La trag¨¨dia d¡¯Ifigenia tamb¨¦ es llegeix

El 2023 va fer trenta anys de la mort del gran hel¡¤lenista Josep Alsina Clota. El 1966, Alsina va iniciar la traducci¨® de les trag¨¨dies completes d¡¯Eur¨ªpides a la Fundaci¨® Bernat Metge, i ara Marta Oller ha completat la tasca herc¨²lia amb Ifigenia a ?ulida. El magne projecte ha estat possible pel bon ofici de fil¨°legs com Jaume Almirall, Maria Rosa Llabr¨¦s, Joan Pag¨¨s, Adri¨¤ Pi?ol, Montserrat Nogueras i Jordi P¨¤mias, dotats d¡¯una moral heroica per gosar traduir el gran dramaturg, sobretot perqu¨¨ abans ho havia fet Carles Riba.

El mite d¡¯Ifigenia fascin¨¤ Racine, Goethe o Iannis Ritsos, com fascin¨¤ Eur¨ªpides en dues de les seves trag¨¨dies: Ifigenia entre els taures i Ifigenia a ?ulida. Ifigenia, v¨ªctima d¡¯una guerra i sacrificada als d¨¦us per garantir un vent favorable a la flota grega, obligada a fondejar a ?ulida en la seva expedici¨® cap a Troia. La filla obedient i innocent portada a ?ulida per ordre del seu pare Agam¨¨mnon per lliurar-la falsament en matrimoni a Aquil¡¤leu. La f¨²ria de la venjan?a de la mare, Clitemnestra, que veu impotent com la seva filla ¨¦s enganyada i sacrificada; l¡¯homicida Clitemnestra condemnada per la tradici¨® i humanitzada i rehabilitada per Colm T¨®ib¨ªn a La casa dels noms.

Per¨° Ifigenia a ?ulida, com les altres trag¨¨dies d¡¯Eur¨ªpides, planteja dilemes morals i existencials irresolubles que fan de l¡¯obra un cl¨¤ssic, o all¨° que Marta Oller descriu, seguint la Po¨¨tica d¡¯Arist¨°til, com la ¡°mutabilitat de la condici¨® humana¡±: de contradicci¨® en contradicci¨® davant d¡¯un dest¨ª imprevisible, el d¡¯uns mortals dels quals ¨¦s propi ¡°alegrar-se i afligir-se¡±, perqu¨¨, com es lamenta Agam¨¨mnon, ¡°no n¡¯hi ha cap de feli? i benaurat fins al final, perqu¨¨ no ha nascut mai ning¨² lliure de pena¡±.

A la trag¨¨dia podem llegir tamb¨¦, entre l¨ªnies i com una nova mostra d¡¯orientalisme, un manifest pol¨ªtic que veu, en la uni¨® dels grecs en una expedici¨® panhel¡¤l¨¨nica com la de la guerra de Troia, la millor soluci¨® per fer front a l¡¯amena?a persa: ¡°perqu¨¨ els grecs governin sobre els b¨¤rbars i no pas els b¨¤rbars sobre els grecs, perqu¨¨ els uns s¨®n un poble esclau, mentre els altres s¨®n homes lliures¡±. Com en tota trag¨¨dia d¡¯Eur¨ªpides, aquell que defin¨ª les dones com una calamitat ambigua, el g¨¨nere es manifesta entre vers i vers, en parlaments sobre la virtut de dones que es fan c¨¤rrec de les feines dom¨¨stiques i d¡¯homes que s¡¯encarreguen de les coses de fora, definint com a lloc natural dels sexes una polaritat d¡¯espais de g¨¨nere infranquejables. No ¨¦s f¨¤cil saber si hem de veure Eur¨ªpides com un defensor dels drets de les dones o com un apologista de la ra¨® patriarcal. Del que no hi ha dubte ¨¦s que en una Atenes com la del segle V aC, que es debatia entre la ph?sis i el n¨®mos, la naturalesa i el costum, la moral natural o convencional, l¡¯universalisme o el relativisme, va saber interpel¡¤lar els grans dilemes de la naturalesa humana.

No es podia rendir millor tribut a la mem¨°ria del professor Alsina Clota, a la mem¨°ria d¡¯una Casa dels Cl¨¤ssics que la Fundaci¨® Bernat Metge mant¨¦ viva des de fa cent anys. L¡¯homenatge culmina aquests dies amb una Ifigenia al Teatre Lliure, amb adaptaci¨® Albert Arribas, direcci¨® d¡¯Al¨ªcia Gorina i amb Emma Vilarasau i Pere Arquillu¨¦. El mestre Alsina segur que se¡¯n sentiria orgull¨®s: per fi Eur¨ªpides complet en catal¨¤ i biling¨¹e, com deia Kavafis, el tr¨¤gic dels batecs que amb ?squil i S¨°focles ¡°de la volta del cel en va fer l¡¯escenari¡±.

Trag¨¨dies, vol. IX, 2: Ifigenia a ?ulida?

Eur¨ªpides?
Fundaci¨® Bernat Metge
296 p¨¤gines. 39 euros