El debat dels m¨°bils: els adolescents prenen la paraula

S¡¯ha de prohibir l¡¯¨²s dels m¨°bils als instituts? S¡¯est¨¤ regalant el tel¨¨fon massa d¡¯hora als adolescents? Aquest ¨¦s un debat que ha entrat a l¡¯agenda pol¨ªtica des de comen?ament de curs, arran de l¡¯onada prohibidora que han protagonitzat molts centres educatius (a falta d¡¯una normativa de la Generalitat, els centres han impulsat regulacions pr¨°?pies) i d¡¯una iniciativa d¡¯unes fam¨ªlies de Barcelona ¡ªdemanant endarrerir fins als 16 anys el ri?tual de lliurament del m¨°bil¡ª que s¡¯ha est¨¨s com una taca oli. Per¨° en aquest debat, sempre vist des del punt de vista dels adults, qu¨¨ en pensen els adolescents?

Per donar veu als veritables protagonistes d¡¯aquesta hist¨°ria, Quadern i SER Catalunya han organitzat un debat als estudis de l¡¯emissora entre cinc adolescents d¡¯entre 12 i 16 anys, de diferents perfils, alguns amb m¨°bil i d¡¯altres (en aquesta ocasi¨®, nom¨¦s una) que no. Es tracta d¡¯alumnes d¡¯instituts diversos, p¨²blics, concertats i tamb¨¦ algun de m¨¤xima complexitat (que agrupa un alt volum d¡¯alumnes amb situaci¨® de vulnerabilitat socioecon¨°mica). Aqu¨ª no estan identificats per no etiquetar-los i poder valorar la seva opini¨® independentment del perfil social.

El debat, celebrat el 13 de desembre, tamb¨¦ va comptar amb la pres¨¨ncia de dos experts: H¨¦ctor Gard¨®, director d¡¯Equitat Gigital de la Fundaci¨® Bofill, i Marta Oll¨¦, pedagoga, neuroeducadora i professora de la Universitat de Barcelona. Aquests professionals van poder plantejar preguntes als joves i, alhora, van exposar la seva visi¨® sobre aquesta problem¨¤tica. Aquest ¨¦s el resum de prop de dues hores de conversa.

Els nois i noies que van protagonitzar la xerrada, com la majoria d¡¯adolescents catalans, participen en aquest ritual no escrit de rebre el primer m¨°bil al voltant dels 12 anys, coincidint amb el pas inici¨¤tic de la prim¨¤ria a l¡¯institut, en molts casos perqu¨¨ l¡¯infant canvia de centre i ¨¦s quan comencen a anar i tornar sols de l¡¯escola i els pares volen tenir-los m¨¦s controlats. Segons expliquen els joves, el tel¨¨fon no era precisament una demanda seva, almenys en un primer moment. ¡°Te¡¯l donen perqu¨¨ siguis m¨¦s independent i no hagis de dependre tant dels pares¡±, apunta la In¨¦s Herrera, de 15 anys. Per¨° l¡¯entorn i la pressi¨® social de seguida entren en joc. ¡°Jo pensava que el m¨°bil no era essencial, i que es podia viure sense, per¨° quan tots els meus amics en tenien, llavors jo tamb¨¦ el volia, i ara veig que s¨ª que ¨¦s m¨¦s essencial, principalment per comunicar-se i saber qu¨¨ passa amb els teus amics, quan queden...¡±, explica la Lola Moral, de 13 anys. En el cas d¡¯en Jordi Amat, que ara fa 1r d¡¯ESO, tamb¨¦ va poder m¨¦s la pressi¨®, i els pares, al principi reticents a donar-l¡¯hi, finalment van haver de cedir. ¡°Jo el demanava, tot i que no creia que fos important. Me¡¯l van donar perqu¨¨ els meus amics tenien m¨°bil i quedaven i parlaven, i jo em perdia coses i aix¨° em feia sentir malament¡±.

