¡®La conformista¡¯, d¡¯Alba Dedeu: Anodins i alegrets

Ara que el gros de les noves veus de la literatura catalana campaneja entre la narrativa del jo guapo (soc mare, o pare, o jove, tinc picor, viatjo, fornico molt, o prou poc), entre la volada fraseol¨°gica (t¨ªtols que aviat seran par¨¤grafs, m¨¦s imatges que no pas idees, delit per la pros¨°dia sovint indocumentada) i la ficci¨® pr¨°pia dels llegits (revisitaci¨® de g¨¨neres, homenatges o impugnacions de la tradici¨®, un gust pels personatges emblem¨¤tics), arriba ...

Ara que el gros de les noves veus de la literatura catalana campaneja entre la narrativa del jo guapo (soc mare, o pare, o jove, tinc picor, viatjo, fornico molt, o prou poc), entre la volada fraseol¨°gica (t¨ªtols que aviat seran par¨¤grafs, m¨¦s imatges que no pas idees, delit per la pros¨°dia sovint indocumentada) i la ficci¨® pr¨°pia dels llegits (revisitaci¨® de g¨¨neres, homenatges o impugnacions de la tradici¨®, un gust pels personatges emblem¨¤tics), arriba Alba Dedeu amb La conformista, una novel¡¤la curta que es capbussa en la banalitat de tantes vides ordin¨¤ries, una aposta que sembla d¡¯una altra ¨¨poca ¡ªo m¨¦s pr¨°pia d¡¯un marc mental lleugerament ag¨¦¡ª, una singularitat que podria ben ser el revers urb¨¤ del costumisme ruraloide del XIX o, dit d¡¯una altra manera, una actua?litzaci¨® intel¡¤ligent dels quadres socials i familiars en ¨¨poca de canvis.

Alba Dedeu ¨¦s una traductora amb un bagatge notable i una escriptora cam¨ª de consolidar-se. En la segona accepci¨®, es va donar a con¨¨ixer amb Gats al parc, premi Merc¨¨ Rodoreda de contes l¡¯any 2010 i premi Cr¨ªtica Serra d¡¯Or l¡¯any 2012. En aquests relats ja s¡¯hi intu?a una marca de la casa, ?o ¨¦s la descripci¨® minuciosa de quotidianitats m¨¦s aviat grises o, per ser m¨¦s exactes, la insinuaci¨® que darrere de la m¨¦s absoluta normalitat s¡¯amaguen la viol¨¨ncia, el desig ¡ªla sensaci¨® que tot plegat s¡¯aguanta per la m¨ªnima. Amb el segon llibre de contes, L¡¯estiu no s¡¯acaba mai (2012), va fer un pas m¨¦s en la jugada per les escenes en qu¨¨ a l¡¯atmosfera, i a primer cop d¡¯ull, no hi passa res d¡¯extraordinari, per¨° a dins dels personatges s¡¯hi couen tot de contradiccions i malestars, a rebuf d¡¯un present, d¡¯un m¨®n que, segons el vent, els esclafa.

La periodista i escriptora Anna Ballbona va dir, encertadament, que si Alba Dedeu fos cineasta La conformista seria com una pel¡¤l¨ªcula d¡¯Aki Kaurismaki. Per als qui no el coneguin, fa un cinema auster, poblat de persones corrents que fan coses corrents en ambients adotzenats. Hi afegir¨ªem la producci¨® de Ken Loach, llevant-ne, per¨°, el vern¨ªs humor¨ªstic. ?s a dir, tot recreant la vida d¡¯uns antiherois ¡ªd¡¯una antihero?na, per al cas que ens ocupa¡ª, Alba Dedeu cus un retrat merit¨°riament sec d¡¯una perip¨¨cia, la de l¡¯Eva, que regenta un negoci de pollastres a l¡¯ast amb el seu home. Amb un ull sociol¨°gic ben calibrat, l¡¯autora fa viure i pensar una protagonista tirant a conservadora ¡ªun altre m¨¨rit¡ª que existeix, i s¡¯adapta, a la merc¨¨ dels vaivens terrenals. L¡¯embar¨¤s i la crian?a, les crisis successives amb el marit, les papallones d¡¯altres vides imaginades, la guerra soterrada de totes les fam¨ªlies extenses.

S¡¯ha de dir, per exemple, que el fil mental de l¡¯Eva (presentat en quadres successius que s¨®n cascades i es resolen en escenes d¡¯una trivialitat fada) ¨¦s d¡¯un psicologisme interessant¨ªssim. Dedeu brilla quan recrea els pensaments atribolats d¡¯una mare primerenca, d¡¯una gelosa fr¨¤gil, d¡¯una dona que no ent¨¦n les pr¨°pies filles o que mira de canalitzar el desig, anguniada per les penjarelles de l¡¯envelliment prematur de la classe obrera, l¡¯esvoranc que separa qui som de qui voldr¨ªem ser. Tamb¨¦ s¡¯ha de dir que la prosa de vegades ¨¦s una mica massa ger¨²ndica, que les frases s¡¯allargassen, per¨° Dedeu sap garfir el lector amb espor¨¤diques dosis llamineres, quasi morboses, com qui deixa caramels pel cam¨ª. El gir final ¨¦s de bona novel¡¤lista.