¡°Se ha salido con la suya¡±

Mallorca gaudeix a internet d¡¯una aristocr¨¤cia del friquisme viral, integrada pels protagonistes d¡¯un grapat de reels i mems capa?os de colonitzar les xarxes fins a esdevenir psalms pop. Qui la vulgui con¨¨ixer pot visitar el perfil d¡¯Instagram Mallorca starter packs, tota una antologia del hard-grotesque nostrat. All¨¤ hi trobar¨¤ l¡¯atac de f¨²ria que posse¨ª Mad¨° Rabassona en parlar d¡¯un robatori arbitral com¨¨s l¡¯any de la picor contra el C. E. Const¨¤ncia: ¡°F¨¨iem els gols i els mos varen nul¡¤lar!¡±, ...

Mallorca gaudeix a internet d¡¯una aristocr¨¤cia del friquisme viral, integrada pels protagonistes d¡¯un grapat de reels i mems capa?os de colonitzar les xarxes fins a esdevenir psalms pop. Qui la vulgui con¨¨ixer pot visitar el perfil d¡¯Instagram Mallorca starter packs, tota una antologia del hard-grotesque nostrat. All¨¤ hi trobar¨¤ l¡¯atac de f¨²ria que posse¨ª Mad¨° Rabassona en parlar d¡¯un robatori arbitral com¨¨s l¡¯any de la picor contra el C. E. Const¨¤ncia: ¡°F¨¨iem els gols i els mos varen nul¡¤lar!¡±, denuncia amb energia b¨ªblica, ignorant que, temps despr¨¦s, l¡¯APM la faria famosa. O el pag¨¨s de Son Suau que explica la topada amb un ovni que ¡°era talment com un microb¨²s, lo que no tenia rodes¡±. O el botifarra Estades de Moncaire i Bisbal, bravejant dels seus deu avantpassats illencs en pres¨¨ncia del barrut Javier C¨¢rdenas. O els germans Pons exercint de sex¨°legs en uniforme de fematers.

Aquestes peces mestres de l¡¯est¨¨tica punk (o no ho s¨®n, punkarrades involunt¨¤ries?) estan travessades de l¡¯ADN que ens fa ser qui som: jerarquies socials, mal¨ªcies de classe, innoc¨¨ncies rondall¨ªstiques, tab¨²s de g¨¨nere (pensin, si no, en la pobra Rabassona...), etc¨¨tera. Tot refent Benjamin, un document de barb¨¤rie sempre ho ¨¦s tamb¨¦ de cultura. I si es tracta de capturar un boc¨ª de mallorquinitat en un instant m¨ªtic, jo tinc una guanyadora clar¨ªssima: mad¨° Catalina, la sogra de Nostre Senyor.

Devers l¡¯any 2014, una dona de quaranta anys esdev¨¦ monja i verge consagrada davant el bisbe, a la Seu. El micr¨°fon de Telecinco s¡¯acosta a la mare per saber-ne l¡¯opini¨®. Per¨° mad¨° Catalina no est¨¤ gaire contenta amb la tria de la filla: ¡°Este yerno¡±, diu, ¡°nietos no nos va a dar¡±. El periodista comenta: ¡°Pero este yerno es Dios¡±. ¡°S¨ª, ja ho s¨¦, ja, que es Dios...¡±.

Cada segon del reportatge ¨¦s or pur, gr¨¤cies al carisma natural d¡¯aquesta dona meravellosa, la llum multicolor que la il¡¤lumina a trav¨¦s del roset¨®, i un aforisme immarcescible: ¡°T¨®cate las narices con tanta misa¡±. Tanmateix, poca broma: el v¨ªdeo, disponible a YouTube, ¨¦s la s¨ªntesi perfecta d¡¯un arquet¨ªpic drama familiar mediterrani en dos actes. Acte primer: l¡¯her¨¨ncia com a psicodrama definitiu i eix vertebral de la identitat: ¡°Lo que me sabe mal es que todo nuestro patrimonio ser¨¢ para las monjas¡±, confessa mad¨® Catalina. L¡¯acte segon, el m¨¦s magistral, t¨¦ lloc quan afirma, dolguda: ¡°Se ha salido con la suya¡±. Quin prodigi! Una sola frase captura la hist¨°ria sencera dels conflictes generacionals: la nostra hero?na se sent tra?da perqu¨¨ la filla (recordin: de quaranta anys!!!) aconseguir¨¤, a la fi, viure la vida que desitjava. Si, almanco, al convent deixessin dur-l¡¯hi cada dia a la nina el t¨¤per i les instruccions del que li conv¨¦ fer...