In¨¦s Herrera: ¡°Amb tants dispositius i est¨ªmuls, he perdut capacitat de concentraci¨®¡±

A la banda oposada hi ha l¡¯Alexia Castro, una rara avis en aquests temps, ja que amb 16 anys encara no disposa de m¨°bil, per¨° per decisi¨® pr¨°pia. La jove explica que, de fet, quan tenia 9 o 10 anys, s¨ª que en volia un, per¨° va viure ¡°alguns problemes a classe¡± a causa del m¨°bil i aix¨° va fer que s¡¯hi repens¨¦s. ¡°Al final tenir m¨°bil era com un pes, i no volia tenir la responsabilitat per si passava alguna cosa¡±, explica. Tot i aix¨°, l¡¯Alexia es confessa una amant de la tecnologia i dels dispositius, i for?a. Tant, que es va adonar que s¡¯hi podra enganxar f¨¤cilment. ¡°Si tingu¨¦s m¨°bil i reb¨¦s un missatge, tindria la necessitat de respondre-hi de seguida, i no volia dependre d¡¯aix¨°¡±.

No tenir m¨°bil, per¨°, no li ha suposat cap entrebanc a nivell social, i assegura que ha trobat la manera de comunicar-se amb les amigues, entre d¡¯altres, a trav¨¦s del compte d¡¯Instagram (en t¨¦), que s¡¯ha instal¡¤lat a l¡¯ordinador i la tauleta. ¡°?s cert que potser passa alguna cosa en el meu entorn i jo no me n¡¯assabento, per¨° despr¨¦s veus que tampoc era tan essen?cial¡±, relativitza. Amb tot, el fet de ser una excepci¨® li ha suposat haver de suportar molta pressi¨® social, per¨° no tant entre els joves de la seva edat. ¡°S¨ª que en algun moment he sentit pressi¨®, per¨° m¨¦s pels adults que em pregunten constantment si ja tinc m¨°bil. Les meves amigues no em pressionen, al rev¨¦s, em diuen que ¨¦s una sort no tenir m¨°bil perqu¨¨ elles hi estan molt enganxades¡±.

Quina edat considereu adient per tenir m¨°bil?

Davant d¡¯aquesta q¨¹esti¨®, l¡¯opini¨® ¨¦s un¨¤nime entre els adolescents: dep¨¨n de la maduresa de la persona, i no tant de l¡¯edat. ¡°Els pares han de saber quan el seu fill est¨¤ preparat. No crec que tenir m¨°bil hagi de dependre de l¡¯edat, sin¨® m¨¦s de certa maduresa per fer-se responsable de tenir i utilitzar un aparell aix¨ª, i aix¨° comen?a als 13 o 14 anys. Per¨° dues persones poden tenir la mateixa edat i fer un ¨²s diferent del m¨°bil¡±, defensa la Lola.

Lola Moral: ¡°?s guai sortir amb un 95% de bateria i tornar amb un 92%, vol dir que m¡¯ho he passat b¨¦¡±

Quantes hores passeu amb el m¨°bil?

El tipus d¡¯¨²s que es fa del m¨°bil, aix¨ª com el seu ab¨²s i les seves conseq¨¹¨¨ncies, s¨®n algunes de les grans preocupacions actuals. Els joves entrevistats asseguren que b¨¤sicament l¡¯utilitzen per xatejar, per¨° tamb¨¦ per consultar les xarxes socials i veure v¨ªdeos. No tots tenen sistemes de control parental instal¡¤lat, per¨° asseguren que tenen aplicacions que controlen l¡¯¨²s del temps, i moltes vegades s¡¯han espantat de veure les hores que han estat amb el m¨°bil (no diuen quantes s¡¯hi passen), tot i que puntualitzen que aquestes aplicacions no mesuren el temps real.

