Un lloc i un any de Miquel Barcel¨®

L¡¯historiador i durant 24 anys director de L¡¯Aven? Josep Maria Mu?oz solia comen?ar les entrevistes que encap?alen la revista fixant un any i un lloc. Ara onze entrevistes escollides s¡¯han aplegat al llibre Les petjades de la mem¨°ria, que convida a la conversa llarga i pausada. Conversa amb l¡¯entrevistat (N¨²ria Sales, Vivian Gornick, Carmen Claud¨ªn, Joan B. Culla, Bernardo Atxaga...) i amb el lector. Per alguna ra¨® que no s¨¦ capir, el periodisme ha renunciat de manera progressiva a l¡¯entrevista aprofundida com a g¨¨nere per compartir coneixement. El llibre es pot llegir com onze assagets sobre la hist¨°ria i la cultura del pa¨ªs, i, en particular, del 1939 cap aqu¨ª.

L¡¯any i el lloc s¨®n acusadament rellevants en l¡¯entrevista a Miquel Barcel¨® Perell¨® (l¡¯historiador, no el pintor). Neix a Felanitx el 1939, el dia que les tropes franquistes entren a Barcelona. De Felanitx s¨®n Miquel Bau?¨¤ i el Barcel¨® pintor. ¡°A Felanitx, ¨¦s ver, hi ha una gran tradici¨® de narradors, de gent que conta molt b¨¦ les coses, amb precisi¨®, que troba els tons adequats per contar-les, que sap fer pauses. Jo vaig escoltar-los molt. N¡¯hi ha que diuen que a Felanitx hi ha una cosa rara que fa els vilatans diferents. Jo no ho crec. Molt de silenci i clausura s¨ª que encara n¡¯hi ha, qualque personatge fant¨¤stic tamb¨¦¡±, explica Barcel¨®, en una entrevista que s¡¯engega amb l¡¯acord de no tractar la seva intimitat. Ara Anagrama n¡¯ha publicat l¡¯obra narrativa completa, formada per dos volums d¡¯¡±estampes i relats, cr¨°niques i retrats¡± ¡ªper dir-ho com Emili Manzano al pr¨°leg¡ª, un text per a una exposici¨® del pintor Miquel Barcel¨®, i una novel¡¤la autobiogr¨¤fica inconclusa, L¡¯hivern de 1947, a la vila, una esp¨¨cie de ¡°cartografia f¨ªsica i moral d¡¯una civilitzaci¨® abolida, la de la Mallorca pretur¨ªstica¡±. Al principi d¡¯aquesta novel¡¤la, el gran historiador de l¡¯Al-?ndalus afirma: ¡°Un temps ¨¦rem pocs. Per aix¨° avui jo, setanta anys fets, puc evocar tan distingidament, amb la mateixa llengua que ells xerraren, tots aquells que s¡¯afanyaven per la costa fins a la pla?a de sa Torre i molt m¨¦s amunt, encara, fins a aquell repl¨¤ que hi havia amb cases noves fetes de cantons sense referir...¡±.

Andreu Gomila va titular Felanitx un llibre de poe?mes que el pand¨¨mic 2020 va guanyar el Gabriel Ferrater de poesia. Hi evoca el lloc de la seva educaci¨® sentimental, amb uns altres cantons: ¡°Si aix¨° fos M¨¨xic, tendria / por dels caps de cant¨® negres, / per¨° aqu¨ª hi ha la mar d¨°cil / que mor als lla¨¹ts tranquils i quilograms de nost¨¤lgia / estotjada als carrerons.¡± Homenatja, tamb¨¦, Bau?¨¤ i el Barcel¨® pintor. Ben b¨¦ com si entre tots ens ensenyessin les capes que se superposen sobre un lloc, les visibles i les invisibles, el que se n¡¯explica i el que per acord o per imposici¨®, se¡¯n calla. A vegades unes tapen les altres per¨° m¡¯agrada pensar que sempre hi ha vetes i fulgors inesperats, ja sigui en forma de vers, de conversa o de novel¡¤la.