El ¡®duende¡¯ de la Rosalia ve de lluny

Vaig arribar tard. No ¨¦s estrany, la puntualitat no ha estat mai el meu fort. De fet, quan vaig arribar a Barcelona, el concert no nom¨¦s s¡¯havia acabat, sin¨® que havien tingut temps de marxar a un altre local i comen?ar a sopar. Eren quatre: el col¡¤lega guitarrista, dos amics seus i la noia amb qui havia cantat. M¨¦s jove. Deuria tenir uns 17 o 18 anys.

Van comen?ar a sonar boleros. Alg¨² va dir el nom de Buika. I ella es va emocionar com una nena petita. Va parlar d¡¯un nou tema que la cantant mallorquina havia estrenat amb Ja?vier Lim¨®n, que es veu que Buika havia escrit per al seu pare i que portava per t¨ªtol Oro Santo. I com qui t¨¦ un desig irrefrenable, va demanar al col¡¤lega guitarrista cantar-lo.

M¨¢s informaci¨®n

La consagraci¨® planet¨¤ria de Rosal¨ªa

Rosal¨ªa guanya el Grammy al millor ¨¤lbum de rock urb¨¤ o alternatiu

¡°Treu la guitarra¡­ va, va, sisplau, Rocha, sisplau¡±, el Rocha es diu Roger, Roger Sabart¨¦s, per¨° fa temps que els amics no li diuen pel nom de pila.

El Rocha es va resistir una mica fins que va comen?ar a estirar la cremallera de la funda per treure¡¯n l¡¯instrument. I ella va demanar al cambrer del local que abaix¨¦s un moment la m¨²sica. Nom¨¦s un moment, implorava. I el cambrer, que la va mirar for?a malament, va accedir-hi.

¡°En la penumbra de esta noche divina y prieta¡­¡± No s¨¦ quants segons van ser, per¨° es va fer el silenci. El silenci absolut. Tothom va deixar de parlar. Els cambrers van deixar de servir. Tinc la impressi¨® que fins i tot a la cuina el temps es va congelar.

¡°Vuelven los discos que me ense?aron a adorar la m¨²sica, volvi¨® mi padre despu¨¦s de veinte a?os. Ay si t¨² volvieras¡±, ella mantenia els ulls tancats i crec que jo al¡¤lucinava. Mai havia escoltat ning¨² cantar tan b¨¦ a tants pocs cent¨ªmetres.

¡°Si t¨² volvieras te vestir¨ªa de oro mi santo, que se pare el mundo para que tu puedas o¨ªr mi canto desesperado¡±. I amb l¡¯¨²ltima frase va obrir els ulls i, amb la naturalitat de qui ja s¡¯ha quedat a gust, va somriure al cambrer i li va dir que podia posar la seva m¨²sica. El bar sencer aplaudia.

Vaig pensar en Messi. Un pensament estrany, potser. Potser fins i tot mediocre. Per¨° em va venir al cap el fam¨®s tovall¨®. Aquell contracte que Charly Rexach va firmar un desembre de l¡¯any 2000 i en qu¨¨ es comprometia a fitxar el jugador argent¨ª.

¡°Com canta la de la dreta. T¨¦ el ¡®duende¡¯ aquell de les estrelles¡±, va dir alg¨² en l¡¯homenatge a Juan Gelman

Hi havia tovallons sobre la taula del bar on ¨¦rem. Li vaig dir que en podria firmar un.

¡°Un aut¨°graf per quan siguis famosa. Fins i tot un contracte preferent per reportatges i entrevistes¡±. Vam riure. Suposo que vam pensar que aquestes coses, fins i tot quan desbordes talent, estan reservades als altres.

He intentat recordar algunes vegades quin era exactament el bar. Nom¨¦s s¨¦ que estava a prop de la rambla del Raval. No tinc clar l¡¯any. I ni tan sols recordo si era tardor o hivern.

El que no se¡¯m va oblidar mai m¨¦s ¨¦s que aquella noia es deia Rosalia.