En Jordi explica que durant el dia el mira poc, nom¨¦s potser a la tarda i si ha acabat els deures i no t¨¦ extraescolars. Per¨°, tot i aix¨ª, no s¡¯escapa de la temptaci¨® que suposa: ¡°Encara que no el vulgui mirar, ¨¦s all¨¤ i t¡¯atreu, ¨¦s com si et crid¨¦s per agafar-lo¡±. Segons la In¨¦s, el problema no ¨¦s nom¨¦s el m¨°bil, sin¨® les pantalles. ¡°S¨ª que se¡¯n fa un ¨²s excessiu. Jo miro xarxes socials perqu¨¨ m¡¯entretenen, i et crea una distracci¨® i plaer f¨¤cil¡±. ¡°El m¨°bil em genera una distracci¨® constant. Haig de tenir molta for?a de voluntat per deixar-lo i fer el que haig de fer, i al final una feina petita se¡¯t fa una muntanya i tens la sensaci¨® de perdre molt el temps, i acaba sent frustrant. Mires un v¨ªdeo, i despr¨¦s un altre, respons un missatge... i aix¨ª vas fent i no acabes fins que tu dius prou. El m¨°bil ¨¦s infinit¡±, remata l¡¯Aitana de Haro.

Teniu la necessitat de desconnectar i deixar el m¨°bil?

¡°Hi ha vegades que et canses del m¨°bil. Quan no en tenia pensava que seria una cosa que m¡¯agradaria molt i no me¡¯n cansaria, per¨° a vegades el tens a la m¨¤ i no saps qu¨¨ fer, aix¨ª que el deixo i faig una altra cosa¡±, explica en Jordi. Com ell, la resta de les joves del debat tamb¨¦ valora molt aquells moments de desconnexi¨® i de relaci¨® interpersonal. Com la Lola, que acostuma a deixar en segon terme el tel¨¨fon el cap de setmana o a l¡¯estiu, i prefereix passar estones amb els amics. ¡°?s important con¨¨ixer persones i fer coses que et facin poder separar-te un moment de la tecnologia i viure una mica m¨¦s la vida. ?s molt guai quedar amb alg¨² i sortir de casa amb un 95% de bateria i tornar amb un 92%, perqu¨¨ aix¨° vol dir que m¡¯ho he passat b¨¦, he aprofitat la tarda i no he hagut de mirar el m¨°bil perqu¨¨ m¡¯estava avorrint¡±.

Alexia Castro: ¡°Tenir m¨°bil era un pes, i no volia tenir la responsabilitat per si passava alguna cosa¡±

Una cosa bona i una de dolenta de tenir m¨°bil?

Als adults, el fet de tenir m¨°bil els ha aportat coses positives, per¨° tamb¨¦ algun maldecap. Els adolescents, tot i la seva joventut i curta experi¨¨ncia amb aquests dispositius, tamb¨¦ s¡¯adonen dels seus inconvenients i avantatges. Entre aquests ¨²ltims, els joves destaquen que ¨¦s una forma de distracci¨® i de plaer, per¨° alhora una millora de la comunicaci¨®. Per¨° especialment valoren les xarxes socials ¡°com a forma d¡¯aprendre coses, de donar visibilitat a certes coses...¡±, cita l¡¯Aitana.

La llista d¡¯aspectes negatius, curiosament, ¨¦s m¨¦s llarga. ¡°La p¨¨rdua de temps. Aix¨° m¡¯angoixa. A vegades penso que no pot ser que perdi tant el temps. No tinc la capacitat de dir prou i deixar el m¨°bil per fer altres coses que haig de fer¡±, admet l¡¯Aitana. ¡°Hi ha m¨¦s discussi¨® amb els pares quan em diuen que haig de deixar el m¨°bil o em diuen que estic molt enganxada¡±, admet la Lola. La In¨¦s tamb¨¦ viu el frec a frec amb els pares: ¡°El tel¨¨fon t¡¯absorbeix i t¡¯a?lla. Potser el meu pare m¡¯est¨¤ cridant des de la cuina i el sento, per¨° no l¡¯escolto¡±.

