Ramon Gener: ¡°El ¡®Thunder Road¡¯ de Bruce Springsteen tamb¨¦ ¨¦s m¨²sica cl¨¤ssica¡±

Ramon Gener (Barcelona, 1967) ¨¦s pura passi¨®. ?s un amant de la m¨²sica, la feina i la vida. ?s el que traspua en els seus programes de televisi¨® i tamb¨¦ en una simple conversa. ?s un m¨²sic i cantant hiperactiu que va renunciar a la seva carrera art¨ªstica professional i la va reconduir cap a la divulgaci¨® a trav¨¦s de xerrades, llibres (en t¨¦ tres) i programes com ?pera amb texans, ...

Ramon Gener (Barcelona, 1967) ¨¦s pura passi¨®. ?s un amant de la m¨²sica, la feina i la vida. ?s el que traspua en els seus programes de televisi¨® i tamb¨¦ en una simple conversa. ?s un m¨²sic i cantant hiperactiu que va renunciar a la seva carrera art¨ªstica professional i la va reconduir cap a la divulgaci¨® a trav¨¦s de xerrades, llibres (en t¨¦ tres) i programes com ?pera amb texans, This is Art o Aix¨° no ¨¦s una can?¨®, que s¡¯han convertit en refer¨¨ncia. Per¨° els seus or¨ªgens estan en el piano i en el Palau de M¨²sica, l¡¯escenari que el va veure debutar cantant una ¨°pera per a nens i on Quadern l¡¯ha citat per descobrir les seves inquietuds i els seus projectes.

Pregunta. Va debutar al Palau, per¨° fa uns 20 anys va deixar de cantar. Per qu¨¨?

Resposta. Perqu¨¨ volia ser Messi, volia ser el millor cantant. Per¨° va arribar un moment en qu¨¨ em vaig adonar que aix¨° no passaria mai, que seria un cantant correcte, potser m¨¦s o menys bo, per¨° no el cantant que jo havia somiat.

P. I ho troba a faltar?

R. Molt durant els primers anys, perqu¨¨ era la meva il¡¤lusi¨®.

P. Va cr¨¦ixer estimant la m¨²sica.

R. S¨ª, a la meva mare li agrada molt la m¨²sica, sempre ens posava m¨²sica a casa i ens portava al Liceu i al Palau a escoltar m¨²sica; tamb¨¦ ens va apuntar al conservatori.

P. Es considera un privilegiat per haver crescut en aquest entorn?

R. ?s millor tenir-ho que no, per¨° si has d¡¯arribar a la m¨²sica, sempre trobes el cam¨ª.

P. Per¨° no tothom t¨¦ aquesta oportunitat.

R. La igualtat d¡¯oportunitats ¨¦s una fal¡¤l¨¤cia, ¨¦s una quimera. En el meu programa de televisi¨®, tots tenen poc m¨¦s de 20 anys i tots han estudiat m¨²sica, per¨° no tots han tingut el mateix acc¨¦s a la m¨²sica, i alguns han hagut de lluitar molt m¨¦s. En un m¨®n ideal, seria fant¨¤stic que tothom estigu¨¦s a la mateixa casella de sortida, i llavors que cadasc¨² demostri els seus valors i aptituds. I premiarem a qui arribi primer, sense deixar de banda els que arriben els ¨²ltims. Per¨° malauradament no estem tots a la mateixa casella de sortida. Aix¨° ¨¦s desesperant, perqu¨¨ hi ha gent amb molt de talent i ganes d¡¯aprendre, per¨° no tenen les eines.

P. Llavors, els conservatoris haurien de ser gratu?ts i caldria democratitzar l¡¯acc¨¦s als estudis musicals?

R. No ho s¨¦, no tinc respostes perqu¨¨ no soc gestor. Per¨° s¨ª que veig el que passa i veig que no ¨¦s just.

P. Com veu la m¨²sica que s¡¯ensenya a l¡¯escola? Creu que falta ensenyament musical?

R. Tots hem estudiat literatura, hem llegit els grans cl¨¤ssics i hi hem tingut acc¨¦s. La q¨¹esti¨® ¨¦s: aix¨° ha fet que estimem la literatura? ?s clar que per estimar una cosa l¡¯has de con¨¨ixer, per¨° tamb¨¦ la podries arribar a odiar. Crec que ¨¦s necessari que els nens estudi?n H?ndel, com fan amb Picasso o Merc¨¨ Rodoreda. Per¨° aix¨° no vol dir que els s¨¤piguen contextualitzar. El simple fet d¡¯explicar-ho no ¨¦s suficient. La q¨¹esti¨® no ¨¦s qu¨¨ ensenyes, sin¨® com. Perqu¨¨, si no, potser pot resultar un suplici a per algun alumne.

P. A l¡¯escola potser tothom ha llegit el Quixot o ha estudiat Picasso. Per¨° no tothom ha estudiat Mozart. La m¨²sica no ¨¦s la germaneta pobra?

