Restaurant i cocteleria: la combinaci¨® de moda que no para de cr¨¦ixer a Barcelona

Barcelona s¡¯ha convertit en la capital mundial de la cocteleria en els darrers anys, amb reconeguts premis que han anat a parar a Paradiso i a Sips, dos dels bars m¨¦s innovadors de la ciutat. Per¨° l¡¯afici¨® a la mixologia ve de lluny, com prova la cocteleria Ideal, fundada el 1931, o el Boadas, que va obrir el 1933. No ¨¦s d¡¯estranyar, doncs, que cada vegada hi hagi m¨¦s restaurants que comptin amb una bona oferta de c¨°ctels, cl¨¤ssics o d¡¯autor, i que aquestes begudes no siguin nom¨¦s per al final dels ¨¤pats sin¨® que ja serveixin per comen?ar un dinar o un sopar. El restaurant amb cocteleria no ¨¦s una f¨®rmula nova, a Il Giardinetto fa anys que la practiquen; per¨° hi ha un punt d¡¯inflexi¨® que es pot situar en la pand¨¨mia, que ha portat molts restaurants a oferir c¨°ctels durant o despr¨¦s dels ¨¤pats. Un d¡¯ells ¨¦s Galileo, a l¡¯Eixample.

Il Giardinetto, 50 anys d¡¯una hist¨°ria molt moderna

Entrar a Il Giardinetto ¨¦s com endinsar-se a Nighthawks, el fam¨®s quadre d¡¯Edward Hopper, per¨° sense la solitud que despr¨¦n l¡¯obra del pintor nord-americ¨¤. El finestral rectangular, la barra de fusta fosca i el to verd intens de les parets recorden l¡¯ambient on bebien aquells falcons nocturns tantes vegades revisitats. Per¨° al restaurant fundat pel fot¨°graf Leopoldo Pom¨¨s el 1974, l¡¯ambient no t¨¦ res a veure, i el menjador situat a la planta de dalt encara menys. S¡¯hi fan trobades culturals, celebracions i tot tipus d¡¯¨¤pats que poden acabar amb c¨°ctels o amb una sessi¨® de jazz al piano, que tampoc hi falta.

Cinquanta anys despr¨¦s de la seva inauguraci¨®, Il Giardinetto ¨¦s un lloc de reuni¨® intergeneracional, on hi van els de sempre per¨° tamb¨¦ colles joves que busquen l¡¯autenticitat de locals qua han acollit mil hist¨°ries de Barcelona. Per a alguns ¨¦s un complement del Flash Flash, el local dedicat a les truites que va crear el mateix Pom¨¨s uns anys abans, tamb¨¦ al discret carrer de la Granada del Pened¨¨s. Els arquitectes Alfonso Mil¨¢ i Federico Correa es van ocupar de l¡¯interiorisme dels dos que, tot i els anys que han passat, han canviat poqu¨ªssim.

Il Giardinetto bre com a cocteleria el cap de setmana fins a dos quarts de tres de la matinada, i les ¨²ltimes hores s¨®n les m¨¦s cocteleres, sempre amb una carta de cl¨¤ssics, des del dry martini fins als mojitos. Poldo Pom¨¨s fill, amb els seus germans Juliet i Ivan, mantenen aquest projecte del seu pare, que ha passat per diferents etapes, i des del 2020 dirigeix amb la seva dona Marta Feduchi. Per la seva hist¨°ria, s¨®n molt els professionals del disseny, l¡¯arquitectura o l¡¯interiorisme que el freq¨¹enten, i tamb¨¦ d¡¯altres sectors de la cultura. A la fa?ana tenen un aparador per exposar l¡¯obra d¡¯artises i algunes editorials hi presenten les novetats.

Tot l¡¯interior, emmoquetat de verd, est¨¤ decorat imitant un jard¨ª, amb grans castanyers pintats fins al sostre. Va ser una idea de Correa per crear un petit oasi a la ciutat, molt original en aquella ¨¨poca que els va donar el Premi FAD d¡¯Interiorisme el 1974. Un reconeixement que els va tornar a tocar amb la reforma del 2012, que va consistir sobretot en obrir l¡¯entrada amb finestrals. Des del principi, la cuina italiana, que ara ¨¦s per tot arreu per¨° aleshores encara era for?a desconeguda, ¨¦s el que s¡¯ha servit. Les pastes al dente que Pom¨¦s havia descobert a casa de la mare de Ricardo Bofill, Mar¨ªa Lev¨ª, que era italiana, van ser els plats principals des dels inicis a Il Giardinetto.

