Chagall i la B¨ªblia al Palau Martorell

El Palau Martorell, a la pla?a de la Merc¨¨ de Barcelona, prorroga l¡¯exposici¨® d¡¯obres de Marc Chagall fins al dia 30 d¡¯aquest mes. Aquest article potser animar¨¤ el lector a visitar-la: ¨¦s una de les millors exhibicions de la pintura i l¡¯obra gr¨¤fica de Chagall que s¡¯han vist a Barcelona. Per raons que no s¡¯acaben d¡¯entendre, els diaris n¡¯han parlat poc: ¨¦s un deure raonable parlar-ne avui amb entusiasme i agra?ment.

L¡¯exposici¨® presenta unes quantes pintures del per¨ªode rus (1907-1922), una llarga s¨¨rie de les il¡¤lustracions que va fer Chagall per a una edici¨® de les Faules de La Fontaine ¡ªno van agradar gens als francesos, antisemites o no¡ª i, en especial, una altra s¨¨rie de gouaches i d¡¯aiguaforts, de vegades amb t¨¨cnica mixta, per a una edici¨® tamb¨¦ francesa de la B¨ªblia. En aquesta part de l¡¯exposici¨® ¨¦s on caldr¨¤ que el visitant s¡¯aturi i pensi. Un ram de flors, que n¡¯hi ha, potser ¨¦s delectable; per¨° els gouaches amb qu¨¨ Chagall va il¡¤luminar la B¨ªblia promoguda per Ambroise Vollard l¡¯any 1930 constitueixen una gran lli?¨® sobre el seu judaisme i sobre el seu pensament religi¨®s en termes generals.

El pintor, ja instal¡¤lat a la ciutat de Par¨ªs ¡ªla torre Eiffel apareixer¨¤ sovint a les seves pintures de l¡¯¨¨poca parisenca com una catedral laica i malgrat tot religiosa en la mesura que s¡¯eleva cel enll¨¤¡ª, en rebre l¡¯enc¨¤rrec del galerista Vollard volia primer centrar-se en els llibre prof¨¨tics ¡ªuna de les tres parts can¨°niques del Tanakh, o Testament hebreu; com que els jueus no creuen en el ¡°nou¡±, tampoc anomenen ¡°antic¡± el seu¡ª, i llavors va escriure a Leo Koe?nig: ¡°Far¨¦ Els profetes, encara que aqu¨ª l¡¯ambient no t¨¦ res de prof¨¨tic ... al contrari, hi regna el mal ... Per molt estrany que sembli, considero enfollida la nostra ¨¨poca malgrat els seus innombrables assoliments, i sento la necessitat d¡¯escapar a una altra dimensi¨® i no oblidar que les modes han arru?nat la icona cl¨¤ssica de la fe que esqueia a les religions. Ja fa temps que l¡¯art fa pudor: la puresa de l¡¯¨¤nima ha estat substitu??da per la claveguera. Excusi la cruesa d¡¯aquesta expressi¨®¡±.

Si els visitants de l¡¯exposici¨® es fixen una mica en aquestes il¡¤lustracions de tema b¨ªblic, s¡¯estranyaran de topar sovint amb una creu o amb un Crist crucificat. De fet, Chagall va tractar aquest tema moltes vegades: vegeu per exemple La crucifixi¨® blanca (1938) o Renaissance i R¨¦ssurrection, d¡¯entre 1937 i 1948. No ¨¦s cap extravag¨¤ncia: l¡¯obra d¡¯aquest pintor jueu nascut a V¨ªtebsk (en territori de Bielor¨²ssia) ¨¦s plena de rabins, estrelles de David, gent i ¨¤ngels que volen, rotlles de la Tor¨¤, patriarques, profetes, reis d¡¯Israel i hero?nes b¨ªbliques; per¨° d¡¯acord fins i tot amb el seu judaisme, no ha de sorprendre que el s¨ªmbol de la creu es presenti tan sovint als seus dibuixos per a una B¨ªblia hebrea. Ho va explicar en un q¨¹estionari sobre el m¨®n jueu i l¡¯art (Die Juden in der Kunst. Die K¨¹nstler ¨¹ber ihr Judentum, ¡°Els jueus en l¡¯art. Els artistes sobre el seu judaisme¡±), publicat en un diari de Praga l¡¯any 1930: ¡°Desitjo ubicar Jes¨²s entre tots els profetes jueus, l¡¯¨²ltim de tots, dels quals ara estic fent una col¡¤lecci¨® de gravats.¡± Encara amb m¨¦s ¨¨mfasi, en una entrevista amb Ben Taryia de juny de 1931 arran del viatge ¡°prospectiu¡± a Palestina, va escriure: ¡°Jerusalem? En aquesta ciutat es t¨¦ la impressi¨® que s¡¯ha arribat al final del viatge. Vaig sentir en aquells carrers estrets ¡ªentre ¨¤rabs, carrers per on circulen les cabres [motiu molt chagalli¨¤], carrerons en qu¨¨ jueus vermells, blaus i verds [Chagall pintava molts personatges i animals amb aquests colors] van ara al Mur de les Lamentacions, un lloc on Crist caminava no fa gaire [sic]¡ª, que el judaisme i el cristianisme formen una mateixa i ¨²nica fam¨ªlia.¡±

Chagall ho havia ent¨¨s perfectament: la religi¨® predicada pel natzar¨¨ s¡¯avenia amb un messianisme que recorre de cap a cap els llibres prof¨¨tics; i Crist nom¨¦s va pretendre, amb la seva ensenyan?a, reformar el judaisme esvalotat del seu temps: va ser m¨¦s un reformador que un revolucionari i, per descomptat, ell mateix no va pretendre mai fundar una religi¨® diferent de la jueva. Chagall va incorporar aquest element a les il¡¤lustracions de la B¨ªblia pel sol fet que era un home profundament religi¨®s ¡ªun equivalent en la literatura del mateix temps es troba a Rilke, on tampoc no hi falten els ¨¤ngels, icona tant del judaisme com del cristianisme. No cal anar a missa o a la sinagoga per posseir un sentiment religi¨®s de l¡¯exist¨¨ncia.

Quan va haver acabat tota la s¨¨rie, l¡¯any 1966, Chagall va escriure: ¡°La B¨ªblia ¨¦s per a mi pura poesia¡±. Nom¨¦s cal afegir-hi, vista ara en conjunt la seva obra, que per a ell l¡¯acte de la pintura era sobretot una manifestaci¨® de religiositat.