macacos el cervell dels quals ¨¦s devorat en un ritual vietnamita de fertilitat. Papallones monarques de color ocre i vermell que ¡°s¡¯expandeixen per l¡¯aire blanc com un doll de sang¡±.

La papallona com a s¨ªmbol de metamorfosi ¨¦s la insignia de Motomami, l¡¯¨¤lbum on Rosal¨ªa descompon tant el llenguatge com els g¨¨neres musicals que el componen. (En la can?¨® ¡®Saoko¡¯: ¡°Una mariposa. / Yo me transformo¡±). No ¨¦s dif¨ªcil intuir per qu¨¨ Vuong li resulta inspirador. Creador superdotat d¡¯imatges i estats d¡¯¨¤nim, Vuong va modelar els seus carrers: va inventar un g¨¨nere propi, i nom¨¦s despr¨¦s d¡¯assumir aquest risc creatiu va esdevenir un fenomen supervendes tradu?t a 27 idiomes. (¡®Bizcochito¡¯: ¡°No bas¨¦ mi carrera en tener hits. / Tengo hits porque yo sent¨¦ las bases¡±). Com la cantant, t¨¦ una fixaci¨® pel que ¨¦s canviant i ef¨ªmer, el que brilla amb una llum estranya quan est¨¤ a punt de deixar de ser el que ¨¦s, des dels fen¨°mens naturals fins a la pr¨°pia fama. ¡°Una flor nom¨¦s la veiem cap al final de la seva vida, quan acaba de florir i ja va de cam¨ª a convertir-se en paper d¡¯estrassa¡±, reflexiona Vuong. (¡®Sakura¡¯: ¡°Flor de sakura. / Flor de sakura. / Ser una popstar nunca te dura).

El seu ¨¤lbum El mal querer estava inspirat en ¡®Flamenca¡¯, un roman prohibit del segle XIII que va passar a ser n¨²mero 1 de vendes a Amazon

L¡¯assumpte Vuong va consolidar la faceta de prescriptora liter¨¤ria de Rosal¨ªa. L¡¯havia estrenat anys enrere, quan va revelar que el seu ¨¤lbum El mal querer estava inspirat en Flamenca, un roman prohibit del segle XIII que va passar a ser n¨²mero 1 en vendes a Amazon. Agua y jab¨®n (Anagrama), l¡¯assaig sobre eleg¨¤ncia involunt¨¤ria de Marta D. Riezu, ¨¦s un altre ¨¨xit sui generis que va apar¨¨ixer l¡¯estiu passat al seu Instagram. Inicialment publicat per l¡¯editorial independent Terranova, el llibre va esgotar exist¨¨ncies de la nit al dia i es va convertir en objecte de col¡¤leccionista. No va arribar al gran p¨²blic, ni a la biblioteca de Rosal¨ªa, fins que Anagrama el va reeditar en versi¨® de butxaca i va allargar la seva vida de fenomen de vendes persistent.

L¡¯assaig ¨¦s fragmentari, un cat¨¤leg d¡¯observacions i prefer¨¨ncies que mira de donar forma a la idea que t¨¦ Riezu d¡¯eleg¨¤ncia: un concepte fugisser que relaciona amb ¡°l¡¯alegria discreta, el gest gener¨®s, el que prefereix passar desapercebut i fuig del mercadeig i del soroll¡±. En persones, objectes i actituds prioritza el que ¨¦s s¨°lid i discret contra la imitaci¨® mediocre i precipitada; pot llegir-se com un manifest anti-Ikea. (¡®Con altura¡¯: ¡°Esto es pa que quede. / Lo que yo hago dura¡±). El criteri de Riezu ¨¦s personal, subjectiu i arbitrari; aprova o descarta de manera categ¨°rica. Cal cuidar all¨° en qu¨¨ ning¨² es fixa ¡ª¡±una entretela ben meditada, un codi programat amb pulcritud, un baix relleu amagat¡±¡ª perqu¨¨ ¡°D¨¦u ho veu¡±. El quadern gris, de Josep Pla, ¨¦s ¡°un llibre perfecte¡±. L¡¯objecte mingei japon¨¨s, el summum de l¡¯honestedat. ¡°Em semblen elegants els diners en efectiu¡±, afirma en una oda contraintu?tiva al bitllet grapejat. ¡°Em fascina el disseny dels bitllets, el seu tacte quan ja fa temps que donen voltes, el seu poder al¡¤leg¨°ric: a canvi d¡¯un paper obtinc un desig¡±. (¡®Chicken Teriyaki¡¯: ¡°En Nueva York visitando a mi joyero. / Solo quiere cash, yo le doy mi dinero. / Un billete, dos billetes. / Una tienda de billetes¡±).

