Brossa i T¨¤pies. Un grapat de cartes

La vintena de cartes d¡¯inter¨¨s que cont¨¦ el volum Amb cor de foc. Correspond¨¨ncia (1950-1991) funciona com a basament per armar un relat molt pla de les relacions personals i professionals entre el poeta Joan Brossa i el pintor revolucionari Antoni T¨¤pies quan tots dos caminen en la vintena, ¨¦s a dir, en la pitjor postguerra. Les millors cartes estan totes concentrades en el transcurs de la beca de sis mesos que T¨¤pies gaudeix a Par¨ªs entre 1950 i 1951 i que explica l¡¯intercanvi d¡¯ansietats, bo...

La vintena de cartes d¡¯inter¨¨s que cont¨¦ el volum Amb cor de foc. Correspond¨¨ncia (1950-1991) funciona com a basament per armar un relat molt pla de les relacions personals i professionals entre el poeta Joan Brossa i el pintor revolucionari Antoni T¨¤pies quan tots dos caminen en la vintena, ¨¦s a dir, en la pitjor postguerra. Les millors cartes estan totes concentrades en el transcurs de la beca de sis mesos que T¨¤pies gaudeix a Par¨ªs entre 1950 i 1951 i que explica l¡¯intercanvi d¡¯ansietats, bons desitjos i descobertes. ?s suggestiu que la timidesa cong¨¨nita de T¨¤pies sigui un obstacle per descobrir el potencial de la ciutat, encara que acabar¨¤ fent-ho, de la mateixa manera que resulta poderosa la veu de Brossa com a ide¨°leg i responsable actiu del futur no sols seu sin¨® de T¨¤pies. Aquestes poques cartes transparenten el paper efectiu que va exercir un poeta, dramaturg i experimentador de formes po¨¨tiques al principi de la carrera de T¨¤pies i en l¡¯entorn breu de Dau al Set, encara que queda en la penombra l¡¯an¨¤lisi de l¡¯evoluci¨® del tracte entre tots dos, a penes suggerit per alguna carta posterior i algun indici m¨¦s en forma gaireb¨¦ de telegrama.

Aquestes zones ingents de compenetraci¨® i col¡¤laboraci¨® art¨ªstica (i de futura diverg¨¨ncia des dels anys vuitanta) s¨®n les que va tractar de cobrir la tesi doctoral de Manuel Guerrero, defensada l¡¯any 2022, i origen material d¡¯aquest llibre. Hauria estat necess¨¤ria una labor editorial m¨¦s exigent i m¨¦s severa d¡¯un text al qual llastra aquest origen acad¨¨mic i que incorre en infinites repeticions d¡¯informaci¨® i extenses cites de les mateixes cartes que el lector es trobar¨¤ poques p¨¤gines despr¨¦s, o fins i tot de fragments llargs de les mem¨°ries de T¨¤pies i altres textos molt accessibles. Aquest m¨¨tode es compadeix poc de les exig¨¨ncies d¡¯un text assag¨ªstic destinat a un p¨²blic curi¨®s i general.

El pitjor, no obstant aix¨°, ¨¦s que la reconstrucci¨® d¡¯aquestes relacions en forma de m¨²ltiples col¡¤laboracions des dels anys cinquanta -en llibres, obres de teatre, invents i exposicions- no transcendeix el nivell de la informaci¨® f¨¤ctica i descriptiva sense aconseguir oferir una lectura interpretativa o una an¨¤lisi de la seva fecunditat, del seu sentit o de les seves inflexions. ?s veritat que no s¡¯oculten les disparitats creixents de Brossa amb el galerisme comercial i el gran mercat del capital en el qual viu un artista instant¨¤niament internacional com ho va ser T¨¤pies -en particular per un text per a una exposici¨® a la Galeria Maeght, vetat pels galeristes i despr¨¦s incl¨°s per Brossa en un llibre seu-. Per¨° es diu molt poc sobre les connexions est¨¨tiques i art¨ªstiques entre tots dos, m¨¦s enll¨¤ de l¡¯afici¨® origin¨¤ria per la m¨¤gia, pel surrealisme, per Fr¨¦goli i alguns t¨°pics m¨¦s. Traslladar a la portada del llibre el r¨¨tol Correspond¨¨ncia (1950-1991) ¨¦s del tot engany¨®s i hauria estat molt millor deixar-lo en (1950-1951) i que el lector es trob¨¦s joiosament el regal d¡¯alguna carta extra de dates posteriors.