La gran novel¡¤la de Stendhal

Henri Beyle (1783-1842), dit Stendhal, no va tenir en vida l¡¯¨¨xit que ell mateix profetitzava per al cap de cent anys, per¨° va tenir la sort que Honor¨¦ de Balzac, un dels autors m¨¦s llegits a la hist¨°ria de les lletres franceses, dediqu¨¦s un article a la tercera i ¨²ltima novel¡¤la de Beyle, La Chartreuse de Parme, perqu¨¨ aquella profecia s¡¯anticip¨¦s i ell fru¨ªs, al temps que li va quedar de vida, d¡¯una certa anomenada. Sigui com sigui, Stendhal va dir que els elogis desmesurats de ...

Henri Beyle (1783-1842), dit Stendhal, no va tenir en vida l¡¯¨¨xit que ell mateix profetitzava per al cap de cent anys, per¨° va tenir la sort que Honor¨¦ de Balzac, un dels autors m¨¦s llegits a la hist¨°ria de les lletres franceses, dediqu¨¦s un article a la tercera i ¨²ltima novel¡¤la de Beyle, La Chartreuse de Parme, perqu¨¨ aquella profecia s¡¯anticip¨¦s i ell fru¨ªs, al temps que li va quedar de vida, d¡¯una certa anomenada. Sigui com sigui, Stendhal va dir que els elogis desmesurats de Balzac haurien fet riure qualsevol amic seu que el conegu¨¦s b¨¦.

El lector catal¨¤ disposa a partir d¡¯ara d¡¯una nova traducci¨® d¡¯aquesta novel¡¤la, la m¨¦s gran de l¡¯autor, i potser la m¨¦s gran de tot el per¨ªode franc¨¨s anterior al II Imperi, superior, o molt superior, a una que es va publicar a la inefable col¡¤lecci¨® MOLU (Millors Obres de la Literatura Universal), dirigida per l¡¯¨ªnclit Joaquim Molas, una col¡¤lecci¨® feta amb restes de s¨¨rie d¡¯edicions antigues, amb traduccions no revisades, d¡¯un catal¨¤ indesxifrable. La nova, extraordin¨¤ria traducci¨® ¨¦s aquesta: Stendhal, La cartoixa de Parma, traducci¨® de Ferran Toutain, pr¨°leg de Llu¨ªs Maria Tod¨® (Barcelona, Bernat Metge Universal, 2023).

Qui consulti la bibliografia rom¨¤ntica d¡¯Escoffier (Le Mouvement romantique, 1788-1850), el trobar¨¤ naturalment situat entre els rom¨¤ntics, per¨°, fent un petit esfor?, haur¨¤ de discernir entre els rom¨¤ntics larmoyants ¡ªcom S¨¦nancour i els que encara existeixen a moltes literatures, que a les llibreries angleses apareixen a les prestatgeries sota el t¨ªtol ¡°Romanticism¡± com a equivalent de ¡°Literatura sentimental¡±¡ª i aquells que, tot i formar part de les generacions rom¨¤ntiques, van dotar les seves novel¡¤les d¡¯un car¨¤cter ja pr¨°piament contemporani. Hi ha autors francesos que, per in¨¨rcia, segons com es miri, poden ser considerats rom¨¤ntics, com ara Baudelaire, per¨° que, mesurats amb una bona regla de c¨¤lcul, resulten d¡¯una modernitat evident, fins i tot d¡¯un antiromanticisme obvi.

El geni d¡¯aquesta Cartoixa de Parma es troba en el fet que el diplom¨¤tic i escriptor, tot i espr¨¦mer en el seu llibre el munt d¡¯experi¨¨ncies amoroses que havia tingut i el munt d¡¯esdeveniments hist¨°rics a qu¨¨ va assistir, ni presenta la hist¨°ria segons el discurs objectiu que comen?ava a obrir-se cam¨ª en la historiografia ¡ªel millor exemple es troba en l¡¯experi¨¨ncia de Fabrizio a la batalla de Waterloo sense saber que s¡¯hi troba¡ª, ni presenta l¡¯amor des del punt de vista de la mera subjectivitat. Les dues coses s¡¯alternen en aquest llibre amb una habilitat sorprenent, de manera que ni els amors de Fabrizio del Dongo ¡ªnom¨¦s queda mal explicada la seva ¨²ltima experi¨¨ncia, amb Cl¨¦lia, no les altres¡ª, resulten embafosos o t¨°pics segons el codi rom¨¤ntic m¨¦s habitual, ni la seva visi¨® de la hist¨°ria est¨¤ amarada d¡¯¨¨pica o de trag¨¨dia, a pesar que Stendhal deia de la seva darrera novel¡¤la que tenia alguna cosa d¡¯Ariosto i del Tasso, i que es va inspirar en una cr¨°nica del segle XVI sobre els Farnese i el ducat de Parma. Senzillament, a la novel¡¤la els homes i les dones hi s¨®n presentats amb absoluta naturalitat ¡ªincloent-hi el cinisme i l¡¯ambici¨® de poder, per aix¨° alg¨² va dir que aquesta era una novel¡¤la ¡°maquiav¨¨lica¡±¡ª i aix¨° ¨¦s el que fa de Stendhal un novel¡¤lista tan genial com preco?. Balzac ¨¦s sempre massa ideol¨°gic; en Flaubert l¡¯estilisme es menja una bona part del seu ¡°realisme¡±; Zola, m¨¦s endavant, cau en un naturalisme exagerat i, doncs, igualment allunyat del ¡°natural¡± que posseeix Stendhal, anterior a l¡¯un i l¡¯altre. A difer¨¨ncia d¡¯aquests, i tamb¨¦ dels seus contemporanis, el de Grenoble va romandre fidel al racionalisme cr¨ªtic del segle de les Llums, al materialisme filos¨°fic dels ide¨°legs i al liberalisme pol¨ªtic heretat de la revoluci¨®. Al cap i a la fi, la caiguda de Napole¨® i la restauraci¨® borb¨°nica eren per ells mateixos elements que nom¨¦s podien afavorir la ironia m¨¦s fruct¨ªfera. Ell mateix, sabent-se at¨ªpic, va dedicar aquesta Cartoixa de Parma, al final del llibre, als ¡°happy few¡±, potser recordant un vers de Shakespeare: ¡°We few, we happy few, we band of brothers¡± (Enric V); per¨° l¡¯ep¨ªgraf hauria escaigut molt m¨¦s al Flaubert de L¡¯educaci¨® sentimental que a qualsevol llibre de Stendhal.

Ha acabat sent considerat un dels tres o quatre grans valors de la novel¡¤la francesa del segle XIX, per¨° no es pot dir que la cr¨ªtica del seu temps hi ajud¨¦s gaire. Sainte-Beuve, que tenia molt bon olfacte i filava molt prim, no va flairar gens ni mica el geni de Stendhal, i en un dels seu lundis de 1854 va qualificar la novel¡¤la de marivaudage italien (galanteig a la italiana), va trobar el llibre malgirbat ¡ªd¡¯errors d¡¯estructura n¡¯hi ha, certament, per¨° cal tenir present que la vivesa de l¡¯estil de Stendhal prov¨¦, en bona mesura, del fet que la va dictar, no escriure, en menys de dos mesos¡ª, i inversemblant l¡¯amor de la duquessa Sanseverina per Fabrizio, el seu nebot.

Al capdavall, qui ha convertit Stendhal en un enorme escriptor han estat els seus lectors, primer escassos ¡ªels happy few¡ª despr¨¦s incomptables, perseverants en els segles.