Puig Antich, mite o revisionisme

¡°La memoria no es igual en todas las personas, ni para todas: unas acumulan en exceso, construyendo una hipermemoria ¡ªuna exageraci¨®n atrofiada¡ª y otras dejan un inmenso vac¨ªo¡±. Segons el periodista i escriptor Manuel Calder¨®n, ¨¦s el cas del sotsinspector Francisco Anguas, la mort del qual en un tiroteig durant l¡¯operaci¨® de desarticulaci¨® del Movimiento Ib¨¦rico de Liberaci¨®n (MIL) per part de la policia franquista va dur l¡¯anarquista Salvador Puig Antich a ser condemnat a mort en consell de guerra i executat a garrot vil, el 2 de mar? de 1974, a la pres¨® Model de Barcelona.

Ara que fa 50 anys, la multitud d¡¯actes d¡¯homenatge a Puig Antich sembla refor?ar la tesi de Calder¨®n i justificar el seu llibre Hasta el ¨²ltimo aliento. Puig Antich, un polic¨ªa olvidado y una guerrilla contracultural en Barcelona. ?s el prestigi¨®s premi Comillas d¡¯Hist¨°ria, Biografia i Mem¨°ries, que l¡¯editorial Tusquets ha concedit per acord majoritari d¡¯un jurat format per Miguel ?ngel Aguilar, Jordi Amat, Isabel Burdiel, Anna Caball¨¦ i Josep Maria Ventosa. Ara b¨¦, l¡¯obra de Calder¨®n nom¨¦s restaura m¨ªnimament la mem¨°ria d¡¯Anguas perqu¨¨ se centra, sobretot, a desmitificar Puig Antich i el MIL. De raons potser no n¡¯hi falten, per¨° s¨ª rigor hist¨°ric i period¨ªstic, fins al punt que Hasta el ¨²ltimo aliento esdev¨¦ un subtil i, de vegades, descarat exemple de revisionisme.

Ben escrit ¡ªi dins dels l¨ªmits del que l¡¯historiador Enzo Traverso defineix com a ¡°escriptura subjectivista del passat que, siga hist¨°rica o liter¨¤ria, o totes dues alhora, no s¡¯allibera de les opcions pol¨ªtiques del seu autor¡±¡ª, el llibre de Calder¨®n est¨¤ m¨¦s a prop de l¡¯Andr¨¦s Trapiello de La noche de los Cuatro Caminos o el Javier Cercas de Soldados de Salamina que de P¨ªo Moa. Es nota que l¡¯autor, barcelon¨ª nascut a C¨°rdova el 1957, llicenciat en Filosofia i periodista cultural a ABC i La Raz¨®n, s¡¯ha bregat com a novel¡¤lista a Descampados, Bach para pobres, El hombre inacabado i El m¨²sico del gulag.

No obstant aix¨°, Hasta el ¨²ltimo aliento ¡ªel t¨ªtol ¨¦s d¡¯una pel¡¤l¨ªcula de Jean-Pierre Melville; el sotsinspector Anguas era un jove cin¨¨fil fan de Truffaut¡ª cont¨¦ expressions pr¨°pies de Federico Jim¨¦nez Losantos. Com quan Calder¨®n ubica el MIL dins de l¡¯extrema esquerra dels anys setanta: ¡°Todos estos grupos fueron liquidados, aplastados, a excepci¨®n de los terrorismos nacionalistas (IRA y ETA), que cumplieron su funci¨®n de cris¨¢lida y perviven en una nueva metamorfosis pol¨ªtica¡±. Calder¨®n avala la definici¨® del franquisme com a ¡°modernidad autoritaria¡±; veu la just¨ªcia militar ¡°r¨¢pida, eficaz, obediente, cumplidora¡±; qualifica la desena d¡¯expropiacions banc¨¤ries del MIL de ¡°atracaviejas¡±; defineix els cantautors com a ¡°llorosos cantantes de la protesta¡±, i parla de ¡°funcionarios de la Memoria Hist¨®rica¡± o ¡°taxidermistas de la historia¡±.

Calder¨®n comet errors factuals i conceptuals a ¡®Hasta el ¨²ltimo aliento¡¯, premi Comillas d¡¯Hist¨°ria

Amorosit amb cites de Walter Benjamin, l¡¯ep¨ªleg en qu¨¨ Calder¨®n explica quins testimonis ha entrevistat ¡ªun germ¨¤ d¡¯Anguas; Carme Puig Antich; els hist¨°rics del MIL Jordi Sol¨¦ Sugranyes, Josep Llu¨ªs Pons Llobet i Jean-Marc Rouillan, i el redactor de la sent¨¨ncia de mort, Carlos Rey¡ª ¨¦s prou clar en el seu objectiu: ¡°Busco volver a contar aquel suceso 50 a?os despu¨¦s, porque tal vez no sea todo igual. Siempre aparecen cosas nue?vas, m¨¢s de las que pensaba¡±.

