Joaquim Mallafr¨¨: silenci de polis, silenci de tribu

Vaig saber la frase que anava a dir-me per la manera en com, mirant-me per sobre de les ulleres i amb un somriure discret per¨° cofoi, va aixecar la m¨¤ abans de parlar. ?rem a la Calders, la llibreria especialitzada en llibres del barri de Sant Antoni de Barcelona ¡ªell acabava d¡¯arribar, jo devia dur all¨¤ unes trenta hores. Ja no recordo qui hi havia dalt de l¡¯escenari, en aquell moment; tampoc soc capa? de recordar quin era el tros de la novel¡¤la que s¡¯estava llegint. De fet, crec que no tinc cap record que pugui evocar d¡¯una manera que no sigui absolutament fragmentada: uns ploms que salten, una cigarreta a les quatre de la matinada al fons del Passatge Calders, persones que nom¨¦s havia vist a Twitter dormint un son precari al terra de la llibreria, un Ulysses de James Joyce que no cessa.

Era el 16 de juny de 2022. A la comunitat joyciana est¨¤vem d¡¯enhorabona per partida doble: perqu¨¨ era Bloomsday (dia en el qual transcorre l¡¯acci¨® de l¡¯Ulysses) i perqu¨¨ aquell any en feia cent que Sylvia Beach, l¡¯editora, baixava de l¡¯expr¨¦s Lyon-Par¨ªs amb el primer exemplar de la novel¡¤la entre les mans. Per tal de celebrar-ho, l¡¯Escola Bloom va organitzar una lectura ¡ªintegral i en veu alta¡ª del llibre: un escenari, un tamboret, un micr¨°fon i un exemplar de La Butxaca. Ho an¨¤vem fent per torns: qui volia, pujava i llegia fins que es cansava; llavors, alg¨², li prenia el relleu. 780 p¨¤gines. Vam comen?ar un dijous a les dotze del migdia. Vam acabar l¡¯endem¨¤ a les set de la tarda.

Com la veu de tot bon traductor, Joaquim Mallafr¨¨ va arribar al final. Evidentment, a ell, que havia dut l¡¯Ulysses a la nostra llengua l¡¯any 1981, se li havien reservat les darreres p¨¤gines del mon¨°leg de Molly Bloom. La c¨¤rrega simb¨°lica de la seva pres¨¨ncia era innegable (feia quaranta anys que Leteradura havia publicat la seva traducci¨®), i l¡¯Escola Bloom tenia clar que tan necessari era celebrar Joyce com l¡¯home que havia fet que tot un pa¨ªs el pogu¨¦s llegir. Evidentment, la llibreria es va omplir de cop.

Va entrar i ens van fer seure. Jo li vaig donar un bol¨ªgraf i el meu exemplar de la primera edici¨® de la seva traducci¨® de l¡¯Ulisses. Ell em va donar un bol¨ªgraf i el seu exemplar de la primera edici¨® de la meva traducci¨® d¡¯Anna Livia Plurabelle, vuit¨¨ cap¨ªtol del Finnegans Wake. Encara ara em costa de creure-m¡¯ho, per¨° vam dedicar-nos els llibres alhora. I va ser aix¨ª que em va mirar per sobre de les ulleres amb un somriure discret per¨° cofoi. Va ser aix¨ª que va aixecar la m¨¤, on duia el rellotge i una mascareta negra. Va ser aix¨ª, per aquest seguit de gestos, que vaig saber la frase que anava a dir-me.

Va ser aix¨ª que Joaquim Mallafr¨¨ em va dir: ¡°Elba m¡¯a?lla all¨ª, amable¡±.

No era la primera vegada que li sentia dir aquelles paraules ¡ªde fet, no era ni la segona ni la tercera. Ja ho tenia, aix¨°, en Mallafr¨¨: fos quan fos que se li pregunt¨¦s pel seu proc¨¦s de traducci¨® (o que se li deman¨¦s consell, o que, ras i curt, se li llo¨¦s la feina), acabava trobant la manera d¡¯esquivar els elogis i de comen?ar a orbitar alguna de les seves troballes.

