Vint-i-un contes obligats

Hi ha llibres que conv¨¦ llegir, si el que es vol ¨¦s estar pendent del talent que es cou a casa. Els reculls que acaben de publicar les joves Bel Olid (Matar¨®, 1977) i Alba Dedeu (Granollers, 1984) s¨®n d¡¯aquesta mena de llibres. Ho s¨®n d¡¯entrada per confirmar que, amb La mala reputaci¨® i L¡¯estiu no s¡¯acaba mai, Olid i Dedeu s¡¯han consolidat com dues narradores fermes i dotades. Com dues contistes, de fet, que equilibren la n¨°mina de conreadors del g¨¨nere que ha fet fortuna a Catalunya des de la irrupci¨® de Monz¨® i P¨¤mies, tots ells sota l¡¯aixopluc de Moncada, Calders i Rodoreda.

Aix¨ª, al costat dels Guix¨¤, Baguny¨¤, Zabala, Punt¨ª, Ser¨¦s, Erra, M¨¢rquez, Sala, Pag¨¨s, Garcia Tur i Puigdevall, on fins ara nom¨¦s hi havia dones com Company, Moliner o Ibarz, aquests 21 contes s¡¯aixequen com a refer¨¨ncia obligada. La qual cosa, ¨¦s clar, no vol dir que siguin obres rodones, o no tant com s¨ª que ho s¨®n alguns dels seus relats, en especial els sorprenents Res no t¨¦ lloc i Celobert amb papallones, en el cas d¡¯Olid, i els penetrants De porcellana i Les germanes pel que fa a Dedeu.

En tot cas, els dos reculls permeten i en part demanen una lectura en paral¡¤lel, ja que els seus relats convergeixen en una exploraci¨® de les relacions personals, els vincles familiars i els papers de la dona en la societat. M¨¦s urbana, directa i potser transgressora, Olid tracta aquests temes sense por de ser pol¨ªticament incorrecta, sobretot pel que fa al sexe, la mort i la viol¨¨ncia; no ¨¦s casual, doncs, que obri i tanqui La mala reputaci¨® amb contes tan impactants com Garlandes i Mons petits, tots dos amb nens implicats en trag¨¨dies familiars. La mataronina ¨¦s capa? de sacsejar tamb¨¦ en l¡¯aspecte formal: juga amb les cad¨¨ncies sint¨¤ctiques, com a Lalal¨¤ i For No One; combina agosaradament punts de vista, com a Celobert...; i fins i tot ¨¦s capa? d¡¯incloure relats fant¨¤stics, els tres centrals, per connectar la m¨¤gia caldersiana amb el desig de traspassar la ratlla que limita la dona actual, marcada pels imperatius patriarcals que poetitza el t¨ªtol del llibre.

Menys agressiva, per¨° sempre intensa i profunda, Dedeu adopta formes m¨¦s cl¨¤ssiques, m¨¦s delicades, i malgrat tot arriba sovint a horitzons cr¨ªtics similars. La seva aposta ¨¦s per l¡¯ambig¨¹itat, per la nost¨¤lgia, pels elements clim¨¤tics inserits en la natura: el mar, els boscos, la pluja enll¨¤ de la finestra. Els seus protagonistes, a desgrat d¡¯algun relat caricaturesc com Ensaladilla, tendeixen menys a l¡¯acci¨® que a la reflexi¨®. Llegeixen, callen, i tot i aix¨ª s¡¯indignen, es rebel¡¤len amb la grandesa de la Blanca a Excursi¨® o la Cec¨ªlia a De porcellana. No sempre guanyen, per¨°: a Record de Flor¨¨ncia, a El jardiner i a El sopar ¨¦s l¡¯amargor el que s¡¯imposa, la derrota entre l¨ªnies, l¡¯assumpci¨® en silenci i amb el cap a un altre lloc. M¨¦s que el t¨ªtol del llibre, d¡¯una tristesa paradoxal, ¨¦s el primer relat el que millor marca el to de L¡¯estiu no s¡¯acaba mai: un conte amable per¨° immensament colpidor, Mar, on un pare camioner enganya la filla amb missatges en ampolles.

De paral¡¤lelismes entre Olid i Dedeu, m¨¦s enll¨¤ dels tem¨¤tics, se¡¯n poden trobar de molt significatius, com ara el seu tractament de la prostituci¨® amateur. Tant o m¨¦s eloq¨¹ent, per¨°, ¨¦s observar un tret estructural que diferencia totes dues autores, i que permet que cadascuna modifiqui amb la seva veu una mateixa recerca. Aix¨ª, dels 13 contes d¡¯Olid, tots excepte dos estan protagonitzats per dones. I dels nou relats de Dedeu, dues terceres parts estan narrats en primera persona. No s¨®n detalls secundaris. Amb les dones de La mala reputaci¨®, premi Roc Boronat que consagra l¡¯autora despr¨¦s del Documenta 2011 (Una terra solit¨¤ria), Olid ha demostrat que volia un recull combatiu, admonitori, que deix¨¦s clar que ni les narradores com ella ni els seus personatges femenins s¡¯acaben de conformar amb el paper que els atorga la societat. I amb els punts de vista interiors de L¡¯estiu no s¡¯acaba mai, despr¨¦s d¡¯haver guanyat amb Gats al parc els premis Merc¨¨ Rodoreda i Cr¨ªtica Serra d¡¯Or, Dedeu ha posat l¡¯accent en la persona, en la mirada, en l¡¯indret des d¡¯on s¡¯observa, se sent i es denuncia sense cridar. Potser, en fi, els 21 contes de totes dues s¨®n alguna cosa m¨¦s que bons relats. Potser en llegir-los, en gaudir-ne la t¨¨cnica, tamb¨¦ cal recordar que s¨®n un s¨ªmptoma.