Pla i Muntanya

A co?legi, quan jo hi anava, llibres i assignatures eren en castell¨¤ i la literatura que ens encolomaven anava del cant del Cid als camps castellans de Ma?chado, passant pel Quixot i pels escrits de Larra, i jo m¡¯ho empassava tot alegrement perqu¨¨ moltes d¡¯aquestes coses eren coses que m¡¯agradaven, i que encara, algunes, m¡¯agraden. D¡¯altra banda, al poble de l¡¯Escala, que era i ¨¦s el poble de ma mare, ja hi havien comen?at a arribar els estiuejants estrangers, que en aquells primers anys encara no eren anomenats turistes sin¨® ¡°francesos¡±, i jo em vaig fer amic d¡¯uns nens de la meva edat i amb deu anys ja parlava franc¨¨s i llegia els tebeos francesos, i m¡¯hi vaig subscriure i tot.

I encara, d¡¯una tercera banda, a casa hi ten¨ªem el catal¨¤ dels llibres del pare, molts dels quals eren d¡¯abans de la guerra per¨° tamb¨¦ n¡¯hi havia forces de despr¨¦s, i entre aix¨° i l¡¯ajut dels pares de seguida vaig apendre a llegir i a escriure en la meva llengua. Durant els anys d¡¯adolesc¨¨ncia o de joventut (no ho s¨¦ ben b¨¦, no em veig amb cor de fer-me¡¯n un calendari objectiu) vaig llegir molta nove?la i molt d¡¯assaig, m¡¯ho empassava tot, de les gram¨¤tiques de Fabra a la nove?la del senyor Esteve de Rusi?ol, que me n¡¯apuntava les paraules que em venien de nou, i les rondalles mallorquines de Jordi des Rac¨®, i el catal¨¤ descordat de Juli Vallmitjana, i l¡¯oceanografia de l¡¯Ors, i els estudis de Fuster sobre poetes, moriscos i capellans, i les hist¨°ries marineres de Ruyra, i els contes de V¨ªctor Catal¨¤, i el Sagarra de la Vida privada, i aleshores un dia els avis em van regalar els primers quatre o cinc volums de l¡¯obra completa de Josep Pla, de l¡¯editorial Destino, i em vaig empassar amb entusiasme El quadern gris. A casa el pare ja hi ten¨ªem, de Pla, la magn¨ªfica Vida de Manolo contada per ell mateix, que ¨¦s una altra de les visions d¡¯aquella incre?ble Barcelona d¡¯abans de la guerra que retrobaria a Aloma (Rodoreda), a Una mena d¡¯amor (Jordana), a Camins de Fran?a (Puig i Ferreter), a Un film (Catal¨¤), a L¡¯auca de la Pepa (Pons i Massaveu) i altres. Tamb¨¦ llegia coses m¨¦s ¡°modernes¡± com els escrits de Maria Aur¨¨lia Capmany o les nove?les de Joan Vila Casas. De tot en prenia apunts, de llengua i d¡¯all¨° altre que encara m¡¯interessava i m¡¯interessa m¨¦s: la iniciaci¨® a la filosofia, que diria Bertrand Russell (tamb¨¦ llegit en traducci¨® catalana), en el sentit m¨¦s ample i m¨¦s ampli de la paraula filosofia. A la poesia, d¡¯una manera aix¨ª de seriosa, hi vaig anar entrant de m¨¦s gran, de m¨¦s adult, si ¨¦s que es pot dir que mai he arribat a adult. Entremig havia apr¨¨s angl¨¨s, primer amb els contes de Poe i els de Wilde, i m¨¦s endavant amb els poetes, comen?ant per e. e. cummings (que sempre signava en min¨²scules), i amb els assajos de Henry Miller.