¡°Elba m¡¯a?lla all¨ª, amable¡±, era, per la seva dificultat, la seva preferida. La frase original era ¡°able was I ere I saw Elba¡± (cap¨ªtol 7 de l¡¯Ulysses). El seu grat no es limitava a haver sabut mantenir el pal¨ªndrom (tant en angl¨¨s com en catal¨¤, les dues frases es poden llegir d¡¯esquerra a dreta o de dreta a esquerra); s¡¯estenia a haver trobat la manera de conservar doblement el nom de l¡¯illa on Napole¨® va ser deportat: denotativa (Elba) i connotativa (fon¨¨ticament, podem llegir la seva versi¨® com a ¡°Elba, ma illa, all¨ª: amable¡±, fent que qui enuncia l¡¯oraci¨® sigui el mateix Napole¨®).

Mallafr¨¨ en tenia moltes m¨¦s, de troballes, i no totes li venien d¡¯haver treballat Joyce. Autors com Sterne, Beckett, Pinter o Kipling van ser igualment influents, pel que fa al seu bagatge. Val a dir, per¨°, que jo no recordo que mai mencion¨¦s cap d¡¯aquests autors ¡ªi si ho feia, ho feia pr¨¤cticament de passada. S¨ª que recordo, en canvi, la seva iteraci¨® sobre ¡°la tia Maria que codonys collia¡±, sobre ¡°Franco que ten¨ªa el culo blanco¡± o sobre els ¡°setze jutges que, penjats, menjaven fetge¡±. No crec que aix¨° es degu¨¦s a una predilecci¨® per l¡¯an¨¨cdota o pel folklore; estic conven?ut que es deu al fet que les veus que m¨¦s el van marcar van ser la del botiguer amic, la de la seva tia de Riudecanyes o la del seu germ¨¤ gran. Com a m¨ªnim aix¨ª ho llegeixo, gaireb¨¦ entre l¨ªnies, a Llengua de tribu, llengua de polis: bases d¡¯una traducci¨® liter¨¤ria. ?s el t¨ªtol de l¡¯assaig que Mallafr¨¨ va publicar l¡¯any 1991 a Quaderns Crema. Sorgit tant de la seva experi¨¨ncia com de la seva tesi doctoral, la primera meitat d¡¯aquest llibre est¨¤ dedicada a bastir un marc conceptual des del qual pensar la traducci¨®: fa un rep¨¤s hist¨°ric, aporta dades i reflexions, estableix tipologies i, finalment, fa una formulaci¨® te¨°rica. ?s a la segona part, per¨°, que Mallafr¨¨ ens mostra com aix¨° que he anomenat troballes ¨¦s, en realitat, l¡¯¨¤nima de la seva tasca.

Tot traduint Joyce, Mallafr¨¨ va descobrir que moltes frases que l¡¯autor emprava ¡°tenien un to de d¨¦j¨¤ vu que no li permetien construir lliurement les expressions¡±. L¡¯enginy de l¡¯escriptor irland¨¨s no passava nom¨¦s per la via de l¡¯erudici¨®; moltes de les veus de l¡¯Ulysses eren jocs que es feien sobre llocs comuns i nascuts de la ?creativitat que podr¨ªem trobar en un dublin¨¨s a qualsevol bar?. Va ser aix¨ª que va decidir catalogar aquestes expressions en dues categories: les veus de la tribu i les veus de la polis. Aquest ¨¦s un sistema que concep la llengua com a espectre: va de la parla baixa, col¡¤loquial i que es funda sobre l¡¯equ¨ªvoc (llengua de tribu) a la parla alta, institucional i un¨ªvoca (llengua de polis). El cat¨¤leg de troballes de Mallafr¨¨ ¨¦s, per tant, la primera aproximaci¨® a la llengua de tribu catalana.

L¡¯¨¤nima de la seva tasca, per¨°, no crec que sigui aquest sistema de catalogaci¨®. Est¨¤, de fet, amagada ¡ª¨¦s a la l¨ªnia on escriu que aquesta feina li va fer aflorar la seva mem¨°ria oral. On confessa que la traducci¨® li va fer recuperar la seva llengua perduda. On diu que Joyce li va fer recuperar uns estalvis oblidats. ?s en aquella m¨¤, que aixecava sempre abans de dir ¡°Elba m¡¯a?lla all¨ª¡­¡± o en l¡¯expressi¨® solemne que feia sempre que deia que Catalunya, com Irlanda, era una naci¨® oprimida.

