Erotisme i nost¨¤lgia en la poesia completa de Kavafis

Konstandinos P. Kavafis (Alexandria, 1863-1933), poc abans de morir, va dir de si mateix que era ¡°un poe?ta ultramodern, un poeta de les generacions futures¡±. Com aquells crea?dors avan?ats al seu temps, sabia que la seva poesia era massa provocadora per a la hipocresia puritana de la societat en qu¨¨ va viure. Una poesia marcada per un erotisme i una concepci¨® de l¡¯amor ...

Konstandinos P. Kavafis (Alexandria, 1863-1933), poc abans de morir, va dir de si mateix que era ¡°un poe?ta ultramodern, un poeta de les generacions futures¡±. Com aquells crea?dors avan?ats al seu temps, sabia que la seva poesia era massa provocadora per a la hipocresia puritana de la societat en qu¨¨ va viure. Una poesia marcada per un erotisme i una concepci¨® de l¡¯amor homose?xual tan poc ortodoxa per a la moral de l¡¯¨¨poca i per a la mem¨°ria d¡¯una Gr¨¨cia hel¡¤len¨ªstica i bizantina, com alexandr¨ª que era de principi a fi i de Constantinoble per les dues branques de la fam¨ªlia. Deia de si mateix: ¡°Soc hel¡¤l¨¨nic. Alerta, no grec, ni grecitzant, sin¨® hel¡¤l¨¨nic¡±, una definici¨® del car¨¤cter ecum¨¨nic, com el de l¡¯¨¨poca hel¡¤len¨ªstica, que vertebrava la seva poesia, i no en la l¨ªnia d¡¯una literatura grega i una tradici¨® occidental que havia sacralitzat la marm¨°ria i lluminosa Gr¨¨cia cl¨¤ssica, sin¨® de la immensa Gr¨¨cia hel¡¤len¨ªstica, romana o bizantina que port¨¤ la llengua grega fins a Egipte, P¨¨rsia o l¡¯?ndia. Una altra circumst¨¤ncia va dificultar la seva difusi¨®: mai va reunir la seva obra po¨¨tica i nom¨¦s la va donar a con¨¨ixer parcialment en revistes o en fulls enquadernats en plecs fets per ell mateix que repartia entre els seus amics m¨¦s ¨ªntims. Poc imaginava que els seus versos el convertirien en el m¨¦s important poeta de les lletres neogregues i que la seva poe?sia nost¨¤lgica i sensual, sobre desitjos insatisfets, amors i desamors, formaria part del patrimoni de tantes lleng¨¹es i inspiraci¨® de la l¨ªrica contempor¨¤nia.

Kavafis es definia com ¡°un poeta hist¨°ric¡±, per¨° no un poeta que nom¨¦s sentia nost¨¤lgia d¡¯un passat grec glori¨®s, sin¨® que entenia la hist¨°ria com una an¨¤lisi del passat amb una funci¨® fonamentalment cr¨ªtica per fer front als problemes actuals, un ant¨ªdot contra la desesperaci¨® pel pas del temps i la incapacitat que tan sovint sentim per entendre el m¨®n que ens envolta. Poe?sia, hist¨°ria i filosofia converteixen la seva obra en universal, sovint amb el regust amarg de la paraula melanc¨°lica del geni, sempre amb la nost¨¤lgia de la passi¨® vital d¡¯una sola nit d¡¯amor d¡¯un esperit lliure nascut abans d¡¯hora. Com va manifestar sobre els poemes kava?fians Joan Margarit a Conversa a Alexandria: ¡°sempre s¨®n fruit de la reflexi¨® / ¡ªfins i tot els que parlen de la reflexi¨®¡ª / i s¨®n ardents encara que s¡¯endinsin / per la filosofia o per la hist¨°ria¡±.

?s la poesia de l¡¯alexandr¨ª, en un catal¨¤ de vers lliure que no matisa cap terme er¨°tic ni aigualeix els perfums sensuals

La recepci¨® de Kavafis a Catalunya ha estat generosa i matinera, amb Carles Riba primer l¡¯any 1959, amb Alexis Eudald Sol¨¤, Joan Ferrat¨¦, Carles Miralles o Antoni Avell¨¤ i Bartomeu Garc¨¦s, despr¨¦s. Eusebi Ayensa parla incl¨²s ¡°d¡¯un aut¨¨ntic anostrament de Kavafis a les lletres catalanes¡±, influent, entre d¡¯altres, en la poe?sia de Feliu Formosa, Margarit o Enric S¨°ria. La ribia?na i sense accent Itaca de Llu¨ªs Llach forma part del nostre imaginari col¡¤lectiu, i una altra mostra de la influ¨¨ncia del poeta alexandr¨ª en la m¨²sica catalana ¨¦s el magn¨ªfic i desconegut alhora disc de Josep Tero Kavafis en concert. Podr¨ªem preguntar-nos, per tant, sobre el sentit d¡¯una nova traducci¨® de Kavafis. La resposta ¨¦s ben simple: per primera vegada se¡¯ns ofereix en catal¨¤ la poesia completa del poeta alexandr¨ª (poemes can¨°nics, refusats, reservats, inacabats i en prosa) i en un catal¨¤ de vers lliure que no matisa cap terme er¨°tic ni aigualeix mai els perfums sensuals, evitant formes noucentistes arca?tzants del catal¨¤ literari per fer just¨ªcia a la llengua grega del poeta, que va apostar clarament per la variant popular o dimotik¨ª davant de la purista i artificial kathar¨¦vussa. Hi podem sumar un exhaustiu aparell cr¨ªtic amb notes que ens guien pel desconegut univers kavafi¨¤ i una edici¨® de Fl?neur exquisida al tacte i a la vista.

En un breu article del 1966, ¡°Els grecs sempre seran els grecs¡±, Josep Pla deia que de Kavafis l¡¯impression¨¤ sempre el seu enyorament del politeisme i del panhel¡¤lenisme. Qualsevol que hagi seguit la relaci¨® d¡¯Eusebi Ayensa amb Gr¨¨cia sap que, en el seu viatge cap a ?taca, Gr¨¨cia sempre ha estat en l¡¯horitz¨®, que sense ella no hauria empr¨¨s mai el cam¨ª i que amb la seva edici¨® de Kavafis ens ensenya a no apressar-nos en la travessia, qu¨¨ volen dir les ?taques, i que all¨¤ on anem Gr¨¨cia va amb nosaltres.