Prohibit el m¨°bil al museu

¡°Please, could you give us your phone?¡±, ¨¦s l¡¯¨²nica pregunta a qu¨¨ vaig haver de respondre per visitar l¡¯exposici¨® ?Web(s) of life, a la prestigiosa galeria Serpentine de Londres, ara fa un parell de mesos. Intueixo que les meves faccions es van tensionar perqu¨¨ el treballador, amb veu de telefonista, va afanyar-se a afegir un for sympathy mentre m¡¯oferia el palmell amb timidesa protocol¡¤l¨¤ria. Ja amb el m¨°bil confiscat, vaig adonar-me de l¡¯estampa: havia estat part¨ªcip d¡¯un desplegament teatral basat en la consternaci¨® del visitant i la promesa d¡¯un aprenentatge inoblidable.

Dins del recinte, no calia ser un expert en art modern per adonar-se de l¡¯obsessi¨® de Tom¨¢s Saraceno: les aranyes. Per¨° segons el fullet de vint-i-quatre p¨¤gines impr¨¨s a color que et regalen a l¡¯entrada, l¡¯artista contemporani no s¡¯acontenta que quedem fascinats per una teranyina de cinc-cents metres; la seva ambici¨® ¨¦s molt m¨¦s gran, tot i que no excepcional: pret¨¦n que ens alertem pel lamentable estat del nostre ecosistema i que actuem en conseq¨¹¨¨ncia. Per aconseguir aquest veritable punt d¡¯inflexi¨® en la nostra consci¨¨ncia, l¡¯argent¨ª t¨¦ una idea absolutament diferencial: projectar en bucle un documental digne de La 2 que denuncia la sobreexplotaci¨® del liti en regions de l¡¯Argentina, Xile i Bol¨ªvia. ?s llavors, en l¡¯adoctrinament de sala fosca que hi ha en qualsevol centre d¡¯art, que l¡¯espectador cosmopolita t¨¦ una revelaci¨® epif¨¤nica i lliga caps: ¨¦s el talent¨®s Tom¨¢s Saraceno qui ens ha obligat a deixar els m¨°bils a mans del personal com a mostra de solidaritat amb l¡¯impacte de la mineria industrial.

Davant la petici¨® transgressora de prohibir qualsevol dispositiu d¡¯enregistrament en concerts, museus i xous diversos, s¨®n m¨¦s atractives les exig¨¨n?cies de dalt que no pas la proposta cultural amb qu¨¨ dialoguem els de baix. Avui dia no resulta tan misteri¨®s el setlist de Bob Dylan com que el cantautor tingui el car¨¤cter per fer requisar els tel¨¨fons en una mena de funda de neopr¨¨ amb tancament segellat; per a la cr¨ªtica cultural novaiorquesa, no ¨¦s tan llaminer analitzar l¡¯humor del comediant Chris Rock com reportar que els seus equips de seguretat fan fora del teatre tothom qui veuen teclejar.

Aix¨ª doncs, no ser¨¤ estrany recon¨¨ixer que aquell mat¨ª, en l¡¯espai londinenc, no ens apel¡¤lava tant la crisi mediambiental com l¡¯orgull d¡¯haver adquirit una consci¨¨ncia col¡¤lectiva gr¨¤cies a la demanda d¡¯un geni de renom internacional. I ¨¦s aqu¨ª on el gest, lluny de ser disruptiu, perd efic¨¤cia: en comptes de focalitzar-nos en l¡¯experi¨¨ncia de desintoxicaci¨® digital, venerem les demandes eg¨°latres d¡¯una celebritat. I he de confessar que jo tamb¨¦ vaig caure en aquesta mitificaci¨®: el primer que vaig fer en recuperar l¡¯iPhone va ser temptejar si podia fotografiar la cartel¡¤la explicativa de l¡¯entrada. El jove subcontractat va contestar-me amb un of course servicial i aix¨ª es va tancar, un cop m¨¦s, el cercle d¡¯aquella protesta inefica?.