Muralisme: de Catalunya al m¨®n

Portar l¡¯art al carrer. Literalment. Aix¨° ¨¦s el que pretenia el comissari i cr¨ªtic d¡¯art Daniel Giralt-Miracle a Barcelona, el 1969, en plena dictadura. I va aconseguir-ho a c¨°pia d¡¯enginy i bons contactes. No va pensar ni en murs verges ni en fa?anes despullades, sin¨® en les tanques publicit¨¤ries que a l¡¯estiu es quedaven buides. Per qu¨¨ no convidar artistes reconeguts perqu¨¨ les convertissin en el seu llen? davant dels ulls de tothom? Aix¨ª va n¨¦ixer la primera edici¨® de Pictorama, un projecte que va permetre veure com treballaven fora de l¡¯estudi pintors de la talla de Guinovart, Anzo, Yturralde, Clav¨¦, De Prada-Poole, Tharrats, Ponsat¨ª i un llarg etc¨¨tera. De fet, la convocat¨°ria de Giralt-Miracle va tenir m¨¦s artistes disposats a enfilar-se dalt d¡¯una bastida que tanques disponibles. Per¨° a pesar de cert rebombori medi¨¤tic, Pictorama no va tenir continu?tat. Treure l¡¯art del seu espai natural ¡ªels museus i les galeries¡ª potser era una idea massa trencadora, i m¨¦s encara si el p¨²blic espontani el confonia amb publicitat comercial.

Mentre a Barcelona el projecte Pictorama va ser flor d¡¯estiu, a Filad¨¨lfia un jove afroameric¨¤ estava a punt de canviar les regles del joc. Per cridar l¡¯atenci¨® de la noia que li agradava, no se li va oc¨®rrer res m¨¦s que pintar les parets del seu barri amb un inequ¨ªvoc ¡°Corn?bread loves Cynthia¡±. Darryl McCray va ser pio?ner en usar el seu propi malnom i no el d¡¯una colla, un gest que van comen?ar a repetir altres joves de la comunitat. La llegenda de Corn?bread ¨¦s va engrandir no tant per lligar-se la Cynthia ¡ªque tamb¨¦¡ª, sin¨® per haver pintat a un elefant del zoo un eloq¨¹ent ¡°Cornbread lives¡± despr¨¦s que la premsa local el don¨¦s per mort arran d¡¯una baralla entre bandes. Tot i que McCray va ser arrestat per aquesta ir¨°nica reivindicaci¨® vital, l¡¯espurna grafitera de Filad¨¨lfia aviat va saltar als carrers de Nova York i, des d¡¯all¨¤, va infiltrar-se lentament a Europa via Londres i Par¨ªs, on ja havia comen?at a arrelar la subcultura de l¡¯art urb¨¤. I ¨¦s que des de mitjans dels anys setanta el grafiti va ser la v¨¤lvula d¡¯escapament de molts joves i el cavall de batalla de les institucions p¨²bliques, que consideraven que els artistes de l¡¯aerosol practicaven el vandalisme. I d¡¯aquells plors pels vagons de tren pintats ¡ªno tan llunyans en el temps¡ª arribem a la paradoxa actual: l¡¯art urb¨¤ ja es passeja pels museus i per les galeries, en part gr¨¤cies a bombes medi¨¤tiques com el misteri¨®s Banksy.

Sota el paraigua de l¡¯art urb¨¤ han conviscut i evolucionat diferents disciplines m¨¦s enll¨¤ del popular grafiti. Una d¡¯elles ¨¦s el muralisme, una pr¨¤ctica tan antiga com la mateixa consci¨¨ncia humana: qu¨¨ pintaven sin¨® els homes i les dones del paleol¨ªtic a les coves? Al llarg de la hist¨°ria de l¡¯art es pot resseguir una petjada muralista universal i heterog¨¨nia, que inclou icones renaixentistes com El darrer sopar de Leonardo da Vinci o la monumental i prol¨ªfica obra del mexic¨¤ Diego Rivera, un dels m¨¦s destacats exponents del muralisme del segle XX. Per¨°, m¨¦s enll¨¤ del c¨¤non, i en paral¡¤lel a l¡¯eclosi¨® del grafiti, tamb¨¦ va sorgir un muralisme fruit de la necessitat d¡¯expressar-se, de reivindicar, de denunciar (poc importa el verb) que anava m¨¦s enll¨¤ d¡¯un tag o una marca personal feta amb esprai. El que fa d¨¨cades va comen?ar espont¨¤niament als suburbis de les grans ciutats s¡¯ha anat estenent com una taca d¡¯oli ¡ªsobretot als Estats Units i a diversos pa?sos europeus¡ª fins a la consolidaci¨® d¡¯un circuit internacional en qu¨¨ els muralistes catalans tenen un paper destacat.