Tot i aix¨°, i d¡¯en?¨¤ del 40¨¨ aniversari ¡ªque Quadern va abordar en el vessant judicial, pol¨ªtic i social¡ª, poques novetats hi ha hagut del cas que es va reobrir el 1985 amb el treball col¡¤lectiu La torna de la torna (Emp¨²ries). I que despr¨¦s han mantingut obert els llibres del periodista Francesc Escribano Compte enrere (Edicions 62, 2001), que Calder¨®n ni esmenta malgrat ser la base de la pel¡¤l¨ªcula Salvador; el de l¡¯historiador Gutmaro G¨®mez Bravo Puig Antich. La transici¨®n inacabada (Taurus, 2014), que Calder¨®n tamb¨¦ ignora, i el del periodista Jordi Panyella Salvador Puig Antich, cas obert (Angle, 2014, ara reeditat), que cita per¨° no fa seu.

Assumir la rigorosa investigaci¨® de Panyella ¡ªque ell resumeix a l¡¯ep¨ªleg com a ¡°tota la veritat sobre aquella injust¨ªcia criminal, aquell crim d¡¯estat¡±¡ª invalida el relat premiat de Calder¨®n, basat en el sumari oficial del consell de guerra. ?s la causa 106-IV-73, i d¡¯aqu¨ª surt l¡¯afirmaci¨® que Puig Antich ¡ªmalferit en la seva detenci¨®, el 25 de setembre de 1973, per dos trets de la policia¡ª va matar Anguas amb una r¨¤fega de quatre bales de la seva pistola Astra: tres van impactar en el sotsinspector i l¡¯altra al portal del carrer Girona on va haver-hi el tiroteig. Calder¨®n menyst¨¦ els metges de l¡¯Hospital Cl¨ªnic que van certificar la mort del policia i que el recorden amb un m¨ªnim de cinc impactes de bala, i tamb¨¦ passa per alt l¡¯aut¨°psia manipulada i l¡¯estudi bal¨ªstic de Panyella: bales que no eren de Puig Antich van impactar en Anguas.

Les claus de tot plegat les resumeix b¨¦ l¡¯historiador Agust¨ª Colomines al cap¨ªtol sobre Puig Antich d¡¯Amnistia i llibertat! (Rosa dels Vents, 2023): ¡°Panyella va aportar declaracions in¨¨dites, fins a aquell moment desconegudes, que demostraven que el sumari de Puig Antich va ser un muntatge policial. Un dels testimonis que aportava el llibre era el de la persona que va llegir el sumari en el judici. Al cap dels anys revelava que s¡¯havien ocultat documents. Un altre dels testimonis clau era el de dues infermeres de l¡¯Hospital Cl¨ªnic que van atendre Puig Antich de les ferides despr¨¦s de la detenci¨®. Una bala li havia travessat la mand¨ªbula i li van cosir la boca. En aquest estat, dos policies el van interrogar. El llibre tamb¨¦ inclo?a una entrevista amb Carlos Rey, redactor de la condemna a mort de l¡¯anarquista i que en ple proc¨¦s sobiranista, el 2014, era l¡¯advocat de la dirigent del PP Al¨ªcia S¨¢nchez Camacho. Aquest llibre va desmuntar la tesi processal que va servir de base per condemnar a mort Puig Antich¡±.

Entre 1969 i 1974, a Espanya hi va haver 30 morts per la repressi¨® franquista, la majoria del moviment obrer

Un darrer element clau que Calder¨®n ignora o exclou en la seva revisi¨® de la hist¨°ria del MIL s¨®n les revelacions que G¨®mez Bravo va publicar el 2014. L¡¯historiador tamb¨¦ va repassar el sumari, per¨°, a banda de posar-lo en context hist¨°ric, va analitzar la correspond¨¨ncia del Govern Civil i informes de l¡¯ambaixada dels Estats Units. En s¨ªntesi, acrediten que la pena de mort la va decidir Franco abans i tot que l¡¯assassinat de l¡¯almirall Luis Carrero Blanco, el 20 de desembre de 1973, port¨¦s Puig Antich a dir: ¡°ETA m¡¯ha matat¡±. La documentaci¨® d¡¯arxiu demostra que un major grau de mobilitzaci¨® social en favor de Puig Antich no hauria tingut incid¨¨ncia en el consell de guerra del 8 de gener de 1974 que el va condemnar, ni hauria desdit a Franco de donar l¡¯enterado al consell de ministres de l¡¯1 de mar?. El franquisme volia transmetre fermesa i evitar una derrota simb¨°lica com la del proc¨¦s de Burgos, en qu¨¨, fruit de fortes protestes, va commutar la pena de mort a membres d¡¯ETA.

