Marc Sarrats: ¡°A Catalunya, primer ve el nom i despr¨¦s ve la feina¡±

Voldries que Tot el que no sigui morir-se (La Magrana) fos humor negre, que nom¨¦s hi trobessis humor negre, per¨° el debut en narrativa del comediant Marc Sarrats (Barcelona, 1990) amaga troballes que desestabilitzen tant les expectatives com els prejudicis. Els contes del recull tenen la mort com a leitmotiv, per¨° ¨¦s la vetlla el terreny on l¡¯autor juga, hi explora, hi reflexiona. ...

Voldries que Tot el que no sigui morir-se (La Magrana) fos humor negre, que nom¨¦s hi trobessis humor negre, per¨° el debut en narrativa del comediant Marc Sarrats (Barcelona, 1990) amaga troballes que desestabilitzen tant les expectatives com els prejudicis. Els contes del recull tenen la mort com a leitmotiv, per¨° ¨¦s la vetlla el terreny on l¡¯autor juga, hi explora, hi reflexiona. Tot el que no sigui morir-se trenca amb aquell lloc com¨², fet pacte, que la com¨¨dia ¨¦s trag¨¨dia m¨¦s temps: als cossos a qui ploren els personatges del llibre encara els arriba la llum d¡¯halogen de tanatori. Sarrats, a aquella llum, hi posa taqu¨ªgrafs.

Pregunta. Com li agradaria morir?

Resposta. Adonant-me¡¯n. M¡¯agradaria tenir l¡¯oportunitat de fer una ¨²ltima rebequeria vitalista, un acte de rebel¡¤lia existencial. Tenir la falsa sensaci¨® que decideixo jo quan deixar-me anar. La gent que vol morir-se dormint ¨¦s una rebentada. ¡°Jo vull adormir-me i que no me n¡¯adoni¡±. S¡¯ha d¡¯estar ben sonat. No, no i no. Jo vull adonar-me¡¯n. Vull que se¡¯m mengi un tigre, tio. O caure d¡¯un avi¨® en marxa. O tirar-me en paracaigudes i que el paracaigudes no s¡¯obri.

P. Com ¨¦s que hem quedat al cementiri de Poblenou?

R. T¡¯hauria dit d¡¯anar al de Montju?c, que hi tinc m¨¦s gent enterrada, per¨° el de Poblenou era m¨¦s a prop. Aqu¨ª hi tinc l¡¯avi des de fa un any. Va ser interessant, aquell enterro. L¡¯avi havia cedit el n¨ªnxol familiar al seu consogre, que va traspassar fa 15 anys, amb la condici¨® que a ell l¡¯enterr¨¦ssim al mateix lloc. El n¨ªnxol ¨¦s en un lloc del cementiri on no toca el sol, i aix¨° provoca que els cossos hi estiguin pr¨¤cticament congelats. Quan vam enterrar l¡¯avi, els operaris no havien estat a temps de portar les restes del consogre a l¡¯ossari, i quan ¨¦rem tota la fam¨ªlia all¨¤ per enterrar-lo, els operaris van obrir el n¨ªnxol i van treure el consogre que semblava una taula de p¨¤del surf. Els que tenien el sol de cara en van veure la radiografia. Despr¨¦s van ficar l¡¯avi i, al damunt, el consogre. I ara estan tots dos all¨¤, fent cucharita.

P. Va n¨¦ixer aquell dia, la idea germinal de Tot el que no sigui morir-se?

R. No ben b¨¦. A mi el tema de la gesti¨® de la mort, la sistematitzaci¨® del dol, sempre m¡¯ha interessat. M¡¯he criat en un entorn de gent molt ampli, i des de ben petit he anat a molts tanatoris i a molts cementiris; dec haver enterrat prop d¡¯una trentena de persones. Tot all¨° que envolta la mort ¨¦s, per a mi, una cosa for?a quotidiana. ?s un fet traum¨¤tic, evidentment, per¨° un que la meva fam¨ªlia mai ha volgut dramatitzar en exc¨¦s.