M¨¦s endavant, a la Sala Barts

Uns anys despr¨¦s, a finals del 2013, el Taller de M¨²sics va organitzar un concert a la Sala Barts per presentar un projecte ambici¨®s: un concert amb m¨¦s de 60 m¨²sics sobre l¡¯escenari amb poemes musicats de Juan Gelman. L¡¯ambici¨® no era nom¨¦s t¨¨cnica i organitzativa ¡ªparlem de molts joves talents assajant durant mesos unes partitures complexes¡ª, sin¨® que tenia relaci¨® directa amb la responsabilitat de la hist¨°ria que s¡¯hi explicava. Posar m¨²sica i veu als textos de dolor del poeta argent¨ª, un home marcat per la dictadura militar i concretament per una data: el 24 d¡¯agost de 1976. Aquell dia un grup de militars va irrompre a casa seva a Buenos Aires. Ell ja havia marxat a l¡¯exili. Per¨° dins hi havia el seu fill, Marcelo, i la seva dona, Mar¨ªa Claudia, que estava embarassada de set mesos.

Des d¡¯aquell instant la vida de Gelman va quedar marcada per sempre. Com marcades van quedar les vides dels milers de fam¨ªlies v¨ªctimes del que despr¨¦s s¡¯anomenaria els desapareguts de Videla. Un eufemisme per referir-se a les persones segrestades, torturades, assassinades i fetes desapar¨¨ixer per la dictadura militar. Des de l¡¯exili, la vida i els poemes de Gelman estarien per sempre m¨¦s marcats per la p¨¨rdua, el dolor, la cerca i el comprom¨ªs amb la mem¨°ria.

El tiquet de l¡¯entrada destacava que aquell era un muntatge d¡¯Enric Palomar. Que hi tocava la Big Ensemble del Taller de M¨²sics i hi cantava el cor de veu del Taller. I hi apareixien tres noms m¨¦s. Els tres cantants solistes: Pere Mart¨ªnez, Paula Domi?nguez i Rosalia Vila. Era la primera vegada que veia la Rosalia en un escenari tan gran. L¡¯hav¨ªem anat seguint en bolos en bars i locals petits. Mai a la Barts. Impressionava la quantitat de m¨²sics a l¡¯escenari. I com d¡¯important aquell concert era per a ells. Els tres cantants, tots de flamenc, s¡¯anaven intercalant. Embolcallats per una orquestra mil¡¤lim¨¨tricament col¡¤locada i que sonava de manera simf¨°nica, grandiloq¨¹ent. Fins que van arribar els minuts finals de l¡¯espectacle.

Recordo que es va fer fosc a la sala. Diria que nom¨¦s hi havia un focus il¡¤luminant-la a ella. I tots els instruments es van quedar en silenci. Tots menys el piano. Alg¨² premia les tecles d¡¯una melodia preciosa, senzilla. I ella, amb una sensibilitat extrema, va comen?ar a cantar aquests versos: ¡°Te voy a matar, derrota, te voy a matar. Te mostrar¨¦ mi rabioso coraz¨®n¡±. El record ¨¦s caprici¨®s i fa el que vol, per¨° sempre he tingut la sensaci¨® que ella estava veritablement emocionada. Contenint l¡¯emoci¨® despr¨¦s de tots els mesos d¡¯assajos, despr¨¦s de les gaireb¨¦ dues hores de concert. Conscient que havia de cantar la frase que donava t¨ªtol al muntatge. La frase amb qu¨¨ es tancava el concert. La frase que podia fins i tot resumir la vida de Gelman. ¡°Nunca los dar¨¦ por muertos¡±, va cantar la Rosalia. El micr¨°fon va captar la respiraci¨® que feia despr¨¦s de pronunciar-la. La respiraci¨® d¡¯una emoci¨® continguda que la travessava a ella i a tots els que ¨¦rem escoltant-la en aquella sala.

Mentre aplaud¨ªem a peu dret vaig poder sentir perfectament com alg¨² a la fila del darrere deia: ¡°Com canta la de la dreta. T¨¦ el duende aquell de les estrelles¡±.

