Ressentiment hist¨°ric i oblit. Resposta a l¡¯article ¡®Puig Antich, mite o revisionisme¡¯

No demanaria el dret de r¨¨plica per una cr¨ªtica negativa, si fos aquest el cas, ni se m¡¯hauria concedit. L¡¯he demanat perqu¨¨ l¡¯article publicat a Quadern el passat 2 de mar?, signat per Marc Andreu, arran de l¡¯edici¨® del meu llibre Hasta el ¨²ltimo aliento (premi Comillas 2024), incorre en errors i oblits ¡ªno ho s¨¦ si involuntaris¡ª que no puc deixar passar. Sobretot en algunes parts en qu¨¨ se m¡¯atribueixen frases literals que no apareixen al text, par¨¤grafs tallats al gust argumentari i una mala intenci¨® que degrada qualsevol debat m¨ªnimament seri¨®s sobre el meu ¡°revisionisme hist¨°ric¡±, que sembla que ¨¦s de qu¨¨ m¡¯acusa, fins i tot en honor d¡¯aquells dos joves que van morir fa cinquanta anys, Salvador Puig Antich i el sotsinspector de policia Francisco Anguas Barrag¨¢n.

No puc dir res sobre la valoraci¨® que li mereix el llibre perqu¨¨ tampoc queda clara. El menyspreu a la tesi central ¨¦s s¨ªmptoma de la idealitzaci¨® d¡¯un antifranquisme que no va ser mai un bloc homogeni i en qu¨¨ uns van sobreviure m¨¦s c¨°modament que d¡¯altres. El MIL va ser un grup hereu del 68 que mitificava la lluita armada, sorgit en una Barcelona amb un ambient contracultural que no existia en altres ciutats espanyoles, que va crear una bombolla de llibertat i tamb¨¦ perillosos miratges que van resultar nefastos, a banda que una desena de joves a?llats pol¨ªticament i ignorats pels partits d¡¯esquerra no podien acabar amb el capitalisme ¡ªaquest era el seu ¨²nic objectiu¡ª ¡°en un vell pa¨ªs ineficient¡±, com va escriure Gil de Biedma.

Per¨° la intenci¨® d¡¯Andreu ¨¦s una altra, i queda clara des del comen?ament. Es tracta d¡¯un comentari cr¨ªptic que podria ser un pur assenyalament, una picada d¡¯ullet per a determinats sectors afins. ?s com el so del diapas¨® perqu¨¨ s¡¯entengui el to del seu article, tamb¨¦ un exemple de la mandra intel¡¤lectual i de l¡¯empatx ideol¨°gic que ens assola. Andreu diu que el meu llibre ¡°cont¨¦ expressions pr¨°pies de Federico Jim¨¦nez Losantos¡±. Aqu¨ª ho deixa. Qu¨¨ vol dir exactament? Per qu¨¨ no gosa dir-ho i argumentar-ho, si ¨¦s que pot?

Em limitar¨¦ a assenyalar alguns punts d¡¯alta caloria propagand¨ªstica amb qu¨¨ Andreu creu desemmascarar el meu ¡°revisionisme hist¨°ric¡±, sense explicar en qu¨¨ consisteix aquesta malaltia, especialment en el cas de Puig Antich i de la dissortada hist¨°ria del MIL. Prefereix fer-ho amb una citaci¨® de l¡¯historiador Enzo Traverso per incloure el meu llibre a l¡¯¨ªndex de les obres que han capgirat ¡°els pilars d¡¯una consci¨¨ncia hist¨°rica compartida que veia els culpables entre els feixistes, els nazis i els franquistes¡±. Realment creu que dic que Puig Antich no va ser v¨ªctima del franquisme? Fins i tot crec que Francisco Anguas tamb¨¦ va ser v¨ªctima d¡¯aquell pa¨ªs ineficient.

Cita Andreu el par¨¤graf seg¨¹ent: ¡°Todos estos grupos fueron liquidados, aplastados, a excepci¨®n de los terrorismos nacionalistas (IRA y ETA), que cumplieron su funci¨®n de cris¨¢lida y perviven en una nueva metamorfosis pol¨ªtica¡±. Aix¨ª ha estat, per¨° s¡¯oblida de reproduir la frase que l¡¯antecedeix: ¡°Como en el caso del MIL, cada pa¨ªs europeo ¡ªincluso Jap¨®n y Estados Unidos¡ª tuvo su propio terrorismo ¡ªnunca renegaron de esta palabra¡ª, en escalas diversas, futuro y fortuna¡±. Efectivament, la RAF alemanya i les Brigades Roges italianes van ser liquidades. No aix¨ª l¡¯IRA i ETA. No n¡¯¨¦s una valoraci¨®. ?s un fet que ha tingut una feli? continu?tat pol¨ªtica. Tamb¨¦ el MIL va acabar malament.

