Les cent cinquanta vides del lector catal¨¤

Superada la ressaca de Sant Jordi, ja podem treure a passejar el gran elefant a la sala. Ho saben els editors, ho saben els llibreters i ho saben els autors: a Catalunya (i a Espanya) es publica molt per sobre de la capacitat lectora del pa¨ªs. Per explicar el problema no funciona la met¨¤fora del peix, necessitem un cetaci que es mossegui la cua. Les editorials ¨Cpetites, mitjanes o gegants-- tenen cada cop m¨¦s compet¨¨ncia i, contra la l¨°gica del temps i de l¡¯espai, s¡¯imposa una l¨°gica industrial que les for?a a seguir estampant. Els llibreters dif¨ªcilment poden disposar de fons i viuen aclaparats per una invasi¨® de novetats impossible de deglutir. Els autors saben que, en el millor dels casos, el seu llibre viur¨¤ ag¨°nicament entre quatre i sis setmanes a les taules de novetats. I els lectors, fins i tot els empedre?d¨ªssims, no tenen manera humana ni divina d¡¯assumir una allau de t¨ªtols que funciona com la neu als dibuixos animats: a mesura que rodola muntanya avall, la bola es fa gegant.

En sintonia amb la moda nacional de quantificar-ho tot, val m¨¦s posar-hi xifres. L¡¯any 2022, l¡¯¨²ltim del qual hi ha dades, es van editar 11.594 t¨ªtols en catal¨¤. Dit d¡¯una altra manera, en el mateix any es van publicar m¨¦s llibres a Catalunya que a B¨¨lgica (10.559), que t¨¦ gaireb¨¦ quatre milions m¨¦s d¡¯habitants, i gaireb¨¦ tants com a Gr¨¨cia (13.218), amb una poblaci¨® de 10 milions i mig. En el cas de Fran?a, un dels pa?sos d¡¯Europa que pot vantar-se de tenir m¨¦s lectors, es van publicar 111.503 t¨ªtols, per¨° amb un mat¨ªs intel¡¤ligent¨ªssim: de tots aquests llibres, les novetats no arriben a 39.000. La ra¨® ¨¦s tan l¨²cida i el gest tan assenyat que haur¨ªem de brindar amb xampany cantant la Marsellesa: els editors francesos han decidit conjurar-se per no saturar el mercat i han prioritzat la reimpressi¨® del fons. El moviment ¨¦s doble: una aposta pel cat¨¤leg i els t¨ªtols de fons i una reducci¨® de la novetat m¨¦s fungible. Que un dels pa?sos amb millors ¨ªndexs de lectura funcioni amb la consci¨¨ncia de ¡°mercat saturat¡± hauria de fer envermellir la ind¨²stria llibresca catalana.

Que un dels pa?sos amb millors ¨ªndexs de lectura funcioni amb la consci¨¨ncia de ¡°mercat saturat¡± hauria de fer envermellir la ind¨²stria llibresca catalana.

Imaginem un lector ideal, una persona que llegeixi entre molt i molt¨ªssim i que tingui el noble objectiu d¡¯estar al dia del que es publica cada any en catal¨¤. Dels 11.594 t¨ªtols de l¡¯any 22 en restarem generosament 4.594 en concepte de llibre escolar i manuals de text, per centrar-nos nom¨¦s en literatura. El nostre lector ideal ara nom¨¦s ha d¡¯entomar 7.000 novetats. Decidim que en llegeix tres per setmana, aix¨ª li queda temps per menjar, dormir i treballar una estona (poca, que per aix¨° ¨¦s un ideal). Amb tres llibres setmanals, n¡¯haur¨¤ llegit 144 al cap de l¡¯any. De manera que per poder acabar-se els 7.000 t¨ªtols publicats, necessitar¨¤ 48 anys i mig. Durant els quals haur¨¤ acumulat 340.000 lectures pendents. Si no vol embogir, el lector ideal necessitar¨¤ 150 vides.

El sector del llibre ¨¦s la primera ind¨²stria cultural a Catalunya, amb un volum de facturaci¨® d¡¯uns 1.442 milions d¡¯euros. Per¨° no hi ha l¨°gica industrial ni consideraci¨® econ¨°mica que justifiqui la desmesura productiva. No m¡¯imagino la ind¨²stria c¨¤rnica fabricant entrecots com bojos en un pa¨ªs m¨¦s aviat vegetari¨¤. A la desitjable consci¨¨ncia ecol¨°gica haur¨ªem de sumar-hi la consci¨¨ncia de mercat, el coneixement realista de l¡¯entorn, la necess¨¤ria pregunta de quina comunitat podr¨¤ llegir les 30 novetats al dia que estem imprimint de mitjana.