Diu la directora, guionista i actriu protagonista de Creatura, Elena Mart¨ªn Gimeno, que els premis Gaud¨ª del 2024 confirmen una nova escena. ¡°S¨®n els premis de la generaci¨® de la ter¨¤pia¡±, sentencia a l¡¯¨²ltima planta del museu del Disseny Hub de Barcelona (DHuB) durant la trobada anual per a la foto de fam¨ªlia dels nominats el 19 de gener. La seva pel¡¤l¨ªcula ¡ªcoescrita amb la cineasta Clara Roquet, una valenta aproximaci¨® al desig sexual i la seva castraci¨®, amb qu¨¨ a les dones se¡¯ns disciplina des de petites¡ª ¨¦s la m¨¦s nominada d¡¯aquesta edici¨® (15 categories, entre elles millor pel¡¤l¨ªcula, direcci¨® i gui¨® original). La creadora assegura que aquesta deriva psicoanal¨ªtica ¨¦s un tema que li ronda al cap i que ha comentat amb la seva parella, el tamb¨¦ director ?lex Sard¨¤. ¡°M¡¯ha passat amb La imatge permanent i Te estoy amando locamente, veus aquestes pel¡¤lis que surten d¡¯una de les categories m¨¦s interessants, la de direcci¨® novella, i entens aquesta sensaci¨®, la voluntat d¡¯explicar les hist¨°ries contrastant amb el que ha succe?t abans¡±, aclareix.

Aquest revisionisme (que tamb¨¦ ¨¦s present en clau m¨¦s hist¨°rica que psicol¨°gica a la segona pel¡¤l¨ªcula m¨¦s nominada, Saben aquell, que acumula 13 candidatures, o El maestro que prometi¨® el mar, amb 9 nominacions), la dissecci¨® del desig femen¨ª ¡ªCreatura, Un amor (8 nominacions)¡ª, l¡¯exploraci¨® de la identitat sexual i el g¨¨nere ¡ª20.000 especies de abejas (9 nominacions) i Alteritats, el documental nominat d¡¯Alba Cros i Nora Haddad¡ª o la culpa materna ¡ªEls encantats (3 nominacions)¡ª s¨®n les claus narratives per entendre de qu¨¨ hem parlat al cinema en aquesta edici¨®.

La gala m¨¦s reivindicativa

Es pot conduir una gala sense teleprompter? S¨ª, es pot. Aix¨ª ho confirmen Maria Rovira i Ana Polo, les humoristes que conformen Oye Polo, l¡¯exit¨®s i enginy¨®s p¨°dcast de Radio Primavera Sound. ¡°Ho farem tot de mem¨°ria, ¨¦s la millor manera. Si tens una pantalla davant no transmets la mateixa energia¡±, assegura Polo, i Rovira assenteix. Entrenades en l¡¯art de memoritzar mon¨°legs, les humoristes, responsables tamb¨¦ del gui¨®, seran les encarregades de conduir la gala d¡¯aquest diumenge. Una cerim¨°nia de dues hores i mitja amb vint-i-cinc categories al CCIB, al F¨°rum.

Amb totes les mirades posades a les reaccions de la ind¨²stria envers la investigaci¨® que han fet p¨²blica les acusacions de tres dones d¡¯haver patit viol¨¨ncia sexual per part del director de cinema Carlos Vermut, les conductores (que van fer aquestes declaracions dies abans de la publicaci¨® d¡¯aquesta not¨ªcia) asseguren que la gala ¡°no tindr¨¤ moments reivindicatius puntuals, ser¨¤ tota una gala reivindicativa, com som nosaltres¡±.

El dilema del catal¨¤

Com un etern retorn, cada any es repeteix la mateixa q¨¹esti¨®: i qu¨¨ passa amb el catal¨¤? Per qu¨¨ hi ha pel¡¤l¨ªcules en altres idiomes a les categories? Els nominats es debaten entre defensar la seva aposta per la llengua com a necessitat pol¨ªtica, superar la imposici¨® purista en la ficci¨® o reivindicar l¡¯autenticitat en les obres gr¨¤cies a l¡¯¨²s interessat dels idiomes.

El director de Saben aquell, el madrileny David Trueba, agraeix a l¡¯acad¨¨mia la seva acollida als premis amb una pel¡¤l¨ªcula ¡°que vaig batallar molt perqu¨¨ es produ¨ªs en catal¨¤, per tenir l¡¯autenticitat de la llengua original¡±.

