Per qu¨¨ Bayona no repensa el canibalisme?

Gr¨¤cies al fenomen del blockbuster, els espectadors ens hem acostat al canibalisme sense gaires efectes secundaris. Hem vist en acci¨® el psic¨°pata esparracat de La matan?a de Texas o el sofisticat d¡¯El silenci dels anyells, i despr¨¦s hem anat a sopar, ol¨ªmpicament. Hem rigut amb el carnisser dist¨°pic de Delicatessen i amb Sweeney Todd, el barber diab¨°lic del carrer Fleet. El cinema d...

Gr¨¤cies al fenomen del blockbuster, els espectadors ens hem acostat al canibalisme sense gaires efectes secundaris. Hem vist en acci¨® el psic¨°pata esparracat de La matan?a de Texas o el sofisticat d¡¯El silenci dels anyells, i despr¨¦s hem anat a sopar, ol¨ªmpicament. Hem rigut amb el carnisser dist¨°pic de Delicatessen i amb Sweeney Todd, el barber diab¨°lic del carrer Fleet. El cinema de masses ha tret el canibalisme de la bassa del tab¨² i l¡¯ha col¡¤locat al pedestal de l¡¯entreteniment innocu, o d¡¯esgarrifances de bon assumir, passant pel gore i el terror, el thriller, zombis, tribus sanguin¨¤ries. Com l¡¯incest o l¡¯assassinat, el canibalisme admet aproximacions moralistes, transcendents i salv¨ªfiques, per¨° el pa?m i el pensem m¨¦s b¨¦ a partir d¡¯astracanades o d¡¯enfocaments psicologistes, el gran paraigua que de les aberracions en diu conjuntures o malalties.

Blockbuster vol dir ¡°trencablocs¡±, i en l¡¯argot del cinema comercial esbotza les costures de l¡¯¨¨xit econ¨°mic, de la popularitat. Ara b¨¦, hi ha una altra mena de blocs. Parlem de dics ideol¨°gics. L¡¯any passat, Medusa publicava Per qu¨¨ no repensem el canibalisme?, d¡¯Albert Pijuan. ?s un text espaterrant. L¡¯acompanya Una proposta modesta, l¡¯opuscle sat¨ªric i despietat de Jonathan Swift (1729): recomana que les fam¨ªlies pobres irlandeses venguin els fills als rics i que aquests se¡¯ls mengin. Per sota hi corre una cr¨ªtica a la deshumanitzaci¨® que resulta del racionalisme econ¨°mic. Pijuan n¡¯agafa el relleu, tant en el fons com en la forma, i actualitza el gest de Swift. Escriu, en un academiqu¨¨s sarc¨¤stic, un pamflet memorable que planteja, com si es tract¨¦s d¡¯un pla de viabilitat comercial, la instauraci¨® del canibalisme cremat¨ªstic, net d¡¯¨¨tiques punitives, tot plegat per encarar un m¨®n que se¡¯n va en orris. Swift esgarrapava als hip¨°crites que vivien a cos de rei damunt les classes arreplegades. Pijuan ens para un mirall i desemmascara el wokisme rampant del primer ter? del segle XXI, tan prenyat de bones paraules i tan buit de propostes per capgirar la injust¨ªcia, els abusos del mercat global.

Tractat a la manera de Swift i Pijuan, el canibalisme ¨¦s l¡¯excusa per treure¡¯ns els draps bruts i riure¡¯s de nosaltres, dels no can¨ªbals, els campions del pensament correcte. A l¡¯altre costat d¡¯aquest leitmotiv narratiu hi tindr¨ªem el turboprotestant Robinson Crusoe de Daniel Defoe (1719) i la celebrada pel¡¤l¨ªcula de Juan Antonio Bayona, La sociedad de la nieve (2024). Contemporani i enemic intel¡¤lectual de Swift, Defoe dibuixa un n¨¤ufrag moralment inc¨°lume, l¡¯heroi que ensinistra el can¨ªbal primordial en les idees civilitzades. No podem parlar d¡¯un woke tout court, per¨° Robinson ¨¦s la balan?a del b¨¦ i el mal contra un Divendres que representa la desra¨®. Per salvar-lo, en Bob li ensenyar¨¤ l¡¯idioma del poder (l¡¯angl¨¨s), l¡¯¨¨tica i l¡¯emprenedoria pr¨°pies del self-made man, la coartada del traficant d¡¯esclaus.

Fa de bon pensar que una sobretaula amb Hannibal Lecter o amb Albert Pijuan ha de ser molt m¨¦s distreta que no pas amb els supervivents de l¡¯avi¨®

En la l¨ªnia de Defoe, Bayona ens presenta una gran aventura i alhora un fresc destinat a perdonar-nos, a nosaltres els no can¨ªbals, justament amb una hist¨°ria en qu¨¨ uns civilitzats s¡¯acaben cruspint els cong¨¨neres. Del cas se¡¯n va dir ¡°el miracle dels Andes¡±. Estavellat l¡¯avi¨®, una petita part dels passatgers sobreviu un mes i mig en condicions extremes. For?a creients, de moral pr¨ªstina, en resum bona gent, la truita es gira i se¡¯ls esfondren les conviccions. Assetjats pels remordiments, acaben menjant carn humana. Com Defoe, Bayona ens endossa una hist¨°ria d¡¯esto?cisme i autosuperaci¨®. Una perip¨¨cia en qu¨¨ l¡¯antropof¨¤gia queda relegada a la condici¨® de mal menor. A difer¨¨ncia de Pijuan o de Swift, per¨°, i com Defoe, Bayona mira de ser transcendent. Tota l¡¯estona sentim una veu en off meditativa, moral¨ªvola, que recorda el dietari de Robinson, una altra coartada.

Bayona sap que l¡¯atractiu principal ¨¦s la morbositat del cas, ideal per a una hist¨°ria de redempci¨®. L¡¯espectador absol els antrop¨°fags de circumst¨¤ncies, perqu¨¨ La sociedad de la nieve no ens q¨¹estiona, sin¨® que ens disculpa. Enll¨¤ d¡¯aix¨°, fa de bon pensar que una sobretaula amb Hannibal Lecter o amb Albert Pijuan ha de ser molt m¨¦s distreta que no pas amb els supervivents de l¡¯avi¨®, o amb Robinson l¡¯estricte tra?ant els l¨ªmits, els blocs de nostra senyora de la culpa.