Actes col¡¤lectius

El Pa¨ªs publica un reportatge sobre els abusos de Carlos Vermut i l¡¯activitat a les xarxes esclata. Tothom va compartir per Instagram el post de l¡¯article, clips de suport a les v¨ªctimes a la catifa vermella dels premis Feroz i tuits com ¡°nom¨¦s calia veure les seves pel¡¤l¨ªcules per saber que era un abusador¡±. Instagram anava ple de la frase que la Luc¨ªa Lijtmaer va dir al cap¨ªtol ¡°El miedo¡± del p¨°dcast Deforme Semanal: ¡°No oblideu mai aix¨°: les dones parlem entre nosaltres, i tenim un disc dur que flipes amb tota aquesta informaci¨®. I algun dia, us far¨¤ tanta por com a nosaltres sentir passes tornant a casa de nit¡±. Adoro la Luc¨ªa Lijtmaer, i entenc el que volia dir, per¨° em rebenta que l¡¯¨²nic que puguem fer amb la informaci¨® sigui guardar-la en un disc dur. Suposo que ¨¦s per aix¨° que quan va sortir el reportatge no em va sorprendre perqu¨¨ jo, com tantes altres, ja ho sabia.

?ngrid Guardiola tuitejava ¡°Sense ironia, avui ¨¦s un bon dia per revisar el cap¨ªtol ¡®Actos colectivos¡¯¡±. I Bast¨¦ tamb¨¦ el recomanava a El M¨®n a RAC1. ¡°Actos colectivos¡± ¨¦s el vuit¨¨ cap¨ªtol d¡¯Autodefensa - o la millor s¨¨rie del m¨®n-, que podeu trobar a Filmin - o la millor plataforma del m¨®n-. Explica la hist¨°ria de dues aspirants a actriu (la Bel¨¦n Barenys i jo mateixa) i un director de cine (interpretat per David Men¨¦ndez) jove, talent¨®s i encantador, que ¨¦s ben sabut que ha exercit abusos sexuals i de poder durant la seva carrera. A la ficci¨®, la Berta i la Bel¨¦n decideixen gravar el moment en qu¨¨ ell es sobrepassa per fer-li xantatge i aconseguir feina per a elles i per a totes les seves amigues, perqu¨¨, igual que Vermut, ¨¦s un abusador per¨° fa bones pel¡¤l¨ªcules. Aquesta trama tan rocambolesca serveix com a punt de partida per plantejar moltes q¨¹estions que encara no hav¨ªem vist reflectides en la ficci¨® d¡¯aqu¨ª: qui t¨¦ el privilegi per denunciar? Serveix d¡¯alguna cosa la milit¨¤ncia a xarxes? Existeixen actes col¡¤lectius reals?

Recordo que quan vam escriure aquest cap¨ªtol vam discutir molt. Ens repet¨ªem que no hav¨ªem de ser ¨°bvies, que ell havia de ser un personatge encantador i tenir molta por de ser cancel¡¤lat. Que era un abusador del segle XXI. Cr¨¨iem que hav¨ªem d¡¯anar m¨¦s enll¨¤ dels discursos pamfletaris de catifa vermella i vam frivolitzar sobre el me too, la mercantilitzaci¨® del feminisme i la milit¨¤ncia de stories. No perqu¨¨ no hi cregu¨¦ssim, sin¨® perqu¨¨ ens semblava insuficient. Tamb¨¦ recordo el moment en qu¨¨ la Bel¨¦n va dir ¡°Aquestes ties no s¨®n el problema¡± i tenia ra¨®, per¨° tampoc ¨¦s moment de compadir-nos de nosaltres mateixes i subestimar el nostre poder relegant totes les nostres conquestes a compartir unes stories de suport.