P. Aquest ¡°entorn de gent molt ampli¡± on s¡¯ha criat era una comuna al Montseny.

R. Jo entre setmana vivia a Barcelona amb la meva fam¨ªlia petita, i els caps de setmana i les vacances les pass¨¤vem a la comuna. O a la comunitat, si t¡¯ho estimes m¨¦s. Hi ha gent a qui ¡°comuna¡± li sona a cosa hippy desendre?ada, i ¡°comunitat¡± a cosa sect¨¤ria rotllo la pel¡¤li aquella de Midsommar. T¨¦ els seus pros i contres, formar part d¡¯una. De les coses bones, la principal ¨¦s tenir la seguretat ferma de disposar d¡¯un entorn s¨°lid i gran. All¨¤ on un gran percentatge de gent nom¨¦s pot comptar amb la seva fam¨ªlia nuclear, jo s¨¦ que tinc una xarxa de desenes de persones que responen per mi, i jo per elles, amb qui puc comptar cegament. Coses dolentes? Si a tu la fam¨ªlia et condiciona, imagina que sigui un grup de 80 persones, qui et condicioni per a b¨¦ i per a mal. ?s una experi¨¨ncia vital molt intensa.

P. Diu que comuna sona hippy. Tamb¨¦ s¡¯associa, popularment, a l¡¯esquerra.

R. Si identifiques tenir fe amb ser una persona de dretes, llavors no et podria dir que aquesta comuna fos d¡¯esquerres. Va ser la generaci¨® dels meus besavis, qui va fundar la comuna l¡¯any 1959. La gent que la va impulsar havien combatut al b¨¤ndol republic¨¤, i entre ells no hi havia ning¨² que es consider¨¦s de dretes o conservador. El meu besavi era de la CNT-FAI, per¨° alhora tenia un inter¨¨s a explorar la fe cristiana m¨¦s enll¨¤ de la instituci¨® eclesi¨¤stica. Jo he crescut amb un rebuig important cap a l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica, per¨° s¨ª que se m¡¯han llegat unes idees i un substrat religi¨®s vinculat al cristianisme.

P. El seu besavi creia. Vost¨¨ creu?

R. Si crec que hi ha alguna cosa superior a nosaltres, sigui veritat o sigui mentida? ?s clar que s¨ª. ?s a dir: jo crec en D¨¦u encara que sigui mentida. Si jo traspass¨¦s dem¨¤ i em diguessin que tot ¨¦s bola, no hi tindria cap problema. Creure, per a mi, ¨¦s gaireb¨¦ una estrat¨¨gia de superviv¨¨ncia filos¨°fica. La fe en la transcend¨¨ncia, m¨¦s enll¨¤ de recompenses i c¨¤stigs, ¨¦s una cosa que a mi socialment em funciona. Per tant, com et deia, creuria encara que se¡¯m demostr¨¦s que no ¨¦s veritat.

P. ?s el tab¨² al voltant de la mort una forma de no pensar en la transcend¨¨ncia?

R. Absolutament. La mort en si no ¨¦s res. Ho ¨¦s el sofriment i la separaci¨® associats a perdre un ¨¦sser estimat. Tamb¨¦ ens fa por que, si hi ha un m¨¦s enll¨¤, sigui un que no ens provi. Ens fa por que hi hagi una altra vida i que aquesta altra vida posi en entredit el que hem fet quan est¨¤vem vius. Ens aterreix una mala avaluaci¨®, que ens diguin que no hem superat un examen amb nota. Quan te¡¯n desf¨¤s, d¡¯aquesta preocupaci¨®, et converteixes en una persona molt m¨¦s lliure. Tamb¨¦ ¨¦s important no relativitzar-la, per¨° s¨ª posar al seu lloc la p¨¨rdua de la gent que estimem. Trobes que m¡¯estic posant massa dark? Si estic quedant com un llun¨¤tic, avisa¡¯m. T¡¯estic dient moltes coses que mai havia dit a ning¨². Aix¨° ¨¦s lo guai del llibre, suposo; per¨° tamb¨¦ em provoca una mica de vertigen.

P. Em deia, foramicro, que li van encomanar escriure un llibre, qualsevol llibre, gr¨¤cies a la seva posici¨® medi¨¤tica. Que l¡¯hi van demanar per qui ¨¦s.