Es mant¨¦ aquesta passi¨® per la cuina italiana amb cl¨¤ssics com els espaguetis Sofia Loren, que porten una salsa de tom¨¤quets, llorer i un toc de canyella, o els panzerotti (pasta fresca) farcits de bolets. Simplicitat amb productes de qualitat marquen una carta que mant¨¦ altres icones com l¡¯ou en panet. Pom¨¦s recorda que era un plat que es feia a casa seva, amb un panet de base i una esp¨¨cie d¡¯ou ferrat desestructurat al damunt. El rovell es posa a l¡¯interior amb virutes de pernil i la clara batuda, banyada amb oli calent per fregir-la lleugerament, tapa el panet. Una del¨ªcia. Fa poc que han incorporat pizzes a la carta, amb una massa molt fina i cruixent, que dona tot el protagonisme al farciment. La de carxofes i guanciale ¨¦s excel¡¤lent. Un lloc que no falla.

Galileo, el nou esperit de menjar i beure

Un roig enc¨¨s domina completament l¡¯espai en aquesta cocteleria bistrot de l¡¯Eixample anomenada Galileo, en homenatge a Galileo Galilei, el pare de la ci¨¨ncia moderna. Menjar i beure s¨®n gaireb¨¦ igual d¡¯importants, per¨° el pes m¨¦s pesant se l¡¯emporta la mixologia, ¨¤nima del local, obert a partir de la tarda. Nom¨¦s entrar, un petit laboratori resguarda beuratges que encara maceren o fermenten i acabaran en algun c¨°ctel de la carta, creativa fins al punt que t¨¦ forma de telescopi, el mateix que Galileo va modernitzar, i un sistema per trobar el que m¨¦s s¡¯ajusta als gustos propis movent-se per uns astres de refer¨¨ncia.

Per¨° si anar jugant amb el telescopi us fa mandra, Andrea Civettini apareix amb simpatia i una bona psicologia de b¨¤rman per encaminar-vos en aquest univers del c¨°ctel modern, on moltes combinacions s¨®n possibles per¨° no totes, un saber que cal deixar als professionals. Tot i que si no us conven? cap beguda de la carta, tamb¨¦ us la pot fer a mida. Per exemple, el Calipso porta vodka, fava tonka, pr¨¦ssec, clau i llimona i arriba amb una bombolla de fum, i el krater, intens i afruitat, porta vodka, caf¨¨, pl¨¤tan, caramel, miso i llet, i es presenta fent honor al seu nom.

Els socis de Civettini en aquest negoci s¨®n Giacomo Giannotti, fundador i propietari de Paradiso, Gabriele Milani, propietari del restaurant itali¨¤ Algrano, al barri de Sant Antoni, i Giovanni Pepe, amo d¡¯un altre reconegut itali¨¤, Gravin, al Born. Aquestes quatre ments avesades tant a la cocteleria com a la gastronomia italiana estan darrere una carta curta per¨° encertada, ideal per acompanyar les begudes o al rev¨¦s. Alguns dels imprescindibles s¨®n el t¨¤rtar de vaca Fassona amb perles d¡¯oli d¡¯avellana, que se serveix amb carasau, un pa fin¨ªssim i cruixent t¨ªpic de Sardenya; o la ploma ib¨¨rica a la planxa marinada amb esp¨¨cies.

Tamb¨¦ hi trobareu altres plats com diferents focaccia, una selecci¨® de formatges italians, mortadella trufada, burrata amb carpacio de carbass¨® o tres tipus de pasta, com el ravioli farcit de llagostins i vieires amb salsa dels crustacis. A m¨¦s de sopar, tamb¨¦ s¡¯hi pot anar a mitja tarda a gaudir dels seus combinats picant alguna cosa. Les olives marinades o les braves amb t¨°fona i kimchi ajuden a fer coxi¨® a l¡¯est¨°mac. Per¨° ¨¦s f¨¤cil acabar sopant al menjador del fons, m¨¦s recollits. Les postres tamb¨¦ valen la pena, com la seva versi¨® del tiramis¨² o el bunyol de xocolata. Un lloc per deixar-se dur.