B¨¨lgica, Su?ssa, els Estats Units, Kosovo, Bielor¨²ssia, el Canad¨¤, Portugal, Fran?a, It¨¤lia, Irlanda, Ge¨°rgia, R¨²ssia, Esc¨°cia... Aquests s¨®n alguns dels pa?sos que ha visitat Nil Safont aquests darrers anys, i en alguns hi ha estat m¨¦s d¡¯un, dos i tres cops. Poc s¡¯imaginava aquell nano que pintava tags pels carrers de Berga i que va estudiar Belles Arts a Barcelona que un dia recorreria el m¨®n pintant murals com a Slim Safont. Amb nom¨¦s 28 anys, porta la vida d¡¯una estrella del rock. Almenys, vist des de fora: ara una setmana aqu¨ª, ara quinze dies all¨¤, ara agafo un avi¨®, ara un altre, ara pinto a peu de carrer, ara enfilat en una grua a 40 metres d¡¯altura. A Safont li agrada capturar instants de la vida quotidiana, i ho fa amb un estil cl¨¤ssic que beu de l¡¯impressionisme. ¡°Vivim en un pa¨ªs amb molta tradici¨® pict¨°rica: Casas, Sorolla, Fortuny... Crec que aix¨° fa que la gent jove tingui tant de nivell. De fet, dir que ets de Barcelona ja et dona bona reputaci¨®. A m¨¦s, se¡¯ns reconeix per un estil figuratiu que comparteixo amb altres artistes d¡¯aqu¨ª, com Elisa Capdevila, Alba Fabre, Iv¨¢n Floro... En canvi, als francesos se¡¯ls valora m¨¦s per la il¡¤lustraci¨® i la geometria, i als italians, per l¡¯estil renaixentista¡±, assegura.

Qui tampoc s¡¯havia imaginat mai pintant murals arreu del m¨®n ¨¦s la Cinta Vidal. Com que li agradava dibuixar, va estudiar il¡¤lustraci¨®, per¨° la seva veritable formaci¨® va ser al Taller d¡¯Escenografia Castells de Santa Agn¨¨s de Malanyanes. ¡°All¨¤ em van ensenyar un ofici que ara s¡¯est¨¤ perdent: la pintura de telons per a teatre. Pint¨¤vem amb teles gegants clavades a terra, i va ser aix¨ª com vaig aprendre a pintar a gran escala¡±, explica des del seu estudi de Cardedeu. La crisi econ¨°mica del 2008 la va emp¨¨nyer a experimentar en obra pr¨°pia, en qu¨¨ explora magistralment el concepte de gravetat connectant arquitectura i humans. Una petita exposici¨® a Barcelona li va canviar la vida. ¡°No s¨¦ com, va contactar amb mi una galeria d¡¯art de Los Angeles i des del 2016 hi col¡¤laboro. De fet, van ser els que em van animar a pintar en gran format¡±, recorda. Darrere de cada mural de Vidal ¡ªen t¨¦ a Hawaii, Hong-Kong, Kobe, San Francisco, Atlanta i en moltes ciutats euro?pees¡ª sempre hi ha un proc¨¦s de planificaci¨®. ¡°M¡¯agrada que tinguin una hist¨°ria al darrere i fer un estudi minuci¨®s de l¡¯espai, i tamb¨¦ de l¡¯entorn, del context. Jo marxar¨¦ d¡¯all¨¤, per¨° la gent que s¡¯hi queda ha de fer seva l¡¯obra que deixes¡±, afirma.

Com Safont i Vidal, Marina Capdevila ha trobat refugi en el dibuix des que t¨¦ mem¨°ria. Tot i estu?diar Belles Arts a Barcelona, les seves primeres experi¨¨ncies laborals van estar relacionades amb el disseny gr¨¤fic. Per¨° necessitava tornar a les sensacions del paper i el llapis, de manera que va apuntar-se a un curs d¡¯il¡¤lustraci¨®. A la mateixa ¨¨poca, un col¡¤lega va introduir-la al m¨®n dels murals. I all¨° que va comen?ar com un entreteniment de cap de setmana va anar agafant forma fins a convertir-se en una professi¨® que la porta del Brasil a B¨¨lgica, de la Gran Bretanya al Canad¨¤, de la Xina a It¨¤lia, de M¨¨xic all¨¤ on sigui. ¡°Ja fa anys que no decideixo on vaig de vacances. Aquest febrer em toca anar a Sud-¨¤frica¡±, fa broma. La carrera de Capdevila s¡¯ha consolidat gr¨¤cies a un estil molt personal, inspirat en els avis de Falset, el seu poble natal. ¡°M¡¯agrada pintar iaios canyeros, no decadents. Vull trencar aquest estereotip que ja no serveixen per a res i aix¨ª replantejar el concepte de vellesa. Aix¨° tamb¨¦ m¡¯ha servit de ter¨¤pia perqu¨¨ tinc por a la mort, a envellir, a emmalaltir... i veure¡¯ls em fa pensar que puc arribar als 90 anys estupendament¡±, sentencia.

