Balan? de l¡¯any ling¨¹¨ªstic

No es pot dir que l¡¯any hagi estat bo en mat¨¨ria de llengua, les poques bones not¨ªcies no han pogut eclipsar els embats sistem¨¤tics vinguts des de fronts diversos, i la falta d¡¯unitat no ha col¡¤laborat a bastir discursos que permetin de respondre-hi. ?s clar que el 2023 no ha estat un bon any, perqu¨¨ per molt que flipem amb la sardana dels Tyets res no ha impedit la desconstrucci¨® de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica al Pa¨ªs Valenci¨¤ i les Balears de la m¨¤ dels governs de PP i Vox. Tot plegat a les portes d¡¯un any, el 2024, en qu¨¨ s¡¯hauri...

No es pot dir que l¡¯any hagi estat bo en mat¨¨ria de llengua, les poques bones not¨ªcies no han pogut eclipsar els embats sistem¨¤tics vinguts des de fronts diversos, i la falta d¡¯unitat no ha col¡¤laborat a bastir discursos que permetin de respondre-hi. ?s clar que el 2023 no ha estat un bon any, perqu¨¨ per molt que flipem amb la sardana dels Tyets res no ha impedit la desconstrucci¨® de la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica al Pa¨ªs Valenci¨¤ i les Balears de la m¨¤ dels governs de PP i Vox. Tot plegat a les portes d¡¯un any, el 2024, en qu¨¨ s¡¯haurien de fer p¨²blics els resultats de l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics d¡¯enguany i, per tant, de verificar si la llengua ha empr¨¨s de manera definitiva el cam¨ª cap a la residualitzaci¨®.

Els parlants hem estat a l¡¯altura, per¨° la pol¨ªtica no. Si durant el 2022 va semblar, per un moment, que la llengua congriava consensos com ans solia, amb la posada en marxa del Pacte per la Llengua per part de la Generalitat i la campanya de mesures endegada per l¡¯Ajuntament de Barcelona, el 2023 ha servit per arxivar totes les propostes i eliminar del tot el debat sobre uns projectes tals. La llengua, senzillament, ha desaparegut de l¡¯agenda pol¨ªtica catalana, just en el moment en qu¨¨, arran de les eleccions auton¨°miques i municipals, apareixia al primer lloc dels nous governs conservadors.

No es pot dir que no estigu¨¦ssim avisats, per¨° b¨¦ que hi havia hagut abans governs del PP en zones catalanoparlants i la sang no havia arribat al riu; b¨¦, en Bauz¨¢ ho havia intentat, per¨° es va trobar al davant una societat civil fortament organitzada. Ara l¡¯escenari ha canviat: la necessitat del suport de Vox ha dut els populars a assumir com a propi el programa de desmantellament de les pol¨ªtiques de normalitzaci¨®, que van caient com peces de d¨°mino: cancel¡¤laci¨® de subvencions, canvis de noms oficials, eliminaci¨® del deure de saber la llengua pr¨°pia i oficial, posada en marxa de segregaci¨® escolar. I, per descomptat, el menysteniment constant de la utilitat de la llengua i la negaci¨® del principi d¡¯unitat emparant normatives alternatives, que no fan sin¨® minar el sentit de reconeixement col¡¤lectiu i de construcci¨® de comunitat ling¨¹¨ªstica.

?s cert que la pol¨ªtica ha dut el catal¨¤ m¨¦s lluny que mai pel que fa a les institucions espanyoles i europees, d¡¯una banda amb la seva incorporaci¨® al Congr¨¦s dels Diputats i de l¡¯altra amb la petici¨® de l¡¯oficialitat a Europa. Una de freda i una de calenta, per¨°. La calenta, perqu¨¨ res ha demostrat, amb l¡¯¨²s de la traducci¨® simult¨¤nia al Congr¨¦s, que s¡¯hagu¨¦s d¡¯esdevenir cap apocalipsi pel fet de no convergir tots en la lengua com¨²n (un destacat membre del col¡¤lectiu Impulso Ciudadano, Rafael Arenas, deia per X-Twitter: ¡°lo siguiente, los Balcanes¡±, ignorant, tot sigui dit de passada, que als Balcans, precisament, el que tenen ¨¦s una llengua comuna); i la freda, perqu¨¨ a Europa haurem d¡¯esperar qui-sap-lo despr¨¦s que els responsables d¡¯exteriors espanyols presentessin uns informes que es veu que feien pena.

D¨¨iem, aix¨° s¨ª, que els parlants, o els usuaris de la llengua, hem estat a l¡¯altura. La ind¨²stria del llibre continua mostrant un dinamisme esperan?ador malgrat la crisi de distribuci¨® que l¡¯ha afectat, i les cites anuals de Sant Jordi i la Setmana del Llibre cada any apunten a sensibles millores en el consum del llibre en catal¨¤. Al mateix temps, les distribu?dores de cinema ho estan posant una mica m¨¦s f¨¤cil per veure estrenes en catal¨¤, les quals solen presentar taquilles que desmenteixen el t¨°pic de les mateixes distribu?dores que diu que en catal¨¤ la gent no hi va, mentre que la televisi¨® ha recuperat funcions normalitzadores (sobretot entre canalla i jovent) que havia abandonat per incompareixen?a. I la m¨²sica en catal¨¤ ha demostrat que pot accedir a g¨¨neres i registres que semblava que li eren vedats.

El parlant, per¨°, no ho pot fer tot, perqu¨¨ ¨¦s fals que ¡°el catal¨¤ dep¨¨n de tu¡±. No pot fer gaire si es desincentiva la contractaci¨® de personal que t¡¯entengui si t¡¯hi adreces en catal¨¤, o si es mira a un costat si a la universitat el professor canvia de llengua, o si el metge et fa fora de la consulta si no parles en castell¨¤. Per a tot aix¨° ¨¦s imprescindible el concurs de la pol¨ªtica, que com hem vist ha tingut un paper ben gald¨®s al llarg de l¡¯any. Que s¡¯espavilin, perqu¨¨ l¡¯Enquesta d¡¯Usos Ling¨¹¨ªstics no augura res de bo.