Tocats i a la deriva, a la sala La Planeta de Girona

D¡¯acord que hi ha tradicions m¨¦s engrescadores pel que fa als nivells gluc¨¨mics d¡¯alegria (com ara els bunyols per Setmana Santa). Per¨° a casa ja se n¡¯ha instaurat una que ens encongeix el cor per deixar m¨¦s espai als ulls i les orelles: es tracta d¡¯anar a La Planeta a veure una altra producci¨® de Teatre Verbatim. Avui dedico aquesta postal a parlar d¡¯una obra que es va estrenar a Girona i que encara girar¨¤ per diferents escenaris del territori. ?s A la deriva, una de les propostes servides pel binomi Marta Montiel-...

D¡¯acord que hi ha tradicions m¨¦s engrescadores pel que fa als nivells gluc¨¨mics d¡¯alegria (com ara els bunyols per Setmana Santa). Per¨° a casa ja se n¡¯ha instaurat una que ens encongeix el cor per deixar m¨¦s espai als ulls i les orelles: es tracta d¡¯anar a La Planeta a veure una altra producci¨® de Teatre Verbatim. Avui dedico aquesta postal a parlar d¡¯una obra que es va estrenar a Girona i que encara girar¨¤ per diferents escenaris del territori. ?s A la deriva, una de les propostes servides pel binomi Marta Montiel-Elies Barber¨¤, membres del Teatre de l¡¯Enj¨°lit, una companyia amb destacada traject¨°ria dins del teatre triplement comprom¨¨s: comprom¨¨s amb l¡¯art, comprom¨¨s amb el pensament cr¨ªtic i compromesos ells dos, que s¨®n parella amb qu¨ªmica i descend¨¨ncia.

Fa uns anys encetaven el cicle posant cos i veu al su?cidi juvenil (No m¡¯oblideu mai, dirigida per Ll¨¤tzer Garcia); m¨¦s endavant, van escenificar el tab¨² dels abusos sexuals a menors (Ser¨¤ el nostre secret, de Daniela Feixas) i, enguany, la tradici¨® d¡¯anar-los a veure ja est¨¤ consolidada. Dirigits per Lara D¨ªez Quintanilla, aquesta vegada ens transportaven a l¡¯experi¨¨ncia dels ingressos psiqui¨¤trics amb A la deriva, o de quan els ¡°bojos¡± es treuen l¡¯embut del cap per fer-lo servir de meg¨¤fon i cridar-nos, paraula per paraula, la seva veritat. ?s en aquest sentit que el llatinisme verbatim vol dir ¡°reproducci¨®¡± o ¡°citaci¨® literal¡±. El teatre verbatim ¨¦s una forma de teatre documental que es basa en el testimoni oral i que basteix la dramat¨²rgia a partir d¡¯entrevistes. En aquest cas, han parlat amb pacients i familiars de persones que han viscut ingressos psiqui¨¤trics al llarg dels ¨²ltims anys a Girona, per¨° tamb¨¦ a Lleida, Barcelona, Terrassa i Menorca. Tots plegats s¨®n part d¡¯all¨° tan poli¨¨dric que anomenem ¡°fets reals¡± transportats enll¨¤ de la veu-document, el testimoni, per ser dits amb la veritat del teatre.

Com ha canviat el concepte d¡¯ingr¨¦s psiqui¨¤tric? I els tractaments? Com n¡¯¨¦s de diferent aquesta viv¨¨ncia per a cada persona? Per a una mare trencada pel dolor; per a la filla d¡¯aquesta mare; per a alg¨² que ha aconseguit cert rumb gr¨¤cies a l¡¯ingr¨¦s; per a un altre que encara al¡¤lucina. Per als estigmes amb potes i per als casos perduts. ?s la mimesi del missatge, per¨° tamb¨¦ de les paraules del cos ¡ªla gestualitat¡ª i de la veu ¡ªla dimensi¨® sonora¡ª que se¡¯ns abraonen imp¨²dicament.

Ens van deixar tocats. No nom¨¦s per la cruesa del contingut, sin¨® per l¡¯efectivitat de la producci¨®. Aquest ¨¦s un muntatge que ha sabut trobar la justa mesura entre enginy i naturalitat, entre el poder de la imaginaci¨® a trav¨¦s de la posada en escena i l¡¯assoliment de la fita que suposem que es marcava: resultar espectacle, i tamb¨¦ una eina de comprom¨ªs social, de di¨¤leg professional (s¨ª, hi havia metges a la sala), d¡¯encongidor de cors que, com el sistema de salut mental, sovint naveguen a la deriva.