Anna Pacheco: ser amb els altres a la Barcelona tur¨ªstica

El te¨°ric i cr¨ªtic literari Wayne Booth feia una distinci¨® entre l¡¯autor diguem-ne f¨¤ctic i el que ell anomenava l¡¯autor impl¨ªcit. L¡¯autor impl¨ªcit era una mena d¡¯efecte posterior a la lectura. No tenia gaire a veure amb aquella persona i les seves contradiccions. Aix¨ª doncs, l¡¯autor impl¨ªcit d¡¯Oliver Twist no ¨¦s el senyor Charles Dickens, amb la seva biografia i fets coneguts, sin¨®, m¨¦s aviat, la veu i mirada compassives, c¨°miques i somiadores que sentim al cap un cop hem acabat la lectura.

Anna Pacheco ¨¦s l¡¯autora de l¡¯assaig Estuve aqu¨ª y me acord¨¦ de todos nosotros (Anagrama) i va explicar a la presentaci¨® del llibre que el seu rostre provocaba una mena de pijo passing. Aquest neologisme feli? serveix per designar l¡¯efecte de ser acceptada, per raons purament f¨ªsiques, per totes aquelles persones amb diners, poder i influ¨¨ncia. Per¨° la pregunta que em sembla interessant ¨¦s m¨¦s aviat com seria l¡¯autora impl¨ªcita d¡¯aquest llibre.

El llibre s¡¯obre amb una imatge que potser ens doni una pista. A la tauleta de casa dels seus pares, Pacheco hi troba ara, a m¨¦s d¡¯una foto de les vacances que la seva familia es va poder permetre, un exemplar del seu llibre i nom¨¦s durant pocs mesos, el regal de jubilaci¨® que va rebre la seva mare. ?s a dir, hi troba el seu ascens - com a figura liter¨¤ria -, les condicions que el van fer possible i un futur on queda clar que ens hem passat un grapat d¡¯hores perdent el temps a la feina.

Aquesta imatge t¨¦ ress¨® en aquest assaig dedicat a les i els treballadors d¡¯hotels tur¨ªstics d¡¯alta gamma d¡¯una Barcelona on ja no hi ha fora de temporada. L¡¯autora impl¨ªcita d¡¯aquest assaig navega una tensi¨®: ¨¦s, d¡¯una banda, una veu autoritzada acad¨¨micament, molt ben formada en antropologia i de l¡¯altra, una imaginaci¨® lliure plena d¡¯innovacions estil¨ªstiques. Aquesta tensi¨® ¨¦s, com totes les tensions, molt productiva i genera efectes ben diferents.

Un d¡¯ells ¨¦s el de la com¨¨dia. Pacheco en domina el seu art, i ¨¦s capa? de fer-ne de gruixuda o subtil. Un personatge, memorablement batejat com El Palas, per la seva afici¨® al p¨¤del, ¨¦s presentat com la classe de paio que anomena als treballadors ¡°Talent, Amfitrions i Clients Interns¡±. A la p¨¤gina 50, observa que una reuni¨® sindical va continuar ¡°com si s¡¯hagu¨¦s trencat la pota d¡¯una taula¡±. I, en un final ben virtu¨®s, la transcripci¨® literal d¡¯un discurs d¡¯oficina en un sopar de Nadal es llegeix com una lloan?a inconscient a la servitud.

L¡¯altre ¨¦s l¡¯estranyament. Hi ha cap¨ªtols on es descriuen rituals, com el de degustaci¨® en entorns de luxe dins les anomenades ¡°experi¨¨ncies¡± que promouen els hotels, com un fet religi¨®s, incognoscible pels que no professen aquesta fe. I el segon cap¨ªtol acumula dades de salaris dels treballadors, a l¡¯estil de John Dos Passos, creant perplexitat mitjan?ant el mer cabdal d¡¯informaci¨® real.

De vegades, els efectes de tensi¨® entre les dues veus del llibre provoquen friccions molt creatives. Al sis¨¨ cap¨ªtol, el llibre es torna un original exercici de cr¨ªtica cinematogr¨¤fica i lliga la s¨¨rie de RTVE Para¨ªso amb el cinisme contemporani del Triangle de la tristesa, del suec Ruben Ostlund.

De vegades, aquests efectes provoquen una certa incomoditat. El cap¨ªtol dedicat al pobre home pluriempleat, consumidor de brossa cryptobro a Instagram, sembla un exercici de condescend¨¨ncia t¨¤cita i no una mirada del tot justa, no gaire lluny del cineasta Ostlund.

Llavors, com ¨¦s l¡¯autora impl¨ªcita d¡¯aquesta obra? Podr¨ªem dir que ¨¦s una veu jugadora, que reparteix cartes i deixa les seves lectores i lectors triar quines n¡¯agafaran. Per¨°, de tant en tant, ens recorda que no n¡¯hi ha tantes per repartir. Aix¨ª doncs, t¨¦ for?a sentit que el llibre acabi amb una imatge de l¡¯apocalipsi que l¡¯autora llegeix, negativament, com una forma d¡¯esperan?a. Un pot llegir aquest gest, i de pas aquest llibre tens, intel¡¤ligent¨ªsim i contemporani, de dues formes: com a petita fuga de la descripci¨® precisa d¡¯un m¨®n infernal on res podr¨¤ ser millorat o com a utopia d¡¯aquells que no es resignen, malgrat haver estat derrotats. L¡¯autora impl¨ªcita ens dona l¡¯oportunitat de triar. I caldr¨¤ veure si aquesta vegada ho podem fer millor.