Rosal¨ªa, el mapa dels or¨ªgens

"La meva fam¨ªlia no veia que tingu¨¦s uns dots extraordinaris. ?s cert que nom¨¦s passejant una estona per un carrer a Andalusia podia trobar nenes amb m¨¦s gr¨¤cia natural que ella; per¨° jo hi percebia alguna cosa, i hi vam confiar¡±. Aix¨ª recorda Gabriel Cort¨¦s, flamenc i marit de la famosa bailaora La Tani, la primera impressi¨® que va causar una alumna molt especial a l¡¯escola que regenten els Cort¨¦s: Rosal¨ªa.

Rosal¨ªa Vila Tobella (Sant Esteve Sesrovires, Baix Llobregat, 1993), multipremiada i supervendes amb nom¨¦s 26 anys, sabia des de ben petita que la m¨²sica seria la seva vida. Aquesta ¨¦s la hist¨°ria d¡¯una artista amb una veu talentosa i una gosadia excepcional dalt de l¡¯escenari. Els seus mestres coincideixen que el seu ¨¨xit no es deu a un geni innat, com ho podria ser el del seu admirat Camar¨®n de la Isla. Les seves grans virtuts, apunten el director del Taller de M¨²sics, Llu¨ªs Cabrera, el seu gran pare en el flamenc, Jos¨¦ Miguel Vizcaya, o les seves professores de ball Manoli Rodr¨ªguez i Yolanda Cort¨¦s, s¨®n el neguit per aprendre, per provar-ho tot sense por, i, sobretot, la seva const¨¤ncia. Gabriel Cort¨¦s explica que la Rosal¨ªa adolescent era una m¨¤quina ¡°de demanar informaci¨®¡±: ¡°Arribava a l¡¯escola amb la seva bici plegable, la deixava en un rac¨®, ens ass¨¨iem a les escales i em preguntava de tot. Ella no pensava a sortir de festa: volia aprendre flamenc, volia amarar-se de m¨²sica¡±.

Amb motiu del retorn de Rosal¨ªa a Barcelona, amb els concerts que oferir¨¤ al Palau Sant Jordi el 7 i el 8 de desembre, Quadern s¡®endinsa en un recorregut visual pels espais m¨¦s destacats de les dues d¨¨cades de formaci¨® d¡¯un dels fen¨°mens musicals m¨¦s potents del segle XXI. Una auca que comen?a el 1997 a l¡¯escola Ses Dansa, quan tenia quatre anys, i que arriba fins al Tablao de Carmen, on el 2016 va oferir la seva ¨²ltima actuaci¨® com a artista an¨°nima i on la va con¨¨ixer El Guincho, el productor que ha estat al seu costat des de l¡¯¨¤lbum El mal querer. El mapa dels or¨ªgens de Rosal¨ªa acaba en el m¨®n industrial que envolta el seu poble natal, una inspiraci¨® fonamental en un estil que l¡¯ha convertit en una estrella global.

1. Les nenes que volen ser Rosal¨ªa

Els v¨ªdeos d¡¯infantesa casolans que Rosal¨ªa ha publicat a les xarxes socials mostren una nena bellugadissa i riallera, que inventava coreografies al jard¨ª de casa per a la m¨²sica pop de Ricky Martin. Ella i la seva germana gran, Pili Vila, es passaven hores fent collages amb retalls de revistes de moda. Les dues germanes s¨®n inseparables, i Pili l¡¯acompanya arreu i l¡¯assessora en l¡¯est¨¨tica.

Els pares van matricular Rosal¨ªa amb quatre anys a l¡¯escola de dansa Ses Dansa, a Sant Esteve Sesrovires. Hi feia classes de jazz modern dos cops per setmana, dels quatre als 15 anys. ¡°?s una noia que ha treballat molt, des de ben petita¡±, diu Manoli Rodr¨ªguez, fundadora i directora de Ses Dansa. Les alumnes de Rodr¨ªguez ¡ªhi ha pocs nens matriculats en comparaci¨® amb nenes¡ª s¡¯emocionen quan senten parlar de l¡¯¨ªdol: ¡°Les nenes volen ser com ella, la imiten. A vegades, quan la veuen pel carrer, una muni¨® de nens la segueixen per saludar-la¡±. Rosal¨ªa va estudiar als mateixos col¡¤legis que ells, a l¡¯Institut Montserrat Colomer i a l¡¯Escola Roureda.