R. El problema ¨¦s que necessites un professor que sigui m¨²sic, i que vulgui compartir la m¨²sica amb la canalla d¡¯una certa manera. Perqu¨¨ la m¨²sica no ¨¦s tan f¨¤cil, ¨¦s un art superior.

Ara hi ha molta m¨²sica superficial, per¨° tamb¨¦ n¡¯hi havia a l¡¯¨¨poca de Mozart. Passa que no ha transcendit

P. S¡¯ha plantejat mai ser professor?

R. M¡¯ho han plantejat mil vegades. Per¨° aix¨° ¨¦s com cuinar. Una cosa ¨¦s fer-ho els diumenges i una altra cada dia.

P. L¡¯¨°pera es veu com un g¨¨nere elitista, per¨° l¡¯ha volgut democratitzar.

R. No he acabat d¡¯entendre mai perqu¨¨ es t¨¦ aquesta visi¨®. Per mi anar al Liceu ¨¦s com anar a l¡¯estadi ol¨ªmpic i veure un concert del Bruce. No entenc aquesta dicotomia, sobretot perqu¨¨ un concert del Bruce o de Lady Gaga ¨¦s molt m¨¦s car que el Liceu. Igual que la gent s¡¯interessa pel Johnny B. Good de Chuck Berry, perqu¨¨ ¨¦s un cl¨¤ssic, tamb¨¦ ho hauria de fer amb Beethoven o Verdi, perqu¨¨ s¨®n models que traspassen el seu temps. No hi ha una m¨²sica d¡¯abans i una d¡¯ara, o una m¨²sica cl¨¤ssica i una moderna. El Thunder Road de Bruce Springsteen tamb¨¦ ¨¦s m¨²sica cl¨¤ssica. La m¨²sica ¨¦s tota la m¨²sica.

P. Amb Aix¨° no ¨¦s una can?¨® va fer l¡¯operaci¨® contr¨¤ria, fent veure la complexitat de la m¨²sica pop.

R. Ara hi ha molta m¨²sica superfi?cial, per¨° tamb¨¦ n¡¯hi havia a l¡¯¨¨poca de Mozart. Passa que no ha transcendit ni traspassat el pas del temps.

P. Hi ha algun tipus de m¨²sica que no li agradi?

R. No, m¡¯agrada tot. Perqu¨¨ en la m¨²sica hi busco la transcend¨¨ncia, no l¡¯entreteniment. Es tracta d¡¯intentar trobar la transcend¨¨ncia a trav¨¦s d¡¯un llenguatge purament matem¨¤tic, per¨° que va m¨¦s enll¨¤ i ¨¦s capa? de tocar-te en el m¨¦s profund de l¡¯¨¤nima.

P. Qu¨¨ escolta a casa?

R. Escolto poca m¨²sica, el que faig ¨¦s estudiar-la. El que no puc ¨¦s sentir m¨²sica, en el sentit que si sona m¨²sica, haig d¡¯aturar-me i escoltar-la. Quan vaig en cotxe no em poso m¨²sica perqu¨¨ em reclama que l¡¯escolti i em distreu.

P. No li agrada la m¨²sica de fons, com les que hi ha als dentistes.

R. No, aix¨° hauria d¡¯estar prohibit (riu).

P. Quin ¨¦s el seu instrument favorit?

R. El piano. ?s el meu millor amic, mai em decep. Igual que la m¨²sica ¨¦s la teva millor amiga, perqu¨¨ sempre t¡¯escoltar¨¤. Si est¨¤s trist, escoltes m¨²sica trista perqu¨¨ necessites que alg¨² t¡¯acompanyi en el teu sentiment i reafirmi el que sents, i aix¨° nom¨¦s ho fa la m¨²sica.

P. Ha desitjat mai tocar-ne un altre?

R. No, tindria la sensaci¨® d¡¯estar traint el piano.

P. Hi ha algun programa de televisi¨® que no li hagin deixat fer?

R. Aix¨° no ¨¦s una can?¨® em va costar molt que me l¡¯acceptessin. No ho veien. Em preguntaven com es nominarien els alumnes i qui guanyaria. Jo explicava que es tractava d¡¯aprendre m¨²sica. Semblava insuficient per a la televisi¨®. No vull que ning¨² guanyi o perdi, vull que fem m¨²sica plegats.

P. Quins projectes t¨¦ entre mans?

R. Tornar amb Aix¨° no ¨¦s una can?¨®. I el 26 i 27 de desembre ser¨¦ al Romea de Barcelona amb el Love Love Love, amb el Jos¨¦ Corbacho. I espero publicar un nou llibre abans de Sant Jordi. A part de confer¨¨ncies i altres projectes. M¡¯agrada molt la meva feina. Un dels meus grans plaers ¨¦s no saber quin dia ¨¦s i fer desapar¨¨ixer els dilluns.