L¡¯Hivernacle i Via Laietana 8-10: vells edificis nouvinguts

Aquest desembre passat, dos vells edificis barcelonins han estat not¨ªcia per ser objecte de diferents intervencions. El primer ¨¦s l¡¯Hivernacle de la Ciutadella, restaurat despr¨¦s de setze anys d¡¯aband¨®. El segon, malgrat la seva envergadura, no ha tingut el ress¨° del primer; es tracta d¡¯un edifici de despatxos als n¨²meros 8-10 de Via Laietana, amb la pla?a V¨ªctor Balaguer al darrere. L¡¯Ajuntament ha iniciat l¡¯habilitaci¨® de...

Aquest desembre passat, dos vells edificis barcelonins han estat not¨ªcia per ser objecte de diferents intervencions. El primer ¨¦s l¡¯Hivernacle de la Ciutadella, restaurat despr¨¦s de setze anys d¡¯aband¨®. El segon, malgrat la seva envergadura, no ha tingut el ress¨° del primer; es tracta d¡¯un edifici de despatxos als n¨²meros 8-10 de Via Laietana, amb la pla?a V¨ªctor Balaguer al darrere. L¡¯Ajuntament ha iniciat l¡¯habilitaci¨® de diverses plantes per destinar-les a usos administratius. Els dos edificis no s¨®n comparables, ni des del punt de vista de l¡¯arquitectura, ni de la grand¨¤ria, ni de l¡¯¨²s, per¨° s¨®n exemples d¡¯un fenomen peculiar: s¨®n actuals, independentment de l¡¯estil i de l¡¯¨¨poca en qu¨¨ es van construir, i s¨®n una demostraci¨® que els edificis poden obrir-se pas en el temps amb l¡¯eina m¨¦s poderosa que tenen: haver nascut per ser ¨²tils. El seu ¨²s no ser¨¤ gaire diferent d¡¯aquell per al qual van ser constru?ts, per¨° s¨ª que ho ¨¦s el context. Tot plegat esdev¨¦ una prova evident del fet que els edificis no s¨®n res si no estan utilitzats i ben comandats, i podr¨ªem dir que la seva ¡°inutilitat¡± sovint ¨¦s la dels responsables que els han dut al naufragi o els han abandonat.

L¡¯Hivernacle ja formava part d¡¯un singular pol d¡¯atracci¨® dedicat a la ci¨¨ncia, amb l¡¯Umbracle, el Museu de Geologia i el de Zoologia, que ara nous responsables han descobert, potser animats per la futura construcci¨® de la biblioteca p¨²blica de l¡¯estat al costat de l¡¯Estaci¨® de Fran?a. En qualsevol cas, una iniciativa als ant¨ªpodes de traslladar el Museu de Zoologia al Museu Blau, una decisi¨® in¨²til i equivocada. Aquests dies l¡¯Hivernacle llueix, amb la seva tipologia singular, un petit edifici doble amb els dos pavellons de filigrana, units per una coberta vidriada a dues aig¨¹es. Una caixa lluminosa que espera cedir el protagonisme als arbres i les plantes.

L¡¯edifici de Via Laietana ¨¦s una construcci¨® de vuit plantes de prop de 80 metres de llargada, amb m¨¦s de 400 finestres a les seves fa?anes, que es convertir¨¤ en una mena de segon ajuntament, on s¡¯aplegaran diverses depend¨¨ncies municipals actualment disperses en altres edificis que ara es destinaran a habitatges. La not¨ªcia mereix atenci¨®, ja que evidencia el sentit de l¡¯operaci¨® en relaci¨® amb aquesta via, un carrer en el qual inicialment dominaven els edificis d¡¯oficines i despatxos com aquest. ?s aquest edifici, doncs, el m¨¦s rellevant de la not¨ªcia, per diverses raons. La primera ¨¦s que permetria reparar un dels, generalment, menystinguts darreres de la Via Laietana, la pla?a V¨ªctor Balaguer, que podria replicar el paper de la pla?a Sant Miquel en relaci¨® amb la de Sant Jaume.

Sens dubte, per¨°, la m¨¦s important ¨¦s la longitud i composici¨® de l¡¯edifici. Barcelona en t¨¦ pocs com aquest, on es reuneixen repetici¨®, relleu ¡ªper tant, ombres¡ª i composici¨®, per tal d¡¯aconseguir encaixar la seva pres¨¨ncia a la via i corregir la grand¨¤ria i la repetici¨® industrial. Tot posat al servei de la perspectiva, una caracter¨ªstica d¡¯aquesta avinguda escenogr¨¤fica ¨²nica i dif¨ªcil de trobar en cap altre carrer barcelon¨ª. A la veritable Gran Via barcelonina no li manquen punts de semblan?a amb la Gran Via de Madrid, precisament per la seva ¡°consci¨¨ncia perspectiva¡± i per A la qual ¨¦s determinant la colossal fa?ana: emmascara l¡¯al?ada amb l¨ªnies de balcons horitzontals i amb la utilitzaci¨® de pilastres de tres plantes, tot exhibint un repertori de balustrades, r¨¤fecs, frontons ¡ªcorbats o triangulars¡ª, balcons, modillons, columnes, pilastres, pinacles i gerros, baranes o encoixinats, no tan freq¨¹ents a Barcelona, i que els ulls moderns no han volgut veure, menyspreant el seu inestimable paper en la forma urbana de Barcelona. Aix¨ª doncs, la not¨ªcia no ¨¦s tan l¡¯habilitaci¨® d¡¯un edifici com la ¡°rehabilitaci¨®¡± d¡¯una arquitectura.