El que vol definir Riezu ¨¦s una amalgama de coses que aporten valor i solidesa al m¨®n i contraresten la seva mesquinesa. Si els seus cr¨ªtics la qualifiquen de reaccion¨¤ria, ¨¦s per la seva prefer¨¨ncia manifesta per valors i actituds de tota la vida. (Una ¡°formaci¨® espiritual¡± que no s¡¯apr¨¨n ¡°ni en un perfil d¡¯Instagram ni llegint entrevistes a Byung-Chul Han¡±). Lloa l¡¯esfor? humil i el talent gener¨®s; tamb¨¦ ¡°la rutina, el recer de l¡¯estabilitat, l¡¯equilibri¡± que va obtenir durant la seva infantesa gr¨¤cies a ¡°una fam¨ªlia que sabia que nom¨¦s comptava amb l¡¯esfor?, i potser amb una mica de sort¡±. (¡®Buler¨ªas¡¯: ¡°Yo no tuve que hacer / nada que me arrepienta ni de que yo lamente ahora / para mantenerme en pie. / Yo me mat¨¦ 24-7. / Eso es lo que tuve que hacer¡±).

¡°Si l¡¯eleg¨¤ncia els sona massa pretensiosa, pensin en la gr¨¤cia¡±, indica Riezu a la introducci¨®. ¡°?s m¨¦s viva i menys solemne, i tamb¨¦ t¨¦ car¨¤cter i integritat¡±. La gr¨¤cia com a salvaci¨®, com a contrap¨¨s a la gravetat i l¡¯abjecci¨® que hi ha al m¨®n i en cadascun de nosaltres; la gr¨¤cia com a ¨²nica manera d¡¯escapar de la for?a de la gravetat, la llei central de l¡¯univers. Aquests conceptes s¨®n els que fa servir la fil¨°sofa francesa Simone Weil al seu llibre m¨¦s conegut, publicat el 1947 i que es compon de les anotacions disperses que va deixar en els seus quaderns abans de morir prematurament. Encara que l¡¯espiritualitat de Rosal¨ªa no ¨¦s cap secret (¡®Hentai¡¯: ¡°Lo segundo es chingarte. / Lo primero es Dios¡±), l¡¯aparici¨® de La gravedad y la gracia (Trotta, en catal¨¤ a Fragmenta) al seu Instagram va causar un discret enrenou en la intersecci¨® entre fans de la m¨²sica pop i la filosofia cristiana.

Weil, jueva que va abra?ar el cristianisme, va intentar viure d¡¯acord amb el seu pensament complex i variable. Es va enrolar en una cadena de muntatge per comprendre l¡¯aflicci¨® espiritual del treballador de f¨¤brica. Malgrat sofrir migranyes terribles, va passar els seus ¨²ltims dies a la Fran?a ocupada treballant al camp, en condicions an¨¤logues a les dels camperols m¨¦s curtits. Ja a l¡¯exili, ingressada a l¡¯hospital, es va negar a ingerir m¨¦s calories di¨¤ries que les que consumien els membres de la resist¨¨ncia francesa (fet que sens dubte va accelerar la seva mort). Un rep¨¤s a les seves intu?cions filos¨°fiques fa intel¡¤ligible aquesta vida de santa medieval. La filosofia no havia de ser una palla abstracta i autoreferencial, sin¨® alguna cosa que pogu¨¦s concretar-se en la vida de les persones. La primera revoluci¨® havia de ser l¡¯espiritual, la que lidera cada individu al seu interior.

Hi ha un moment d¡¯En aquest m¨®n, per un moment, som grandiosos en qu¨¨ Ocean Vuong cita Weil. ?s la primera vegada que el narrador practica sexe anal, al terra en un graner: ¡°el goig perfecte exclou fins i tot el mateix sentiment de goig, perqu¨¨ en l¡¯¨¤nima satisfeta per l¡¯objecte no hi queda cap rac¨® per dir jo¡±. (¡¯Hentai: ¡°So, so, so, so, so, so good¡±). Vuong equipara el ¡°goig perfecte¡± de la comuni¨® sexual a la ren¨²ncia ¨ªntegra del jo que Weil creu necess¨¤ria per accedir a la gr¨¤cia, l¡¯¨²nica excepci¨® a la llei brutal de la gravetat que regeix la vida a la Terra. La salvaci¨® requereix una acceptaci¨® del buit, ¡°suspendre en un mateix el treball de la imaginaci¨® que tendeix perp¨¨tuament a tapar les fissures per on passaria la gr¨¤cia¡±: buidar-se d¡¯un mateix per convertir-se en un recipient de la gr¨¤cia divina. (¡®CUUUUuuuuuute¡¯: ¡°Keep it cute, manito, keep it cute. / Que aqu¨ª el mejor artista es Dios).