¡°No hubo huelga en las f¨¢bricas. La Seat no par¨®. No hab¨ªa capacidad para poner al r¨¦gimen contra las cuerdas como sucedi¨® en 1970 con el Proceso de Burgos¡±, resumeix Calder¨®n. Tampoc t¨¦ p¨¨ls a la llengua quan diu que ¡°Puig Antich no era el preso m¨¢s importante ni el m¨¢s valorado de la Modelo¡±, o que ¡°el MIL ni siquiera fue aceptado como una parte, sin duda radical y minoritaria, del antifranquismo¡±. De fet, Calder¨®n diu que el MIL eren una dotzena de persones, ¡°vanguardia sin rostro, sin l¨ªderes, sin organizaci¨®n, desconocida, de un nihilismo an¨®nimo¡± i que ¡°lo que quer¨ªan era no trabajar¡±. Tamb¨¦ diu que ¡°su aislamiento pol¨ªtico era absoluto, como evidenci¨® la detenci¨®n de los 113 de la Assemblea de Catalunya y la campa?a posterior para su puesta en libertad¡±. I rebla: ¡°Para la izquierda ilegal o tolerada la condena de Puig Antich fue una cuesti¨®n inc¨®moda¡±.

En aquest aiguabarreig de valoracions que vol desmitificar el MIL m¨¦s que q¨¹estionar o posar en valor l¡¯antifranquisme transversal de l¡¯Assemblea de Catalunya, Calder¨®n comet errors factuals i conceptuals. Ho s¨®n parlar d¡¯esquerra ¡°tolerada¡± pel franquisme, o afirmar que els 113 detinguts en la reuni¨® de l¡¯Assemblea de Catalunya el 28 d¡¯octubre de 1973 van ser posats aviat en llibertat sota fian?a pel Tribunal de Orden P¨²blico (TOP) i que es van desentendre dels presos del MIL. La realitat ¨¦s que molts no van sortir de la pres¨® fins a inicis del 1974, quan el consell de guerra a Puig Antich ja havia dictat sent¨¨ncia. D¡¯aqu¨ª la inc¨°moda per¨° indignada resposta del l¨ªder del PSUC Antoni Guti¨¦rrez D¨ªaz quan Escribano el va entrevistar per a Compte enrere: ¡°Qu¨¨ pod¨ªem fer si gaireb¨¦ tots est¨¤vem a la pres¨® en aquell moment? La brutalitat franquista ¨¦s l¡¯¨²nica responsable de tot el que va passar¡±.

Calder¨®n explicita que la premsa catalana no va estar a l¡¯altura de Cuadernos para el Di¨¢logo o El Correo de Andaluc¨ªa, ¨²nics a publicar editorials de clem¨¨ncia per a Puig Antich. En el cas del diari sevill¨¤, el director i sacerdot Jos¨¦ Mar¨ªa Javierre va trucar a la mare d¡¯Anguas. ¡°Mi madre le dijo que, como cristiana, no estaba a favor de la ejecuci¨®n¡±, diu a Calder¨®n Juan Carlos Anguas. En contrast, la nit del enterado la gauche divine celebrava al restaurant La Oca de Barcelona la festa de la revista Por Favor, on Manuel V¨¢zquez Montalb¨¢n va irrompre aix¨ª: ¡°Aquesta nit no ser¨¤ d¡¯alegria. Han confirmat l¡¯execuci¨® de Puig Antich¡±.

Tenim un problema quan la mem¨°ria hist¨°rica dep¨¨n m¨¦s de la mem¨°ria (feta de records) que de la hist¨°ria (basada en fonts), i quan el periodisme ¨¦s m¨¦s relat interessat que descripci¨® o interpretaci¨® de fets i contextos

Per Calder¨®n, la revista Triunfo tamb¨¦ t¨¦ l¡¯estigma de no prestar atenci¨® al proc¨¦s de Puig Antich, mentre que la portada del 9 de febrer de 1974 la va dedicar a ¡°El juicio de los abogados de Barcelona¡±. I precisa: ¡°Se refie?re a los abogados laboralistas Albert Fina, Montserrat Avil¨¦s y Ascensi¨®n Sol¨¦, juzgados en el Tribunal de Orden P¨²blico el 31 de enero¡±. Aqu¨ª rau un greu error hist¨°ric de Hasta el ¨²ltimo aliento, present tamb¨¦ quan tracta la vaga de Harry Walker de 1970 i les pugnes internes a Comissions Obreres com a origen del MIL, paradoxalment ali¨¨ a la classe treballadora per a qui deia lluitar. Calder¨®n, que ignora el llibre Harry Walker: lluita obrera, vict¨°ria ve?nal (Ajuntament de Barcelona, 2019), no ho analitza a fons.

