La resplendor perduda de la cultura

Sovint em preocupa la degeneraci¨® cultural, en concret, aquesta mena de bretxa que va obrint un abisme cada vegada m¨¦s fosc i insalvable entre una cultura massiva, plana i estupiditzadora i una cultura minorit¨¤ria m¨¦s subtil.

Aquesta setmana vaig revisitar, amb foll entusiasme, The Shining de Kubrick. La gr¨¤cia d¡¯aquesta pel¡¤l¨ªcula ¨¦s que navega, sense naufragar en cap moment, per un m¨®n d¡¯ambig¨¹itats i insinuacions evocadores: est¨¤ carregada d¡¯elements i de s¨ªmbols que no acabem d¡¯entendre del tot ¡ªel n¨²mero de l¡¯habitaci¨®, la dona de la banyera, etc.¡ª, i ¨¦s just aquesta impossibilitat de desxifrar-los el que refor?a el clima inquietant; els personatges no tenen passat ni futur: s¨®n v¨ªctimes d¡¯un present absolut que els persegueix; no hi ha una justificaci¨® o racionalitzaci¨® del que passa.

El problema ¨¦s que arrossegada per la febre del redrum vaig decidir veure Doctor Sleep, la seq¨¹ela de 2019, dirigida per Mike Flanagan, un director amb tot un historial de cine de terror. Doctor Sleep tamb¨¦ est¨¤ basada en un llibre de King i la protagonitza el nen de The Shining al cap de quaranta anys. Per¨° quina decepci¨®, quin desprop¨°sit, quina estafa! Tot plegat ¨¦s una cretinada de vampirs que xuclen ¨¤nimes en lloc de sang, amb nenes que tenen superpoders, batalles mentals que semblen sortides de Bola de drac i exalcoh¨°lics que se¡¯n surten (que pesats sempre els nord-americans amb els alcoh¨°lics). Sembla una broma. Per¨° el drama no ¨¦s (nom¨¦s) aquest: la hist¨°ria ens la donen mastegada, pa?da i excretada (sens dubte, fa pudor). Tot t¨¦ una explicaci¨® clara, no deixa ni una ombra d¡¯ambig¨¹itat. Est¨¤ pensada per satisfer la mentalitat m¨¦s pueril i b¨¤sica, la que necessita respostes exactes per a tot.

El pitjor, per¨°, no ¨¦s que la pel¡¤l¨ªcula sigui una calamitat narrativa, sin¨® que la seva pestil¨¨ncia ¨¦s tan forta que s¡¯escampa fins a The Shining i ens l¡¯esguerra. En aquests rampells racionalitzadors, ens assabentem que la culpa de tot la van tenir l¡¯alcoholisme de Jack Torrance i l¡¯hotel, que ¨¦s en ell mateix una entitat mal¨¨fica que atrau tota mena d¡¯esperits zombis (que s¡¯alimenten de la resplendor), tamb¨¦ ens ensenyen qu¨¨ van fer el nen i sa mare despr¨¦s que el pare trastornat es congel¨¦s all¨¤ dalt de la muntanya. Tot el que Kubrick va deixar magistralment a l¡¯aire, Flanagan ho esventra. I a sobre, ho fa usurpant tots els moments iconogr¨¤fics de la pel¡¤l¨ªcula original: el moment destral, la cara encaixada a l¡¯escletxa de la porta del lavabo, les bessones amb vestidet blau senceres/esquarterades, la vella pelleringosa de la banyera, la sang sortint del forat dels ascensors i inundant el vest¨ªbul, el laberint nevat, la banda sonora.

Amb gaireb¨¦ quaranta anys de difer¨¨ncia, totes dues pel¡¤l¨ªcules han estat coprodu?des i distribu?des per la Warner i s¨®n, per tant, comparables. El que s¡¯obre entre la primera i la segona ¨¦s aquesta bretxa empobridora que fa molta m¨¦s por que quedar-se a?llat en un hotel a les muntanyes de Colorado.