Les xarxes socials tamb¨¦ tenen el seu costat fosc. Tot i que aquests cinc joves diuen que no han viscut en primera persona la xacra de l¡¯assetjament, en Jordi s¨ª apunta al fet de com les xarxes juguen contra la voluntat de la persona, com ara els reptes que es fan virals. ¡°El pitjor ¨¦s sentir-te obligat a fer una cosa que no vols fer, per¨° ho has de fer perqu¨¨ tots els teus amics ho han fet, i a vegades pot ser una cosa dolenta i tu no vols fer-ho, per¨° per ser acceptat ho has de fer¡±.

La In¨¦s, de la seva banda, obre el mel¨® de les fake news i de l¡¯exc¨¦s d¡¯informaci¨® que es troben i que fan dif¨ªcil distingir qu¨¨ ¨¦s veritat i qu¨¨ no. L¡¯Alexia, en canvi, des de la seva posici¨® m¨¦s distant amb el m¨°bil, opina tot el contrari. ¡°Les xarxes socials a mi m¡¯han donat l¡¯oportunitat de tenir una opini¨® cr¨ªtica. No et creus el primer que llegeixes i llavors investigues i pots arribar a la teva pr¨°pia conclusi¨®¡±.

I quins serien els avantatges i inconvenients de no tenir m¨°bil? En el cas de l¡¯Alexia, s¨®n vasos comunicants. ¡°La part dolenta ¨¦s la comunicaci¨®, potser he anat amb les meves amigues i m¡¯ha passat alguna cosa dolenta i no he pogut avisar. Per¨° aix¨°, en canvi, m¡¯ha portat coses bones, com ara aprendre a resoldre problemes i espavilar-me m¨¦s¡±.

Jordi Amat: ¡°Encara que no vulgui mirar el m¨°bil, ¨¦s all¨¤ i t¡¯atreu, ¨¦s com si et crid¨¦s per agafar-lo¡±

Els adults s¨®n exemple de comportament?

Per¨°, qu¨¨ passa amb els adults? Moltes vegades s¡¯exigeix als joves moltes coses (llegir, no cridar, no abusar del m¨°bil...), quan els infants no fan altra cosa que imitar comportaments d¡¯aquells qui tenen m¨¦s a prop: els pares. Aqu¨ª, les opinions no s¨®n tan homog¨¨nies. Hi ha, com la Lola, qui t¨¦ una opini¨® m¨¦s benevolent. ¡°Els adults fan un ¨²s una mica diferent. Hi ha pares que treballen amb el m¨°bil i potser et diuen que el deixis i ells l¡¯agafen, per¨° potser ¨¦s perqu¨¨ ho necessiten per feina¡±. En aquesta l¨ªnia, en Jordi tamb¨¦ es mostra comprensiu amb els pares, perqu¨¨ pensa que realment ho fan perqu¨¨ es preocupen pels fills. No obstant aix¨°, s¨ª que pensa que de vegades els adults no s¨®n coherents. ¡°S¨ª que ¨¦s cert que despr¨¦s vas al metro i veus a tothom amb el m¨°bil. Jo entenc que es queixin de nosaltres, per¨° tamb¨¦ podrien veure el seu comportament i entendre per qu¨¨ nosaltres l¡¯utilitzem¡±.

La In¨¦s va un pas m¨¦s enll¨¤ i considera que no es pot plantejar un debat en blanc i negre. ¡°Quin ¨¦s l¡¯¨²s correcte i incorrecte del m¨°bil? Qui ho decideix? Els adolescents miren m¨¦s el m¨°bil perqu¨¨ ¨¦s la novetat i aix¨° ¨¦s una etapa. ?s un m¨®n nou que estem descobrint, tant adolescents com adults¡±.