R. Se¡¯m va demanar un llibre per qui soc, i interiorment vaig pensar: per¨° si no teniu ni puta idea de qui soc (riu). Vols un llibre sobre qui soc? D¡¯acord, te¡¯l faig. Vaig demanar a l¡¯editorial un temps, i va sortir-ne Tot el que no sigui morir-se. Soc molt m¨¦s que el Mickey Mouse de l¡¯Est¨¤ passant. La com¨¨dia, en el meu cas, ¨¦s un escut per enfrontar-me a la realitat.

P. Algun cop li he sentit dir que, per a vost¨¨, la com¨¨dia ¨¦s una mena de trampol¨ª.

R. Quan vaig acabar d¡¯estudiar gui¨®, i despr¨¦s de mirar de presentar projectes a diferents productores, em vaig adonar que a Catalunya primer ve el nom i despr¨¦s ve la feina. A casa m¡¯havien inculcat tot all¨° de comen?ar des de baix, la cultura de l¡¯esfor?, i era mentida. El m¨®n de la cultura, en aquest pa¨ªs, funciona aix¨ª: et fas un nom, fent del que sigui, i despr¨¦s ja podr¨¤s fer el que et doni la gana. Jo avui publico un llibre i dem¨¤ passat podr¨¦ fer una s¨¨rie. ?s un sistema que no funciona com hauria de ser, i, en la mesura que puc, miro de treballar per revertir certes coses.

P. S¡¯ha referit a vost¨¨ mateix com el Mickey Mouse de l¡¯Est¨¤ passant. Hi ha certa subalternitat en els humoristes de la seva generaci¨®. A qu¨¨ creu que es deu?

R. Hi ha dos motius. El primer, que sempre surt a compte comprar el contestatari, el disruptiu, i tenir-lo a l¡¯equip de manera controlada, en comptes de deixar-lo encap?alar un espai propi. Qu¨¨ va passar, si no, amb Zona Franca? El segon motiu ¨¦s que hi ha un tap. Per¨° un tap de la puta h¨°stia. Jo m¡¯aprecio el Toni Soler, perqu¨¨ m¡¯ha donat un cop de m¨¤, per¨° tamb¨¦ vaig dir-li des del primer dia que jo vaig entrar a col¡¤laborar al seu programa passada la trentena, mentre que ell en presentava un de propi amb 29 anys. I pensa que ha plegat amb 58: estem parlant de 30 anys fent prime time. Aix¨° el que fa ¨¦s formar una audi¨¨ncia molt tancada de mires. Si durant 30 anys et foten les mateixes putes cares cada dia, al final t¡¯acabes tornant una persona culturalment conservadora.

P. Hi ha un canvi substancial entre les figures subalternes disruptives de la generaci¨® anterior i les de la seva: Santi Mill¨¢n i Jos¨¦ Corbacho van provar sort a Madrid.

R. En la nostra escena hi ha una milit¨¤ncia de fer les coses en catal¨¤. Ara, oportunitats d¡¯anar-se¡¯n a Madrid n¡¯hi ha hagut per a tots. I de fer-ho en castell¨¤. Per a tots. I l¡¯AVE s¨®n tres hores. Entres a Sants i en tres hores t¡¯hi plantes, a Madrid. Podr¨ªem anar i tornar dos cops per setmana. Que jo aix¨° ho descarto de per vida? No. Per¨°, ara per ara, hem optat per mirar de construir alguna cosa aqu¨ª. ?s milit¨¤ncia, per¨° cal fer-la amb la boca petita. Si no, sembla que aqu¨ª tothom est¨¤ per salvar el catal¨¤. Som el puto Open Arms del catal¨¤. Cal recon¨¨ixer, tamb¨¦, que fem les coses per a nosaltres mateixos, per guanyar-nos la vida, sense deixar-nos atribuir tasques messi¨¤niques.

P. Tamb¨¦ es referia al valor contestatari d¡¯all¨° que feu. Com s¡¯hi relaciona, amb el fet paradoxal que la subversi¨® hagi estat fagocitada per part dels mitjans tradicionals?

