Un Ford T al CCCB

Suburbia. La construcci¨® del somni americ¨¤, exposici¨® inaugurada recentment, ens fa adonar que submergir-se en els milers d¡¯urbanitzacions escampades al voltant de les ciutats dels EUA ¨¦s descobrir tot un m¨®n. Aix¨ª es constata en veure el rosari de temes que s¡¯enfilen al llarg de les tres ales de la planta segona del ?CCCB, lligats al fenomen de l¡¯estil de vida nord-americ¨¤. S¨®n molts i va?riats, i cada un agrupa un conjunt d¡¯idees que permetria desenvolupar desenes de textos i exposicions per si sols. All¨¤ es troben les publicacions, els inicis del fenomen ¡ªen el despertar del segle passat¡ª, el paper de les dues guerres ¡ªespecialment la Segona Guerra Mundial¡ª, el rol de la dona, l¡¯autom¨°bil ¡ªvinculat a l¡¯origen de la mateixa idea de viure fora de la ciutat¡ª, els interiors de les cases ¡ªi el seu hiperpublicitat escenari dom¨¨stic¡ª, la cuina i el seu equipament modernitzador, la pres¨¨ncia del fenomen en el cinema nord-americ¨¤ ¡ªcom¨¨?dies rom¨¤ntiques, drames, terror, ci¨¨n?cia-ficci¨® i tamb¨¦ a les s¨¨ries, que han acabat fent que nosaltres mateixos els h¨¤gim adoptat com un paisatge familiar. Quasi tots els temes es vinculen entre si, donant la idea d¡¯una operaci¨® planificada, pensada o decidida, com prefereixin, m¨¦s enll¨¤ de la forma d¡¯ocupaci¨® del territori o del fabul¨®s projecte interestatal d¡¯autopistes i vies r¨¤pides, per¨° tamb¨¦ tramvies metropolitans, ferrocarrils o ferris, per fer possible aquest brutal desplegament residencial. Resulta dif¨ªcil, doncs, concentrar tot aquest univers en una sola exposici¨®, i encara m¨¦s si s¡¯ha de fer un balan? del fenomen a Catalunya.

A la mostra, comissariada per Philipp Engel, es van enlla?ant autors i artistes, fot¨°grafs o pintors, que l¡¯han pres com a tema de les seves obres; sense treure valor als autors que han ajudat a construir l¡¯ideari subjacent, els artistes i la seva obra visual adquireixen un pes innegable, precisament per tractar-se d¡¯una exposici¨® i no d¡¯una tesi doctoral. Destaca l¡¯obra d¡¯Alberto Ortega, amb una llum misteriosa i un llenguatge semblant al de les pintures de maquetes a escala de la realitat, i algunes fotografies de Gregory Crewdson en gran format sobre la s¨¨rie Dream House, que congelen imatges inquietants, pintades o preses de nit, i ens fan pensar en una vida d¡¯insomni.

La construcci¨® d¡¯aquestes cases ¨¦s possible gr¨¤cies a una industrialitzaci¨® i prefabricaci¨® dels seus elements molt efica?

