Fer un Zoo

Un fantasma recorre Val¨¨ncia: l¡¯adeu de Zoo. El final. The end. I la hist¨°ria ¨¦s sociol¨°gicament apassionant. Molt fallera, tamb¨¦: botar foc a la barraca quan m¨¦s bonica estava, quan m¨¦s gent congregava al seu voltant. I de sobte, la flama. El foc purificador. Les tristes cendres. I res m¨¦s que el record.

Resulta tendre ¡ªi perfectament comprensible per una ment mit¨°mana¡ª llegir a les xarxes els comentaris eleg¨ªacs de tanta gent decebuda, afligida, perplexa, ¨°rfena. Persones que ja han activat tots els ressorts de la melangia quan encara falta un any i deu concerts perqu¨¨ la banda de m¨²sica en valenci¨¤ m¨¦s popular de la hist¨°ria, la que ha arribat m¨¦s lluny i a m¨¦s persones, la que ha omplert estadis a Barcelona i Madrid, diga adeu despr¨¦s de deu anys de gl¨°ria art¨ªstica. Una d¨¨cada en la qual han tombat fronteres i han al?at, potser m¨¦s amunt que mai, la bandera de l¡¯autoestima d¡¯una llengua castigada, discriminada, carregada de complexos i trinxeres. Seria interessant¨ªssima una tesi doctoral sobre l¡¯impacte que ha tingut la m¨²sica en valenci¨¤ en la conformaci¨® d¡¯una consci¨¨ncia pol¨ªtica, identit¨¤ria i ling¨¹¨ªstica entre el S¨¦nia i el Segura en els ¨²ltims 65 anys. De Raimon a Zoo. D¡¯Al Vent a El cap per avall: 1959-2024. Perqu¨¨ ¨¦s evident que el pes de la m¨²sica ha sigut molt major que el de la literatura en valenci¨¤.

Per¨° no ens desviem. El cas ¨¦s que Zoo plega quan m¨¦s alt estava. I ells asseguren que no ¨¦s per tornar m¨¦s avant. Cap operaci¨® de m¨¤rqueting. El seu missatge final ¨¦s una l¨¤pida: 2014-2024. El final.

Qui fa aix¨°? Per qu¨¨ no fer un Zoo? Al treball. Amb les parelles. Amb els amics. Als llocs on som feli?os. Amb les aficions. Als negocis que donen diners ¡ªi este negoci en donava molts, i aix¨° no es pot oblidar en este temps turbocapitalista: recon¨¦ixer que han arriscat el seu pervindre econ¨°mic.

?s curi¨®s fer un Zoo. Dir prou, fins ac¨ª: estic genial i per aix¨° pare abans que res es trenque i se¡¯ns quede el mal gust de boca. Perqu¨¨ all¨° natural ¨¦s continuar. La in¨¨rcia. Estirar el xiclet, com diuen els de Zoo.

Per aix¨° semblen tan interessants els ressorts que han pogut activar esta decisi¨® infreq¨¹ent. Si l¡¯esgotament ja no compensa. Si la vida art¨ªstica eclipsa la vida a seques i llavors ja res compensa. Si el somni, una vegada materialitzat, perd el seu encant i el que era realment bonic era somiar en arribar. Si fixar-se un nou repte estimula m¨¦s que enlairar el vell (Jordan deixant els Bulls pel beisbol). Si fragmentar la vida en moltes vides ¡ªi ara comen?a una vida nova per als membres de Zoo¡ª ¨¦s el tobogan ocult.

Fer un Zoo ha de donar vertigen. Cap creador ho fa, i per aix¨° brillen les excepcions com Rulfo, Salinger, Rimbaud o Joseph Mitchell. Quina por, fer un Zoo. Quin descans, tamb¨¦. Potser per aix¨° l¡¯¨²ltim concert de Zoo ser¨¤ a casa, a Gandia. Res del que passa ¨¦s comparable a aix¨°.