El diccionari creix i s¡¯esmena

No es pot dir que l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans no estigui fent feina. De fet, en els darrers anys n¡¯han fet molta, i la freq¨¹¨¨ncia i regularitat amb qu¨¨ amplien el diccionari ¨¦s un bon indicador que l¡¯acad¨¨mia est¨¤ arrelada als temps i t¨¦ un peu en l¡¯actualitat. B¨¦, tamb¨¦ hem d¡¯entendre que potser no van tan de pressa com tocaria, i que sovint fa la sensaci¨® que una novetat al diccio?nari ja fa temps que hauria de ser-hi: ha passat amb gentrificaci¨®, terme que ha entrat ara al DIEC tot i tenir m¨¦s de deu anys. Sigui com vulgui, al capdavall un diccionari normatiu no ¨¦s una obra descriptiva i tampoc pret¨¦n recollir l¡¯¨²s, sempre voluble; ja hi ha altres obres i recursos que fan aquesta feina.

De vegades, tamb¨¦, un es pregunta qui, d¡¯entre els membres de la Secci¨® Filol¨°gica, fa unes aportacions o d¡¯altres, tenint en compte el biaix que s¡¯hi intueix. O potser ¨¦s algun dels notoris fil¨°legs que hi ha entre bambolines, i que solen fer la feina bruta reportant els usos d¡¯una determinada paraula en informes incansables que despr¨¦s les patums tindran a b¨¦ de votar en el plenari. En la darrera de les ampliacions del diccionari, s¡¯han animat a incloure l¡¯accepci¨® del verb col¡¤locar en el que entenem per anar drogat, tot obrint la porta a la incorporaci¨® de termes propis de la llengua arg¨°tica i popular, malgrat que aquesta pr¨¤ctica no tingui gaire continu?tat ni sigui sistem¨¤tica. Aix¨ª, hi tenim col¡¤locar per¨° no pas clenxa per parlat de la ratlleta, terme que senyoreja fins i tot entre els castellanoparlants, tal com fa l¡¯incombustible ¨¤rbit en tota mena de camps de mides i condicions diverses.

D¨¨iem que hi ha una certa connexi¨® amb la realitat perqu¨¨ a cada ampliaci¨® s¡¯aprofita per allisar arestes i corregir esments de realitats pret¨¨rites. Ens ho trobem amb la correcci¨® de la definici¨® de marit i muller, en qu¨¨ ja no es tracta d¡¯un home i una dona casats, respectivament, amb una dona i un home, sin¨® senzillament amb un c¨°njuge qualsevol, aix¨ª com en la subentrada marit c¨°mode, que abans era l¡¯home que consentia les banyes que li posava la dona i ara pot ser que sigui el c¨°njuge qui les hi posi, sigui quin sigui el seu g¨¨nere. Tota una diversitat de possibilitats que recull tamb¨¦ molt h¨¤bilment la nova accepci¨® de penetrar, que no prescriu ni prejutja quins s¨®n els actors implicats: ¡°Introduir el penis dins la vagina o de l¡¯anus (d¡¯alg¨²)¡±.

Malauradament, tamb¨¦ hi ha llacunes. Malgrat que el diccionari fa un acostament a les q¨¹estions de g¨¨nere amb la inclusi¨® de donassa ¡ªja hi ten¨ªem homenot per¨° ens faltava l¡¯equivalent¡ª, amb la definici¨® de dona corpulenta per¨° tamb¨¦ referint-se a una dona ¡°significada per la seva aportaci¨® intel¡¤lectual, art¨ªstica o c¨ªvica¡± (amb un entranyable esment a Aina Moll a l¡¯exemple), s¡¯obvien del tot altres q¨¹estions, com ¨¦s la reflexi¨® al voltant del binarisme i el no-binarisme: ni s¡¯amplia l¡¯entrada del mateix binarisme, que ara com ara nom¨¦s significa una teoria fonol¨°gica, ni s¡¯admet no-binarisme o no-binari, termes que el Termcat s¨ª que recull en els seus vocabularis.

Ja sabem que l¡¯IEC no ¨¦s gaire partidari del llenguatge no-binari, al capdavall, en el seu comunicat recent sobre el llenguatge inclusiu, ja afirmava que ¡°no ¨¦s cap estrat¨¨gia natural¡± i ¡°contrav¨¦ les normes internes del catal¨¤¡±, malgrat que feia servir l¡¯adjectiu binari justament en el sentit que els moderns estudis de g¨¨nere atorguen al mot, i que el DIEC no recull encara. Per descomptat no hi ha pressa, si hi ha paraules que s¡¯esperen anys per entrar al diccionari ¨¦s normal que l¡¯acad¨¨mia sigui reticent a incorporar canvis m¨¦s estructurals, per¨° seria un error tractar el fenomen com una anomalia en lloc de veure¡¯l com a digne d¡¯inter¨¨s i estudi. Alg¨² dins de l¡¯IEC hauria d¡¯estar al cas dels debats encetats sobre la mat¨¨ria, no tan sols en catal¨¤, sin¨® tamb¨¦ en les lleng¨¹es de l¡¯entorn, perqu¨¨ el fenomen ¨¦s internacional i ens recorda que, almenys, estem instal¡¤lats en les mateixes din¨¤miques.

I per comen?ar, a la propera ampliaci¨® del diccionari normatiu potser convindr¨¤ incorporar no-binari i no-binarisme, perqu¨¨ ens agradin o no les solucions aportades pels col¡¤lectius implicats, el que farem ser¨¤ parlar-ne.