Rodr¨ªguez t¨¦ un mural en una paret on apareixen retalls de premsa sobre Rosal¨ªa, i fotos d¡¯ella amb companys de Ses Dansa. ¡°Em van avisar que vindrien mitjans d¡¯arreu del m¨®n. ?s una icona del poble, per aix¨° l¡¯hem de protegir¡±, diu la seva antiga professora.

2. Un lloc on perdre la por a l¡¯escenari

Rosal¨ªa va actuar per primer cop en p¨²blic el 2007, amb 14 anys, a la pista poliesportiva Francesc Castellet de Sant Esteve Sesrovires. La pista ¨¦s un dels racons favorits dels joves del poble per fer uns cops de pilota o per petar la xerrada. Davant d¡¯un miler de persones ¡ªsobretot pares i familiars d¡¯alumnes de Ses Dansa¡ª, Rosal¨ªa va interpretar una can?¨® de la banda sonora de la pel¡¤l¨ªcula musical El pr¨ªncep d¡¯Egipte.

Llu¨ªs Cabrera, director del Taller de M¨²sics, assegura que Rosal¨ªa se¡¯n feia un tip, durant els anys de formaci¨®, de buscar bolos per guanyar experi¨¨ncia a l¡¯escenari. Extravertida de mena, el seu pare va ser el primer que la va animar a cantar en ¨¤pats familiars. La segona vegada que va actuar en p¨²blic va ser el 2009, al festival de l¡¯Entitat Cultural Flamenca de Sant Esteve. La presidenta d¡¯aquesta societat, Antonia Ca?adas, era la cuinera a l¡¯escola de Rosal¨ªa. Un dia, quan l¡¯artista tenia 13 anys, Ca?adas la va sentir cantar al col¡¤legi amb unes amigues i li va proposar d¡¯apuntar-se a l¡¯entitat.

3. Un poble que la protegeix

El bar del Casino ¨¦s un punt habitual per socialitzar-se a Sant Esteve Sesrovires; tamb¨¦ ho era per a Rosal¨ªa i la seva colla. El Casino est¨¤ situat al cor del poble, a tocar de la f¨¤brica propietat de la seva fam¨ªlia materna, empresa dedicada a la producci¨® de panells i plaques de senyalitzaci¨®. Xavier Di¨¦guez, gerent del Casino, recorda quan una Rosal¨ªa adolescent li demanava actuar amb la guitarra a la sala d¡¯actes del Casino. Era l¡¯¨¨poca en qu¨¨ la cantant feia classes de guitarra a l¡¯Escola Municipal de M¨²sica d¡¯Esparreguera. En aquesta mateixa sala va rebre el 2018 el premi de sesrovirenca de l¡¯any: el 2017 havia publicat el seu primer disc, Los ?ngeles, amb Refree.

Rosal¨ªa mant¨¦ el seu domicili a Sant Esteve, a la casa familiar, una resid¨¨ncia de classe mitjana benestant. Encara hi passa breus per¨ªodes de descans. La seva mare, Pilar Tobella, t¨¦ al poble l¡¯oficina des d¡¯on gestiona la feina de Rosal¨ªa. A la gala en qu¨¨ va ser guardonada com a sesrovirenca insigne hi va actuar Cl¨¤udia L¨®pez, ve?na del municipi. L¨®pez explica que, malgrat la fama, Rosal¨ªa continua sent propera amb la gent de Sant Esteve i que continua responent els missatges que li envien.

4. Un moment de revelaci¨® amb Camar¨®n

Rosal¨ªa descobr¨ª el flamenc amb 13 anys en un moment de revelaci¨®. A l¡¯entrada del parc Canals i Nubiola de Sant Esteve Sesrovires ¡ªel pulm¨® verd d¡¯un poble encerclat per pol¨ªgons industrials¡ª, una tarda Rosal¨ªa va topar-se amb un duel de m¨²sica que sortia de dos cotxes tunejats. De sobte, segons va explicar a Vogue, va sonar Camar¨®n de la Isla, i la va captivar: ¡°No havia escoltat mai una veu tan visceral i animal. Era l¡¯expressi¨® m¨¦s pura que havia sentit a la vida¡±.