Qu¨¨ penseu de prohibir el m¨°bil a les escoles?

Arriba el moment de reflexionar sobre si cal prohibir o no el m¨°bil als centres educatius, especialment en un moment en qu¨¨ a Catalunya s¡¯ha obert un debat a tots els nivells per decidir el tipus de regulaci¨®. El Departament d¡¯Educaci¨® es va comprometre a enviar als centres al gener unes instruccions generals, que passaran per prohibir els m¨°bils a les escoles de prim¨¤ria per¨° permetre que els instituts decideixin quines normes posar ¡ªi ho hauran de fer de cara al curs vinent¡ª, segons el seu perfil i projecte pedag¨°gic (des de no deixar entrar el tel¨¨fon al centre, a restringir-lo o prohibir-lo al pati, per¨° no a l¡¯aula per aspectes educatius).

¡°Aix¨° de posar-lo en caixes em sembla un gra massa. De deb¨° necessitem que ens prenguin el m¨°bil? A mi si em diuen que no l¡¯agafi, no l¡¯agafo¡±, reivindica la In¨¦s. La Lola considera l¨°gic que no es deixi fer servir el m¨°bil al centre, per¨° no comparteix el fet que no li deixin portar un objecte personal. A m¨¦s, creu que pot ser contraproduent. ¡°Si el tanques en una caixa, el que fas ¨¦s augmentar el desig d¡¯agafar-lo quan acaba la classe, i est¨¤s sis hores pensant on ¨¦s el teu m¨°bil. Per¨° si a mi em diuen que no el tregui, jo soc prou responsable per no treure¡¯l¡±. L¡¯Alexia tamb¨¦ comparteix la idea que la prohibici¨® augmenta la temptaci¨®, i recorda que a la seva escola van decidir prohibir-ne l¡¯¨²s arran de trobar-se certs casos de mal ¨²s. ¡°Hi havia gent que es posava a gravar o a fer tiktoks en directe durant la classe¡±, detalla.

L¡¯Aitana tamb¨¦ reclama als adults un vot de confian?a cap als joves. ¡°No m¡¯agrada que es tracti els adolescents com a in¨²tils, com una generaci¨® perduda. Cal confiar en les generacions futures. Dir que els alumnes no faran cas i no deixaran el m¨°bil vol dir que no hi confies. I prohibir el m¨°bil ¨¦s tamb¨¦ com dir que no som capaces d¡¯assumir les nostres responsabilitats¡±.

Aitana de Haro: ¡°Prohibir el m¨°bil ¨¦s com dir-nos que no som capaces d¡¯assumir responsabilitats¡±

La pregunta dels experts

El debat arriba a la fi i ¨¦s el moment en qu¨¨ la Marta Oll¨¦ i l¡¯H¨¦ctor Gard¨®, que han seguit les reflexions dels joves, els puguin plantejar les seves q¨¹estions. La pedagoga els pregunta sobre quins requisits hauria de tenir un adolescent abans de tenir un m¨°bil. ¡°Si sap que el que fa est¨¤ b¨¦ o no¡±, sintetitza en Jordi. ¡°Saber dir prou¡±, opina l¡¯Alexia. ¡°I tamb¨¦ que s¨¤piga controlar les hores que usa el m¨°bil. Per¨° ning¨² et prepara per tenir-ne un¡±, aporta la Lola. La In¨¦s, en canvi, considera dif¨ªcil fer una llista de condicions. ¡°No saps com reaccionar¨¤ el teu fill, ¨¦s dif¨ªcil saber si est¨¤ preparat o no per tenir m¨°bil¡±.