Juan Gelman hauria d¡¯haver estat en aquella sala. Li havien reservat un seient a primera fila. Va trucar el dia abans explicant que es trobava malament i que no podria viatjar. Va morir set setmanes despr¨¦s a M¨¨xic.

Avui la partitura d¡¯aquell concert ¨¦s a l¡¯Uruguai. L¡¯Enric Palomar la va fer arribar a la seva neta. La que estava encara dins la panxa aquell 24 d¡¯agost del 76. I a qui Gelman va acabar trobant finalment l¡¯any 2000.

M¨¦s endavant, a la r¨¤dio

El 2016 vam anar a fer un programa de r¨¤dio al despatx d¡¯Ada Colau. Feia poc m¨¦s de mig any que era alcaldessa i tot just se celebraven les festes de Santa Eul¨¤lia. Vam pensar que podia estar b¨¦ que hi hagu¨¦s una actuaci¨® musical i l¡¯hi vaig proposar a la Rosalia. Va agrair molt la invitaci¨® i va dir que vindria si podia cantar flamenc tradicional. I en aix¨° va ser clara i rotunda: el que faig ¨¦s flamenc. En aquell moment ja havia passat del Taller de M¨²sics a l¡¯Esmuc, on hi havia una pla?a ¡ªnom¨¦s una¡ª per estudiar aquest tipus de cant. La va aconseguir ella. I tinc la impressi¨® que s¡¯havia submergit a entendre-ho tot d¡¯aquell llenguatge.

Quan va arribar vestida de vermell, acompanyada d¡¯un amic guitarrista, sonaven gralles a la pla?a de Sant Jaume. Va posar cara de preocupaci¨®: sonaran tamb¨¦ quan canti? No pod¨ªem garantir que no fos aix¨ª. Resignada, va cantar com la professional que ja era. Ho va fer asseguda al davant de l¡¯alcaldessa, cadascuna a una banda de la taula. Nom¨¦s les separava una fotografia de Federica Montseny que Colau havia fet emmarcar quan va prendre possessi¨® del c¨¤rrec. ¡°Li voleu dir alguna cosa?¡±, els vam preguntar quan van acabar de cantar.

¡°Falten facilitats¡±, va respondre ella. ¡°?s important que es donin facilitats als llocs que tenim per fer m¨²sica, perqu¨¨ se¡¯n pugui continuar fent. Perqu¨¨ sigui f¨¤cil fer-ho¡±.

M¨¦s endavant, cantant Goytisolo

Poc temps despr¨¦s va tornar a la r¨¤dio. Per¨° en aquest cas a l¡¯estudi Toresky, de R¨¤dio Barcelona, on es presentava un llibre de versions d¡¯un poema de Goytisolo. Va ser valenta, la Rosalia, perqu¨¨ el que li deman¨¤vem no era senzill. Li vam proposar cantar el fam¨®s Palabras para Julia, que el poeta havia escrit per a la seva filla i que havia musicat Paco Ib¨¢?ez davant la mateixa Julia Goytisolo.

¡°Pero t¨² siempre acu¨¦rdate de lo que un d¨ªa yo escrib¨ª pensando en ti como ahora pienso¡±. ?s una joia que per sort vam gravar, i que encara avui es troba a internet.

¡°Mira, ja est¨¤s en el cam¨ª de la fama¡±, li vaig dir. Aix¨° era novembre del 2016. No podia imaginar-me aleshores fins a quin punt la frase era veritat.

Juliol del 2022, en plena onada de calor, em desperto d¡¯hora. ?s impossible dormir. Obro Twitter. Surt ballant, surt tocant la guitarra, surt emocionant-se, surt eixugant-se la suor. Surt en infinitat de v¨ªdeos que els fans pengen dels concerts que est¨¤ fent per diferents punts d¡¯Espanya a la gira batejada amb el nom de l¡¯¨²ltim disc, Motomami. Escric a l¡¯Enric Palomar, li demano si t¨¦ un moment per parlar. I tamb¨¦ al Rocha. Ei, estic de bolo i just tenim les proves de so.