Mallafr¨¨ em va ensenyar la paradoxa inherent de la tasca de traducci¨®: com millor es fa, menys es veu ¡ªm¨¦s respecta la paternitat de l¡¯original, per dir-ho en paraules seves. Llengua de tribu, llengua de polis ¨¦s un dels molts recursos que va dissenyar a fi de poder-la honrar, aquesta paradoxa. Tant ¨¦s aix¨ª que la va concebre a partir de fitxes de cartr¨® que elaborava quan tornava de la feina, en la discreci¨® de la rebotiga dels seus familiars.

Va ser a partir d¡¯aquest detall biogr¨¤fic, confiat aquell Bloomsday del 22, que vaig veure que all¨° que ell anomena mem¨°ria oral ¨¦s, m¨¦s aviat, mem¨°ria vital. Mallafr¨¨ no nom¨¦s recuperava el que li deia el botiguer, la tia o el germ¨¤: el proc¨¦s de traducci¨® li feia reviure l¡¯experi¨¨ncia en la seva totalitat. Li feia reviure, fins i tot, all¨° que ja no recordava que havia viscut. I me la va fer reviure a mi, tamb¨¦: vaig explicar-li com em va venir al cap la paraula ¡°capenllera¡± (primera versi¨® del riverrun del Finnegans en catal¨¤) o com m¡¯excedia amb el tabac i amb els caf¨¨s amb llet i gel, quan tradu?a Anna Livia Plurabelle al meu estudi de Par¨ªs. Llengua de tribu, llengua de polis, denotaci¨®, connotaci¨®, Bloomsday, troballes: sigui com sigui, tot parlant de Joyce, vam acabar parlant de les nostres vides. De les nostres inf¨¤ncies, de les nostres hist¨°ries. Breu moment de traducci¨® radical.

Tots hi tenim una rebotiga, a la nostra mem¨°ria: un lloc on sabem que hi emmagatzemem coses per¨° no sabem quines s¨®n, les coses que hi tenim emmagatzemades. Per a Mallafr¨¨, la traducci¨® era all¨° que li permetia recuperar-les i posar-les a l¡¯aparador. Algunes d¡¯elles les podia inscriure al cos dels textos que treballava ¡ªles que no (per ¨ªntimes o per inapropiades), per¨°, les inscrivia al seu propi cos fins que trobava un interlocutor que les pogu¨¦s rebre. Moltes vegades, l¡¯interlocutor era ell mateix. Moltes altres, per¨°, els interlocutors ¨¦rem tots aquells que l¡¯escolt¨¤vem.

Va ser aix¨ª que Joaquim Mallafr¨¨ em va fer veure que, de la mateixa manera que hi ha una llengua de tribu i una llengua de polis, tamb¨¦ hi ha un silenci de polis i un silenci de tribu. El silenci de polis ¨¦s el silenci codificat, el que fa la llei: aquell silenci que fem quan alg¨² puja dalt d¡¯un escenari per llegir el mon¨°leg de Molly Bloom o fa una confer¨¨ncia.

El silenci de tribu ¨¦s el silenci que d¨®na peu a l¡¯equ¨ªvoc, el que possibilita el llenguatge no verbal. Aquell silenci que puntua a la perfecci¨® (encara que nom¨¦s n¡¯hi hagi set o vuit, de signes de puntuaci¨®) el mon¨°leg en q¨¹esti¨®. El que fa aixecar una m¨¤ tot permetent que l¡¯oient endevini la frase seg¨¹ent, perqu¨¨ ja ha fet escola. El que recupera uns estalvis, una llengua o un moment vital que es creia perdut. El que permet trobar, de cop i volta, un c¨°mplice amb qui compartir la solitud primera del traductor ¡ªla solitud del noi de poc m¨¦s de vint anys que, despr¨¦s d¡¯una jornada de feina i sense saber on el dur¨¤ l¡¯oreig del mat¨ª, agafa un tros de paper i escriu: ¡°Solemnement, el rodanx¨® Boc Mulligan aparegu¨¦ al capdamunt de l¡¯escala, portant un bol d¡¯escuma amb un mirall i una navalla plans a sobre¡±.