S¨ªlvia Alc¨¤ntara recupera C¨¨lia Palau amb sensibilitat i placidesa

?s endinsar-nos ¨¦s la primera p¨¤gina clara, n¨ªtida i lluminosa de C¨¨lia Palau, veure com la protagonista comen?a el dia ¡ªl¡¯ha ¡°despertat una espurna de sol llegany¨®s que es filtrava per entremig de les escletxes de la persiana¡±¡ª, trobar-la ¡°ensonyada com si no hagu¨¦s dormit¡±, i contemplar-la com es mou rutin¨¤riament dins de l¡¯habitaci¨® ¡ªaparta la cortina, obre la finestra, fa pujar la persiana, mira celobert avall, per¨° no distingeix gaire res perqu¨¨ li ho impedeixen ¡°les parpelles mig closes i cansades d¡¯una nit de malsons¡±, i de sobte sabem, una vegada m¨¦s, que poques escriptores com S¨ªl?via Alc¨¤ntara (Puig-reig, 1944) s¨®n capaces de treure tant de partit narratiu a una m¨ªnima trivialitat: de sobte, ja respirem aquell aire de tristesa, aquella melancolia suscitada per les trampes vulgars de la quotidianitat m¨¦s grisa, aquella melancolia covada perqu¨¨ s¨ª que tanta satisfacci¨® liter¨¤ria havia procurat als lectors d¡¯Olor de Col¨°nia, La casa cantonera o Els dies sense gl¨°ria. De sobte, tamb¨¦, ja volem saber quines deuen ser les causes que originen aquesta des¨ªdia en la protagonista, quines circumst¨¤ncies l¡¯envolten, quina cara fa el seu buit an¨ªmic, quin nom tenen les preocupacions que l¡¯atabalen i la neguitegen sense deixar-la descansar: ¨¦s una de les altres virtuts de S¨ªlvia Alc¨¤ntara, la seva intensa habilitat per suscitar l¡¯atenci¨® del lector desenrotllant un suspens d¡¯alt voltatge psicol¨°gic, presentant de quina manera la realitat penetra en l¡¯interior dels seus personatges per acabar embrutint, a la fi, les seves ments perfectament formades i harmonioses.

Un dels triomfs de la novel¡¤la ¨¦s la sensibilitat i la delicadesa amb qu¨¨ Alc¨¤ntara prepara la inesperada irrupci¨® de l¡¯alegria

Quinze anys despr¨¦s de la publicaci¨® d¡¯Olor de Col¨°nia, el lector de C¨¨lia Palau retroba la hist¨°ria d¡¯un dels seus personatges, la filla dels comptables de la col¨°nia t¨¨xtil, que no aguanta m¨¦s les hores tristes dels rigors laborals que l¡¯esperen i pren la resoluci¨® ¡ªest¨¤ contenta de si mateixa, de la pr¨°pia quietud i del seu ritme: acaba de fer vint anys¡ª d¡¯aventurar-se i anar a la conquesta de la seva independ¨¨ncia moral a la Barcelona de la d¨¨cada dels seixanta. C¨¨lia Palau, per¨°, comen?a tres d¨¨cades despr¨¦s, als anys noranta, i la protagonista ja es troba enmig del cam¨ª de l¡¯edat adulta, casada amb un home pertanyent a una bona fam¨ªlia burgesa, amb els fills ja grans, i, sentint potser que les circumst¨¤ncies l¡¯ofeguen i pensant que ha perdut per sempre l¡¯instint de la felicitat, est¨¤ decidida a divorciar-se. Per¨° com si fos una hero?na sorgida d¡¯alguna novel¡¤la del segle XIX, C¨¨lia Palau ¨¦s una dona racional, austera, pacient, capa? de qualsevol ren¨²ncia, solit¨¤ria i silenciosa, i el lector pensa que potser tamb¨¦ li convindrien els atributs que Jane Austen concedeix a la seva Emma: ¡°Una ment viva? i tranquil¡¤la pot sentir-se satisfeta incl¨²s sense veure res i no veient res que no li agradi¡±. ?s un dels triomfs de C¨¨lia Palau, la sensibilitat i la delicadesa amb qu¨¨ S¨ªl?via Alc¨¤ntara va preparant la lenta i inesperada irrupci¨® de l¡¯alegria en el cor de la protagonista: ¡°En la seva tardor ressorgia aquella primavera que fa oblidar l¡¯hivern¡±. I si tot aquest proc¨¦s resulta tan en¨¨rgic es deu sobretot a la resplendor narrativa que domina el relat, conjugant passat i present mentre il¡¤luminen els avatars i les perip¨¨cies d¡¯aquesta protagonista antol¨°gica, talment com si en la factura de la novel¡¤la S¨ªlvia Alc¨¤ntara hagu¨¦s executat al peu de la lletra el que es llegeix al comen?ament del cap¨ªtol set¨¨ i hagu¨¦s distribu?t la mat¨¨ria novel¡¤lesca d¡¯acord amb aix¨°, ¡°... dins d¡¯un calidoscopi de cristalls esmicolats que giravoltava i tornava a giravoltar tot canviant els dibuixos i els colors, com si es volgu¨¦s canviar de fat. I els veia amb aquella simetria impecable, que s¡¯obrien, s¡¯esquerdaven, anaven i venien i es tornaven a barrejar. Sempre diferents, i alhora tan semblants!¡±.

A C¨¨lia Palau tot ¨¦s tranquil i pl¨¤cid, com si s¡¯hi impos¨¦s la resignaci¨®, com si el cervell i el cor dels personatges que l¡¯habiten, les insatisfaccions i el desgast emocional, no posse?ssin cap for?a per desmuntar l¡¯equilibri aparent de les coses; la gr¨¤cia liter¨¤ria de S¨ªlvia Alc¨¤ntara, per¨°, i que el lector agraeix, es pot resumir en aquesta frase: ¡°De vegades, una sola pregunta pot convertir el ventijol en un hurac¨¤¡±. C¨¨lia Palau ¨¦s aix¨°, un hurac¨¤.

C¨¨lia Palau?

S¨ªlvia Alc¨¤ntara?
Edicions de 1984
217 p¨¤gines. 18,50 euros