Ras i curt: en el 50¨¨ aniversari de l¡¯execuci¨® de Puig Antich, la pugna descarnada per la mem¨°ria, sigui per reblar el s¨ªmbol amb m¨²ltiples homenatges o b¨¦ per desmitificar el militant anarquista i el MIL, com pret¨¦n el premi Comillas, deixa fora de focus la hist¨°ria de l¡¯oposici¨® real al franquisme i els seus herois an¨°nims.

Entre 1969 i 1974, a Espanya va haver-hi 30 morts per la repressi¨® franquista, la majoria en lluites protagonitzades pel moviment obrer. Entre ells, el jove de 27 anys Manuel Fern¨¢ndez M¨¢rquez, mort el 1973 per trets de la policia durant una vaga a la central t¨¨rmica del Bes¨°s. De les 2.839 sent¨¨ncies condemnat¨°ries del TOP, tribunal del qual s¡¯han commemorat 60 anys sense ress¨° medi¨¤tic, 1.808 van ser a Catalunya: en el 45% dels casos la milit¨¤ncia del processat no consta (814 persones), per¨° les sent¨¨ncies que s¨ª que la inclouen reflecteixen que m¨¦s del 25% eren de CCOO (453 condemnats), seguits del PSUC (148) i, a molta dist¨¤ncia, altres organitzacions.

Calder¨®n s¨ª que apunta que el paper del moviment obrer en l¡¯antifranquisme ¡°ha merecido poca consideraci¨®n¡±. Per¨° ell no ho corregeix perqu¨¨ el seu objectiu declarat ¨¦s un altre: contrapesar el momentum de ¡°cuando se empez¨® a rescatar la figura de Puig Antich, acorde con el revisionisme hist¨®rico del momento, y se estren¨® la pel¡¤l¨ªcula Salvador¡±. Ara b¨¦, la cr¨ªtica frontal de Hasta el ¨²ltimo aliento al proc¨¦s de mitificaci¨® de Puig Antich i el MIL tamb¨¦ ¨¦s aplicable a l¡¯autor: ¡°Todo es ya memoria, porque los hechos ya no deben coincidir con la realidad, sino solo con lo que queremos recordar¡±.

Tenim un problema quan la mem¨°ria hist¨°rica dep¨¨n m¨¦s de la mem¨°ria (feta de records) que de la hist¨°ria (basada en fonts), i quan el periodisme ¨¦s m¨¦s relat interessat que descripci¨® o interpretaci¨® de fets i contextos. A Passats singulars, l¡¯historiador Traverso fa una an¨¤lisi de l¡¯obra de Cercas que serveix per a Calder¨®n. Explica que all¨° que la historiografia retreu als revisionistes no ¨¦s que proposin noves interpretacions del passat o rectifiquin lectures err¨°nies, sin¨® que ¡°capgiren els pilars d¡¯una consci¨¨ncia hist¨°rica compartida que veia els culpables entre els feixistes, els nazis i els franquistes¡±.

Segons l¡¯historiador G¨®mez Bravo, a l¡¯Espanya del segle XXI el revisionisme t¨¦ com a funci¨® ¡°banalitzar els aspectes repressius del franquisme¡±. Ho recorda al final del seu Puig Antich del 2014, vigent el 2024: ¡°All¨° important del revisionisme hist¨°ric no s¨®n els seus arguments, plens de mitificacions i tergiversacions dels fets, sin¨® les inquietants funcions que compleixen en la societat actual¡±.

Del trauma als homenatges

Escriu l¡¯historiador Agust¨ª Colomines que ¡°el trauma que va suposar l¡¯execuci¨® de Puig Antich per a la societat catalana va ser de tals dimensions que va donar lloc a nombroses manifestacions de producci¨® cultural¡±. A m¨¦s de la pel¡¤l¨ªcula Salvador, de Manuel Huerga, de documentals i llibres, s¨®n c¨¨lebres les can?ons I si canto trist (1974), de Llu¨ªs Llach, i Margalida (1977), de Joan Isaac, dedicada a la companya de Puig Antich. El trauma, convertit en mite segueix generant actes i produccions culturals.

Amb motiu del 50¨¨ aniversari, han organitzat homenatges a Puig Antich l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans, la Generalitat, el Memorial Democr¨¤tic i l¡¯Ajuntament de Barcelona. Amb suport municipal i producci¨® de Jaume Roures, la comissi¨® Salvador50anys ha programat sis dies d¡¯actes a la Model, del 2 al 7 de mar?, i en diverses universitats. Una altra comissi¨®, lligada a grups aut¨°noms i anarquistes, tamb¨¦ organitza activitats de l¡¯1 al 3 de mar?, que culminen amb un mural sobre Puig Antich a Vallcarca de l¡¯artista Rock Blackbloc.