La fam¨ªlia de Rosal¨ªa t¨¦ per part de mare unes fortes arrels catalanes i cap vincle amb el flamenc; el cam¨ª que va decidir seguir va ser un decisi¨® que va sorprendre a casa. ¡°Un no ¨¦s nom¨¦s el que li ve donat, tamb¨¦ ¨¦s all¨° que vol ser¡±, va dir Rosal¨ªa el 2018 a EL PA?S.

5. L¡¯alumna hiperactiva i carism¨¤tica

La jove inquieta va finalitzar l¡¯ESO el 2010. Des d¡¯aquell any i fins al 2014 va estar matriculada al Taller de M¨²sics, escola ubicada al Raval. ¡°No recordo cap alumna que agaf¨¦s tantes assignatures. S¡¯apuntava a tot. La seva predisposici¨® a aprendre era incre?ble¡±, explica Llu¨ªs Cabrera. Rosal¨ªa ha relatat que la multiculturalitat del Raval, amb espais com la pla?a del Macba, tamb¨¦ li van deixar petjada. Cabrera destaca que el que ha assolit Rosal¨ªa tamb¨¦ ¨¦s gr¨¤cies als seus pares: ¡°M¡¯explicava les novel¡¤les i la poesia que llegia, em parlava de cinema... Era una jove culta per l¡¯esfor? dels pares¡±. Cabrera afegeix un altre valor de Rosal¨ªa: el seu carisma: ¡°Sempre l¡¯envoltaven molts companys de classe. Si anava a un concert, la seguien 25, 30 persones¡±.

6. ¡®Chiqui, la veu del mestre¡¯

El que sap de flamenc, ha reconegut Rosal¨ªa, ¨¦s gr¨¤cies a Jos¨¦ Miguel Vizcaya, m¨¦s conegut com Chiqui de la L¨ªnea. Cantaor de prestigi, va ser professor de Rosal¨ªa al Taller de M¨²sics i a l¡¯Escola Superior de M¨²sica de Catalunya (ESMUC). La intensitat i el sentiment de les classes del Chiqui van marcar Rosal¨ªa. El mal querer, un ¨¤lbum considerat per molts com una obra mestra, ¨¦s el treball de final dels seus estudis d¡¯Interpretaci¨® del Flamenc a l¡¯ESMUC, s¨ªntesi dels estudis amb Vizcaya adaptats a un pop trencador.

Vizcaya ha dit que li agradaria que Rosal¨ªa fes un disc de flamenc. Chicuelo, reconegut guitarrista i professor al Taller de M¨²sics, explica que Rosal¨ªa li va proposar amb 19 anys de gravar un ¨¤lbum de flamenc. ¡°L¡¯hi vaig desaconsellar, perqu¨¨ n¡¯hauria sortit un disc m¨¦s, no destacaria¡±. Chicuelo, guanyador el 2013 d¡¯un Goya per una can?¨® de la pel¡¤l¨ªcula Blancanieves, revela que Rosal¨ªa va substituir S¨ªlvia P¨¦rez Cruz ¡ªla cantant a la banda sonora¡ª durant la gira de concerts on s¡¯interpretava la m¨²sica del film. Tamb¨¦ va guanyar experi¨¨ncia participant en multitud de bolos, des del festival per a nens Flamenkids fins a l¡¯homenatge a Carmen Amaya que va crear Maria Rovira per al Festival Grec del 2012.

7. El soterrani que va inspirar el ¡®tra tra¡¯

Gabriel Cort¨¦s, cantaori gerent de La Tani, recorda la primera vegada que Rosal¨ªa va baixar les escales de l¡¯escola de ball, ubicada en uns baixos a Nou Barris: ¡°Portava els cabells rapats pels costats i li vaig dir que aquest no era estil per al flamenc. Es va deixar els cabells llargs¡±. Rosal¨ªa tenia 15 anys quan va ser alumna per primer cop a La Tani, per¨° hi va estar poc: un any despr¨¦s es matricularia al Taller de M¨²sics.