R. Hi ha una part important d¡¯hipocresia i de discurs prostitu?t. Jo estic cada setmana fent discursos abrandats des d¡¯un grup de comunicaci¨® vinculat amb la monarquia; ¨¦s clar que tinc dilemes morals. Cada puto dia. Per¨° despr¨¦s poso les coses sobre la balan?a, i miro com l¡¯esperit i el to de les coses que hem fet s¡¯escampa arreu, i em compensa. Off the record parl¨¤vem de Valero Sanmart¨ª: que les coses que ell deia fa deu anys des d¡¯un blog ara te les trobis als mitjans, t¨¦ un valor per si mateix. Trenca amb aquest conservadorisme cultural i ajuda la gent a resintonitzar-se. I jo hi crec, en aix¨°. Crec a embrutar-te les mans per transmetre coses que creus que valen la pena. Els espais s¨®n el que s¨®n. Els podem invalidar, i invalidar la gent pel fet de ser-hi, o podem ocupar-los i fer-ne un bon ¨²s.

P. Aprofitant l¡¯avinentesa que parlem de responsabilitat, m¡¯agradaria demanar-li per un dels contes de Tot el que no sigui morir-se on m¨¦s m¡¯he emmirallat: el del pare que, en comptes de dir-li als fills que l¡¯avi ha mort, els diu que ara ¨¦s al n¨²vol, a internet.

R. Parlem de ¡®Contextos inadequats on recrear La vida ¨¦s bella¡¯. Mira: jo detesto La vida ¨¦s bella. L¡¯odio. Si fent el subnormal aconsegueixes que el teu crio no vegi una realitat tan totxa com l¡¯Holocaust, com creixer¨¤ aquest nen? Ser¨¤ un desgraciat. Sovint confonem protegir la canalla amb a?llar-la de la realitat i de les experi¨¨ncies traum¨¤tiques que li s¨®n inherents. La vida ens traumatitza a tots. Comen?ar a existir ja ¨¦s una experi¨¨ncia traum¨¤tica. No passa res, si per als teus fills l¡¯experi¨¨ncia del trasp¨¤s d¡¯un avi ¨¦s un punt traum¨¤tic en les seves vides. No passa res, si plores davant dels teus fills explicant-los qu¨¨ ¨¦s la mort.

P. El personatge del conte n¡¯¨¦s incapa?. T¨¦ la com¨¨dia com a escut, com deia abans.

R. Aquest personatge ¨¦s el pare de molta gent. El pare, espec¨ªficament; mai la mare. La masculinitat can¨°nica em sembla un camp de treball incre?ble; com m¨¦s temps passa, m¨¦s rid¨ªcula em sembla. Aquells homes bonhomiosos que alhora s¨®n ¡°el risas¡±, el que es protegeix de qualsevol situaci¨® fent bromes poc adequades o fins i tot de mal gust, amb un vessant de l¡¯humor molt poc existencialista i molt distractiu. Aquells homes que fan servir les criatures, la suposada protecci¨® emocional dels seus fills, per protegir-se ells en realitat. Aquells homes de ¡°la vida no em tombar¨¤¡±; cabr¨®, d¡¯acord que la vida no et tombi. Per¨° no passa res si plores. No passa res si deixes de projectar les teves necessitats en les necessitats de la canalla, donant-los a ells respostes que t¡¯agradaria sentir a tu.

P. ¡°A mi fa dos anys em va petar el cap¡±, deia en un mon¨°leg per a RTVE, parlant d¡¯un brot psic¨°tic provocat per l¡¯estr¨¨s. Com hi conviu, ara mateix, amb l¡¯ansietat?

R. Des d¡¯aleshores he apr¨¨s a relativitzar molt les coses. Encara ara en tinc, de tant en tant, d¡¯ansietat. Per¨° una cosa que em va molt b¨¦, per combatre-la, ¨¦s treure¡¯m import¨¤ncia a mi mateix. Pensar en la meva pr¨°pia irrellev¨¤ncia m¡¯allibera molt¨ªssim. Quan vaig tenir el brot, estava molt obsessionat que tots els meus projectes fossin transcendents i definitius. Mirant enrere, m¡¯han anat molt millor les coses quan he tret import¨¤ncia al que faig i a mi mateix. Abans et parlava dels pros i els contres de la crian?a en com¨²: haver crescut amb una xarxa tan gran com la meva tamb¨¦ em feia sentir que, amb cada frac¨¤s, fallava a molta gent. Quan et treus de sobre aquestes pressions, vas m¨¦s tranquil. I ets m¨¦s feli?.