Parlem l¡¯endem¨¤. Mentre li faig preguntes sento soroll de cuina. Ha d¡¯aprofitar per preparar el dinar. El temps va m¨¦s cronometrat des que ¨¦s pare. Penso en el sopar al Raval. I en el seu fill de pocs mesos. S¨ª que ¨¦s cert all¨° que et diuen quan ets jove que el temps passa molt r¨¤pid.

Recorda vagament l¡¯escena del bar. Per¨° diu que no l¡¯estranya. ¡°Si alguna cosa va tenir sempre va ser una capacitat innata d¡¯engolir el p¨²blic, de posar-se¡¯l a la butxaca¡±. Li pregunto si l¡¯ha sorpr¨¨s l¡¯¨¨xit. Deixa passar uns segons. ¡°Si alg¨² en podia tenir era ella. Estava feta per a aix¨°. Somiava alt, aspirava a fer coses grans i tenia confian?a en si mateixa. El que ¨¦s estrany ¨¦s que passi. Molts s¡¯ho plantegen, ho intenten. El que ¨¦s estrany ¨¦s aconseguir-ho¡±.

I com la definiries? Nova pausa. ¡°Creativa, intel¡¤ligent. I amb aquesta cosa sempre¡­ entre na?f i profunda¡±.

El Rocha recorda vagament l¡¯escena del bar, per¨° t¨¦ gravat el concert de Gelman. ¡°Un dels m¨¦s especials que he fet mai¡±. En parlo amb l¡¯Enric poc despr¨¦s. Viu de fa anys a Alemanya. Un lloc meravell¨®s per fer m¨²sica, diu. Recorda gaireb¨¦ tots els detalls del muntatge de la Barts. I li explico que ¨¦s una de les escenes que vull incloure a l¡¯article que preparo. No tinc cap gran conclusi¨®, li dic. Per¨° trobo que les quatre escenes descriuen en certa manera l¡¯evoluci¨® d¡¯una artista global que torna a cantar a Barcelona. Una noia amb un talent evident per cantar. Amb capacitat d¡¯emocionar i connectar amb el p¨²blic. Molt formada en una branca que l¡¯apassiona com ¨¦s el flamenc. I que ha tingut la sort o el criteri d¡¯envoltar-se de persones que l¡¯han portat on volia. I replica l¡¯Enric: ¡°?s important aix¨° ¨²ltim. La sort, o m¨¦s ben dit l¡¯atzar. Quan penso en el concert de Gelman, penso tamb¨¦ en el Pere i la Paula. Els altres dos cantants que hi havia. Que ho fan meravellosament b¨¦. I que han intentat aventures on no sempre han tingut sort. Sense treure-li cap m¨¨rit a la Rosalia, hi ha una part de l¡¯¨¨xit que no dep¨¨n de nos?altres¡±.

Penjo el tel¨¨fon. Els he preguntat tamb¨¦ si creuen que ha perdut el cap o si continua sent normal. No responen. Tots dos diuen que fa molt de temps que no la veuen.

Torno a Twitter. M¨¦s v¨ªdeos. El p¨²blic coreja el seu nom. Ella riu. I entre imatge i imatge apareix la resposta. La dona ella mateixa. Amb vestit blanc, botes vermelles, la cara xopada de suor i cantant l¡¯¨²ltim tema del nou ¨¤lbum.

¡°La que sabe, sabe. Que si estoy en esto es para romper. Y si me rompo con esto pues me romper¨¦. ?Y qu¨¦? Solo hay riesgo si hay algo que perder¡±. Amb l¡¯emoci¨® i el carisma intactes. Entre na?f i profunda. ¡°Las llamas son bonitas porque no tienen orden. Y el fue?go es bonito porque todo lo rompe¡±. Baixa la mirada, el p¨²blic aplaudeix. La can?¨® es diu ¡°Sakura¡±. La flor japonesa preciosa per¨° de vida molt curta. No sembla que hagi perdut el cap. ?s conscient del risc que t¨¦ el trajecte. Per¨° sap on ¨¦s i cap on va. Directa a conquerir el cim del pop mundial.