L¡¯¨²ltima discussi¨® interna que va generar el cap¨ªtol va ser la decisi¨® del t¨ªtol. Per una banda, hi havia qui creia que ¡®Actos colectivos¡¯ era massa seri¨®s: ¡°Sembla un assaig de la Marina Garc¨¦s¡±. A l¡¯altre costat, defens¨¤vem que, precisament, era una broma, que malgrat el to d¡¯assaig hippi¨®s, la ironia era ¨°bvia, perqu¨¨, malauradament, a la ind¨²stria del cinema no existeixen els actes col¡¤lectius.

Llegir el reportatge em va transportar als premis Feroz de l¡¯any passat. Durant la festa, se¡¯m va revelar el nom de Vermut com a abusador amb el de tants d¡¯altres m¨¦s que sabuts dins la ind¨²stria. Recordo pensar que, si la pringada que acaba d¡¯arribar, ¨¦s a dir jo, podia accedir a tota aquesta informaci¨® en nom¨¦s una nit, tothom ho havia de saber.

Arran del cas d¡¯assetjament als Feroz de l¡¯any passat (i tamb¨¦ apel¡¤lant al cap¨ªtol d¡¯Autodefensa) molts periodistes em van trucar demanant si en sabia alguna cosa. Recordo respondre que no era jo la persona que havia de parlar. Quan diem que parlem entre nosaltres ens referim a les cues dels lavabos, de festa o a trav¨¦s d¡¯una broma. Moltes vegades a tots aquests noms els acompanya un ¡°si us plau no ho expliquis a ning¨²¡± o ¡°nom¨¦s t¡¯ho dic per avisar-te¡±. ?s veritat que totes tenim un disc dur que flipes, per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que cap de nosaltres parlar¨¤ en nom d¡¯una altra.

En aquest ¨²ltim any de faranduleo tamb¨¦ m¡¯he assabentat que hi ha investigacions obertes constantment. Tots els periodistes amb qui he parlat tenen la mateixa llista, els mateixos noms. Alguns sortiran a la llum per¨° d¡¯altres no, perqu¨¨ els peixos grossos (s¨ª, exactament els que us esteu imaginant) tenen el poder d¡¯aturar les investigacions a cop de talonari i, d¡¯aquesta manera, s¡¯asseguren que els reportatges mai surtin de les redaccions. Aix¨° tamb¨¦ ho sap tothom.

El Vermut ¨¦s un abusador, s¨ª, per¨° tamb¨¦ ¨¦s un pringat que no ha tingut ni els diners ni la intel¡¤lig¨¨ncia per sortir indemne d¡¯aquesta situaci¨® - quina vergonya les seves respostes- i a aix¨° ens referim quan diem que no ¨¦s un cas a?llat, sin¨® un problema estructural.

Per molt que ens costi admetre-ho, a totes aquelles a qui ens han recitat la llista de noms, per¨° callem perqu¨¨ creiem que no hem de ser nosaltres qui ha de parlar -perqu¨¨ ens han demanat silenci, perqu¨¨ creiem que ¨¦s ficar-nos on no ens demanen o perqu¨¨ tampoc volem perdre la feina- tamb¨¦ formem part de l¡¯estructura de poder que protegeix els abusadors.

Suposo que per aix¨° estic farta de veure noies compartint la frase de la Litjmaer o tuits de l¡¯estil ¡°si jo parl¨¦s de cert agressor sexual que actua en aquella s¨¨rie catalana de filosofia¡­¡±. Perqu¨¨ s¨¦ que ¨¦s veritat que tenim una llista, per¨° tamb¨¦ ¨¦s veritat que encara no sabem qu¨¨ fer-ne. I ells tamb¨¦ ho saben, pensen que mai parlarem, que com a molt algun rebr¨¤ en el pr¨°xim reportatge o al seg¨¹ent linxament a Twitter, per¨° que mai organitzarem un acte col¡¤lectiu de veritat, ni trobarem la manera de fer net en una ind¨²stria on l¡¯espai m¨¦s segur per a les dones continua sent la cua dels lavabos.