L¡¯H¨¦ctor Gard¨® els planteja, per finalitzar, deixar de banda el m¨°bil, i els pregunta qu¨¨ els preocupa del sistema educatiu. La In¨¦s t¨¦ clar que hi ha altres problemes m¨¦s importants que el m¨°bil. ¡°No entenc que ens preocupem per si fem caixes per guardar el m¨°bil quan tenim altres coses que no funcionen al sistema educatiu. A mi no m¡¯agrada que tinguem ordinador a totes les classes i que l¡¯haguem de fer servir per a tot. M¡¯he adonat que arran de tenir tants dispositius al voltant i tants est¨ªmuls, i de canviar el focus d¡¯atenci¨® tota l¡¯estona, he perdut capacitat de concentraci¨®. Llavors, quan estic a classe o estudiant, ¨¦s dif¨ªcil concentrar-se m¨¦s de 10 minuts en una cosa¡±.

El tema dels ordinadors a l¡¯escola sembla que desperta l¡¯inter¨¨s de la resta de companys, i la conversa se centra en aix¨°. De fet, en Jordi segueix la mateixa l¨ªnia que la In¨¦s, i tamb¨¦ diu que al seu institut no tenen llibres i treballen sempre amb tauleta. ¡°Aix¨° afecta molts nens perqu¨¨ no s¨®n capa?os de concentrar-se i despr¨¦s els ex¨¤mens s¨®n en paper i no hi estem acostumats¡±. L¡¯Aitana afegeix altres problemes que es troba amb la digitalitzaci¨®. ¡°A vegades et demanen que busquis informaci¨® d¡¯un tema a internet, per¨° hi ha moltes p¨¤gines i al final sempre et diuen que la que has agafat no ¨¦s la bona. Amb els llibres potser era m¨¦s simple, per¨° tenies una font que era bona i no hi havia tants problemes¡±.

L¡¯Alexia canvia el focus del debat i apunta cap a una de les arrels del problema del baix rendiment dels alumnes. ¡°Crec que s¡¯hauria d¡¯actualitzar la forma d¡¯ensenyar. Ens han d¡¯ensenyar d¡¯una manera que cre? inter¨¨s, especialment a l¡¯ESO, a vegades pot ser molt pesat¡±. L¡¯Aitana se suma a la reivindicaci¨®: ¡°El fet que les assignatures no generin inter¨¨s als alumnes em sembla molt preocupant. I tamb¨¦ explica molts problemes, com els resultats acad¨¨mics o els conflictes a l¡¯aula¡±.

Abans de finalitzar, l¡¯Aitana demana un minut per a una ¨²ltima reflexi¨®. ¡°Tamb¨¦ ¨¦s preocupant el catal¨¤. Hi ha moltes classes que no es fan en catal¨¤. Una cosa ¨¦s que el professor es dirigeixi en castell¨¤ si ha de resoldre un dubte, per¨° fer tota la classe en castell¨¤? Despr¨¦s com volen que parlem en catal¨¤?¡±, etziba.

Despr¨¦s de dues hores, s¡¯acaba un debat enriquidor on els adolescents han demostrat que tenen molt a dir, que se¡¯ls ha d¡¯escoltar i, especialment, que s¡¯ha de confiar en ells i deixar-los cr¨¦ixer i aprendre dels errors. Potser s¡¯equivocaran, per¨° qui no s¡¯equivoca?

H¨¦ctor Gard¨®, director d¡¯Equitat digital de la Fundaci¨® Bofill

Aquest polit¨°leg expert en temes d¡¯educaci¨® celebra que Catalunya aposti per donar unes orientacions generals als centres educatius sobre l¡¯¨²s dels m¨°bils per despr¨¦s deixar cert marge perqu¨¨ aquests en concretin les normes d¡¯¨²s.

S¡¯ha introduir l¡¯alfabetitzaci¨® sobre la tecnologia a les escoles. Aix¨° no vol dir passar m¨¦s hores amb pantalles, sin¨® que els alumnes siguin competents i estiguin m¨¦s segurs en un m¨®n que ¨¦s inevitablement digital.