La construcci¨® d¡¯aquestes cases ¨¦s possible gr¨¤cies a una industrialitzaci¨® i prefabricaci¨® dels seus elements molt efica?. Aquest sistema parteix d¡¯una construcci¨® llegend¨¤ria, t¨ªpica de la colonitzaci¨® de l¡¯oest dels Estats Units al segle XVIII, anomenada balloon frame. Una g¨¤bia constru?da amb llistons de fusta de petita secci¨® fixats amb claus i, per tant, molt lleugera, manejable i assequible. Aquest sistema pot explicar el salt que es va fer amb la industrialitzaci¨® per fer rea?litat el somni americ¨¤. I tamb¨¦ podria explicar l¡¯¨¨xit de la revista Popular Mechanics, que aqu¨ª es va traduir des del 1947 amb el nom de Mec¨¢nica Popular i era un compendi d¡¯invents, estris, autom¨°bils, cases, joguines fabuloses i construccions variades que un mateix podia fabricar-se en un taller improvisat al garatge. I aix¨° va succeir aqu¨ª, als anys cinquanta, gr¨¤cies a aquesta revista molt abans que aprengu¨¦ssim dels francesos la paraula bricolage. Els nord-americans semblen dur a la sang un esperit de constructors, potser heretat dels pio?ners avantpassats. Tamb¨¦ les dones: milers van incorporar-se a les cadenes de muntatge de les f¨¤briques on feien avions, camions o tancs, i per tant van familiaritzar-se amb una rea?litat inconcebible en molts altres pa?sos. Construir-se ells mateixos les coses els fa pensar que s¨®n lliures. La figura de Henry David Thoreau i la seva m¨ªtica petita casa, Walden, constru?da amb les seves mans amb llates i fent servir claus vells, t¨¦ aqu¨ª una pres¨¨ncia innegable. Construir per sentir-se lliure, en qualsevol cas, ¨¦s millor que tenir un arsenal a casa, cosa que tamb¨¦ est¨¤ present en algunes de les imatges m¨¦s esgarrifoses de l¡¯exposici¨® i que desbaraten totes soles el ¡°somni¡±.

Molt al comen?ament hi ha un Ford T de veritat, l¡¯autom¨°bil concebut per Henry Ford, del qual es van construir quinze milions d¡¯unitats entre el 1908 i el 1927. En veure¡¯l cal recon¨¨ixer que sembla m¨¦s a prop d¡¯un carruatge de cavalls, com ara una berlina, que del que avui entenem com a cotxe. No hi ha cap sofisticaci¨® tecnol¨°gica ni estil¨ªstica. Si van al CCCB, tan sols cal que el comparin amb la nevera Philco del 1946 que veuran all¨¤; oblidin-se que es tracta d¡¯un cotxe i d¡¯una nevera, mirin com s¨®n, mirin la seva ¡°carrosseria¡±, la seva aparen?a, mirin la maneta cromada de la nevera i el pestell per obrir la porta del Ford, i veuran un canvi de mentalitat brutal. El Ford ¨¦s una m¨¤quina rudiment¨¤ria amb els comandaments imprescindibles, amb una electr¨°nica nul¡¤la, pensada per a qui la condueixi i s¨¤piga com funciona, amb uns seients que es podrien trobar a l¡¯interior d¡¯una casa victoriana i en molts carruatges de cavalls, sense vidres, sense calefacci¨®, sense aire condicionat. Ara s¨¦, gr¨¤cies a la persona que em va acompanyar a la visita, que nom¨¦s pesa 750 quilos. Que diguin el que vulguin, per¨° aix¨° ¨¦s una lli?¨® d¡¯economia i de construcci¨® formidable.

Resulta inevitable pensar en les exposicions com a forma de transmissi¨® d¡¯idees; no ¨¦s llegir un text, ni tampoc veure una obra de teatre o una pel¡¤l¨ªcula. Les exposicions contribueixen a fomentar la idea de p¨²blic, de passejants que s¡¯instrueixen. Ser p¨²blic o, millor encara, espectadors, ¨¦s una actitud activa que forma i tamb¨¦ transforma, perqu¨¨ cadasc¨² es construeix la seva exposici¨®, selecciona els elements, els textos i les parts per fer-se un discurs propi. En un espai tan li?neal com el del CCCB sembla imposar un discurs endre?at i homogeni, i la gr¨¤fica, els colors, els elements de l¡¯attrezzo i la il¡¤luminaci¨® fan que sembli tot m¨¦s continu i unitari del que ¨¦s en realitat. Potser l¡¯exposici¨® podria ser igual d¡¯efica?, m¨¦s bonica i inspiradora sense tanta unitat discursiva.

Sub¨²rbia. La construcci¨® del somni americ¨¤. CCBB. Fins al 19 de mar?.