Nadia Hafid: ¡°El m¨®n de l¡¯art s¡¯aferra a una idea academicista del dibuix¡±

A les 17.00 hores, el pati interior del Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona es transforma en un camp de futbol. Nadia Hafid (Terrassa, 34 anys) es mant¨¦ est¨¤tica, enganxada a un dels enormes murals que decoren els murs del pati per esquivar una pilotada m¨¦s que plausible. ¡°La t¨ªpica nena que des de petita s¡¯imaginava subjectant una paleta davant del cavallet¡± es va formar en arts aplicades al mur a la Llotja i va passar per les aules de la facultat de ...

A les 17.00 hores, el pati interior del Centre de Cultura Contempor¨¤nia de Barcelona es transforma en un camp de futbol. Nadia Hafid (Terrassa, 34 anys) es mant¨¦ est¨¤tica, enganxada a un dels enormes murals que decoren els murs del pati per esquivar una pilotada m¨¦s que plausible. ¡°La t¨ªpica nena que des de petita s¡¯imaginava subjectant una paleta davant del cavallet¡± es va formar en arts aplicades al mur a la Llotja i va passar per les aules de la facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona abans de reconciliar-se amb el c¨°mic, la seva gran passi¨®. ¡°Cada cap de setmana, la meva mare ens portava a mi i als meus germans a la biblioteca, era la sortida especial. All¨¤ la meva germana i jo ens perd¨ªem durant hores a la secci¨® del c¨°mic. El c¨°mic forma part de mi, el vaig aparcar durant el temps que vaig estudiar Belles Arts per com est¨¤ de mal considerat en el m¨®n acad¨¨mic, per¨° era q¨¹esti¨® de temps que m¡¯hi reenganx¨¦s¡±, reconeix. Despr¨¦s de dues obres d¡¯¨¨xit, ara celebra el premi Finestres de C¨°mic en catal¨¤, pel seu projecte Mala olor, una hist¨°ria de terror psicol¨°gic, assetjament laboral i cr¨ªtica social que sortir¨¤ a principis de l¡¯any que ve.

Pregunta. El c¨°mic no ¨¦s art?

Resposta. Aix¨° em van fer entendre. El m¨®n de l¡¯art continua aferrant-se a una idea academicista del dibuix, amb la natura morta i el retrat d¡¯una model. Som al 2024, ha plogut molt en la hist¨°ria de l¡¯art per entendre que el dibuix va molt m¨¦s enll¨¤, abasta tots els formats, i l¡¯important ¨¦s que serveixi com a eina per reflexionar. Tots pintem quan som petits, i en cr¨¦ixer ho abandonem per la incomoditat que ens genera fallar. Qu¨¨ ¨¦s dibuixar b¨¦ o malament? Animo especialment els adults que agafin el llapis i surtin de la l¨ªnia, que s¡¯enfrontin a aquesta incomoditat.

P. Precisament, la incomoditat ¨¦s present en moltes de les seves il¡¤lustracions. ?s el seu senyal d¡¯identitat?

R. Aposto pels personatges hier¨¤tics, confusos i sense rumb fix, que generin sentiments contraposats al lector com un instrument per a l¡¯empatia. Les il¡¤lustracions inc¨°modes i els colors plans, com el morat o el blau, s¨®n molt recurrents en les meves il¡¤lustracions, els faig servir per refor?ar el meu punt de vista. M¡¯agrada que s¡¯identifiqui el meu estil, per¨° em fa por sentir-me pressionada per treballar d¡¯una manera determinada i decebre si surto dels meus marges.

P. Com es transforma la idea en vinyeta?

R. El proc¨¦s creatiu dep¨¨n de si treballo en les meves hist¨°ries o en la il¡¤lustraci¨® de diaris. Normalment m¡¯envien l¡¯article ¡ªde temes molt diversos, aprenc un munt de coses¡ª, faig una s¨¨rie d¡¯esbossos amb els conceptes que em semblen interessants, n¡¯escullen un i segueixo treballant a partir d¡¯aquesta idea. La tasca es complica quan no tinc ni idea del tema: recordo un article que vaig haver d¡¯il¡¤lustrar per al New York Times sobre la comunicaci¨® dels simis, vaig estar-me dies veient v¨ªdeos a YouTube, fins i tot vaig aprendre¡¯n els gestos.