S¡¯ha ent¨¨s l¡¯educaci¨® digital com una introducci¨® massiva de tecnologia a les aules, per¨° aix¨° ¨¦s un error, la digitalitzaci¨® educativa ha estat massa r¨¤pida, amb uns prop¨°sits pedag¨°gics molt febles i poca maduresa.

Els m¨°bils o internet s¨®n eines poderoses que hem de domesticar, no prohibir. No podem tenir menors en espais desprotegits i sense normes. Cal crear una internet segura, via legislaci¨®.

La bretxa digital real ¨¦s que els infants de fam¨ªlies m¨¦s vulnerables consumeixen m¨¦s continguts i de m¨¦s risc, i que estan m¨¦s sols.

Per deixar el m¨°bil s¡¯han d¡¯oferir alternatives de qualitat, com parlar, anar a un museu, fer coses interessants... perqu¨¨ si l¡¯alternativa ¨¦s mirar al sostre o no parlar amb els amics, tenim la batalla perduda. I aix¨° vol dir dedicar temps de qualitat als fills. Per¨° aix¨° requereix diners i genera una nova bretxa.

La tecnologia cada cop ¨¦s m¨¦s sofisticada. Abans ens distr¨¨iem tirant pedres, despr¨¦s amb la r¨¤dio o la televisi¨®, ara amb els m¨°bils i m¨¦s endavant tindrem un dispositiu incorporat al cervell. Cada cop es fa m¨¦s dif¨ªcil escapar i desconnectar.

Prohibint el m¨°bil els adolescents se senten infantilitzats, poc empoderats i poc valorats.

Marta Oll¨¦, pedagoga

Aquesta neuroeducadora i professora de la Universitat de Barcelona no considera que el m¨°bil sigui la causa d¡¯un d¨¨ficit en la capacitat de concentraci¨® dels infants, ja que sempre hi ha hagut i hi haur¨¤ elements de distracci¨®, i la tecnologia n¡¯¨¦s un altre. En canvi, la persona ¨¦s capa? de concentrar-se quan una cosa l¡¯atrau i li interessa.

Cal fer una educaci¨® digital des de l¡¯escola, incloent el pensament cr¨ªtic, per fer que els estudiants siguin capa?os de veure si la informaci¨® que tenen al davant ¨¦s vera?.

L¡¯¨²s dels dispositius fa que tinguem m¨¦s ganes de procrastinar, de deixar el que estem fent i fer una altra cosa. El cervell busca felicitat, aix¨ª que mirem i mirem v¨ªdeos que ens generin dopamina, i aix¨° fa que el temps d¡¯exposici¨® a la pantalla s¡¯allargui.

Els estudis alerten que un exc¨¦s d¡¯¨²s de les pantalles en infants de zero a tres anys provoca problemes en la parla i en la relaci¨® amb altres infants.

Hi ha dos moments en qu¨¨ el m¨°bil hauria d¡¯estar prohibit, i de fet ¨¦s just llavors que l¡¯anem a buscar: el moment d¡¯avorriment i el moment d¡¯ansietat.

No ¨¦s tan important definir una edat per tenir m¨°bil, sin¨® unes condicions a complir. Ara hi ha molts adolescents amb problemes d¡¯autoestima, i si els donem acc¨¦s a les xarxes socials, aix¨° ¨¦s una bomba.

Prohibir ¨¦s molt suc¨®s, i m¨¦s en adolescents, que el que volen ¨¦s traspassar l¨ªmits. La prohibici¨® mai ¨¦s una opci¨® amb un adolescent.

Tant a casa com a l¡¯escola cal posar normes sobre l¡¯¨²s dels m¨°bils, per¨° s¡¯ha de fer part¨ªcips els adolescents.

Dotar les aules de molta tecnologia no t¨¦ sentit si no es fa amb finalitat pedag¨°gica. Cal tenir en compte la pr¨¤ctica manual.