Els dietaris de Pla s¨®n un exercici de reescriptura feta amb tota la intenci¨®. En surt un llibre que posaria al costat de la prosa de Montaigne

Una de les impressions m¨¦s fortes, per mi, aleshores, va ser El quadern gris, l¡¯obra mestra de Josep Pla, llegit mentre al mateix temps m¡¯anava impregnant de la poesia de Bob Dylan i de la de Pau Riba, a m¨¦s de la de Pi de la Serra, i de la de Brassens, gran mestre de m¨¨trica, per mi. Tres coses van conformar la meva joventut: 1) aquest seguit de lectures, amb els primers intents d¡¯escriure; 2) els embolics de l¡¯amor i la sensua?litat, important¨ªssims; i 3) la lluita, l¡¯antifranquisme, absorbent i que ho tenyia tot de transcend¨¨ncia personal i co?lectiva, d¡¯i?lusi¨® i de por, de molta por, perqu¨¨ jo era espantad¨ªs i perqu¨¨ tot era clandest¨ª, tot: la lluita, l¡¯amor i la literatura, unes coses eren del tot clandestines, les altres ho eren a mitges, per¨° sempre i en tot hav¨ªem d¡¯anar amb un ull obert mirant a veure si vindria la policia a confiscar-nos llibres, pamflets, amors i, en definitiva, la vida.

El fam¨®s quadern gris de Pla, publicat el 1966 (quan Pla tenia quasi 70 anys) es presenta com un dietari de quan en tenia vint o vint-i-un, per¨° no s¨®n coses escrites rememorant la seva llunyana joventut, no. S¨®n els die?taris que ell realment havia escrit el 1918-1919 represos els anys 1960 i reescrits, amplificats per aqu¨ª i retallats per all¨¤. No s¨®n un exercici de mem¨°ria, s¨®n un exercici de reescriptura feta amb tota la intenci¨®. I en surt un llibre que jo el posaria al costat de la prosa de Montaigne¡­ i no n¡¯hi ha gaires m¨¦s d¡¯aquesta categoria.

Despr¨¦s, el 2004, Xavier Pla va publicar els originals del primer quadern gris, uns escrits del 1918-1919 a partir dels quals Josep Pla havia fet el quadern gris definitiu. Aquest llibre, que es titula aix¨ª, El primer quadern gris, ¨¦s interessant¨ªssim tant per veure les coses que Pla reaprofita sense retocar-les gens, les que repr¨¨n per¨° polint-les o refent-les, i tamb¨¦ les que deixa c¨®rrer. No ens en podem acabar de refiar, perqu¨¨ hi ha coses, al primer quadern gris, que no apareixen al quadern ¡°definitiu¡± per¨° s¨ª que surten en altres llibres, per exemple en un que es va publicar el 2017 amb el t¨ªtol (absurd, posat pels editors) de Fer-se totes les i?lusions possibles, quan al pr¨°leg hi queda clar que el llibre s¡¯hauria hagut de dir ¡°Notes disperses volum II¡±, o potser ¡°Noves notes disperses¡±. Com ara aquesta, que prov¨¦ del primer quadern gris: ¡°Veure plorar una criatura enfurismada ¨¦s com veure un cep a la tardor entrada, sense fulles, abans d¡¯¨¦sser podat¡±.

Aquest llibre inclou unes quantes notes disperses que no entraren al volum d¡¯aquest t¨ªtol de l¡¯obra completa perqu¨¨ no passaven la censura, com ara aquest tros de la p¨¤gina 208, escrit el 1962, que diu que Espanya ¡°¨¦s un embassament de merda d¡¯unes proporcions generals fant¨¤stiques. Gaireb¨¦ tota la societat que bull, sobretot els professionals, n¡¯¨¦s afectada. Fa l¡¯efecte que les autoritats estan proposades que no es produeixi, en aquest mur que aguanta la merda, una qualsevol fissura, una resqu¨ªcia qualsevol. El fet de la producci¨® d¡¯una qualsevol esquerda que deix¨¦s passar l¡¯aire produiria l¡¯enderrocament de tot l¡¯embassament. Les autoritats no s¨®n m¨¦s que els inspectors del manteniment de la merda estable¡±. Escrit amb la sintaxi anacol¨²tica per¨° comprensible t¨ªpica de tants moments de Pla.