P. Els seus dibuixos s¨®n un canal per a la reivindicaci¨® pol¨ªtica i social?

R. El c¨°mic ¨¦s la meva manera d¡¯il¡¤lustrar el que veig del m¨®n en qu¨¨ vivim. Com a lectora, vull que els llibres em facin pensar, per aix¨° les meves hist¨°ries tracten els temes que a mi em preocupen. No puc dibuixar perqu¨¨ s¨ª, ho faig com una forma de comprom¨ªs social, i poder ¡°militar¡± amb les meves idees a trav¨¦s de l¡¯art ¨¦s un privilegi que aprofitar¨¦ mentre pugui.

P. El seu primer c¨°mic El bon pare parla del pes del llegat familiar en els nens a trav¨¦s d¡¯una figura paterna absent. Com es relaciona amb aquest tema des de la perspectiva personal?

R. Va comen?ar sent autobiogr¨¤fic, fer-lo va ser una mena de catarsi, per¨° a mesura que avan?ava la hist¨°ria la meva pres¨¨ncia es perdia. El c¨°mic desmunta la fam¨ªlia tradicional i els estereotips que s¡¯associen a cadascun dels membres. Volia que els lectors omplissin els buits que anava deixant, les respostes que no tenia. El meu objectiu no ¨¦s jutjar les persones ni criminalitzar-les, sin¨® exposar les diferents situacions perqu¨¨ siguem capa?os d¡¯entendre-les, cosa que no significa jutjar-les.

P. L¡¯empatia ¨¦s el repte que proposa als lectors a la seva segona obra, Chacales, una hist¨°ria d¡¯ira i viol¨¨ncia institucional.

R. Vaig dissenyar Chacales durant la pand¨¨mia, est¨¤vem tots molt trasbalsats i sentia molta tensi¨® a l¡¯ambient. A internet vaig trobar un article sobre el trastorn explosiu intermitent que pateixen les persones que no poden controlar la ira. Al c¨°mic els violents s¨®n dues dones i un nen, per fugir de la idea que la viol¨¨ncia ¨¦s nom¨¦s masculina. Aquesta malaltia em va servir de premissa per reflexionar sobre la r¨¤bia d¡¯aquells que s¨®n v¨ªctimes d¡¯un sistema violent que els margina. No ¨¦s un problema individual, sin¨® una conseq¨¹¨¨ncia de la col¡¤lectivitat.

Aposto pels personatges hier¨¤tics i sense rumb fix, que generin sentiments contraposats com a instrument per a l¡¯empatia

P. Posar el focus en els que exerceixen viol¨¨ncia i no en els que la pateixen ¨¦s l¡¯argument de Mala olor, la seva darrera proposta, guardonada amb el premi Finestres de c¨°mic en catal¨¤ que veur¨¤ la llum el 2025.

R. Estem acostumats a veure la hist¨°ria des de la perspectiva de la v¨ªctima; ara vull posar el focus en el dolent i ser capa? de posar-me en la seva pell per observar el perqu¨¨ de la seva conducta. Aquesta hist¨°ria parteix de l¡¯as¨¨psia, de la figura del treballador com un engranatge m¨¦s davant del m¨®n laboral que ven la pluralitat i la diversitat com a actius. A partir d¡¯aqu¨ª, la meva idea ¨¦s aprofundir en el classisme i el racisme de l¡¯esfera professional com a met¨¤fora del sistema social imperant. Tot aix¨° amb un toc de terror psicol¨°gic. ?s una hist¨°ria ambiciosa.

P. Hi ha alguna altra ambici¨® que ara estigui disposada a perseguir?

R. M¡¯agradaria dir que continuo practicant i dibuixant en un format m¨¦s ¡°cl¨¤ssic¡±, per¨° la veritat no tinc gaire temps. S¨ª que hi ha una idea que m¡¯obsessiona, i ¨¦s l¡¯animaci¨®, m¡¯encantaria introduir-me en aquest m¨®n.