Diu: ¡°Calder¨®n avala la definici¨® del franquisme com a ¡®modernitat autorit¨¤ria¡¯¡±. Jo no avalo res. Dic el seg¨¹ent: ¡°A este modelo, entre dictadura y desarrollo econ¨®mico, entre totalitarismo y permisibilidad, se le puede denominar ¡®modernidad autoritaria¡¯, como algunos estudiosos del periodo apuntan¡± (cito Hofmann, Anna Catharina. Una modernidad autoritaria. El desarrollismo en la Espa?a del Franco (1956-1973), Universitat de Val¨¨ncia, Servei de Publicacions, 2023).

Diu: ¡°Veu la just¨ªcia militar r¨¤pida, efica?, obedient, complidora¡±. Andreu no acaba la frase. Dic que ¡°la justicia militar es r¨¢pida, eficaz, obediente, cumplidora con el c¨®digo [militar]...¡±. I afegeixo: ¡°El ¨²ltimo d¨ªa del a?o, el 31 de diciembre, el fiscal militar presenta el escrito de acusaci¨®n con las penas ya solicitadas¡±. Cal tenir en compte que Puig Antich havia estat detingut el 25 de setembre, nom¨¦s tres mesos i cinc dies abans. No era r¨¤pida i obedient, la just¨ªcia militar?

Diu: ¡°Qualifica la desena d¡¯expropiacions banc¨¤ries del MIL d¡¯'atracaviejas¡¯¡±. Fals. Nom¨¦s qualifico una d¡¯aquestes ¡°expropiacions¡± com a ¡°atracaviejas¡± (les altres em mereixen una altra opini¨®). Va ser el primer atracament del grup (encara no hi participa Puig Antich), l¡¯1 de juliol de 1972, en un pis que era una oficina d¡¯Habilitaci¨® de Classes Passives, al carrer Mallorca, dedicada a la tramitaci¨® i pagament de pensions gestionades per dues germanes septuagen¨¤ries. Es van emportar 700.000 pessetes. Em permeto escriure al respecte: ¡°No fue un golpe con puesta en escena revolucionaria, realizado por gente decente y estricto sentido ¨¦tico de lo que se puede o no se puede hacer, ni tampoco lo era el objetivo contra dos personas mayores indefensas, incluso hay momentos de siniestra comicidad, sin duda berlanguiana, de los conocidos ¡°atracaviejas¡± de una Espa?a oscura y miserable¡±.

Jo no dic que els del MIL ¡°el que volien era no treballar¡±. Aix¨° ho diu Jordi Sol¨¦ Sugranyes, membre destacat de l¡¯organitzaci¨®. ¡°Jo m¡¯hi vaig ficar perqu¨¨ no volia treballar i volia viure al dia¡±, aix¨ª m¡¯ho va explicar Jordi Sol¨¦. I va afegir: ¡°En comptes d¡¯anar a una oficina a treballar o a una empresa¡­ era viure una altra vida. Com el que es feia hippy, nosaltres ens vam fer revolucionaris¡±. Tamb¨¦ ho explicava en un documental su¨ªs sobre el MIL, el 2006.

Fins i tot em recrimina parlar de ¡°llorosos cantantes de la protesta¡± (insisteixo en la idealitzaci¨® antifranquista). No vull ofendre els gustos musicals de ning¨², nom¨¦s faig aquest esment arran del fet que Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n (amb el pseud¨°nim Luis G¨¢lvez), despr¨¦s del fitxatge de Cruyff pel Bar?a, comen?a a escriure a Triumfo d¡¯una manera m¨¦s intel¡¤ligent i subtil. Dic: ¡°Hablar de f¨²tbol de otra manera tambi¨¦n ayud¨® a hablar de pol¨ªtica, aun en una dictadura, de otra manera. Con un relato y fraseo liberado de la consigna, trenzado con la cultura, los libros, el cine, la m¨²sica, la copla y sin la queja de los llorosos cantantes de la protesta¡±.

Finalment, hi ha oblits que, sota el meu punt de vista, no ajuden a comprendre el que va suposar aquella trista hist¨°ria. Potser aix¨° serveix a Andreu per sostenir el seu argument. En un atracament ¡ªo ¡°expropiaci¨®¡±, com li agrada dir¡ª en un banc a Fabra i Puig, el 2 de mar? de 1973, deixen cec d¡¯un tret un comptable, Melquiades Flores Jim¨¦nez, de 37 anys, pare de dos fills petits. Vaig voler saber com havia estat la seva vida, per¨° per unes setmanes no el vaig poder con¨¨ixer: va morir de c¨¤ncer. S¨ª que vaig con¨¨ixer la seva dona. Es va estranyar que cinquanta anys despr¨¦s alg¨² s¡¯interess¨¦s per la vida que havien portat.

Tamb¨¦ oblida que el dissabte 2 de gener de 1988 la mare del sotsinspector Francisco Anguas Barrag¨¢n, Dolores, es va llan?ar del vuit¨¨ pis de casa seva a Sevilla. Va viure des de l¡¯assassinat del seu fill a Barcelona sumida en una depressi¨®. No va poder suportar la mort del fill.

Andreu no diu res d¡¯aquests dos fets, sense els quals no hauria valgut la pena escriure aquest llibre. Per quin motiu han de romandre ocults ¨¦s responsabilitat c¨ªvica de cadasc¨². En aix¨° consisteix el meu revisionisme?