M¨¦s endavant, com a deixeble de Jos¨¦ Miguel Vizcaya a l¡¯ESMUC i fins poc abans de triomfar amb El mal querer, Rosal¨ªa va tornar a La Tani per aprendre amb Yolanda Cort¨¦s. Els moviments flamencs que Rosal¨ªa combina amb les seves innovacions a l¡¯escenari i als videoclips, com ara les palmes amb el dors de la m¨¤ ¡ªel c¨¨lebre tra tra¡ª, tenen una base apresa amb mestres com Cort¨¦s o Vizcaya.

8. De l¡¯anonimat al Primavera Sound

Agust¨ªn De Beauc¨¦ recorda la nit del 2016 en qu¨¨ va descobrir Rosal¨ªa: ¡°Ella cantava a La Rouge, un bar del Raval. ?rem quatre al p¨²blic. Em va encantar i li vaig proposar d¡¯actuar al tablao¡±. Beauc¨¦ ¨¦s el gerent del Tablao de la Carmen, al Poble Espanyol; Rosal¨ªa hi va actuar el 14 de maig del 2016, la darrera vegada que puj¨¤ a un escenari com a artista an¨°nima. Un mes despr¨¦s ja participava amb el cantant C Tangana (van ser parella) en un concert al Primavera Sound. Un any m¨¦s tard arribaria Los ?ngeles, el disc amb Refree. L¡¯actuaci¨® al Tablao de la Carmen (a la imatge, un detall) va ser cabdal perqu¨¨ ¨¦s on la descobr¨ª El Guincho, l¡¯artista que l¡¯ha acompanyat des del 2018 en la seva projecci¨® mete¨°rica.

9. Crear un estil propi

La majoria dels consultats per Quadern destaquen de Rosal¨ªa que sempre ha tingut clar que volia crear una marca diferenciada i per a un gran p¨²blic. Ho sap b¨¦ Maritza Paz, propiet¨¤ria de Divine Nails, el centre de manicura a Cerdanyola del Vall¨¨s on Rosal¨ªa va estrenar fa gaireb¨¦ tres anys un dels elements que defineixen la seva imatge: ungles postisses de colors m¨²ltiples i llargada extrema. ¡°Un dia em va trucar i em va dir que si li feia les ungles em faria promoci¨® al seu compte d¡¯Instagram. Aleshores tenia 19.000 seguidors i ara en t¨¦ 6,7 milions¡±. Divine Nails t¨¦ avui sucursal a Barcelona i at¨¦n celebritats nacionals i internacionals. Cabrera calcula que, des del 2018, any d¡¯eclosi¨® de Rosal¨ªa, les matriculacions al Taller de M¨²sics han pujat un 25%.

10. La influ¨¨ncia del Baix Llobregat

¡°Entris per on entris, al meu poble hi ha pol¨ªgons industrials i camions. Molts elements de Pienso en tu mir¨¢ tenen molt a veure amb aquestes refer¨¨ncies amb qu¨¨ he crescut¡±. Rosal¨ªa apuntava l¡¯any passat la influ¨¨ncia que suposa el paisatge industrial del Baix Llobregat en l¡¯est¨¨tica de les can?ons d¡¯El mal querer, tot i que tamb¨¦ hi ¨¦s en altres creacions, com el seu darrer llan?ament, A pal¨¦.

Des dels xandalls, les samarretes o les sabatilles de plataforma, la manera de vestir i d¡¯empolainar-se de Rosal¨ªa t¨¦ un component de les tend¨¨ncies del jovent de l¡¯¨¤rea metropolitana de Barcelona. ?s un m¨®n que Rosal¨ªa observava de Sant Esteve Sesrovires. Per baixar a Barcelona havia de travessar pol¨ªgons com els que desemboquen a la f¨¤brica de Seat, a la ve?na Martorell. No ¨¦s casualitat que la primera m¨²sica que Rosal¨ªa es va comprar sent una nena fos una casset d¡¯Estopa, els germans Mu?oz, dos joves del Baix Llobregat que havien treballat en una f¨¤brica d¡¯automoci¨®.