Venjan?a i poesia del Ballet Nacional de Cuba

Dissabte passat vaig anar a veure Giselle al Teatre-Auditori de Sant Cugat. Se¡¯m va fer estrany que l¡¯emblem¨¤tic Ballet Nacional de Cuba hagu¨¦s d¡¯actuar en condicions de companyia de prov¨ªncies, sense orquestra i amb una il¡¤luminaci¨® i uns escenografia dubtoses. La sensaci¨® d¡¯amateurisme es va accentuar quan, dos dies abans de l¡¯espectacle, el p¨²blic vam rebre un correu electr¨°nic amb la...

Dissabte passat vaig anar a veure Giselle al Teatre-Auditori de Sant Cugat. Se¡¯m va fer estrany que l¡¯emblem¨¤tic Ballet Nacional de Cuba hagu¨¦s d¡¯actuar en condicions de companyia de prov¨ªncies, sense orquestra i amb una il¡¤luminaci¨® i uns escenografia dubtoses. La sensaci¨® d¡¯amateurisme es va accentuar quan, dos dies abans de l¡¯espectacle, el p¨²blic vam rebre un correu electr¨°nic amb la not¨ªcia que el ballet, ¡°per un problema de duanes¡±, nom¨¦s podria representar el segon (i ¨²ltim) acte de Giselle. A canvi, durant el que havia de ser el primer acte, la companyia va oferir-nos unes peces coreogr¨¤fiques que no van fer en absolut just¨ªcia ni al seu prestigi ni a les capacitats t¨¨cniques i art¨ªstiques dels ballarins.

Per sort, Giselle ¨¦s un cl¨¤ssic que ho aguanta gaireb¨¦ tot. Estrenat a Par¨ªs el 1841, el ballet es nodreix de t¨°pics rom¨¤ntics. Durant la primera part, una noia rural ¨¦s sedu?da per un noble que li amaga la seva identitat i el fet que ja est¨¤ prom¨¨s amb una dona del seu estatus. Quan Giselle descobreix la doble mentida, embogeix de dolor i mor. Per¨° al principi del segon acte reviu en forma d¡¯esperit gr¨¤cies a un grup d¡¯espectres femenins del bosc que en reclamen l¡¯¨¤nima. Les Willis, igual que Giselle, van morir joves i verges a causa de la tra?ci¨® de l¡¯home a qui estimaven. Des d¡¯aleshores, vagaregen sota la llum de la lluna com pres¨¨ncies d¡¯un color blanc vapor¨®s que evoca tant la seva condici¨® de fantasmes com el vestit de n¨²via que mai van arribar a estrenar. Cada cop que un home se¡¯ls acosta, les Willis inicien una dansa ritual i macabra contra el temerari: el persegueixen, l¡¯encerclen i, finalment, l¡¯obliguen a ballar fins a la mort. Aquest ¨¦s el dest¨ª que espera el noble mentider quan, la mateixa nit en qu¨¨ Giselle ¨¦s reviscuda, s¡¯endinsa al bosc per visitar la seva tomba. La jove, potser perqu¨¨ acaba de morir i encara conserva un cert grau d¡¯humanitat, demana a Myrtha, l¨ªder dels espectres, que perdoni el seu estimat. Giselle no obt¨¦ clem¨¨ncia, per¨° s¨ª dilatar la situaci¨® fins que surt el sol, moment en qu¨¨ les Willis, que no toleren la llum, desapareixen fins a la nit seg¨¹ent. Gr¨¤cies a la noia morta, el tra?dor pot seguir amb la seva vida, penedit i transformat per l¡¯experi¨¨ncia.

Nom¨¦s fa cinc anys de la mort d¡¯Alicia Alonso i es fa dif¨ªcil no pensar que la companyia est¨¤ vivint de renda

De nena veia en Giselle una hero?na rom¨¤ntica similar a les de les pel¡¤l¨ªcules de Disney que m¡¯agradaven; hist¨°ries d¡¯un amor tan fort que podia arribar a transcendir la mort. Molts anys despr¨¦s, mentre encadenava fracassos sentimentals i el feminisme esdevenia mainstream, vaig arribar a somiar amb una Giselle empoderada. I si la protagonista dugu¨¦s a terme la metamorfosi completa de noia ing¨¨nua a esperit mort¨ªfer? ?s un miracle que cap de les versions recents de Giselle (penso sobretot en l¡¯adaptaci¨® brillant d¡¯Akram Khan) hagi caigut en la temptaci¨® de convertir el cl¨¤ssic en una fantasia de venjan?a feminista.

?ltimament, quan penso en Giselle, em ve al cap la lletra de Blue Banisters de Lana del Rey: ¡°Cause there¡¯s a man that¡¯s in my past, there¡¯s a man that¡¯s still right here / He¡¯s real enough to touch and in my darkest nights / He¡¯s shining¡±. La fascinaci¨® de d¨¨cades que aquest ballet ha exercit sobre mi no t¨¦ a veure amb idees sobre la venjan?a, el perd¨® o l¡¯amor veritable, sin¨® amb la creaci¨® d¡¯una atmosfera fantasmag¨°rica com la que descriu la cantant. Les Willis no s¨®n capaces de demostrar pietat, per¨°, si es jutja per la seva expressi¨® g¨¨lida, tampoc semblen consumides per la ira ni per cap passi¨® mundana. M¨¦s que exterioritzar conflictes psicol¨°gics o motivacions ¨ªntimes, la seva dansa dona forma simb¨°lica al passat que ¨¦s present dins de cada espectador. A trav¨¦s d¡¯elles, els fantasmes que ens turmenten a les nits adquireixen textura po¨¨tica.

Nom¨¦s fa cinc anys de la mort d¡¯Alicia Alonso, la famosa fundadora del Ballet Nacional de Cuba, i ¨¦s dif¨ªcil no pensar que la companyia est¨¤ vivint de renda. Aix¨° explicaria que els ballarins semblessin tan des?orientats durant la primera part de la funci¨®, mentre ballaven coreografies de nivell escolar, i en canvi brillessin a Giselle, una pe?a molt m¨¦s complexa per¨° que va ser clau en la consagraci¨® de l¡¯escola cubana de ballet. Els fantasmes tenen el seu lloc en l¡¯¨¤nima, per¨° no s¨®n suficients per sostenir una vida. Si el Ballet Nacional de Cuba vol sobreviure, haur¨¤ d¡¯integrar el record d¡¯Alonso en un projecte de futur amb sentit.