Jorge Carri¨®n dedica una s¨¨rie als lletraferits

Jorge Carri¨®n ¨¦s l¡¯autor d¡¯una s¨¨rie, a la plataforma en l¨ªnia Caixaforum+, dedicada a la gent que estima els llibres. A qui els llegeix, escriu, edita, ven o col¡¤lecciona i als espais on es troben abrigats per ser venuts o protegits del temps que passa. Es diu Book?lovers i l¡¯autor deixa ben clara, a cada cap¨ªtol, la proced¨¨ncia del t¨ªtol. Surt de lletraferit, una expressi¨® catalana que vol dir ¡°amant de les lletres¡±, tot i que Joan Coromines hi ha detectat definicions estrafol¨¤ries (¡°astut, tra?dor...¡±). Els fil¨°legs troben la paraula ja als segles XVI-XVII. La fan servir el rector de Vallfogona i Montaigne. Aquest humanista i savi interpreta el mot amb contund¨¨ncia: un lletraferit seria aquell a qui les lletres li han donat un cop de martell. Per¨°, finalment, s¡¯ha imposat una visi¨® m¨¦s dol?a. Com diu l¡¯acad¨¨mic Pedro ?lvarez de Miranda (Centro Virtual Cervantes), ara veiem que el lletraferit ¨¦s una v¨ªctima joiosa d¡¯un Cupido de la literatura. I ¨¦s en aquest sentit que Carri¨®n organitza el seu treball. S¨®n cap¨ªtols de mitja hora dedicats, cada un, a una ciutat.

He vist els episodis dedicats a Buenos Aires, Ciutat de M¨¨xic, Madrid i Lisboa. El dedicat a Barcelona el penjaven el dia 21. El seu sumari, per als ve?ns de la capital catalana, ¨¦s previsible. S¡¯explica al web que visiten el palau del Bar¨® de Quadras (seu de l¡¯Institut Ramon Llull), el Mercat de Sant Antoni, la Biblioteca del Dip¨°sit de les Aig¨¹es i la Ga?briel Garc¨ªa M¨¢rquez, el Supercomputing Center i les llibreries +Bernat, Nollegiu, La Calders, Ona, La Central, La Petita i Finestres. Amb entrevistes als llibreters Montse Serrano i Xavier Vidal, l¡¯escriptor Enrique Vila-Matas, l¡¯editor Jorge Herralde i la il¡¤lustradora infantil Roc¨ªo Bonilla. I amb la dansa de N¨²ria Guiu.

S¡¯ha de tenir molt present que aquesta s¨¨rie no ¨¦s una guia de llibreries i biblioteques de la ciutat protagonista. Carri¨®n fa apostes singulars, fonamentades, per¨° que no pretenen ser ni les ¨²niques possibles ni les ¨²niques inevitables. Hi ha tota una po¨¨tica personal en la tria que s¡¯ajusta a la seva idea de la llibreria (Contra Amazon, Galaxia Gutenberg): un sistema complex, planetari, que obre l¨ªnies de relaci¨® i fuga, que posa en conversa milers de t¨ªtols, dissenys, icones¡­ i, per aix¨°, ¨¦s impossible guanyar-la en la generaci¨® de contextos. Nedant en aquesta abund¨¤ncia pots escollir molts horitzons. Cada cap¨ªtol t¨¦ un personatge principal que, de vegades, es menja massa temps de la mitja hora que duren. Uns cap¨ªtols que sempre semblen massa breus. En algun cas, com el de l¡¯escriptora i rapera angolesa Telma Tovn, no s¡¯acredita qui ¨¦s (cal escorcollar els t¨ªtols de cr¨¨dit finals). Tamb¨¦ passa amb la periodista Leila Guerrie?ro. Guerriero fa un magn¨ªfic relat de la seva relaci¨® d¡¯enlluernament (¡°deslumbramiento¡±) amb els llibres. Quan explica que Pavese la va ¡°reparar¡± d¡¯un enfonsament sentimental i la va despertar del ¡°hechizo del dolor¡±, penses que no calen grans rebomboris ni s¨°lides teories per¡­posar-te a llegir. Elena Poniatowska parla de l¡¯abra?ada que et fan els llibres... Aquest ¨¦s l¡¯encant de la s¨¨rie. No ¨¦s enciclop¨¨dica, ¨¦s la tria d¡¯un lector que sap trobar bones companyies, com ara la de l¡¯historiador de la lectura Alberto Mangel.

A l¡¯inici de cada cap¨ªtol, Carri¨®n dona un atribut a la ciutat. Madrid seria la ciutat del collage, i Lisboa, la capital d¡¯un pa¨ªs on comen?¨¤ la globalitzaci¨®, per¨° no dedica la mitja hora a sostenir aquests enunciats. Manen molt els discursos dels convidats. I tot aix¨° en un embolcall televisiu elegant. I ¨¦s que Carri¨®n¡­tamb¨¦ sap de televisi¨® (Teleshakespeare, Galaxia Gutenberg). Un detall gens irrellevant: l¡¯acc¨¦s a Caixaforum+ ¨¦s gratu?t. Qui vulgui arrodonir la jornada pot visitar un altre, entranyable, enorme, lletraferit: Umberto Eco. Filmin t¨¦ un emotiu documental sobre la seva biblioteca (Davide Ferrario). I tamb¨¦ n¡¯hi ha un sobre la biblioteca p¨²blica de Nova York i el seu treball social (Frederick Wiseman).