M¨²sica en temps de postironia

Fa unes setmanes coneix¨ªem els cartells dels festivals m¨¦s grans de Catalunya. Desvelaven el retorn d¡¯Avril Lavigne des de les entranyes de la nostra adolesc¨¨ncia i feien saltar el grup Stella Maris de la pantalla als escenaris gr¨¤cies a la m¨¤gia d¡¯internet. Mentre no ens decid¨ªem entre tots si el lineup era una genialitat o una altra estafa de la postironia, va arribar, per fi, l¡¯Spotify Wrapped, el resum anual de les nostres escoltes a la plataforma de streaming. Durant tot un dia les xarxes es van omplir de captures de llistes amb els nostres artistes m¨¦s escoltats i les can?ons m¨¦s reprodu?des, on, per sort, sembla que el catal¨¤ ja no era el seu propi g¨¨nere. Participant d¡¯aquesta petita festa de l¡¯ego, em vaig recordar a mi mateixa penjant el primer p¨°ster a l¡¯armari de la meva habitaci¨® ¡ªGreen Day¡ª, demanant unes Converse per Reis ¡ªnegres i blanques, per guixar-les amb retolador¡ª i amagant un llapis d¡¯ulls i un encenedor a l¡¯estoig. Ha canviat, realment, la manera com escoltem la m¨²sica?

Quan compartim la llista de les nostres can?ons m¨¦s escoltades, no nom¨¦s suggerim que ens agrada Bruce Springsteen, sin¨® que cridem als quatre vents que som la mena de persona a qui li agrada Bruce Springsteen. Som exactament la persona que ha sabut apreciar J¨²lia Colom des del primer dia. La que es posa Arca al gimn¨¤s, perqu¨¨, s¨ª, va al gimn¨¤s, per¨° no com un gymbro, sin¨® com alg¨² que escolta Arca i no qualsevol bretolada. La m¨²sica sempre ha estat l¡¯excusa per explicar-nos. Per explicar-nos a nosaltres mateixos i al m¨®n, sigui a trav¨¦s de les xarxes o de la col¡¤lecci¨® de vinils que exposem al menjador de casa. Parlar-ne no ¨¦s f¨¤cil, perqu¨¨ ¨¦s un llenguatge tan universal com abstracte, per¨° ¨¦s curi¨®s com, amb els anys, sembla que ha passat per davant de l¡¯art, la literatura o fins i tot el cinema quan escollim qui volem ser.

Aquesta obsessi¨® per significar-nos a trav¨¦s de la m¨²sica no neix amb la hipervigil¨¤ncia d¡¯internet. El g¨¨nere musical ha estat p¨¤tria i bandera dels adolescents de totes les ¨¨poques, que han trobat en el pop, el punk o el grunge maneres de sobreviure a l¡¯edat de la rebequeria i tot el que ve despr¨¦s. M¨¦s enll¨¤ de la joventut, alguns estils en concret han articulat moviments pol¨ªtics i socials, dotant el jo de dimensi¨® pol¨ªtica a trav¨¦s de l¡¯art. El baterista de jazz Max Roach, a qui vam poder veure a Max Roach: The Drum Also Waltzes (Sam Pollard, Shapiro, 2023) en l¡¯¨²ltima edici¨® de l¡¯In-Edit de Barcelona, definia aquest pes pol¨ªtic i so?cial de la m¨²sica com all¨° que articula tant la manera en qu¨¨ parlem de l¡¯art com la manera en qu¨¨ concebem el m¨®n a trav¨¦s seu.

La m¨²sica a trav¨¦s d¡¯internet

Les xarxes han canviat la nostra relaci¨® amb la cultura. Can?ons publicades fa m¨¦s de trenta anys tornen a encap?alar llistes d¡¯¨¨xits i desenes d¡¯estrelles emergents ho aposten tot a les pessigolles del like. Plataformes com TikTok han introdu?t en la m¨²sica el fenomen de la viralitat. Abans, una can?¨® podia ser un ¨¨xit. Un hit, fins i tot. Ara, la mec¨¤nica d¡¯aquests espais transforma el so en tend¨¨ncia i la can?¨® en un fet social, en l¡¯excusa per participar en una conversa col¡¤lectiva totalment aliena al discurs musical. A internet, ¡®Say so¡¯ de Doja Cat deixa de ser un tema de pop rap enganx¨®s per ser el decorat d¡¯un ball, i ¡®Algo contigo¡¯ versionat per Rita Pay¨¦s ja no ¨¦s melodia ni lletra, sin¨® l¡¯excusa per escenificar una an¨¨cdota emotiva per tots els teus seguidors. Attrezzo per al nostre ego. Potser seria m¨¦s exacte parlar d¡¯una ¡°memificaci¨®¡± de la m¨²sica, si tenim en compte, a m¨¦s, la repetici¨® descontextualitzada i les capes i capes de subtext que l¡¯acompanyen quan la transformem en un simple pretext a trav¨¦s de les xarxes. De fet, quan la discografia de Fiona Apple va desapar¨¨ixer de TikTok l¡¯any 2022, els usuaris especulaven amb humor que es tractava d¡¯una reacci¨® a aquestes tend¨¨ncies absurdes.

