La vida-escriptura d¡¯Aurora Bertrana

Sempre vaig voler ser novel¡¤lista. Fou la meva il¡¤lusi¨® primera, i als quinze anys ja vaig escriure una novel¡¤la que ning¨² no ha vist mai, gr¨¤cies a D¨¦u, perqu¨¨ vaig fer-la desapar¨¨ixer. Tota la meva ambici¨® era d¡¯arribar a fer una novel¡¤la de veritat, una novel¡¤la bona¡±, li explic¨¤ Aurora Bertrana durant una entrevista a Josep Faul¨ª. ¡°La gran novel¡¤la encara no m¡¯ha sortit¡±, li confessa a Faul¨ª, per¨° no trigaria gaire: uns mesos despr¨¦s, Bertrana public¨¤ el primer volum de les seves mem¨°ries, la seva gran obra. En aque...

Sempre vaig voler ser novel¡¤lista. Fou la meva il¡¤lusi¨® primera, i als quinze anys ja vaig escriure una novel¡¤la que ning¨² no ha vist mai, gr¨¤cies a D¨¦u, perqu¨¨ vaig fer-la desapar¨¨ixer. Tota la meva ambici¨® era d¡¯arribar a fer una novel¡¤la de veritat, una novel¡¤la bona¡±, li explic¨¤ Aurora Bertrana durant una entrevista a Josep Faul¨ª. ¡°La gran novel¡¤la encara no m¡¯ha sortit¡±, li confessa a Faul¨ª, per¨° no trigaria gaire: uns mesos despr¨¦s, Bertrana public¨¤ el primer volum de les seves mem¨°ries, la seva gran obra. En aquella mateixa entrevista, l¡¯escriptora recordava l¡¯oposici¨® de son pare al seu desig d¡¯escriure, una oposici¨® que va transformar-se en entusiasme quan va llegir els primers textos de la seva filla: ¡°Escriu¡±, li digu¨¦. Ella sempre havia escrit, encara que fos d¡¯amagat. Perqu¨¨ per a l¡¯autora de Paradisos oce¨¤nics l¡¯escriptura era una forma de vida, una manera de relacionar-se amb el m¨®n i de comprometre¡¯s-hi. Per escriure, per¨°, cal viure. Bertrana ho sabia i, de fet, va viure molt, i la seva escriptura, des d¡¯aquells primers articles des de Su?ssa, on va anar per estudiar m¨²sica i on tornaria com a exilia?da, neix precisament de la vida.

¡°El primer que s¡¯ha de fer amb la vida ¨¦s viure-la i, despr¨¦s, si de cas, escriure-la amb coneixement de causa¡±, escrivia a les seves mem¨°ries. Mari¨¤ngela Vilallonga recupera aquestes paraules de Bertrana a la introducci¨® de Partid¨¤ria de la vida, on recupera tota una s¨¨rie d¡¯articles i confer¨¨ncies ¡ªhi inclou tamb¨¦ algunes entrevistes com la de Faul¨ª¡ª que Bertrana va publicar i llegir al llarg de la seva vida. Dividit en sis apartats, corresponents a diferents etapes vitals, aquest volum ¨¦s fonamental a l¡¯hora d¡¯apropar-se a una autora i a una intel¡¤lectual de la seva complexitat. Partid¨¤ria de la vida no nom¨¦s ens redescobreix la conferenciant i la periodista capa? de firmar fant¨¤stiques cr¨°niques de viat?ge i punyents, reivindicatius i provocadors articles d¡¯opini¨®, sin¨® que ens permet resseguir tamb¨¦ tant la seva vida com la seva traject¨°ria com a escriptora i veure com es donen la m¨¤ la vida i l¡¯escriptura, els llibres, els articles i les intervencions p¨²bliques. Tenir aquesta visi¨® global ¨¦s important en el cas de Bertrana, perqu¨¨ els transvasaments s¨®n constants: la seva experi¨¨ncia com a dona i com a viatgera alimenta els seus textos i dona forma a les seves reflexions sobre l¡¯educaci¨® femenina, sobre el dret de vot, sobre el matrimoni i el divorci o sobre l¡¯amor i el sexe.

Sempre havia escrit, encara que fos d¡¯amagat, perqu¨¨ era una forma de relacionar-se amb el m¨®n

El seu coneixement, quasi antropol¨°gic, de l¡¯organitzaci¨® social i de la cultura polin¨¨sia est¨¤ en el rerefons d¡¯articles com ¡®Amor Lliure¡¯, publicat a la seva tornada a Catalunya el 1934 i on llegim: ¡°a l¡¯Amor (amb maj¨²scula i amb tot el respecte) li fa poca gr¨¤cia que hom es valgui del seu nom prestigi¨®s per representar una com¨¨dia social, sovint fluixeta i de poc ¨¨xit, i que essencialment, purament i sentimentalment, l¡¯amor lliure ¨¦s l¡¯¨²nic amor que es mereix els respectes, les admiracions i els anhels dels veritables i purs sentimentals¡±. Aquest article est¨¤ directament relacionat amb altres publicats els mateixos anys, com ¡®El fantasma del la?cisme¡¯ i ¡®La dona enfront del matrimoni¡¯ o la confer¨¨ncia ¡®El nostre feminisme¡¯. Pronunciada a l¡¯Ateneu el 1931, aquesta confer¨¨ncia no es pot deslligar d¡¯aquella que va llegir un any abans, tamb¨¦ a l¡¯Ateneu, ¡®El viatge educatiu instructiu¡¯, com tampoc es pot deslligar de l¡¯article de 1969 ¡®El feminisme ha mort. Visca el feminisme¡¯, on Bertrana dialoga obertament amb els nous feminismes.

?s un llibre imprescindible per endinsar-se en el seu univers i reivindicar-la com a intel¡¤lectual r

Els textos reunits a Partid¨¤ria de la vida estan en di¨¤leg i tracen l¡¯evoluci¨® del pensament de la seva autora, on els principis i ideals fonamentals es mantenen inamovibles. ?s un pensament viu, que es nodreix i es confronta, sempre amb un comprom¨ªs absolut vers els m¨¦s febles, vers les dones, vers l¡¯escriptura i vers la llengua: ¡°Pobres escriptors catalans, si no ens escalf¨¦s el foc sagrat de l¡¯amor a la nostra llengua! Aquest foc ens dona coratge per a continuar escrivint malgrat tanta dificultat, tanta indifer¨¨ncia, tant frac¨¤s!¡±, afirm¨¤ durant una confer¨¨ncia als anys trenta, tot exhortant: ¡°escalfem-nos i esbargim-nos, si podem, per¨° llegint en catal¨¤¡±. Partid¨¤ria de la vida ¨¦s un llibre imprescindible per endinsar-se en l¡¯univers Bertrana i per reivindicar-la com a escriptora, com a periodista i com a intel¡¤lectual.