Per la seva pres¨¨ncia i manierismes, podria semblar que no existeix figura m¨¦s antag¨°nica a Weil que la cr¨ªtica d¡¯art i comentarista cultural Camille Paglia. No obstant aix¨°, malgrat definir-se com a atea, Paglia subscriu un respecte per la religi¨® en tant que inspiradora de grans obres d¡¯art, i per ser ¡°una lent metaf¨ªsica a trav¨¦s de la qual podem observar la immensitat i la sublimitat de l¡¯univers¡±. Una selecci¨® dels seus articles sota el t¨ªtol Feminismo pasado y presente (Turner) va ser un dels llibres que internet va identificar en un post de Rosal¨ªa de setembre.

Definir Paglia com a feminista heterodoxa seria edulcorar l¡¯efecte polaritzador de l¡¯escriptora tenint en compte que la seva ¨°pera prima, un estudi exhaustiu de la sexualitat en l¡¯art titulat Sexual Personae, va ser comparada amb el Mein Kampf per part de les feministes del moment. Paglia, de 76 anys, es va guanyar la seva fama de polemista estrident all¨¤ a les guerres culturals dels setanta i vuitanta. Sovint es caricaturitza la seva cosmovisi¨® at¨¤vica i es critica el seu rebuig al feminisme victimitzador de campus; per¨° la seva prosa, vigoritzant i plena d¡¯intu?cions el¨¨ctriques, continua sense igualar en la literatura del g¨¨nere. ¡°Llegim els autors m¨¦s importants no perqu¨¨ tot el que diuen sigui la veritat de l¡¯evangeli¡±, va dir Paglia en la confer¨¨ncia de 1991 que obre el llibre, ¡°sin¨® perqu¨¨ ens obren la imaginaci¨®, ens augmenten el quocient intel¡¤lectual i ens activen c¨¨l¡¤lules cerebrals que ni tan sols sab¨ªem que ten¨ªem¡±. Una afirmaci¨® que podria aplicar-se a la seva obra.

¡°Llegim els autors m¨¦s importants, no perqu¨¨ tot el que diuen sigui la veritat de l¡¯evangeli, sin¨® perqu¨¨ ens obren la imaginaci¨®¡±, va assegurar Camille Paglia en una confer¨¨ncia el 1991

Aquesta confer¨¨ncia hilarant mostra una Paglia deslligada, que gesticula disposada a desembeinar l¡¯espasa i lluitar a mort en defensa dels d¨¦us pagans. L¡¯objecte de la seva ira ¨¦s una professora que en una pon¨¨ncia va utilitzar revistes contempor¨¤nies per denunciar l¡¯opressi¨® de la dona: una actitud nociva i psic¨°tica i un ultratge imperdonable a l¡¯altar de la bellesa. ¡°La bellesa ¨¦s un valor hum¨¤ etern¡±, remata, ¡°no un truc inventat per un grupet de publicistes sinistres en una habitaci¨® de Madison Avenue¡±. Al seu m¨®n no existeix distinci¨® entre alta i baixa cultura: els ¨ªdols pop encarnen arquetips presents en la literatura i l¡¯art des del principi dels temps. Les revistes de moda ¡°formen part de la hist¨°ria de l¡¯art¡±. El seu heroi personal ¨¦s David Bowie, l¡¯artista total de la transformaci¨®, el creador androgin que flueix entre l¡¯universal mascul¨ª i el femen¨ª sense ser mai un ni l¡¯altre. (¡®Saoko¡¯: ¡°Make up de drag queen. / Yo me transformo¡±).

Transitar pel m¨®n literari de Rosal¨ªa ¡ªalmenys per la petita fracci¨® que n¡¯ha compartit amb el seu p¨²blic¡ª ¨¦s impregnar-se de la barreja de sagrat i prof¨¤ que reverbera en la seva m¨²sica i univers visual. Transformaci¨®, evoluci¨®, gr¨¤cia, D¨¦u; fama, eleg¨¤ncia, sexe, bitllets. Peces del puzle que Rosal¨ªa va muntant amb la seva m¨²sica, com un cabalista jugant amb les s¨ªl¡¤labes per trobar la veu de D¨¦u.