Les escenes quotidianes de Slim Safont, els microcosmos gravitacionals de Cinta Vidal i l¡¯eixerida gent gran de Marina Capdevila nom¨¦s s¨®n la punta de l¡¯iceberg d¡¯un planter de muralistes catalans que brillen en el circuit internacional de l¡¯art urb¨¤ (la llista completa seria inacabable, per¨° tots coincideixen qu¨¨ hauria de comen?ar amb Octavi Serra, ¨¤lies Aryz, que ha obert les portes a tota la resta). Per qu¨¨ aquests artistes no s¨®n profetes a casa seva tot i tenir obra repartida tamb¨¦ per diferents indrets de Catalunya i Espanya? ¡°Aqu¨ª el muralisme no est¨¤ considerat. Els ajuntaments et poden encarregar un mural perqu¨¨ es pensen que, com que t¡¯agrada pintar, el far¨¤s gratis. I a fora ho respecten m¨¦s. No ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® econ¨°mica¡±, dispara Vidal. ¡°Fa dotze anys que pinto, i en fa un, un any, que vaig poder pintar el meu primer mural gran a Barcelona, i perqu¨¨ em va patrocinar Adidas. Saps qu¨¨ passa? Que a fora valoren la nostra feina i ens paguen quatre cops m¨¦s. Aqu¨ª encara ho veuen com un acte vand¨¤lic que embruta una paret, no com a cultura urbana¡±, assegura Capdevila. ¡°Dins del gremi tamb¨¦ hi ha cert malestar, perqu¨¨ ens adonem que molts cops els que organitzen projectes cobren m¨¦s que els artistes, i les difer¨¨ncies s¨®n desorbitades. Si en lloc d¡¯un mural aquella fa?ana es pint¨¦s tota de blanc, el pintor cobraria m¨¦s que nosaltres¡±, es lamenta Safont. ¡°Ens coneixem tots i ens trobem als festivals, per¨° anem per lliure. I potser el que caldria ¨¦s organitzar-se i crear un sindicat de muralistes. De fet, ¨¦s una idea que s¡¯est¨¤ parlant amb alguns companys com els de Reskate Studio¡±, afegeix Vidal.

¡°La nostra feina ¨¦s molt dura. Les jornades s¨®n llargu¨ªssimes, i tant se val si fa molt de sol o molt de fred. Et jugues la vida dalt d¡¯una grua a 40 metres d¡¯altura i ni tan sols saps qui l¡¯ha muntada¡±, recalca Safont, tot i recon¨¨ixer que, un cop veu acabat el mural, se li obliden tots els mals. El desgast f¨ªsic ha fet que tots tres busquin l¡¯equilibri entre el muralisme i l¡¯obra d¡¯estudi. De fet, Vidal acaba de fer una exposici¨® a Nova York i ja est¨¤ immersa en la preparaci¨® de la propera a Alemanya. Tamb¨¦ la preocupa que el boom actual comporti saturaci¨®. ¡°Els murals han de tenir un sentit, un criteri, no nom¨¦s pintar coses grans i boniques. No se n¡¯ha d¡¯abusar, no val tot a tot arreu¡±, afirma. En la mateixa l¨ªnia es manifesta Capdevila: ¡°Quan acabes pintant tot un poble de dalt a baix tamb¨¦ es perd la seva identitat. Ara mateix crec que no participaria en aquests festivals¡±, diu sobre les experi¨¨ncies de pobles com Penelles, a la Noguera, i Fanzara, a l¡¯Alt Maestrat. Per¨° Safont continua defensant el poder d¡¯una disciplina m¨¤gica ¡°que porta l¡¯art al carrer i a la vida quotidiana de les persones¡±. En ess¨¨ncia, tal com s¡¯ho va imaginar Giralt-Miracle ja fa m¨¦s de mig segle.