Quines pel¡¤l¨ªcules s¡¯han endut m¨¦s premis Gaud¨ª?

?s temps de catifa vermella i estatuetes, i el proper diumenge l¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤ lliurar¨¤ els Premis Gaud¨ª, que se celebren des del 2009. ?s el moment de veure desfilar actors, directors, productors i tots els professionals que fan possible el set¨¨ art a Catalunya, en un any especialment prol¨ªfic. En la setzena edici¨®, les preferides s¨®n Creatura, dirigida per Elena Mart¨ªn, amb 15 nominacions; Saben aquell, de David Trueba, amb 13 nominacions; 20.000 especies de abejas, d¡¯Estibaliz Urresola Solagure, amb 9; i Un amor, d¡¯Isabel Coixet, amb 8. A m¨¦s, com a pel¡¤l¨ªcula internacional destaca La sociedad de la nieve, de Juan Antonio Bayona, candidata tamb¨¦ a endur-se un Oscar a millor pel¡¤l¨ªcula estrangera i a la millor perruqueria i maquillatge. Per anar escalfant els projectors, fem un rep¨¤s als films que han acaparat m¨¦s mirades en una gala que comen?a a tenir una bona hist¨°ria al darrere.

Pa negre, 13 premis

El que va passar el 2011 amb Pa negre, d¡¯Agust¨ª Villaronga, que va morir fa un any, no s¡¯ha tornat a repetir. Partia amb 15 nominacions, les mateixes que aquest any t¨¦ Creatura, i en va aconseguir 13. Es va endur les categories principals: millor pel¡¤l¨ªcula en llengua catalana, millor direcci¨® i millor gui¨®. A m¨¦s, tres dels seus protagonistes van pujar a l¡¯escenari, Nora Navas pel premi a millor actriu i Marina Comas i Roger Casamajor per millors actors secundaris en categoria femenina i masculina. L¡¯equip d¡¯aquesta adaptaci¨® de la novel¡¤la hom¨°nima d¡¯Emili Teixidor, ambientada en la postguerra, tamb¨¦ es va al?ar amb els guardons de millor producci¨®, millor direcci¨® art¨ªstica, m¨²sica original, fotografia, vestuari, so i maquillatge i perruqueria. Per¨° els seus ¨¨xits no es van acabar aqu¨ª. Va guanyar 9 Goya, va ser el primer film en catal¨¤ que va fer la cursa als Oscar com a pel¡¤l¨ªcula espanyola i Villaronga va rebre el Premi Nacional de Cinema poc despr¨¦s.

Incerta Gl¨°ria, 8 premis

Altra vegada Agust¨ª Villaronga amb l¡¯adaptaci¨® d¡¯un llibre cl¨¤ssic de la literatura catalana, Incerta Gl¨°ria, de Joan Sales, va ser qui m¨¦s vegades va conv¨¨ncer el jurat dels Premis Gaud¨ª, que li van atorgar vuit guardons, la meitat de les 16 nominacions amb les que va sortir a jugar. Encara que en la desena edici¨® la guanyadora de les categories principals va ser Estiu 1993, l¡¯opera prima de Carla Sim¨®n, que va aconseguir fins a cinc guardons, Incerta Gl¨°ria va acaparar m¨¦s estatuetes en total. Millor protagonista femenina per a N¨²ria Prims, millor actor secundari per a Oriol Pla, millor fotografia per a Josep M. Civit, millor vestuari per a Merc¨¨ Paloma, millor so, millors efectes visuals i millor maquillatge i perruqueria.

Un monstre em ve a veure, 8 premis

Un monstre em ve a veure (A monster calls), de Juan Antonio Bayona, optava a onze estatuetes en la novena edici¨® dels premis del cinema catal¨¤, l¡¯any 2017, i en va obtenir 8. Aleshores, la millor pel¡¤l¨ªcula en llengua catalana va ser La propera pell, dirigida per Isaki Lacuesta i Isa Campo, que tamb¨¦ van ser reconeguts pel millor gui¨®, que firmaven els dos amb Fran Ara¨²jo. A m¨¦s de considerar-se la millor pel¡¤l¨ªcula en llengua no catalana, el film de Bayona va guanyar les categories de millor direcci¨®, producci¨®, direcci¨® art¨ªstica, muntatge, fotografia, so i efectes visuals. Aquest drama fant¨¤stic, inspirat en el llibre de Patrick Ness, ¨¦s la tercera hist¨°ria que el director catal¨¤ va portar al cinema, despr¨¦s de L¡¯orfenat (2007) i Lo imposible (2012).