Mart¨ªn Gimeno assegura que, encara que Creatura est¨¤ rodada ¨ªntegrament en catal¨¤ i van decidir no doblar-la al castell¨¤ a les sales, la decisi¨® sobre l¡¯idioma ¡°¨¦s un tema org¨¤nic¡±. ¡°Les dues pel¡¤l¨ªcules que he fet han sigut en catal¨¤. J¨²lia Ist combinava l¡¯alemany perqu¨¨ la protagonista marxa a Berl¨ªn, per¨° crec que estic legitimada per dir aix¨°: far¨¦ les pel¡¤l¨ªcules en l¡¯idioma que em surti del chumino¡±. La creadora afirma que ¡°castigar les produccions que barregen idiomes com el catal¨¤ o el castell¨¤ perqu¨¨ vulguin retratar aquesta realitat, o les pel¡¤l¨ªcules que es fan en castell¨¤ per arribar a molts m¨¦s territoris, com el llatinoameric¨¤, ¨¦s un exercici cruel¡±. No ¨¦s moment per a judicis, diu. ¡°Les creadores estan en un moment molt complicat amb l¡¯arribada de les plataformes, hi ha molta competitivitat. Tirar endavant, especialment el cinema d¡¯autor, ¨¦s dur¡±, aclareix.

En aquesta l¨ªnia tamb¨¦ es manifesten dos dels nominats a millor int¨¨rpret, David Verdaguer (Saben aquell) i Enric Auquer (El maestro que prometi¨® el mar). El primer defensa que Saben aquell ¡°combini catal¨¤ i castell¨¤ per l¡¯autenticitat, perqu¨¨ es com es parlava abans. Quan veig s¨¨ries com La mes¨ªas i s¨¦ que els Javis han volgut mesclar catal¨¤ i castell¨¤, penso: ¡°Gr¨¤cies, Carla Sim¨®n. Sense Estiu 1993, sense una cinta catalana que ho va petar com aquesta, no hauria pogut passar. Crec que la llengua ja no hauria de ser un tema¡±, precisa.

Auquer exemplifica la seva posici¨® amb el cas del que ha passat amb la seva pel¡¤l¨ªcula, on interpreta un mestre catal¨¤ a Burgos: ¡°Jo vaig voler fer un homenatge a la catalanitat amb l¡¯accent del meu personatge, refor?ar la part de la seva llengua materna en un lloc on s¡¯ent¨¦n que no ¨¦s el mateix que on va n¨¦ixer. Aquesta pel¡¤l¨ªcula, pel seu valor, no s¡¯hauria de doblar al catal¨¤¡±.

Plataformes, enemigues o aliades

¡°Fins que Upon Entry no va arribar a Filmin i a Movistar i vaig comen?ar a rebre missatges de molta gent emocionada per veure-la, no em vaig adonar de la quantitat de gent que arriba nom¨¦s a les estrenes per aquesta via¡±, explica Bruna Cus¨ª, nominada a millor interpretaci¨® per aquest thriller, un sleeper que va passar per sales de cinema, per¨° que va esclatar com a fenomen boca-orella quan va saltar a la televisi¨®. ¡°Les plataformes donen una segona vida a les pel¡¤l¨ªcules, arriben d¡¯una forma molt m¨¦s directa i r¨¤pida, per¨° aix¨° no hauria d¡¯implicar la p¨¨rdua de sales de cinema, com est¨¤ passant a Barcelona¡±, reflexiona.

Per a J.A. Bayona, que amb La sociedad de la nieve ha combinat una estrena al cinema amb una gaireb¨¦ directa a Netflix, la batalla entre sales i plataformes no t¨¦ per qu¨¨ ser-hi. ¡°Aquest any hem comprovat que la gent t¨¦ moltes ganes d¡¯anar al cinema. Pel¡¤l¨ªcules com Oppeheimer, Napole¨®n o Los asesinos de la luna ho proven. La meva pel¡¤l¨ªcula s¡¯ha vist molt a Netflix, per¨° encara continua a les sales¡±.

Relleu s¨ª, per¨° de classe?

Encara que la directora Ne¨²s Ball¨²s, nominada a millor curtmetratge per Blow!, est¨¤ satisfeta amb el punt d¡¯inflexi¨® que suposa estar en la categoria de millor fotografia amb tot de dones nominades, una de les seves reivindicacions ¨¦s obrir un dels grans melons de la ind¨²stria: d¡¯on provenen les hist¨°ries que narra el cinema, a quina classe social pertanyen els creadors i creadores? ¡°Ara tenim m¨¦s diversitat de trames, per¨° jo, que provinc d¡¯una fam¨ªlia treballadora, necessito m¨¦s aquesta mirada. S¡¯han de veure grups molt m¨¦s diferents per portar hist¨°ries als ciutadans¡±.