La m¨²sica ha passat per davant de l¡¯art, la literatura o el cinema per escollir i mostrar qui volem ser

En l¡¯aparador constant que ¨¦s el m¨®n digital, ¨¦s irresistible recrear-nos en nosaltres mateixos a trav¨¦s de la m¨²sica. Si a les xarxes socials nosaltres som el producte, la m¨²sica ens far¨¤ d¡¯esl¨°gan. Per¨° no tot ¨¦s culpa de TikTok. La relaci¨® entre m¨²sica, ego i internet ve de lluny. Una de les primeres xarxes socials, Myspace, ja s¡¯articulava al voltant de la compartici¨® de m¨²sica i l¡¯autoexpressi¨® com a fans d¡¯aquesta, generant, fins i tot, est¨¨tiques que no podem desvincular ni de la m¨²sica ni d¡¯internet, com ara els scene kids o l¡¯indie sleaze. La plataforma de xat MSN permetia mostrar la m¨²sica que est¨¤vem escoltant en directe per presentar-nos d¡¯una manera o una altra als nostres contactes. I si no era possible escoltar ¡®My Immortal¡¯ just quan ens sent¨ªem m¨¦s Evanescence que mai, nom¨¦s calia copiar el nostre vers preferit al nick del contacte perqu¨¨ qued¨¦s clar als nostres companys.

Refer¨¨ncies. De Xostak¨®vitx a Daddy Yankee

La m¨²sica sempre ha deixat espai per al s¨ªmbol (que no ¨¦s el mateix que el mem). Durant el barroc, m¨¦s d¡¯un compositor es va aventurar a escriure sobre el car¨¤cter impl¨ªcit de les tonalitats musicals, i com el fet d¡¯escollir un do menor o un mi menor podia suggerir intencions radicalment diferents en una melodia. Abstracte i universal, per¨°, sembla que cap dels autors s¡¯acabava de posar d¡¯acord pel que fa a aquestes intencions, i mentre Charpentier assegura que la tonalitat de mi menor ¨¦s ¡°amorosa i llastimosa¡±, Mattheson la defineix com un so ¡°pensatiu i ¨¤gil sense arribar a ser festiu¡±. Davant la contradicci¨®, el compositor catal¨¤ Benet Casablancas reflexionaria sobre el tema escrivint que, en tot cas, podem parlar d¡¯un univers simb¨°lic de l¡¯autor, que crea refer¨¨ncies dins el seu propi corpus. No hi ha un car¨¤cter absolut en la m¨²sica, sin¨® que aquesta ve marcada per la idea de ¡°jo¡± que t¨¦ el compositor. I si, encara sense xarxes, la m¨²sica sempre ha estat del jo, tan meta i postir¨°nica com ho ¨¦s ara?

Al llarg de la hist¨°ria de la m¨²sica podem comprovar com la iconografia personal ¨¦s una constant, m¨¦s enll¨¤ de la tonalitat, i fa certa gr¨¤cia veure com aquesta idea d¡¯univers est¨¨tic ¨¦s aplicable del barroc al pop, del jazz al hip-hop i de Xostak¨®vitx a Daddy Yankee. Hi ha la mateixa intenci¨® autoreferencial en el primer quan replica motius del seu concert per a violoncel en mi bemoll major al quartet de corda en do menor, dibuixant amb quatre notes les inicials del seu nom, que en el segon quan recupera dos bits de ¡®Rompe¡¯ per la seva col¡¤laboraci¨® amb Rauw Alejandro connectant el reggaeton de fa m¨¦s de vint anys amb l¡¯actual. Hi ha la mateixa idea de llegat.