El Ni?o, 7 premis

El 2015 la pel¡¤l¨ªcula m¨¦s premiada va ser El Ni?o, amb set estatuetes, menys de la meitat a les quals optava, 15. Per¨° aquell any la vencedora es va considerar 10.000 Km, dirigida per Carlos Marqu¨¨s-Marcet i escrita a quatre mans amb Clara Roquet, que es va endur els Gaud¨ª en categories com millor pel¡¤l¨ªcula, director i gui¨®. En canvi, el film de Daniel Monz¨®n va triomfar com a millor producci¨®, actors secundaris amb B¨¢rbara Lennie i Eduard Fern¨¢ndez, millor muntatge, m¨²sica original, fotografia i so. El ni?o tamb¨¦ es va endur quatre Goya, als quals va arribar amb 16 nominacions. Rastres de s¨¤ndal, de Maria Ripoll, va ser escollida com la millor pel¡¤l¨ªcula catalana, per¨° no va anar m¨¦s enll¨¤. Aquell any, la gran perdedora va ser Stella cadente, de Llu¨ªs Mi?arro, perqu¨¨ optava a 13 estatuetes i nom¨¦s en va guanyar dos.

Los ¨²ltimos d¨ªas, 7 premis

Els germans ?lex Pastor i David Pastor van guanyar set premis Gaud¨ª el 2014 amb Los ¨²ltimos d¨ªas, que va ser considerada la millor pel¡¤l¨ªcula en llengua no catalana i tamb¨¦ va v¨¨ncer amb la producci¨®, la direcci¨® art¨ªstica, la fotografia, el so, els efectes especials, la perruqueria i el maquillatge. Partia com a preferida amb onze nominacions la Barcelona apocal¨ªptica que van crear els germans Pastor, despr¨¦s que una estranya epid¨¨mia enva¨ªs la ciutat. En aquella edici¨®, La plaga, de Neus Ball¨²s, un relat de la vida a la perif¨¨ria, va obtenir amb quatre guardons, i tamb¨¦ va ser una de les m¨¦s destacades.

Altres pel¡¤l¨ªcules molt reconegudes i recordades

Encara que no va rebre molts premis, una de les pel¡¤l¨ªcules m¨¦s recordades dels Gaud¨ª ¨¦s El cant dels ocells, d¡¯Albert Serra, per diferents motius. Va ser la hist¨°ria que va guanyar el Gaud¨ª a la millor pel¡¤l¨ªcula en catal¨¤, la millor direcci¨® i la millor fotografia en la primera celebraci¨® de la gala. Uns premis convocats per l¡¯Acad¨¨mia del Cinema Catal¨¤ que van servir per posar de llarg la ind¨²stria audiovisual catalana i descobrir un jove director -aleshores tenia 34 anys- que feia unes pel¡¤l¨ªcules molt poc comercials com la premiada Honor de cavalleria (2006), que havia tingut una bona acollida a la Quinzena de realitzadors de Cannes.

N¡¯hi ha d¡¯altres que tamb¨¦ han rebut molts premis, i fins i tot s¡¯han convertit en les protagonistes de la gala per acaparar les estatuetes en categories principals, com va ser el cas de Tres dies amb la fam¨ªlia, de Mar Coll, que va obtenir sis premis el 2010; Truman, de Cesc Gay, amb sis guardons el 2016; Las ni?as, de Pilar Palomero, tamb¨¦ amb sis estatuetes el 2021, o Sis dies corrents, de Neus Ball¨²s, que va aconseguir cinc premis el 2022.

Segurament, una de les pel¡¤l¨ªcules que m¨¦s brillar¨¤ en la hist¨°ria del cinema catal¨¤ ¨¦s Alcarr¨¤s (2023), de Carla Sim¨®n, que va aconseguir cinc premis Gaud¨ª, incl¨®s el reconeixement especial del p¨²blic. Per¨° el seu principal m¨¨rit va ser el premi anterior, una fita in¨¨dita, guanyar l¡¯Os d¡¯Or a la 72a edici¨® del Festival de Berl¨ªn, considerat el reconeixement m¨¦s gran de la hist¨°ria del cinema catal¨¤.