Motomami

¡°Chica qu¨¦ dices¡±, comen?a dient la Rosalia al seu ¨²ltim treball. Una frase que funciona com un reclam i, a la vegada, com un advertiment. El reclam: a veure qu¨¨ far¨¤? I l¡¯advertiment: el que far¨¦ ser¨¤ nou i diferent. ¡°Saoko papi saoko¡±, continua. ?s la frase que es cantava a la tornada d¡¯un tema del 2004 dels porto-riquenys Wisin i Daddy Yankee. Un homenatge al reggaeton que barreja, un minut i mig despr¨¦s, amb jazz. I pel mig va cantant: ¡°Yo soy muy m¨ªa, yo me transformo¡±.

O sigui que el missatge queda clar al primer minut i mig de can?¨®: si us penseu que ho heu vist tot de mi, esteu equivocats, evoluciono com em dona la gana i continuar¨¦ barrejant el que encara avui ¨¦s imbarrejable.

Aquesta vegada ho fa sota el segell Motomami, nova paraula per sumar a l¡¯argot popular despr¨¦s de malamente i tr¨¢ tr¨¢, i amb la qual mostra una figura de dona empoderada. I transita per una inifinitat d¡¯estils. El reggaeton de ¡®Candy¡¯ o ¡®Chicken Teryaki¡¯, la samba de ¡®CUUUUuuuuuute¡¯ i la bachata de ¡®La fama¡¯. I les fusions. Com el bolero ¡®Delirio de Grandeza¡¯, que barreja amb una base de rap. O el flamenc i el reggaeton que es troben a ¡®Diablo¡¯.

Com si volgu¨¦s mostrar tots els seus referents, totes les m¨²siques que l¡¯emocionen. I ho fa, a m¨¦s i per primera vegada, parlant-nos d¡¯ella en primera persona. Amb una declaraci¨® d¡¯intencions a ¡®La fama¡¯ quan vol deixar clar que no perdr¨¤ el cap. ¡°Es mala amante la fama y no va a quereme de verdad¡±. Tamb¨¦ a ¡®Diablo¡¯, on una veu li etziba ¡°La que sale por TV no es la que yo conoc¨ª¡±. I ella replica: ¡°De la noche a la ma?ana no es que yo cambi¨¦. De la noche a la ma?ana mi vida se me fue¡±. I a ¡®Buler¨ªas¡¯ quan afirma que es ¡°igual de cantaora con un ch¨¢ndal de Versace que vesti¨ªta de bailaora¡±.

La vida li ha canviat al llarg dels ¨²ltims tres anys d¡¯una manera bestial. I aix¨° es reflecteix en moltes lletres. Com es reflecteix tamb¨¦ la soledat de la pand¨¨mia, que la va allunyar durant dos anys de la fam¨ªlia. Ho canta en una de les can?ons m¨¦s boniques del disc. Una balada que porta per t¨ªtol ¡®G3N15¡¯. No ha volgut dir mai de qui parla exactament, per¨° es dona per fet que ¨¦s pel seu nebot Gen¨ªs. ¡°?Me perdonar¨¢s lo que me he perdido? Son dos a?os ya¡±. ?s una can?¨® que culmina amb la nota de veu de la seva ¨¤via, que li diu que el cam¨ª que ha engegat ¨¦s complicat. ¡°Per¨° bueno, si ets feli? jo tamb¨¦ soc feli?¡±.

Les expectatives eren altes amb el nou treball de la Rosalia. Per¨° com les grans artistes, ella s'espolsa la pressi¨® dels altres i se centra en les seves aspiracions. "Cuando el caballo entra a Troya t¨² te conf¨ªas y ardi¨®", canta a la primera can?¨® del disc. I ¨¦s que la de Sant Esteve Sesrovires ha llan?at a les brases la Rosalia flamenca d'El mal querer i ha obert un nou horitz¨® que veurem cap a on la porta. Quina artistassa!