Si la llengua falla

Aquest dimecres, 28 de febrer, m¨¦s de 300 persones dels ¨¤mbits cultural, educatiu, pol¨ªtic i social van anar al Teatre Municipal de Girona tot sabent que no hi anaven a veure tea?tre: se celebraven els 60 anys de la llibreria Les Voltes; s¡¯homenatjava els seus 44 fundadors, els vius i els morts, i s¡¯agra?a la participaci¨® de les persones que hi han estat vinculades. Tamb¨¦ es va donar un premi, el primer premi Feliu Matamala, a Pep Guardiola, ¡°per la feina que ha fet al llarg dels anys en defensa de la llengua, la cultura i la naci¨® catalanes¡±, escriuen els organitzadors. Es va cantar Verdaguer (un sempre espl¨¨ndid Arnau Tordera amb doll de veu i guitarra) i es va escenificar jovialment la hist¨°ria de Les Voltes (a c¨¤rrec de l¡¯actor Mart¨ª Peraferrer).

Era evident que no va ser nom¨¦s una festa d¡¯aniversari. Era, com explica l¡¯organitzaci¨®, ¡°un acte col¡¤lectiu de reivindicaci¨® de la necessitat de continuar defensant la llengua catalana, en un moment de retroc¨¦s del seu ¨²s p¨²blic, aix¨ª com de l¡¯escola en catal¨¤¡±. L¡¯obria l¡¯actual alcalde, Lluc Salellas, i el tancava un alcalde hist¨°ric, avui conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal. Hi posava context: ¡°Quan el projecte de Les Voltes naixia, faltaven deu anys per la Girona grisa i negra de Narc¨ªs-Jordi Arag¨® i cinc anys pels premis Bertrana¡±. Avui, tant un com els altres han esdevingut part indestriable de la genealogia de ciutat, un moviment que grata endins i enll¨¤ del temps per explicar el que s¡¯¨¦s ara. No per casualitat, a la llibreria s¡¯hi anava a recollir el DNI catal¨¤, mitja broma, mig desig, o un document amb aire de veritat, cap broma.

La mestressa de cerim¨°nies, la periodista Clara S¨¢nchez-Castro, va tenir prou cintura per manegar l¡¯embranzida discursiva del president Pujol; la pres¨¨ncia projectada d¡¯un ovacionat Carles Puigdemont des d¡¯Estrasburg i el ve?natge d¡¯escenari dels presidents Montilla i Torra. El president Maragall hi devia ser en esperit: sempre hi s¨®n, els absents, quan se¡¯ls recorda. Els presidents Mas i Aragon¨¨s tamb¨¦ van fer acte de pres¨¨ncia a trav¨¦s de v¨ªdeo. Tots van dir llibres: Pujol, d¡¯El sentiment de p¨¤tria de Joan Maragall; Montilla, d¡¯Et deix, amor, la mar com a penyora de Carme Riera; Aragon¨¨s va esmentar els llibres de Carod-Rovira o Francesc Ferrer i Giron¨¨s; Torra va esmentar-ne molts m¨¦s i va recordar que el catal¨¤ literari es va recuperar gr¨¤cies als escriptors que es van mantenir fidels a la llengua. I citava a Fabra, conjurant l¡¯advert¨¨ncia que podria sintetitzar l¡¯esdeveniment i que tamb¨¦ pot il¡¤lustrar aquesta postal: ¡°Si la llengua falla, fallar¨¤ tot¡±.