Quan el producte postir¨°nic costa de distingir d¡¯all¨° que satiritza, l¡¯experi¨¨ncia s¡¯estanca

Aix¨ª com hi ha autors que creen la seva iconografia, cada g¨¨nere musical compta amb els seus codis o convencions: una sonoritat, una progressi¨® harm¨°nica o, directament, figures musicals que fan de personatge recurrent a l¡¯experi¨¨ncia de l¡¯o?ent, com els leitmotiv del romanticisme. En el m¨®n del jazz, en canvi, podr¨ªem parlar dels licks, melodies populars o refer¨¨ncies a m¨²sics concrets i el seu corpus que el solista inclou en el discurs musical gaireb¨¦ com una picada d¡¯ullet a la cultura i al seu p¨²blic. Un lick pot ser un homenatge o un regalet pels connaisseurs. Ara que s¡¯acosta Nadal, si passeu per les sales de concerts de la ciutat, fixeu-vos en el solo del saxofonista de torn, i de segur que algun Jingle Bells juganer enxampareu.

El cas m¨¦s extrem d¡¯aquesta idea, i el que m¨¦s facilita el joc de la refer¨¨ncia, ¨¦s el sample, o l¡¯¨²s de retalls de m¨²sica ja creada per generar-ne de nova. ?s una pr¨¤ctica que podem trobar des dels inicis del hip-hop als anys setanta, per¨° que amb la digitalitzaci¨® de la m¨²sica ha crescut monstruosament. Tant, que la tria i ¨²s d¡¯aquests fragments ha pres entitat pr¨°pia a l¡¯hora de valorar la m¨²sica, i cada cop ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil preveure una cr¨ªtica que no se centri en com interactua l¡¯obra amb la informaci¨® que en coneixem, quins fragments utilitza, per qu¨¨, a quina est¨¨tica ens recorda i quina revisi¨® metair¨°nica suggereix; ¨¦s a dir, com interactua amb nosaltres mateixos i la nostra capacitat de recon¨¨ixer. Si la m¨²sica permet identificar, relacionar i satiritzar, l¡¯usuari es pot aplaudir a si mateix. No nom¨¦s gaudeix de la m¨²sica, sin¨® que en pot gamificar l¡¯an¨¤lisi, tot assenyalant pistes com si es tract¨¦s d¡¯un scape room.

El jo a trav¨¦s de la m¨²sica, la m¨²sica a trav¨¦s del jo

Un dels noms m¨¦s comentats del cartell del Primavera Sound ha estat Stella Maris, el conjunt femen¨ª de la s¨¨rie La Mes¨ªas que combina can?ons d¡¯estil na?f amb coreografies hipn¨°tiques. Tot i que el grup fa refer¨¨ncia a un conjunt real ¡ªles Flos Mariae¡ª i encara que en aquest grup-par¨°dia hi ha artistes de renom ¡ªcom Amaia Romero¡ª, costa imaginar els motius que han dut a programar-lo m¨¦s enll¨¤ de la gr¨¤cia que ens fa la idea a tots plegats. D¡¯entrada, pot semblar que no hi hagi tanta difer¨¨ncia entre el s¨ªmbol musical i la ¡°memificaci¨®¡± de la m¨²sica. La m¨²sica ¨¦s un llenguatge, i per tant ¨¦s inevitable que m¨¦s enll¨¤ del fenomen sensorial i est¨¨tic serveixi de vehicle d¡¯idees. El mem sempre necessitar¨¤ una paret on rebotar. En aquest cas, la refer¨¨ncia de la refer¨¨ncia ¨¦s essencial perqu¨¨ l¡¯obra cobri sentit. Com de divertit ¨¦s veure un grup de ficci¨® als escenaris d¡¯un festival tan massiu? Qu¨¨ pensaran els milers de guiris que les vegin? Tindran una experi¨¨ncia religiosa? Entendran res de res? Potser la m¨²sica hauria de poder ser m¨¦s coses que una broma interna.

L¡¯art ens serveix per explicar-nos, al m¨®n i a nosaltres, per¨° aquesta obsessi¨® per la identitat de consum r¨¤pid t¨¦ un efecte sobre com l¡¯escoltem. I, amb el temps, sobre com la creem. Tot i que de segur que podrem gaudir de m¨¦s d¡¯un concert coneixent-ne l¡¯autor, el context i tots els secrets al seu voltant, l¡¯art de la postironia no s¡¯aguanta allunyat d¡¯un consum acr¨ªtic i constant, sense la rialleta dissimulada i el plaer de saber-ne una mica m¨¦s que els altres. Quan el producte postir¨°nic costa de distingir d¡¯all¨° que satiritza, l¡¯experi¨¨ncia s¡¯estanca. Potser, l¡¯¨²nic tit¨¤ capa? d¡¯enfrontar-se a la cultura de la postironia ¨¦s la nost¨¤lgia, aix¨ª que em tocar¨¤ recuperar les Converse i el llapis d¡¯ulls negre i oblidar-me dels ¨²ltims vint anys amb Avril Lavigne.