¡®Ifig¨¨nia¡¯: Trag¨¨dia en vermell i negre al Teatre Lliure

El teatre postdram¨¤tic est¨¤ m¨¦s relacionat amb el teatre predram¨¤tic del que podria semblar a simple vista. Amb dos mil cinc-cents anys de difer¨¨ncia, l¡¯antinaturalisme, la narrativitat i el fora de camp uneixen les trag¨¨dies gregues amb l¡¯escena m¨¦s actual. A Al¨ªcia Gorina li agraden els reptes: despr¨¦s de fer pujar els seus pares a l¡¯escenari, de dirigir textos de Sarah Kane (Blasted) i V¨ªctor Catal¨¤ (Solitud), o de fer un espectacle a partir de la pel¡¤l¨ªcula Les verges su?cides, la directora afronta ara la seva primera trag¨¨dia. I no una, sin¨® dues: Ifig¨¨nia a l¡¯?ulide i Ifig¨¨nia entre els taures, d¡¯Eur¨ªpides, amb l¡¯adaptaci¨® del creador i c¨°mplice Albert Arribas.

La gran caixa esc¨¨nica de la Sala Fabi¨¤ Puigserver se¡¯ns revela despullada, essencial, amb una capa fina de terra que s¡¯assembla a un mar de cendres. Els escen¨°grafs S¨ªlvia Delagneau i Josep Iglesias, juntament amb la figurinista Adriana Parra, ho aposten tot al negre i el vermell, amb espurnes moment¨¤nies de blanc, daurat i gris. Entre la violenta fredor de l¡¯aparcament subterrani i la iconografia tr¨¤gica de Romeo Castellucci, aquesta Ifig¨¨nia rellegeix Eur¨ªpides en clau pol¨ªtica i de g¨¨nere. Pares que maten les filles, fills que maten les mares, sang i ritual.

L¡¯adaptaci¨® d¡¯Arribas aposta per la claredat, mentre que la direcci¨® de Gorina defuig del crit o la gravitas: els fets que relata Eur¨ªpides ja s¨®n prou heavies. El repartiment ¨¦s d¡¯alt nivell: Pere Arquillu¨¦ ¨¦s un Agam¨¨mnon molt hum¨¤, m¨¦s pare que rei, i Emma Vilarasau dibuixa una Clitemnestra forta i amb car¨¤cter. Marta Oss¨® encarna de meravella una Ifig¨¨nia molt conscient de la import¨¤ncia pol¨ªtica del seu sacrifici, i Pau Vinyals ¨¦s un Aquil¡¤les terrenal, un jove m¨¦s en aquesta trag¨¨dia que tamb¨¦ t¨¦ un punt de conflicte generacional. El sempre solvent Albert P¨¦rez es desdobla en un Menelau molt hum¨¤ i un personatge final amb sorpresa, que ens demostra com la guerra, el poder, la viol¨¨ncia i la democr¨¤cia estan ¨ªntimament lligades entre si. El cor de cinc noies joves, finalment, simbolitza totes les verges, aquelles v¨ªctimes sacrificials normalment sense veu, que aqu¨ª narren, canten i comenten l¡¯acci¨® com en el teatre ¨¨pic. Al final, tot es redueix al mateix: d¨¦us, oracles, fam¨ªlia, assassinats i pol¨ªtica. Les coses, dos mil cinc-cents anys m¨¦s tard, no han canviat tant.

Ifig¨¨nia

Text: Eur¨ªpides

Direcci¨®: Al¨ªcia Gorina

Teatre Lliure, Barcelona

Fins al 2 de juny